COACCIONS (VIOLÈNCIA DOMÈSTICA)

Sentència

Magistrats

Carolina Bailen Vila Anna Estragués Armengol Canòlic Mingorance Cairat

SENTÈNCIA

Magistrades Sres.

Anna Estragués Armengol

Canòlic Mingorance Cairat

Carolina Bailen Vila (Ponent)

Andorra la Vella, 21 de juny del 2023.

VIST en judici oral i públic pel Tribunal de Corts, la causa núm. 6000100/2021, seguida pel presumpte delicte menor d'assetjament, contra Salamanca, nascut el XXXX, fill de Querol i Peña, de nacionalitat andorrana, amb antecedents penals, en situació de llibertat provisional per raó de la present causa, defensat per la lletrada Sra. Nuñez.

És part acusadora el Ministeri Fiscal representat pels Srs. Carretero i Sanç.

És ponent de la sentència la Magistrada Sra. Carolina Bailen Vila.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER.- Són fets objecte d'acusació que entre els mesos de gener i febrer i fins el 16 de març del 2020, el processat Salamanca, nascut el XXXX, de nacionalitat andorrana i amb antecedents penals no computables a efectes de reincidència per raó de la present causa, mantingué una relació d'amistat amb Barba.

Durant els dies posteriors a la finalització d'aquesta relació i fins el dia 24 de març del 2020, el processat Salamanca ha intentat contactar amb Barba de manera contínua i reiterada, telefonant-la al seu mòbil o telefonant als seus amics i familiars, enviant-li nombrosos missatges al mòbil tant durant aquest període com durant el mes de febrer en què li digué: "puta, que te has creído, de mi no se rie nadie y te vas a enterar", "me voy llorando de las escaleras de tu casa ya que no me abres la puerta, eres una mala persona", presentant-se de forma repetitiva al seu lloc de treball i al seu domicili radicats a la vila d'Andorra la Vella a fi d'atemorir-la, contactant-la fins i tot a través del seu compte de ORG_0 del qual coneixia la contrasenya.

En una ocasió durant aquest període de temps, el processat Salamanca aparegué conduint el seu vehicle mentre Barba estava passejant el seu gos, demanant-li de manera insistent de parlar amb ella, marxant Barba corrents cap al seu domicili degut a la por que li causà el processat.

En data 6 de maig del 2020, el processat Salamanca li va fer arribar un missatge mitjançant el correu electrònic i a través d'un amic seu, on li deia que estava molt malament i que per culpa seva tenia molta ansietat i no havia anat a treballar.

Barba bloquejà al processat Salamanca per tal que aquest no la pogués contactar més pel mòbil donant-se també de baixa de ORG_0 i formulant denúncia davant el Servei de Policia per trobar-se atemorida pel comportament del processat Salamanca, havent però renunciat a res reclamar.

RESULTANT SEGON.- El Ministeri Fiscal, en el decurs de la vista oral, eleva a definitiva la seva qualificació provisional considerant els fets constitutius del delicte menor d'assetjament de l'article 139 bis del Codi Penal, del quals en seria autor responsable el processat Salamanca, i atès que no concorren circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, demana que se li imposi la pena de 8 mesos de presó condicional qualificada a l'abstenció d'entrar en contacte amb la víctima durant un període de 4 anys, amb un termini de suspensió de la condemna de 4 anys, així com el pagament de les despeses processals causades.

RESULTANT TERCER.- La lletrada del processat, Sra. Nuñez, eleva a definitiva la seva qualificació provisional, no compartint ni l'exposició de fets ni la qualificació jurídica efectuats pel Ministeri Fiscal, interessant la lliure absolució del seu defensat, exposant que aquest únicament li va enviar missatges perquè volia demanar-li explicacions respecte de la finalització de la seva relació, no havent-se a l'ensems acreditat que la perjudicada hagi tingut un sentiment de por.

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER.- Els fets declarats provats no són constitutius del delicte menor d'assetjament de l'article 139 bis del Codi Penal, tota vegada que la prova practicada no ha permès acreditar la concurrència dels elements constitutius del tipus.

En efecte, l'article 139 bis del Codi Penal, en la seva redacció vigent a l'època de producció dels fets, castiga com autor responsable del delicte menor d'assetjament "el qui, amb la intenció d'instil·lar a una persona un sentiment de por per la seva seguretat, adopta de manera repetida i regular, directament o indirectament, un comportament amenaçador envers ella o les persones del seu entorn", havent estat introduït aquest delicte dins del nostre Codi Penal per la Llei 18/2013, del 10 d'octubre, amb la finalitat d'encabir aquelles conductes que, malgrat revestir gravetat, no poden ésser qualificades d'amenaces ni de coaccions, tractant-se en particular d'aquells supòsits en què, sense arribar a exterioritzar ni verbalitzar l'anunci explícit d'un mal futur, i sense coartar tanmateix la llibertat de la víctima, es produeixen de forma reiterada en el temps de manera a provocar un sentiment de por i inseguretat en la víctima tot repercutint negativament en la seva llibertat.

En el present cas, entén aquest Tribunal que no es desprèn de la prova practicada, en particular de les declaracions del processat, de la víctima i dels agents del Servei de Policia Sainz i Gutierrez, que el comportament de Salamanca hagués resultat amenaçador per Barba o que aquell li hagués volgut instil·lar un sentiment de por per la seva seguretat.

En efecte, el processat sempre ha mantingut que ell únicament volia rebre una explicació per part de Barba quant a la finalització de la seva relació, essent aquest l'únic motiu pel qual li envià els missatges i l'anà a veure al seu domicili.

Pel que fa Barba, de les seves declaracions no s'acredita que es trobés atemorida arran del comportament del processat.

Igualment els Agents de Policia que intervingueren el 24 de març del 2020 explicaren que Barba es trobava nerviosa i molesta, però no atemorida, havent marxat Salamanca de l'edifici on residia la primera sense cap incidència, una volta fou controlat i requerit pels Agents de Policia, no quedant per tant constituït el tipus delictiu del delicte menor d'assetjament de l'article 139 bis del Codi Penal en no trobar-se acreditats els elements constitutius del mateix.

CONSIDERANT SEGON.- Escau la lliure absolució del processat Salamanca.

CONSIDERANT TERCER.- Igualment, i de conformitat amb les disposicions dels articles 174, 175.1 i 181.1 c) del Codi de Procediment Penal, s'escau declarar d'ofici les despeses processals causades.

VIST

ES les disposicions legals citades i altres de pertinent aplicació, en nom del poble andorrà, el Tribunal de Corts,

DECIDEIX

Absoldre Salamanca del delicte menor d'assetjament del que venia acusat, declarant-se d'ofici les despeses processals.

Contra la present sentència es pot interposar recurs d'apel·lació en el termini de 15 dies a comptar de la seva notificació, d'acord amb el previst als articles 195 i següents del Codi de Procediment Penal.

Així per aquesta nostra sentència, ho manem i signem.

NOTIFICACIÓ

Acte seguit i mitjançant diligència de compareixença es notifica la present sentència al Ministeri Fiscal i a les demés parts compareixents.

En dono fe.