LESIONS DOLOSES QUE REQUEREIXEN TRACTAMENT MÈDIC POSTERIOR A LA PRIMERA ASSISTÈNCIA

Sentència

Magistrats

Enric Anglada Fors Jean-Marie Ferrandez Concepció Baron Mora

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Anaya Enric ANGLADA FORS

Concepció Baron Mora

Andorra la Vella, vint-i-nou de gener del dos mil catorze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, el recurs d'apel·lació formulat contra l'Aute dictat per l'Hble. Tribunal de Menors de data 26 d'abril del 2013, recaigut en la causa núm. JM-032-3/10, sent part apel·lant Conde i Toll, representats ambdós pel Lletrat Sr. Martin, i sent part apel·lada el Ministeri Fiscal, representat pel Sr. Azorin, actuant de ponent i redactor de la sentència, el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors.

RESULTANT:

que en tràmit d'execució de l'Acord de Menors dictat en el marc de la causa núm. JM-032-3/10, l'Hble. Batlle Ponent en càrrec, la Sra. Cristina BEA REBÉS, dictà Aute en data 26 d'abril del 2013 acordant:

"Travar embargament sobre els béns, els comptes corrents, llibretes o altres modalitats de dipòsit nominal o numeral, que sol o conjuntament amb altres terceres persones pugui tenir Toll en les entitats bancàries del Principat, així com travar embargament sobre la quantitat que excedeixi del salari mínim (962,00 EUR) que hagi de percebre Toll, com assalariat del comerç "PIRINENCA DE SERVEIS" fins a la quantitat total de set mil vuit-cents noranta-tres euros amb dos cèntims (7.893,02 EUR)".

RESULTANT: que la representació lletrada de Toll ha formulat recurs d'apel·lació contra l'Aute abans referit, posant de manifest que R. es comprometé amb la Batllia a liquidar paulatinament la responsabilitat civil generada per l'actuació del seu fill M., no essent cert que el seu representat tingui dos activitats laborals regulars sinó una sola, que els seus ingressos són els que provenen de la seva feina a l'empresa ORG_0, percebent habitualment uns 2.000 EUR i que aquest segueix mantenint la seva família, quatre fills a càrrec i la seva esposa, amb les despeses que això comporta.

Tanmateix, considera la part que la Batllia no pot travar embargament directament sobre els béns de R., per quant M. ja es major d'edat i, que l'article 237 del Codi de Procediment Penal tant sols permet al Tribunal emprar la via executiva quan es tracta de l'impagament "de la multa o de les despeses judicials" i el que resta per pagar no ho son sinó que es indemnització.

Finament, posa de manifest que R. es mostra disposat a segui col·laborant a eixugar el referit deute a càrrec del seu fill mitjançant el pagament de 100 EUR mensuals, per tot el que demana la revocació de l'aute recorregut, procedint a l'aixecament de la mesura cautelar acordada.

A l'acte de la vista oral, i de manera preliminar, planteja al Tribunal dos qüestions, d'una part, el fet que el Fiscal es trobi ja dins la Sala quan el lletrat entra, afecta el dret a la jurisdicció en la vessant al procés degut, donat que el Fiscal és una part com una altra, cosa que no vol dir que posi en dubte la integritat del Fiscal i encara menys la del Tribunal, i d'altra part, que l'escrit de contesta al recurs del Ministeri Fiscal, no diu rés respecte al que es planteja, puix que no es manifesta respecte a l'article 237 del Codi de Procediment Penal i l'article 51.2 del Codi Penal, cosa que l'impedeix a ell contestar els arguments del Ministeri Fiscal.

En quant al fons, basa el seu recurs en els següents punts:

en el disposat de l'article 237 del Codi de Procediment Penal, que parla de la multa i les despeses i no de la indemnització,

en el fet de que ningú hagi reclamat l'execució de la responsabilitat civil,

en la constatació de que la responsabilitat del pare es subsidiària i no es diu en el Aute,

en que l'Acord no fixa la responsabilitat de R., el qual ho assumeix de forma voluntària,

al fet que el pare ja paga,

en el fet que la família de la víctima no ho necessita,

en que l'execució de l'Aute crea una situació d'injustícia i que és una qüestió d'equitat.

