OBSTACULITZACIÓ D'EXECUCIÓ DE RESOLUCIONS JUDICIALS

Sentència

Magistrats

Concepció Baron Mora Jacques Richiardi Martel Elisenda Franquet Font

S E N T È N C I A

Magistrats Srs. Concepció Baron Mora Jacques RICHIARDI

Elisenda Franquet Font

A la Vila d'Andorra la Vella, el dia ú de setembre del dos mil nou.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, el recurs d'apel·lació formulat contra la sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en la causa núm. DM-101-2/07 seguida pel delicte menor d'incompliment de resolució judicial relativa a les pensions d'aliments, contra Pina ,

part apel·lant i representat per la Lletrada Sra. Barba , essent acusació particular Amador ,

representada pel Lletrat Sr. Manzanares , sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Quesada , i actuant de ponent la Magistrada Sra. Elisenda Franquet Font , havent el Tribunal designat per a la redacció de la sentència la magistrada Sra. Elisenda Franquet Font .

RESULTANT:

que el Resultant de fets provats de la sentència recorreguda diu el següent:

"Que són fets provats i així es declara que el processat i Amador són pares del menor Nuñez , que nasqué el 2 de juny del 2002. Que ambdós es separaren de fet quan el menor tenia 2 anys d'edat, i que posteriorment regularitzaren aquest situació davant la Batllia, de mutu acord, mitjançant conveni regulador de les relacions inherents a la filiació, en el qual es fixava una pensió d'aliments a satisfer pel pare de 300 euros mensuals, quantitat que havia de ser incrementada anualment amb l'IPC, així com que les despeses extraordinàries havien de ser pagades per meitat entre ambdós progenitors.

Que des del mes de desembre del 2005, Pina ha vingut pagant una pensió de 200 euros per mes, i això fins al mes de setembre del 2007, en que ha passat a abonar la quantitat de 300 euros mensuals, a excepció del mes d'agost del corrent, en que no va abonar cap quantitat. Així mateix, tampoc ha abonat cap quantitat en concepte de despeses extraordinàries"

RESULTANT: que la part dispositiva conté el següent pronunciament:

"Primer.- Que hem de condemnar i condemnem, a Pina com a autor del delicte menor d'obstaculitzar el compliment de resolucions judicials relatives a pensions alimentàries, tipificat i penat a l'article 427 del Codi Penal, a la pena de quatre mesos d'arrest nocturn condicional qualificat al pagament de la responsabilitat civil, en el termini d'un any.

Segon.- Que hem de condemnar i condemnem a Pina , a indemnitzar a Amador , en concepte de responsabilitat civil, en l'import de quatre mil nou-cents cinquanta-un euros amb vint-i-sis cèntims (4.951,26 EUR), segons s'especifica en el darrer considerant.

Tercer.- Que hem de condemnar i condemnem, a Pina , al pagament de les costes processals causades"

RESULTANT: que contra l'esmentada sentència la representació processal i defensa del condemnat Pina , formula recurs d'apel·lació impugnant la sentència recorreguda en base a tres arguments: en primer lloc s'invoca el principi acusatori i el dret de defensa com a vulnerats, atès que es diu que es va formular acusació per un tipus que no és el que finalment va ser objecte de condemna, doncs l'acusació ho hauria estat per incompliment de resolució judicial referent al pagament de pensions alimentàries i en canvi la condemna va ser per obstaculització del compliment d'una d'aquestes resolucions relativa pensions d'aliments.

En segon lloc es posa de manifest que tot i això, si es desestimés l'anterior motiu, el processat no hauria complert el tipus del article 427, paràgraf segon, del Codi Penal, ja que no concorrerien els requisits necessaris.

Per últim, es discuteix l'import relatiu a la responsabilitat civil establerta, ja que s'al·lega que s'estan computant per configurar-la la meitat de despeses que la querellant ha considerat extraordinàries i que la part recorrent creu que no ho són, i que per tant, es trobarien incloses dins l'import mensual a sufragar pel pare del menor en concepte d'aliments.

Que per tot això demana la revocació de la sentència condemnatòria i l'absolució del seu defensat, o alternativament la reducció de l'import establert en concepte de responsabilitat civil.

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal manifesta la seva oposició al recurs, posant de relleu que a la resolució d'instància s'hauria incurregut en un error material, donat que es defineix el tipus pel que s'exerceix l'acusació i pel que recau condemna per una barreja entre el títol del tipus del article 427 del Codi Penal i el contingut del paràgraf concret dels dos que conté el precepte pel que efectivament s'exercità l'acusació i versà tota la instrucció de la causa, la imputació i el propi acte del judici oral. Posant-se de relleu que en cap cas s'hauria produït indefensió material sinó en tot cas formal.

Que pel que fa al segon motiu del recurs, es diu que restà degudament acreditat que el processat es va mantenir de manera contumaç en un període de més de 4 anys en l'incompliment parcial del pagament de la pensió d'aliments i/o despeses extraordinàries relatives al seu fill.

