LESIONS PER IMPRUDÈNCIA LLEU (ALTRES ACCIDENTS) - OMISSIÓ DE CONTROL D'ANIMALS PERILLOSOS

Sentència

Magistrats

Carolina Bailen Vila

S E N T È N C I A

Magistrada Sra. Carolina Bailen Vila

Andorra la Vella, 23 de novembre del 2021.

VIST en judici oral i públic, la causa núm. 6000025/2020, seguida per unes presumptes contravencions penals de lesions per imprudència greu i omissió de control d'animals perillosos.

És acusada Seco, nascuda el XXXX, filla d'Isabel i Enric, de nacionalitat andorrana, sense antecedents penals, la qual ha comparegut degudament, essent defensada pel lletrat Sr. Gutierrez.

La querellant Sra. Olmo compareix degudament i es troba representada per la lletrada Sra. Amador.

La companyia d'assegurances "ASSEGUR DIVERSOS, SA" en la seva qualitat de representant al Principat de la companyia "ALLIANZ COMPAÑIA DE SEGUROS Y REASEGUROS, SA", compareix degudament en qualitat de responsable civil solidari, trobant-se representada per la lletrada Sra. Palomo.

És part acusadora el Ministeri Fiscal, representat pel Sr. Girona.

És ponent la Magistrada Sra. Carolina Bailen Vila.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER.- Són fets provats i així es declaren, que en data 10 de febrer del 2018, la querellant Olmo es trobava passejant la seva gossa de raça pastor alemany i de nom K. per la urbanització "Xalets la Cortinada" de la vila de la Cortinada, quan de sobte aparegueren dos gossos propietat de l'encausada Seco, nascuda el XXXX, de nacionalitat andorrana i sense antecedents penals, els quals es passejaven per aquella zona sense portar morrió ni estar subjectes amb cap corretja ni cadena, tractant-se d'una gossa de nom L. i de raça Rottweiller i d'una gossa de nom A. i de raça Boxer, abalançant-se aquesta última sobre la gossa K. atacant-la i mossegant-la al coll, interposant-s'hi Olmo per separar la gossa A. de la seva gossa, no aconseguint-ho, forcejant Olmo amb la gossa A. fins que aquesta finalment deixà anar la gossa K. en sortir un veí del seu domicili, alertat pels crits de Olmo.

En aquell moment arribà caminant l'encausada Seco, fent-se càrrec dels seus gossos i marxant del lloc tot seguit.

Com a conseqüència de l'atac proferit per la gossa A. a la gossa K., la querellant Olmo patí -en interposar-s'hi per deslliurar la seva gossa K. de l'atac- una ferida erosiva de 2 mm al quart dit de la mà dreta, en regió anterior d'articulació interfalàngica distal, que no requerí cap assistència mèdica necessària per a la seva curació i per la qual ha exercit les seves accions conforme a Dret, i la gossa K. de la seva propietat resultà amb una lesió sense perforació en la zona del vèrtex i cantell periocular de l'ull dret, així com amb una lesió amb perforació a la zona ventral i pla de projecció traqueal, per les quals la seva propietària hagué de requerir assistència veterinària i per quin concepte també reclama.

RESULTANT SEGON.- El Ministeri Fiscal, a l'acte de la vista oral, modifica el seu escrit de qualificació provisional evacuat en data 26 d'octubre del 2020 en el sentit de considerar que els fets són constitutius de tres i no de dues contravencions penals, una de lesions per imprudència greu i dues d'omissió de control d'animals perillosos, tipificades i penades respectivament als articles 477.1 i 503 del Codi Penal, de les quals en considera autora responsable Seco, no concorrent circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, interessant que se li imposi una pena de multa en la quantia de 3.000 EUR per la contravenció penal de l'article 477.1 així com sengles multes de 400 EUR per cadascuna de les contravencions penals de l'article 503 del Codi Penal, així com el pagament de les despeses processals causades, i reclamant a l'ensems la quantitat de 33,75 EUR en concepte de responsabilitat civil per compte de la CASS.