Per tot el que ratifica i reitera el seu escrit de recurs, reiterant que formalment la situació subratllada preliminarment és contaminant i que el Tribunal jutjarà.

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs formulat en base a que de les actuacions practicades es desprèn que resta pendent de pagament la quantitat de 7.893,02 EUR, responsabilitat civil que ha estat acceptada pel menor Conde i que el seu pare, Toll té ingressos mensuals que superen amplament el salari mínim, per tot el que estima que el Aute recorregut es plenament ajustat a dret.

En l'acte del Judici Oral, i contestant primer les qüestions preliminars plantejades per la representació lletrada de la part recurrent, posa de manifest que si es considera que la presència del Fiscal pot posar un problema d'imparcialitat al Tribunal, pot retirar-se i demanar a que assisteixi a la vista oral un altre Fiscal, però que donat que el recurrent no ha denunciat cap contaminació i ha manifestat no dubtar de la seva integritat, no ho fa, deixant-ho a criteri del Tribunal.

En quant al fons, posa de manifest que el recurrent fa uns greuges que no planteja en l'escrit de recurs i que per tant aquests no poden ser objecte de judici, ratificant en aquest sentit el seu escrit de contesta al recurs, interessa la íntegra desestimació del mateix, i que en el cas de que el menor, avui major d'edat tingués fortuna, s'executaria la decisió sobre el seu patrimoni, que la condició de menor es independent i que el pare acceptà l'Acord, no tenint aquí cap transcendència la capacitat econòmica de la víctima.

CONSIDERANT:

que amb caràcter previ a l'examen de la concreta qüestió objecte del present recurs d'apel·lació, el Tribunal haurà d'analitzar les dues qüestions preliminars invocades pel recurrent a l'inici de la vista oral.

En la primera d'elles, esmenta que quan el lletrat defensor del recurrent entra dins de la Sala, es troba ja assegut al seu lloc corresponent el representant del Ministeri Fiscal, la qual cosa, segons manifesta, afecta al dret a la jurisdicció en la vessant al procés degut, atès que considera que el Fiscal és una part com qualsevol altra dins del procés penal i que per tant ha d'entrar a la Sala en el mateix moment que els lletrats de les diferents parts intervinents. No obstant això, seguidament, afegeix que no posa en dubte la integritat del Ministeri Públic i menys encara la dels membres del Tribunal jutjador.

Dit això, aquest Tribunal vol posar de relleu que si bé és certa la constatació del lletrat recurrent Sr. Martin respecte de que el Fiscal es trobava ja dins de la Sala en el moment que va entrar a la mateixa el dit advocat, no és menys cert, que el Ministeri Públic acabava d'arribar i acte seguit el Nunci cridà a la resta de les parts i anuncià la causa per començar l'acte del judici, essent de remarcar que aquesta era precisament la primera de les causes assenyalades del dia. A més, s'ha d'afegir que el Tribunal abans de començar les sessions dels judicis orals, no parla mai de les causes a celebrar amb cap dels operadors jurídics que han d'actuar en les mateixes.

Aquesta situació ressenyada pel lletrat recurrent, en la que ha especificat i puntualitzat que es tracta d'una qüestió purament formal, no es pot considerar que contamini al Tribunal, ni que afecti el dret a la jurisdicció, màxim quan s'ha plantejat des d'un àmbit de mera formalitat i en la que l'advocat ha precisat que en cap moment posava en dubte la integritat del Ministeri Fiscal, ni la independència de cap dels membres del Tribunal.

