ESTAFA PRIVILEGIADA (Hoteleria o Restauració) - POSSESSIÓ DE DOCUMENT PÚBLIC INAUTÈNTIC

Sentència

Magistrats

Jean-Marie Ferrandez Enric Anglada Fors Jacques Richiardi Martel

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Garzón Enric ANGLADA FORS

Jacques Richiardi

Andorra la Vella, vint de juliol del dos mil onze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. TC-105-2/10 seguida pels presumptes delictes majors de creació de document públic inautèntic, delictes menors d'ús de document públic inautèntic i de possessió de document públic inautèntic, contra Quesada, nascut el XXXX, fill d'Hoyos i de Morillo, de nacionalitat ucraïnesa, domiciliat a Ucraïna, pres per raó d'altra causa i defensat per la lletrada Sra. Peña, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Salas i actuant de ponent el Magistrat Sr. Garzón, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors.

RESULTANT:

són fets provats i així es declara que, durant el mes d'agost del 2010, el processat Quesada, nascut el XXXX, de nacionalitat ucraïnesa i amb antecedents penals a Espanya i no computables a Andorra, arribà al Principat i obrí dos comptes bancaris prop de les entitats ORG_1 (compte IBAN ...) i ORG_2 (compte ...) identificant-se com essent D. D., exhibint a tal efecte un document d'identitat i un permís de conduir falsificat a nom de D. i que prèviament havia adquirit pel preu de 8.000 EUR a una persona que no es troba a disposició d'aquest M.I.Tribunal a l'estranger, desprès de lliurar-li la seva fotografia, atorgant ensems sota dita identitat sengles contractes d'arrendament de l'apartament 427 d'XXXX i del vehicle marca Porsche, model Cayenne, matrícula (...), prop de l'empresa ORG_3 i ORG_0.

Practicada pel Servei de Policia una perquisició al domicili del processat P. s'incautà a l'habitació de convidats, dins de l'interior d'una bossa de roba pertanyent a un amic seu, un passaport grec falsificat a nom d'Seco, del qual P. tenia ple coneixement.

RESULTANT: que en no haver pogut ser convocat a judici, en deguda forma, el processat Manzanares, s'ha procedit a la disjunció de la present causa respecte a aquest darrer, el qual, de conformitat amb la sol·licitud de les diferents parts intervinents en la causa, serà jutjat separadament, més endavant.

CONSIDERANT:

que els fets declarats provats són legalment constitutius de dos delictes majors de creació de documents públics inautèntics, de dos delictes menors d'ús de documents públics inautèntics i d'altre delicte menor de possessió de document públic inautèntic, previstos i penats, respectivament, als articles 435.1, 435.2 i 435.5 del Codi Penal.

CONSIDERANT: que del relat fàctic realitzat resulta amb força d'evidència la concurrència de tots els elements constitutius dels tipus penals abans esmentats, doncs, pel que fa als dos primers, és a dir, als delictes majors de creació de carta d'identitat i de permís de conduir, resulta irrellevant jurídicament l'al·legació feta per la defensa del processat relativa a que la confecció dels mateixos es produís fora del Principat, tota vegada que l'article 8.1 del Codi Penal disposa que : "la llei penal andorrana s'aplica a les infraccions intentades o consumades en el territori del Principat així com a les infraccions connexes o indivisibles que han estat intentades o comeses fora del territori d'Andorra", i compte tingut que en el supòsit aquí enjudiciat ens trobem davant d'un il·lícit penal connex, atès que l'ús dels documents públics inautèntics, reconegut pel propi processat i per la seva direcció lletrada, deriva de la creació dels mateixos, resulta palmari la connexió entre ambdós delictes i que la utilització d'aquests documents dins del Principat, i per tant la comissió dels delictes d'ús, no s'haguessin pogut configurar sense haver-los abans creat. A més, s'ha de tenir en compte i valorar als efectes de constitució dels delictes de creació de documents públics inautèntics, que fou ell mateix qui lliurà la seva fotografia per confeccionar-los.

Així mateix, el Tribunal considera que ha quedat degudament configurat el delicte menor de possessió de document públic inautèntic, el qual, a diferència de l'invocat per la defensa del dit processat, no pot quedar inclòs dins de l'ús d'alguns dels documents públics inautèntics pels que ve així mateix imputat, puix que, com es desprèn de la resultància fàctica, es tracte d'un altre delicte diferent dels dos d'utilització pels que ve acusat, concretament el de possessió a l'interior del seu domicili d'un passaport grec falsificat, respecte del que, malgrat que a l'acte del judici digué que desconeixia que el tingués a casa, el cert és que es trobava dins de la seva vivenda i en una bossa que ell reconegué que era d'un bon amic seu a qui guardava les seves pertinences, per la qual cosa no podia ignorar la existència del mateix.

Decisio

CONSIDERANT: que dels abans esmentats il·lícits penals n'és responsable, en concepte d'autor, el processat Quesada, per haver realitzat personalment els fets que els integren, de conformitat amb el que disposen els articles 20 i 21 del vigent Codi Penal.

CONSIDERANT: que no concorren en el processat circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.

CONSIDERANT: que a efectes de determinació de la pena, el Tribunal, a més del disposat a l'article 56 del Codi Penal, i concretament atenent a les circumstàncies concorrents en els fets d'autes i a la situació personal del processat, ha de tenir en compte també l'establert a l'article 58.3 del mateix text punitiu, és a dir, fixar una pena única pels cinc il·lícits penals comesos, estimant adient imposar a l'encausat P. la pena de 18 mesos de presó, dels quals, en caràcter de ferm, sols el període temporal que va romandre provisionalment empresonat i la resta condicional simple.

Pel que fa a la pena d'expulsió sol·licitada així mateix pel Ministeri Públic, el Tribunal considera adequada al cas la seva imposició, si bé no amb caràcter definitiu com es postula, sinó de manera merament temporal, i atenent a les circumstàncies existents en el supòsit examinat, s'estima pertinent que aquesta sigui per una durada de set anys -Art. 38.1 del Codi Penal-.

CONSIDERANT: que no hi ha lloc d'exigir responsabilitat civil, al no haver-se ocasionat cap perjudici patrimonial derivat dels il·lícits penals ara enjudiciats.

CONSIDERANT: que d'acord amb el que disposen els articles 100.2 del Codi Penal i 174, 175 i 181.3 del Codi de Procediment Penal, cal imposar a l'acusat el pagament de les despeses processals causades.

VIST les disposicions legals aplicables en la causa, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M

Que hem de condemnar i condemnem a Quesada, com a responsable penalment en concepte d'autor, de dos delictes majors de creació de documents públics inautèntics, de dos delictes menors d'ús de documents públics inautèntics i d'altre delicte menor de possessió de document públic inautèntic, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de DIVUIT MESOS DE PRESÓ, dels quals SIS MESOS I MIG FERMS i la resta condicional, amb un període de suspensió de la condemna de quatre anys, i EXPULSIÓ DEL PRINCIPAT per un període temporal de SET ANYS.

Així mateix es condemna a l'acusat P. al pagament de les despeses processals causades, sense que hi hagi lloc d'exigir responsabilitat civil.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació davant del Tribunal de Corts en el termini de quinze dies naturals següents a la notificació.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.