En efecte, el Ministeri Fiscal considera acreditat que les dos gosses L. i A. propietat de l'encausada Seco anaven sense lligar i sense morrió tal i com ha relatat sempre Olmo i tal i com consta en la declaració del testimoni Julián.

D. A. O., malgrat aquest no comparegué a la vista oral, entenent que també ha restat acreditat que Olmo es veié obligada a intervenir per deslliurar la seva gossa, resultant ferida com a conseqüència d'això, restant també acreditat que la gossa A. mossegà la gossa K. al coll a través de la declaració de Olmo, avalada per la de Julián. D. A. O., així com per la pericial de les dues veterinàries que van examinar la gossa -Sres. Palomo. P. L. i Espada. B. D. L. T.- i que van poder constatar la realitat de la ferida patida per aquesta al coll, entenent el Ministeri Fiscal que la pericial de la veterinària Téllez. F. M. té poc pes per haver tingut un accés molt parcial a les actuacions.

Igualment, el Ministeri Fiscal sosté que és il·lícit portar el gos deslligat i sense morrió, essent la gossa L. de raça Rotweiller i doncs de raça considerada perillosa segons el Decret de 3 d'abril del 2013 d'aprovació del Reglament sobre la tinença de gossos considerats potencialment perillosos -vigent a l'època de producció dels fets-, i pel que fa la gossa A., entén el Ministeri Fiscal que la propietària del gos assumeix el seu caràcter de gos potencialment perillós en haver contractat l'assegurança que consta, en particular, al foli 91 de les actuacions, entenent per tant el Ministeri Fiscal que la gossa A. és un gos que en general pot generar un perill i que es troba doncs immers en el supòsit de l'article 20 de la Llei 11/2016, del 28 de juny de tinença i de protecció d'animals perillosos, posat en relació amb l'article 19.2 i 20.2 de la Llei 11/2016, de tinença i protecció d'animals perillosos (vigent al moment de producció dels fets) així com l'article 3.1 del referit Reglament.

RESULTANT TERCER.- La lletrada de l'acusació particular, Sra. Amador, modifica la seva qualificació provisional adherint-se a l'informe efectuat pel Ministeri Fiscal i qualifica els fets com a constitutius d'una contravenció penal de lesions per imprudència greu i dues contravencions penals d'omissió de control d'animals perillosos dels articles 477.1 i 503 del Codi Penal, sol·licitant que s'imposi a l'encausada Seco les penes interessades pel Ministeri Fiscal, entenent que ha restat acreditat el nexe de causalitat entre l'acció típica d'Seco i les ferides patides per Olmo, així com que les gosses propietat d'Seco anaven deslligades i sense morrió en un lloc públic, contravenint les disposicions tant del Reglament com de la Llei 11/2016, del 28 de juny de tinença i de protecció d'animals.

Així mateix, en concepte de responsabilitat civil interessa que l'encausada, solidàriament amb la seva companyia d'assegurances, indemnitzin a Olmo en les quantitats de 1500 EUR pel pretium doloris (0,5-1/7), 700 EUR pel perjudici estètic (0,5-1/7), 142,25 EUR en concepte de despeses diverses consistents en el 25% de la factura d'urgències (11,25 EUR) i les 2 factures del veterinari per imports de 70 EUR i 61 EUR i que consten als folis 77 i 78, així com el honoraris d'advocat a acreditar en període d'execució de sentència.

RESULTANT QUART.- Pel que fa la representació lletrada de la companyia asseguradora ORG_0, SA, Sra. Palomo, considera, com la defensa de l'encausada, que existeixen nombroses contradiccions en autes i que no s'ha acreditat l'origen de les lesions patides per Olmo i que s'escau dictar l'absolució de l'encausada, pronunciant-se subsidiàriament en relació a les quantitats reclamades en concepte de responsabilitat civil, considerant que són més ajustades les següents quantitats: 1200 EUR pel pretium doloris, 500 EUR pel perjudici estètic, interessant que les despeses veterinàries i les costes es deixin per execució.