En realitat, l'adduit per dit lletrat defensor no deixa de ser un sofisma i una contradictio in terminis, tota vegada que, d'una banda, al·lega vulneració al dret a un procés degut, tot i que de manera formal, i, d'una altra, ressalta que no posa en dubte la integritat de l'òrgan jurisdiccional jutjador, la qual cosa demostra i evidència que el Tribunal no està en absolut contaminat, i que cap dels intervinents a la vista de referència no ha perdut la seva imparcialitat. Endemés, si dita part considerava el contrari, hauria d'haver denunciat aquesta situació mitjançant la corresponent recusació, tot i manifestar seguidament que no li corresponia fer-ho a ell com a part, ja que només volia denunciar una situació formal i que deixava la decisió a adoptar a criteri del Tribunal.

Finalment i per acabar amb aquesta primera qüestió preliminar, s'ha de deixar constància que el Ministeri Públic no es una part igual que les altres en el procés penal, com resulta de la pròpia normativa que aquí ens ocupa i, en concret, entre d'altres, de l'article 197 del Codi de Procediment Penal, que estableix que: "Estan legitimats per interposar el recurs d'apel·lació, el Ministeri Fiscal, les parts del procés ". No podem obviar, ni desconèixer, com expressa l'article 5 del mateix Codi de Procediment Penal que: "El Ministeri Fiscal té la funció de promoure l'acció de la justícia, vetllar pel manteniment de l'ordre jurídic, i demanar davant de la jurisdicció penal l'aplicació de la Llei, la salvaguarda i la satisfacció dels interessos de la societat".

En conseqüència, s'ha de desestimar aquesta qüestió preliminar plantejada.

CONSIDERANT: Igual sort desestimatòria ha de merèixer la segona qüestió de dita naturalesa formulada, és a dir, la referent a la manca de resposta detallada pel Ministeri Fiscal, com a part oponent, de les qüestions plantejades pel recurrent en el seu escrit d'apel·lació.

A part de que dita asseveració no és més que una interpretació del recurrent respecte del contingut de l'escrit de l'oponent, el cert és que la pretensió de l'avui apel·lant no té fonament legal en la nostra normativa processal, doncs qualsevol oponent pot impugnar el recurs de la contrapart sense necessitat de fer al·legacions específiques i concretes, ni tant sols de donar resposta per escrit als motius formulats pel recurrent, com resulta del contingut de l'article 200 del Codi de Procediment Penal, en quin paràgraf segon esmenta que " el Ministeri Fiscal i les altres parts poden oposar-se al recurs..." , el que demostra que l'oposició és facultativa i per tant inclús resulta innecessari formular contra-al·legacions. El contrari succeeix respecte a la part apel·lant, com es col·legeix de l'article 199, apartat segon, del mateix Codi de Procediment Penal, que proclama que: "L'escrit ha de contenir ..., els motius en que el recurrent basa el seu recurs i la suplica que es formuli pel cas que el recurs sigui estimat, dins els límits de les peticions efectuades davant del Tribunal de primera instància". Aquest precepte evidència que només és el recurrent qui ha de detallar en l'escrit d'apel·lació els concrets motius en que basa el seu recurs, sense que puguin ser ampliats o canviats a l'acte de la vista oral.

Per la qual cosa, s'ha de concloure en la desestimació de la segona qüestió prèvia plantejada per la defensa del recurrent.

CONSIDERANT: que un cop resoltes les qüestions preliminars i entrant en el fons del recurs d'apel·lació interposat contra el Aute de data 26 d'abril del 2013, que acorda travar embargament sobre els béns i drets de Toll, en qualitat de representant legal del menor Conde a la data dels fets de la que la present resolució porta causa, s'ha de constatar en primer terme, que la part recurrent a l'acte de la vista oral ha afegit motius de recurs que no havien estat formulats en l'escrit d'apel·lació, cosa que no podia realitzar, com abans s'ha dit, per aplicació del disposat a l'article 198 del Codi de Procediment Penal.