Que per últim i pel que fa a la responsabilitat civil, es deixa la resolució del tema a criteri de Tribunal donat que la querellant es troba degudament representada a la causa.

Sol·licitant doncs la confirmació de la resolució recorreguda.

RESULTANT: que l'Acusació Particular de la Sra. Amador manifesta la seva oposició al recurs, posant de relleu que no s'hauria produït en cap cas ni vulneració del principi acusatori ni del dret de defensa del processat, donat que el Ministeri Fiscal acusava al processat pel delicte referent a l'incompliment de resolucions judicials per impagament de les pensions, i sobre aquest tipus va practicar-se la prova al judici oral. Així mateix, es diu que s'hauria constatat el reiterat i obstinat incompliment del convenci regulador per part del processat, inclús després d'haver-se-li denegat judicialment la modificació de l'import de la pensió que demanava, així com s'especifiquen els motius pels quals no es va anar abans a la via civil a fer la reclamació.

Que pel que fa a la quantitat establerta en concepte de responsabilitat civil, l'Acusació Particular nega que el que s'ha reclamat com a despeses extraordinàries es pugui considerar inclòs dins l'import de la pensió d'aliments, sinó que precisament la seva conceptuació s'engloba directament en la que en el conveni es defineix com a despesa extraordinària.

Sol·licitant doncs la confirmació de la resolució recorreguda, amb imposició de costes, incloses les despeses d'advocat, a la part recorrent.

Fonaments de dret

S'ACCEPTEN ELS FETS PROVATS I ELS FONAMENTS DE DRET QUE CONTÉ LA SENTÈNCIA APEL·LADA.

CONSIDERANT: que el primer argument del recurs interposat fa referència a una pretesa vulneració del principi acusatori i del dret de defensa del processat, doncs es diu que va recaure sentència condemnatòria per un tipus penal que no havia estat objecte d'acusació, i que per tant, la part no s'havia pogut defensar. I això s'argumenta en base a que Acusació Particular i Ministeri Fiscal haurien acusat per la comissió d'un delicte menor de l'article 427 del Codi Penal relatiu a l'impagament de pensions alimentoses, i que la condemna hauria recaigut per un delicte menor d'obstaculització del compliment de resolucions judicials de l'article 427.

Que el cert és que com bé posa de manifest el Ministeri Fiscal en el seu escrit d'impugnació del recurs, en la sentència recaiguda es constata la presència d'un error material evident, doncs efectivament es transcriu el verb de l'enunciat del precepte per definir el tipus que s'aplica -"obstaculitzar"- (verb que no és el que s'utilitza en el paràgraf segon), i que precisament dit error es produeix en transcriure el tipus pel que es produeix l'acusació pel Ministeri Fiscal (foli 146, segon resultant), i en els propis Considerants, en concret en el segon (foli 148), però no en l'encapçalament de la resolució, on es fa referència textualment a un "delicte menor d'incompliment de resolució judicial relativa a les pensions d'aliments", tipus pel que efectivament es segueix la causa, s'acusa pels dos acusadors, i del qual es defensa la part acusada.

Que és evident que tota la causa i l'acusació formulada per ambdues parts acusadores ho va ser per el subtipus del paràgraf segon de l'article 427 del Codi Penal.

Que l'error de transcripció en que s'incorre a la sentència es centra en la utilització de la paraula "obstaculització" en lloc d'"incomplimet", al definir l'acció punible, però l'error és evident quan es constata que el que es descriu a la sentència (tant en l'apartat de fets provats, com a l'hora de subsumir-los en un tipus penal) no és el tipus recollit en el paràgraf primer del precepte (la obstaculització de l'execució d'una resolució judicial amb força o vies de fet) sinó el mer incompliment d'una resolució judicial que en aquest cas imposa el pagament d'una pensió alimentària. És a dir, i com expressa el Ministeri Fiscal, simplement s'ha barrejat per error la descripció del tipus amb el títol del citat tipus, que parla únicament i de manera genèrica d' "obstaculització" i no de incompliment o impagament.

Que dit error material és obvi que no ha provocat cap mena de vulneració del principi acusatori, doncs tant la querella, la imputació, els escrits d'acusació, i el propi acte del judici oral van versar sobre l'acusació pel tipus recollit al paràgraf segon de l'article 427 del Codi Penal, no pel del paràgraf primer, ni tampoc sobre un híbrid inexistent entre ambdós paràgrafs. És a dir, la defensa s'ha defensat en tot moment del que ha estat acusat el seu client, i la sentència valora la prova i imposa la pena pel delicte objecte d'acusació i no un altre, simplement hi ha una equivocació en la transcripció del verb nuclear recollit en el tipus concret, donat que transcriu el verb que es conté en el títol del precepte i no en el paràgraf aplicat. Aquest fet en cap cas produeix ni vulneració del principi acusatori, ni del dret de defensa, constituint, ja s'ha dit, un mer error material o de transcripció, que el Tribunal corregirà a la part dispositiva d'aquesta sentència, tal com demana el Ministeri Fiscal.