RESULTANT CINQUÈ.- El lletrat de l'encausada, Sr. Gutierrez, eleva a definitiva la seva qualificació provisional i formula protesta per les proves per ell sol·licitades i que aquest tribunal va denegar per Autes de 28 d'octubre del 2020 i 2 de juny del 2021, oposant-se a l'informe efectuat pel Ministeri Fiscal, considerant que els fets provats no són constitutius de cap il·lícit penal.

En efecte, l'advocat de la defensa considera que els fets d'autes no han quedat provats, que el veí (Julián. D. A. O.) no ha comparegut motiu pel qual la seva declaració no val com a prova sinó com a element de càrrec, que hi ha contradiccions en la declaració de Julián. D. A. O. ja que diu que el gos que mossega és fosc, que no veu la ferida a la mà de Olmo però sí que veu sang al coll del gos, mentre l'agent del Servei de Circulació del Comú d'Ordino -que tampoc ha comparegut- no en veu, afirmant aquest a l'ensems que, en el moment dels fets i en preguntar pels mateixos a Julián. D. A. O., aquest li digué que no havia vist cap agressió.

Entén igualment la representació lletrada de l'encausada que les pèrits a. B. D. L. T. i Palomo no són imparcials, i que en canvi la declaració de la veterinària Téllez Fou contundent en considerar que el relat de fets que manté Olmo no és compatible amb les lesions patides pel seu gos i evidenciades en els informes veterinaris, explicant que Olmo té una enemistat acreditada envers Seco i que això predetermina la seva versió dels fets, considerant a l'ensems que el passaport de la gossa A. demostra que aquesta és de raça Boxer, afegint que el gos que apareix a les fotografies que foren mostrades durant la vista oral no és de la propietat de l'encausada, i que qualsevol persona pot assegurar qualsevol gos sense que això vulgui dir que s'ha de considerar com un gos perillós, entenent a l'ensems que no ha restat acreditat que la lesió de Olmo s'hagi produït durant aquests fets ja que el forense no es pronuncia en relació a aquest extrem, interessant per tots aquests motius la lliure absolució de l'encausada Seco.

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER.- Els fets declarats provats són constitutius de la contravenció penal de lesions per imprudència greu de l'article 477.1 del Codi Penal i d'una contravenció penal d'omissió de control d'animals perillosos de l'article 503 del Codi Penal.

Pel que fa la contravenció penal d'omissió de control d'animals perillosos de l'article 503 del Codi Penal, aquest tribunal considera plenament provat que el dia dels fets l'encausada Seco va treure a passejar la seva gossa de nom L. i de raça Rotweiller per la vila de la Cortinada sense portar-la lligada i sense anar proveïda d'un morrió que impedeixi a l'animal una obertura completa de la mandíbula, tal i com ho hauria hagut de fer de conformitat amb les disposicions dels articles 3.1 del Decret de 3 d'abril del 2013 d'aprovació del Reglament sobre la tinença de gossos considerats potencialment perillosos i 19.1 i 2 de la Llei 11/2016, del 28 de juny de tinença i de protecció d'animals perillosos, atès que els gossos de raça Rotweiller tenen la consideració de gossos perillosos segons l'article 1.3 del referit Decret de 3 d'abril del 2013, vigent al moment dels fets.

Com a prova de l'anterior, malgrat l'encausada -emparada pels drets fonamentals reconeguts a l'article 10 de la Constitució entre els quals el dret a no declarar en contra d'ella mateixa- va mantenir davant aquest tribunal que portava la seva gossa L. subjecta a una corretja lligada al seu cinturó, el cert és que la querellant -la qual declarà amb l'obligació de dir la veritat- mantingué la mateixa versió dels fets que ha prestat sempre explicant que tant la gossa Rotweiller com la gossa que va atacar la seva anaven sense lligar i sense morrió, reconeixent a l'ensems Seco que les seves gosses s'aproparen a la gossa propietat de Olmo si bé manté que fou per jugar.

Altrament, la versió dels fets donada per la querellant és avalada per la declaració de Julián. D. A. O., la qual si bé no pot tenir el valor de testifical plena per no haver estat aquesta vàlidament practicada el dia de la vista oral, sí que val com a documental susceptible d'avalar la resta de proves.

