LESIONS PER IMPRUDÈNCIA GREU (ACCIDENT DE CIRCULACIÓ)

Sentència

Magistrats

Jacques Richiardi Martel Concepció Baron Mora Enric Anglada Fors

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Enric Anglada Fors

Concepció Baron Mora

Jacques Richiardi

Andorra la Vella, vint-i-sis de març del dos mil tretze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, el recurs d'apel·lació formulat contra la sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en la causa núm. DM-173-6/11 seguida per la contravenció penal de lesions per imprudència lleu, sent part apel·lant Vilar, representat per la Lletrada Sra. Manso, i sent part apel·lada el Ministeri Fiscal, representat pel Sr. Suárez, i actuant de ponent la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, el Magistrat Sr. Jacques Richiardi.

RESULTANT:

que el resultant de la sentència apel·lada diu el següent:

"Que són fets provats i així es declara que en data 28 de desembre del 2009 vers les 19:35 hores, Vilar sortia de l'aparcament privat del supermercat ORG_0, radicat al numero 55 de l'avinguda d'Enclar de Santa Coloma, Andorra la Vella, conduint el seu vehicle marca ORG_3, model Z4, matricula andorrana (...), per incorporar-se a l'esmentada avinguda, que en trobar-se aturats els vehicles en sentit descendent per retencions, un vehicle tipus Jeep cedí el pas al vehicle conduït per A. per incorporar-se en sentit ascendent direcció Andorra la Vella, iniciant aquest la seva maniobra; que al mateix moment, Diez circulava amb la seva motocicleta per la mateixa avinguda en sentit descendent, vers Sant Julià de Lòria, avançant els vehicles que es trobaven aturats per les retencions, que en arribar a l'alçada del número 55 de l'avinguda d'Enclar, el vehicle conduït per A. s'interposà en la seva trajectòria, col·lidint frontalment la motocicleta amb la part lateral esquerra del vehicle ORG_3.

Que arrel dels fets, Diez patí una fractura comminuta intra articular desplaçada de tíbia esquerra, fractura de peroné esquerre, síndrome compartimental i bursitis inflamatòria de l'espatlla dreta, havent requerit tractament medico quirúrgic; no efectuant cap reclamació, en haver estat ja indemnitzat pels perjudicis soferts".

RESULTANT: que la part dispositiva de la sentència apel·lada conté el següent pronunciament :

"DECIDIM: que hem de condemnar i condemnem Vilar com autor de la contravenció penal de lesions per imprudència lleu, a la pena de TRES-CENTS (300) EUROS DE MULTA i UN MES DE PRIVACIÓ DEL PERMÍS DE CONDUIR, així com al pagament de les despeses processals causades.

I en concepte de responsabilitat civil, Vilar solidàriament amb la companyia d'assegurances ORG_1 indemnitzaran a la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL en l'import de TRENTA-SET MIL SETANTA-QUATRE EUROS AMB

VUITANTA-SET CÈNTIMS (37.074,87), import corresponent al 60% de la quantitat atorgada pels diferents conceptes reclamats".

RESULTANT: que la representació lletrada de Vilar i de la companyia d'assegurances C.O. ha formulat recurs d'apel·lació contra aquesta sentència, sol·licitant la seva revocació parcial, en el sentit, d'una banda, de fixar la responsabilitat civil dels seus representants en un 50% de les sumes fixades a favor de la ORG_2 i, d'altra banda, de no condemnar a indemnitzar al 5,5%, corresponent a la quantia que reté dit organisme al treballador de la suma d'indemnització de les prestacions econòmiques, ni al 14,5%, que dit organisme assumeix en relació a aquesta mateixa suma.

Considera, en primer lloc, que el percentatge de responsabilitat atribuïble a Vilar i al perjudicat ha d'ésser del 50%, donades les circumstàncies de l'accident, fent valdre que la maniobra d'avançament efectuada pel conductor de la motocicleta i prohibida pel Codi de la Circulació era imprevisible pel seu defensat.

que:

En segon lloc, sosté sobre la reclamació de la ORG_2

- aquesta no pot reclamar l'import brut de les prestacions econòmiques (7.198,70 EUR), però únicament l'import net (6.802,80 EUR), ni tampoc la suma de 1.043,81 EUR en concepte d'mi cotització de la part empresarial assumida (14,5%), port de la en virtut de l'article 90 de la llei de la ORG_2 que defineix limitativament els conceptes de reclamació, dit organisme només pot reclamar a un tercer el rescabalament de les despeses ocasionades per l'atenció sanitària íntegra de la persona assegurada que hagin resultat de la lesió i de la resta de prestacions que hagi satisfet per aquest concepte, sense perjudici d'altres compensacions econòmiques a les que pugui tenir dret la persona assegurada lesionada,

el 5,5% de cotitzatció del treballador i el 14,5% de cotitzatció patronal no són prestacions que hagi hagut de satisfer la ORG_2 al perjudicat,

l'article 8 de la llei fa una enumeració restrictiva de les prestacions, a saber les prestacions de reemborsament de despeses de salut, les prestacions per incapacitat temporal, les de maternitat i paternitat, les d'invalidesa, el capital defunció, la pensió de reversió, les pensions de jubilació i les prestacions familiars,

altrament, un perjudici per ésser reclamable ha de ser real, cert i avaluable econòmicament i les cotitzacions referides no ho són, ja que només són una perspectiva futura i incerta que potser haurà de pagar la ORG_2 en arribar el treballador a la jubilació,

dites cotitzacions només són una despesa comptable i no real, ja que els diners passen d'una branca a una altra.