En efecte, dins dels greuges formulats en dit escrit d'apel·lació, a més de posar de relleu que R. no té dues activitats laborals regulars sinó només una sola i que ha de mantenir amb el seu salari a tota la seva família (quatre fills a càrrec més la seva esposa), la realitat és que l'únic motiu d'apel·lació estrictament plantejat és que la Batllia no podia travar embargament directament sobre els béns de l'avui recurrent, per quant: a) el seu fill M., ja era major d'edat des del proppassat 3 de març; b) l'article 237 del Codi de Procediment Penal tant sols permet al Tribunal emprar la via executiva quan es tracta de l'impagament "de la multa o les despeses judicials", i el que resta aquí per pagar no es ni multa ni despeses judicials, sinó que es tracta de una indemnització per responsabilitat civil.

Plantejada així la qüestió en aquesta segona instància, s'ha de ressenyar que si bé ambdues circumstàncies invocades són certes, doncs el dit responsable civil havia assolit la majoria d'edat un mes i escaig abans del dictat de la resolució aquí apel·lada i que en aquesta es fa esment a l'article 237 del Codi de Procediment Penal per travar l'embargament dels béns del pare de M., quan el dit precepte es refereix només a impagaments de la multa i de les despeses judicials, la realitat pràctica és que Toll en nom i representació del seu fill M. va assumir i acceptar abonar la indemnització pels perjudicis causats per l'actuació d'aquest darrer, la qual cosa el vincula en base a la doctrina dels actes propis, i màxim quan la direcció lletrada de R. en el seu propi escrit de recurs d'apel·lació in fine, acaba dient textualment: "Malgrat aquests extrems, el Sr. R. es mostra disposat a seguir col·laborant a eixugar el referit deute a càrrec del seu fill, mitjançant el pagament de 100 EUR mensuals -en lloc dels 50 EUR quefins ara abonava-", la qual cosa demostra que tot i ésser aquell major, d'edat el pare segueix assumint el pagament de la responsabilitat civil en que incorregué el seu fill quan era menor. A major abundament, la pròpia Llei Qualificada de la Jurisdicció de Menors, en el seu article 49, estableix que "l'execució de les mesures imposades als menors no s'interromp quan aquests compleixen la majoria d'edat penal o civil".

D'altra banda, encara que l'article 237 del Codi de Procediment Penal, no mencioni expressament la responsabilitat civil, s'ha de posar de manifest que la pràctica habitual dels Tribunals andorrans quan s'endega la via executiva pels supòsits d'impagament de les indemnitzacions dimanants dels il·lícits penals, dit precepte és el referent i per això, l'acord adoptat en el Aute apel·lat és basa precisament en el referit article 237, a part d'altres concordants del Codi de Procediment Penal. A més s'ha d'afegir que l'article 100 del Codi Penal, que es troba ubicat dins del Títol VI del Llibre I, relatiu a la responsabilitat civil -que pot servir de complement a la normativa emprada per la Batlle encarregada de l'execució-, estableix, al tractar la prelació de pagaments, que: "En cas de procedir per la via executiva per satisfer les responsabilitats pecuniàries derivades de la infracció penal, si els béns del responsable civil no són suficients, el Tribunal acorda satisfer la quantitat obtinguda, segons l'ordre següent: 1. La responsabilitat civil. 2. Les despeses processals. 3. La multa".

Per tant, la responsabilitat civil és el primer concepte que ha de ser satisfet en cas de procedir per via executiva, com succeeix en el cas aquí enjudiciat.

CONSIDERANT: que conseqüentment amb tot l'exposat, s'ha de desestimar el present recurs d'apel·lació i confirmar el Aute dictat en data 26 d'abril del 2013.

CONSIDERANT: que de conformitat amb el que disposen els articles 174, 175.1 i 181.1 c) del Codi de Procediment Penal, es declaren d'ofici les despeses processals causades en aquesta instància.

V I S T les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M :

Que, hem de desestimar i desestimem el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada de Conde i del seu pare Toll contra el Aute dictat en data 26 d'abril del 2013 per la Batlle encarregada de l'execució de la causa núm. JM-032-3/10 i confirmar integrament dita resolució; declarant d'ofici les deses processals causades en aquesta instància.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.