En efecte, en les seves declaracions prestades en autes, Julián. D. A. O. confirma haver presenciat una part dels fets, explicant que va sortir del seu domicili, radicat en aquella zona de la Cortinada, alertat pels plors de Olmo, veient com la gossa d'aquesta sagnava i era mossegada al coll per un gos el qual, si bé és cert que Julián. D. A. O. declara que el gos que mossegava era de color fosc no ajustant-se en aquest punt a la versió de Olmo, també és cert que confirma que era un dels gossos propietat de l'encausada.

En efecte, en aquest sentit Julián. D. A. O. té declarat que va poder veure com l'encausada Seco arribava caminant i es feia càrrec tant del gos que atacà la gossa K. com de l'altre, marxant acte seguit amb els dos animals. Igualment Julián. D. A. O. reconegué a Seco mitjançant àlbum fotogràfic que obra als folis 47 a 49 de les actuacions. Finalment, el fet que l'encausada Seco manifesti que ella no va veure a cap veí, això no vol dir que aquest no hi fos, havent quedat acreditada la seva presència tant per la declaració de Olmo com per la documental consistent en la declaració prestada per l'Agent del Servei de Circulació del Comú d'Ordino.

Per tant aquest tribunal considera plenament acreditat, a través de la declaració de la querellant Olmo, avalada per la documental consistent en les declaracions prestades en autes per Julián. D. A. O., que les dos gosses propietat de l'encausada Seco es passejaven per la vila de la Cortinada sense anar subjectes amb una corretja o cadena i sense portar morrió, malgrat una d'aquestes gosses és de raça Rotweiller, considerada potencialment perillosa segons la legislació vigent, motiu pel qual la gossa L. havia d'anar subjecta amb una cadena o corretja i proveïda d'un morrió que impedís a l'animal una obertura completa de la mandíbula, quedant per tant degudament constituïda la contravenció penal d'omissió de control d'animals perillosos de l'article 503 del Codi Penal respecte de la gossa L. de raça Rotweiller.

No obstant, aquest tribunal considera que no ha restat acreditada la segona contravenció penal de l'article 503 respecte de la gossa de raça Boxer de nom A., tota vegada que les característiques d'aquesta gossa no poden encabir-se -com a mínim abans de l'atac a la gossa K.- dins del supòsit previst als articles 20.1 de la Llei 11/2016 i 1 a) del Decret de 3 d'abril del 2013, atès que no ha restat acreditat que abans de l'atac proferit per la gossa A. a la gossa K. en data 10 de febrer del 2018, aquella hagués mossegat o atacat una persona o un altre animal, ço que obligaria a considerar-lo com animal potencialment perillós, no havent restat acreditat que així sigui abans de l'atac d'autes.

Pel que fa la realitat de les ferides patides per la gossa K., aquest tribunal les considera plenament acreditades tant per la declaració de la querellant Olmo com per la pericial de les veterinàries Sres. Palomo. P. L. i Espada. B. D. L. T. que van atendre la gossa en el moment dels fets, les quals confirmaren que aquesta havia patit una lesió sense perforació en la zona del vèrtex i cantell periocular de l'ull dret i una lesió amb perforació a la zona ventral i pla de projecció traqueal, afegint ambdues veterinàries que és possible que la ferida del coll fos detectada a posteriori, confirmant totes dues que les ferides patides per la gossa K. són compatibles amb l'atac d'un altre gos.

