LESIONS DOLOSES

Sentència

Magistrats

Jean-Marie Ferrandez Anna Estragués Armengol Jacques Richiardi Martel

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Seco

Jacques Richiardi

Anna Estragués Armengol

Andorra la Vella, trenta d'abril del dos mil tretze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. TC-019-2/12 seguida pel presumpte delicte major continuat de lesions doloses causades amb objectes o mitjans amb perill de causar lesions més greus a la víctima i essent la víctima especialment vulnerable, contra Benítez, nascuda el XXXX, filla d'Augusto i de Virgelina, de nacionalitat colombiana, separada, de professió esteticiene i massatgista, i defensada pel Lletrat Sr. Marcos, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Marcos i actuant de ponent i redactor de la sentència, el Magistrat Sr. Seco.

RESULTANT:

que són fets provats i així es declara que, en data 29 de gener del 2011, la processada Benítez, nascuda el XXXX, de nacionalitat colombiana i sense antecedents penals, trobant-se al seu domicili radicat a la XXXX, va mantenir una discussió amb la seva filla Ribes, de 15 anys d'edat, i amb la qual tenia problemes relatius a l'adolescència, i la va agredir colpejant-la reiteradament al cos amb el pal de la fregona fins trencar-lo, causant-li una erosió a nivell de la regió corresponent al cap del 5è metatarsià del peu esquerre i un hematoma a nivell anterior de la cuixa esquerra i braç dret.

Novament en data 12 de febrer de 2011, vers les 13.30 hores, trobant-se dinant al seu domicili juntament amb els seus dos fills menors d'edat, la processada O. es tornà a discutir amb la seva filla menor d'edat N., agafant una cassola de ferro colat que llençà en direcció al rostre de la menor, la qual pogué esquivar-la no aconseguint però evitar que la cassola l'impactés a l'espatlla esquerra, patint una equimosis en aquell indret.

CONSIDERANT:

que els fets declarats provats constitueixen un delicte major de lesions doloses causades amb objectes o mitjans amb perill de causar lesions més greus a la víctima, tipificat a l'article 115.2 del Codi Penal, doncs el fet de colpejar a altre al cos amb el pal d'una fregona i una cassola de ferro colat, palesa una clara intenció de lesionar amb objecte o mitjà susceptible de causar lesions més greus a la víctima i no la voluntat única de corregir la seva filla, atesa la violència utilitzada per la processada en el seu comportament. com sigui que a resultes dels cops la perjudicada va sofrir lesions constatades per la Dra. Estany al seu informe que consta en autes (Folis 13 a 16 i 18 a 20), és d'apreciar la concurrència dels elements subjectiu i objectiu que integren el delicte de lesions, de l'esmentat article 115.2, però no s'ha d'apreciar la circumstància prevista a l'article 115.3, doncs en el present cas, tot i que la víctima és menor de quinze anys, no se la pot considerar com "especialment vulnerable" en el sentit del dit article, ja que físicament la menor N. té una corpulència comparable a la de la seva mare processada i és campiona de karate, essent la seva minoritat insuficient per a caracteritzar la circumstància de "especial vulnerabilitat" de l'article 115.3.

CONSIDERANT: que de l'esmentat delicte major n'és penalment responsable en el concepte d'autora la processada Benítez per haver realitzat personalment els fets punibles, de conformitat amb allò que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal, participació que resulta de la prova practicada en l'acte del judici oral, en que l'acusada ha reconegut els fets i també de les constatacions mèdiques que resulten de l'informe del metge forense que consta en autes, així com de les declaracions de la víctima fetes davant del Servei de Policia i del Batlle Instructor.

CONSIDERANT: que no concorren en la processada Benítez circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal contràriament a les al·legacions de la seva defensa, que no poden ésser compartides pel Tribunal doncs:

una actuació violenta amb resultat de lesions no pot ésser considerada com l'exercici legítim d'un deure o dret de correcció en el sentit de l'article 27.2 del Codi Penal, ja que la violència manifestada per la processada en el present cas sobrepassa els límits inherents a l'exercici d'aquest deure, tal com ho ha reconegut la processada a l'acte del judici oral quan ha tingut la paraula al final de la vista.

no resulta dels informes psiquiàtric o psicològic que consten en autes, en particular del Dr. Bueno, que la processada tingués alterades ni anul·lades les seves capacitats intel·lectives i volitives i, per tant, no hi ha lloc apreciar la circumstància excloent invocada d'alteració mental, tot i que el Tribunal estima que s'haurà de tenir en compte les circumstàncies i dificultats personals i psicològiques de la processada en al marc de l'article 56 als efectes de la determinació de la pena.

en el present cas, no s'ha d'apreciar la circumstància de parentiu de l'article 31 del Codi Penal com a una circumstància excloent o atenuant de la responsabilitat penal atesa la naturalesa i les conseqüències de l'actuació delictiva de la processada.

Decisio

V I S T : les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que hem de condemnar i condemnem Benítez com a responsable penalment en el concepte d'autora d'un delicte major de lesions doloses causades amb objectes o mitjans amb perill de causar lesions més greus, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal a la pena d'UN (1) ANY DE PRESÓ CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de la condemna de dos (2) anys, i al pagament de les despeses processals causades.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal en el termini de 15 dies naturals següents a la notificació.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.