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs i demana la confirmació íntegra de la sentència recorreguda.

D'una part, estima els percentatges de responsabilitat fixats per la sentència adequats a la dinàmica de l'accident.

D'altra part, fa valdre que l'article 8 de la llei 17/2008 inclou les prestacions per incapacitat temporal dins de les prestacions econòmiques que ha de satisfer la ORG_2 i, a l'igual de l'article 143, la defineix com aquella prestació destinada a compensar parcialment la pèrdua d'ingressos consecutiva a la interrupció temporal de l'activitat professional per motiu de malaltia o d'accident, que per aplicació de l'article 105 de la llei, la percepció de les prestacions d'I.T.T. està subjecta a cotització i que per això, la ORG_2 abona al perjudicat l'import brut de la prestació, incloent-hi la cotització de la part assalariada, i efectua també la cotització de la part patronal, podent-la desprès reclamar al causant de l'accident per imperatiu de l'article 90 de la llei.

Afegeix que la reclamació de les cotitzacions efectuades per la ORG_2, ja sigui mitjançant la reclamació de l'import brut de la prestació per ITT, ja sigui directament de la cotització de la part patronal, pretén restablir el nivell dels fons de reserva que altrament resultarien indegudament perjudicats, tractant-se en conseqüència d'una despesa real per la mateixa, derivada de les cotitzacions abonades per causa de la prestació d'I.T.T. i, per tant, perfectament reclamable al tercer causant de l'accident i per disposició legal, solidàriament amb la seva companyia d'assegurances.

CONSIDERANT:

que és per una justa apreciació dels elements sotmesos al seu examen que el Tribunal de Batlles ha decidit de fixar un repartiment de la responsabilitat de l'accident a concurrència de 60% per Vilar i de 40% per Diez, compte tingut de la gravetat de les culpes respectives i de llur incidència en la producció del sinistre.

CONSIDERANT: que de conformitat :

amb l'article 90 de la llei 17/2008 del 3 d'octubre de la seguretat social, si una patologia soferta per una persona assegurada ha estat causada per una tercera persona responsable, la ORG_2 pot exigir d'aquest tercer responsable i de la seva companyia d'assegurances, solidàriament, el pagament d'un import que pot arribar fins a la totalitat de les despeses ocasionades per l'atenció sanitària íntegra de la persona assegurada, que hagin resultat de la lesió i de la resta de prestacions que hagi satisfet per aquest concepte, sense perjudici d'altres compensacions econòmiques a les que pugui tenir dret la persona assegurada lesionada,

amb l'article 8 d'aquesta llei, les prestacions de la seguretat social són especialment les prestacions econòmiques, entre les quals les prestacions per incapacitat temporal destinades a compensar parcialment la pèrdua d'ingressos consecutiva a la interrupció temporal de l'activitat professional per motiu de malaltia o d'accident,

amb l'article 105.1 d'aquesta llei, durant la percepció d'una prestació econòmica de la branca general es manté l'obligació de cotitzar, tant a la branca general com a la branca de jubilació,

amb l'article 105.3 d'aquesta llei, les prestacions lliurades a les persones assalariades donen lloc a la retenció de la part assalariada de la cotització; la ORG_2 substitueix a l'empresa i paga la part empresarial de les cotitzacions esmentades.

En conseqüència d'aquestes disposicions legals, la ORG_2 està en dret d'obtenir del tercer responsable i de la seva companyia d'assegurances el reembossament de l'import brut de les prestacions econòmiques per incapacitat temporal, així com de l'import de la cotització de la part empresarial, essent els pagaments directes o indirectes de la part assalariada i de la part empresarial de les cotitzacions, despeses assumides per la parapública pel compte o per l'interès d'un perjudicat assalariat, derivades de la ITT i ben reals en raó de l'estructura d'aquesta darrera en tres branques diferents i tres caixes separades.

CONSIDERANT: que el recurs d'apel·lació ha doncs de ser rebutjat i la sentència recorreguda íntegrament confirmada.

CONSIDERANT: que per aplicació dels articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, Vilar i la companyia d'assegurances C.O. han de fer front solidàriament al pagament de les despeses processals ocasionades en aquesta segona instància.

VIST

les disposicions legals aplicables en la causa, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que desistint el recurs d'apel·lació formulat per la representació lletrada de Vilar i de la companyia d'assegurances C.O. contra la sentència en data 20 de setembre de 2012 dictada pel Tribunal de Batlles en la causa DM-173-6/11, CONFIRMEM ÍNTEGRAMENT dita sentència.

Condemnem solidàriament Vilar i la companyia d'assegurances C.O. al pagament de les despeses processals ocasionades en aquesta segona instància.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.