En relació a aquest extrem, malgrat la veterinària Sra. Téllez. F. M. considerés durant el judici oral que, al seu entendre i malgrat no haver pogut examinar l'animal ferit, la violència en l'atac sofert per la seva gossa que narrà la querellant no és compatible amb el tipus de ferides patides per la mateixa, el cert és que la gravetat en les ferides patides per la gossa K. és irrellevant a efectes de tipificació, entenent aquest tribunal que tant l'atac patit per aquesta com les ferides derivades del mateix han restat plenament provats tant per la declaració de Olmo, com per les pericials de les veterinàries Sres. Palomo. P. L. i Espada. B. D. L. T., i pels informes mèdics obrant en autes així com a través de la pericial del Dr. Catalá. HERRERO VERNET, essent en el decurs d'aquest atac de la gossa A. a la gossa K. que la querellant resultà ferida, havent-hi un evident nexe causal entre el fet que l'encausada Seco no dugués la seva gossa A. degudament subjecta amb una corretja -malgrat trobar-se passejant- la per un espai públic- i el fet que aquesta gossa es llancés a mossegar la gossa propietat de Olmo, motivant la intervenció d'aquesta i les seves conseqüents ferides.

En aquest sentit, malgrat no es pugui considerar que la gossa A. sigui de raça perillosa, l'article 19.1 de la Llei 11/2016 preveu no obstant que la circulació d'animals per espais públics comporta el compliment del requisit de portar collar i anar subjectes amb una corretja o cadena, havent restat acreditat que no fou el cas dels gossos propietat de l'encausada, un dels quals va atacar la gossa propietat de la querellant, motivant que Olmo resultés ferida en interposar-s'hi per deslliurar la seva gossa.

Considera aquest tribunal que el mancament a les obligacions de cura i prudència de l'encausada Seco en la seva qualitat de propietària de la gossa A. ha de qualificar-se de greu ja que infringeix la norma bàsica que preveu la legislació vigent que consisteix en dur el gos, que passeja per un espai públic susceptible de tenir contacte amb persones i/o altres animals, degudament subjecte amb una corretja, a fi de mantenir el seu control i evitar que pugui causar mal a algú o algun desperfecte.

És per aquests motius que aquest tribunal també considera plenament acreditada la contravenció penal de lesions per imprudència greu de l'article 477.1 del Codi Penal, entenent que els fets han quedat abastament provats a través de la declaració de la perjudicada Olmo -la qual sempre ha explicat que resultà ferida a la mà durant el forceig mantingut amb la gossa A. per separar-la de la seva gossa-, posada en relació amb els informes mèdics obrant en autes, en particular l'informe del Servei d'Urgències elaborat hores després del moment de producció dels fets i que demostra que Olmo patí una ferida erosiva de 2 mm en regió anterior de l'articulació interfalàngica distal, que no requerí cap assistència mèdica necessària per a la seva curació, extrems posteriorment confirmats per l'informe del metge forense Dr. HERRERO.

Pel que fa els greuges esgrimits per la defensa de l'encausada Seco quant a la manca d'imparcialitat de les pèrits veterinàries Sres. Palomo. P. L. i Espada. B. D. L. T., el cert és que aquest tribunal no té cap dubte quant a la total imparcialitat de totes tres veterinàries així com de la capacitació i competència de les mateixes dins del seu àmbit professional. En efecte, tant imparcials han de considerar-se les Sres. Palomo. P. L. i Espada. B. D. L. T.com la Sra. Téllez. F. M., tota vegada que si bé és cert que Palomo va manifestar que la querellant era clienta seva, Téllez també va dir que l'encausada era clienta seva i que la querellant ho havia estat.

Altra cosa és el valor probatori que aquest tribunal dona a aquestes pericials, el qual ve relacionat amb el fet que tant Palomo com Espada van poder examinar la gossa ferida, mentre que Téllez no, conferint-se per tant un major valor probatori a les dues veterinàries que van veure, atendre i curar la gossa ferida.

CONSIDERANT SEGON.- De les esmentades contravencions penals n'és penalment responsable en concepte d'autora Seco, per haver realitzat personalment els fets punibles, de conformitat amb allò que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal, no concorrent circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.

CONSIDERANT TERCER.- A efectes de fixació de la pena, i tenint en compte el què disposa l'article 56 del Codi Penal, la petició efectuada tant pel Ministeri Fiscal com per l'acusació particular, així com les circumstàncies personals de l'encausada i de producció dels fets, les quals restaren acreditades el dia de la vista oral, així com també les penes assenyalades per cadascuna de les contravencions penals de lesions per imprudència greu i omissió de control d'animals perillosos en el nostre Codi Penal, s'escau imposar a Seco les penes de MIL CINC-CENTS EUROS de multa per la contravenció penal de l'article 477.1 i QUATRE-CENTS EUROS de multa per la contravenció penal de l'article 503.