CONSIDERANT: que pel que fa al segon argument del recurs, referent a que en cap cas concorrerien els elements del tipus pel qual va recaure condemna (i quant al tipus de l'article 427, paràgraf segon, del Codi Penal), l'al·legació tampoc pot prosperar, donat que de la prova practicada a l'acte del judici oral, testifical i documental, es va desprendre amb claredat la existència d'un incompliment parcial, dolós i conscient, per part del processat de la obligació de pagar la pensió alimentosa del seu fill durant uns dos anys, i l'incompliment total del pagament durant més de quatre anys de les despeses extraordinàries a quina satisfacció també es va obligar en conveni aprovat judicialment, i que en cap cas va satisfer en aquest període (la meitat que li pertocava).

Que el propi processat no nega en cap moment els fets, reconeix els impagaments parcials en tot el període objecte d'acusació, i reconeix l'impagament total de la seva meitat relativa a les despeses extraordinàries. La seva defensa pretén que no li hauria estat requerit el pagament de manera prèvia a la interposició de la querella i que en cap cas tenia possibilitats econòmiques de fer front a dites obligacions, per la qual cosa no concorreria el dol.

Que pel que fa a la necessitat de requeriment previ en la via civil, en el present cas es tracta d'un incompliment parcial però sistemàtic durant més de quatre anys en els quals el processat va decidir unilateralment rebaixar en un terç la quantia de la pensió alimentosa que ell mateix havia acceptat mesos abans. A la via civil, precisament la part va instar un incident de modificació de mesures, incloent-hi la econòmica, modificació concreta que li va ser denegada. És a dir, la part en cap cas pot negar que coneixia quina era la seva obligació i que la estava incomplint, fins al punt que va remetre una carta a la seva ex parella en la que li comunicava l'unilateral canvi en l'import de la pensió, i després va acudir a la via civil per materialitzar-lo degudament, la qual cosa no va aconseguir, amb la oposició de l'advocat de la mare del nen, per cert (foli 92 i 93). És a dir, al processat li ha constat en tot moment la seva obligació, ha manifestat i acceptat verbalment i per escrit l'incompliment, ha intentat que el mateix tingués suport judicial, se li ha negat, i li constà la oposició a aquesta modificació manifestada per part de la mare del nen. És evident, doncs, que el dol d'incomplir ha existit, i la negació de la incapacitat econòmica al·legada ha estat constatada i perfectament raonada pels Tribunals civils (folis 92 i ss), arguments que el Tribunal no pot sinó subscriure en la seva integritat.

Que el dol d'incomplir la obligació del pagament de les despeses extraordinàries, essent igualment una obligació imposada judicialment i signada de mutu acord en el conveni pel processat, és palmari quan la part no és que hagi discutit en algun moment puntual alguna despesa d'aquesta mena, és que no ha pagat en cap cas en el període que es posa de manifest en la sentència recorreguda ni una sola quantitat en concepte de despesa extraordinària, la meitat que li pertocava.

CONSIDERANT: que pel que fa a l'argument subsidiari del recurs, el que fa referència a la disconformitat amb la quantitat establerta en concepte de responsabilitat civil, donat que es diu que no s'estaria d'acord amb la inclusió de les que es reclamen com a despeses extraordinàries, ja que la defensa considera que es tractaria de despeses ordinàries el quin pagament estaria comprés en la pensió mensual establerta, el cert és que no és aquesta la jurisdicció adient per discutir el que s'ha de considerar despesa ordinària i despesa extraordinària en aquests casos, però el que no és acceptable és que el qui no s'ha preocupat per satisfer ni un sol import en aquest concepte durant més de quatre anys, constant-li la obligació i havent-la acceptat inclús de manera voluntària, pretengui ara evitar el seu pagament adduint que no es tracta de despeses d'aquesta mena. El cert és que al foli 13 de la causa obra la part del conveni regulador homologat judicialment en el que es fa una relació exemplificativa d'alguns del conceptes que constituirien despesa extraordinària, i els que són reclamats per la part s'hi inclouen de manera clara. Per la qual cosa la resolució ha de ser confirmada també en aquest aspecte, sens perjudici de que en el futur les discussions sobre les concretes partides que poden constituir despesa d'aquets tipus s'hagin de resoldre per la via civil.

CONSIDERANT: que d'acord amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, i per aplicació del principi del venciment objectiu, les despeses processals causades en aquesta segona instància s'imposen al recurrent que ha vist desestimades les seves pretensions respectives, inclosos els honoraris d'advocat.

VIST

les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que, desestimant el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada del Sr. Pina , contra la sentència de data quinze de desembre del dos mil vuit, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en la causa núm. DM-101-2/07, CONFIRMEM ÍNTEGRAMENT dita sentència, imposant al recurrent que ha vist desestimades les seves pretensions respectives, les despeses processals d'aquesta segona instància, inclosos els honoraris d'advocat.

Corregint-se l'error material produït en la sentència recorreguda en enunciar el tipus penal objecte d'acusació i de condemna, de manera que allà on es diu "delicte menor d'obstaculitzar..." o "delicte menor d'obstaculització...", ha de dir "delicte menor d'incompliment...".

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.