CONSIDERANT QUART.- Així mateix, el responsable penalment ho és també civilment, per tot el què, i de conformitat amb les disposicions dels articles 90 i següents del Codi Penal, procedirà condemnar Seco, de forma solidària amb la seva companyia asseguradora ORG_0, SA, de conformitat amb les disposicions de l'article 96 del Codi Penal, al pagament de l'import reclamat per la CASS de 33,75 EUR -el qual consta degudament acreditat al foli 106-, i que serà majorat amb els interessos legals que s'escaiguin fins al seu total pagament, així com als següents imports a la querellant Olmo, de conformitat amb els criteris jurisprudencials establerts pels tribunals andorrans:

11,25 EUR en concepte de despeses mèdiques no satisfetes per la CASS, degudament acreditades als folis 8 i 9,

61 EUR + 70 EUR per les dues factures de les veterinàries, degudament acreditades als folis 6 i 7,

1200 EUR pel pretium doloris, valorat pel metge forense en 0,5-1/7,

700 EUR en concepte de perjudici estètic, valorat pel metge forense en 0,5/7.

CONSIDERANT CINQUÈ.- D'acord amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, procedeix imposar a l'encausada Seco el pagament de les despeses processals causades així com dels honoraris d'advocat de la part querellant, els quals seran acreditats en període d'execució de sentència.

VISTES les disposicions legals aplicables al present cas, en nom del poble andorrà,

DECIDEIXO:

Catalámnar Seco com autora responsable de sengles contravencions penals d'omissió de control d'animals perillosos i lesions per imprudencia greu, a les penes respectivament de QUATRE-CENTS i MIL CINC-CENTS EUROS de multa, així com al pagament de les despeses processals, inclosos els honoraris d'advocat de la part querellant que seran degudament acreditats en període d'execució de sentencia.

Absoldre Seco de l'altra contravenció penal d'omissió del deure de control d'animals perillosos de què venia acusada.

Igualment, i en concepte de responsabilitat civil, Seco haurà d'indemnitzar - solidàriament amb la seva companyia asseguradora ORG_0, SA- a la CASS en l'import de 33,75 EUR, que haurà de ser majorat amb els interessos al tipus legal fins a la data del seu total pagament, així com a la querellant Olmo en l'import total de 2.042,25 EUR.

Contra aquesta resolució les parts poden interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal de Corts, en el termini de quinze dies següents a la notificació, de conformitat amb el què disposen els articles 195, 199 i concordants del Codi de Procediment Penal.

Així per aquesta sentència, definitivament jutjant, ho mano i signo.

VIST

ES les disposicions legals aplicables al present cas, en nom del poble andorrà,

DECIDEIXO:

Catalámnar Seco com autora responsable de sengles contravencions penals d'omissió de control d'animals perillosos i lesions per imprudencia greu, a les penes respectivament de QUATRE-CENTS i MIL CINC-CENTS EUROS de multa, així com al pagament de les despeses processals, inclosos els honoraris d'advocat de la part querellant que seran degudament acreditats en període d'execució de sentencia.

Absoldre Seco de l'altra contravenció penal d'omissió del deure de control d'animals perillosos de què venia acusada.

Igualment, i en concepte de responsabilitat civil, Seco haurà d'indemnitzar - solidàriament amb la seva companyia asseguradora ORG_0, SA- a la CASS en l'import de 33,75 EUR, que haurà de ser majorat amb els interessos al tipus legal fins a la data del seu total pagament, així com a la querellant Olmo en l'import total de 2.042,25 EUR.

Contra aquesta resolució les parts poden interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal de Corts, en el termini de quinze dies següents a la notificació, de conformitat amb el què disposen els articles 195, 199 i concordants del Codi de Procediment Penal.

Així per aquesta sentència, definitivament jutjant, ho mano i signo.