TINENÇA IL·LEGAL D'ARMES (ARMA DE FOC)

Sentència

Magistrats

Enric Anglada Fors Concepció Baron Mora Elisenda Franquet Font

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Enric Anglada Fors

Concepció Baron Mora

Elisenda Franquet Font

A la Vila d'Andorra la Vella, el dia quinze de juny del dos mil deu.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, el recurs d'apel·lació formulat contra la sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en la causa núm. DM 067-2/08 seguida per un delicte menor de port il·legal d'arma i un delicte menor d'amenaces no condicionals, sent part apel·lant Sandoval, representat pel Lletrat Sr. Palomo, i sent part apel·lada el Ministeri Fiscal, representat pel Sr. Castrillo, i actuant de ponent el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors, havent el Tribunal designat per a la redacció de la sentència la Magistrada Sra. Elisenda Franquet Font.

RESULTANT:

que el Resultant de fets provats de la sentència recorreguda diu el següent:

"Que són fets provats i així es declara que en data 31 de desembre del 2007, Sandoval usage Castillo es trobava a l'exterior de l'edifici Els Miradors de la XXXX, quan discutí amb ENTITY_8; que en el decurs de la discussió, Sandoval usage Castillo exhibí a Vilar la defensa elèctrica amb forma simulada de telèfon mòbil marca Gallant Lion 900,00 Volt Stun Gun, catalogat com a arma prohibida en la Secció 2, article 2.6 del Decret de data 3 de juliol de 1989.

Vilar ha renunciat a res reclamar".

RESULTANT: que la part dispositiva conté el següent pronunciament:

"Que he dem condemnar i condemnem Sandoval usage Castillo com autor d'un delicte menor de port il·legal d'arma, no concorrent circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de quinze (15) dies de presó condicional i al pagament de les despeses processals causades.

I hem d'absoldre i absolem Sandoval usage Castillo del delicte menor d'amenaces no condicionals del que venia acusat".

RESULTANT: que contra l'esmentada sentència la representació processal i defensa del condemnat Sandoval usage Castillo, formula recurs d'apel·lació impugnant la sentència recorreguda en base a una primera al·legació que faria referència a que hi haurien hagut dubtes sobre si l'objecte podia merèixer o no el qualificatiu d'arma, i no es va seguir el procediment reglamentari consistent en que fos el Director de la Policia qui ho determinés en un informe, sinó que ho van afirmar dos agents mitjançant la pericial practicada. Per la qual cosa no es podria afirmar, perquè no ho hauria dit qui administrativament té atribuïda la funció,que es tractés d'una arma. I es fa menció a que no ho podien afirmar els dos agents per delegació, ja que no consta efectuada dita delegació pel Director del Servei de Policia.

En segon lloc es diu que els mencionats agents es van limitar a descriure les característiques de l'arma en el seu informe, i a classificar-la com a prohibida, però que no van constatar el seu estat de funcionament ni la seva potencialitat lesiva, per la qual cosa tampoc es podria afirmar que és una arma perquè no se sap si funciona.

I per últim s'insisteix en que donat que l'arma, si és prohibida, es ven a multitud d'establiments del Principat, s'hauria d'haver apreciat la concurrència d'error invencible de prohibició en el processat, doncs creia que estava adquirint i posseint quelcom que no era d'il·legal adquisició ni possessió. I per tant i en no haver pogut entendre l'acusat la il·licitud del fet, concorreria la circumstància excloent de la responsabilitat penal de l'article 27.4 del Codi Penal.

Demana per tot això la revocació de la sentència condemnatòria i l'absolució del seu defensat.

RESULTANT: que, el Ministeri Fiscal manifesta la seva oposició al recurs, posant de relleu que pel que fa al tema de la pericial ja ha quedat establert per altres sentencies del Tribunal de Corts, confirmades per la Sala penal del Tribunal Superior de Justícia, la qüestió relativa als perits. I quant a la possibilitat de l'existència d'error, es diu que el processat va expressar que ha estat General i Coronel, i, per tant, té coneixements sobre el tema. I pel que fa a la possibilitat de ser adquirida l'arma al Principat, s'esmenta que els agents de Policia van expressar que es pot adquirir, però que el port de la mateixa és prohibit. Per últim, sobre la seva potencialitat lesiva, s'expressa que els agents van manifestar que tot i no haver provat l'arma, no haver-se provocat cap descarrega elèctrica amb la mateixa, no té cap mena de dubte sobre que és una arma i que funciona.

Sol·licitant, doncs, la confirmació de la resolució recorreguda.

Fonaments de dret

S'ACCEPTEN ELS FETS PROVATS I ELS FONAMENTS DE DRET QUE CONTÉ LA SENTÈNCIA APEL·LADA.

CONSIDERANT: que en primer lloc planteja la defensa recorrent que no hauria quedat degudament acreditat que l'objecte que exhibí l'acusat mereixés el qualificatiu d'arma, donat que es diu que hi haurien dubtes sobre si se li podia donar aquest nom i per tant els dubtes, segons disposa l'article 5 del Decret d'armes de 1989, els hauria de resoldre mitjançant informe el director de la Policia.

I l'al·legació no pot prosperar. En primer lloc assenyalar que el que diu l'article 5 del Decret mencionat és que "la qualificació de les armes correspondrà, en cas de dubte, al Director de la Policia". És a dir, no parla de dubtes sobre si del que es tracta és d'una arma o no, sinó de quin tipus d'arma, si una arma reglamentada i no prohibida, una arma prohibida o una imitació, o una arma el port de les quals està prohibit, i en tot cas la classificació dintre de les diferents categories.

En el cas d'autes no consta que en cap moment ningú s'hagi plantejat de cap de les maneres si l'objecte era o no una arma, però si així hagués estat no és d'aplicació l'article 5, que el que determina és la forma de solucionar els dubtes sobre la qualificació de les armes, no sobre si són qualificables com a armes o no.

I per tant, si hi havia algún dubte sobre si es tractava o no d'una arma (cosa que en cap moment es va plantejar), els qui estan plenament capacitats per afirmar si és tracta o no en primer lloc, d'un objecte qualificable com a arma, són els perits experts en la matèria, com va succeir en aquest cas.

Però un cop establert el que s'ha dit, s'ha d'afegir que en qualsevol cas tampoc consta que hi hagués en cap moment dubte sobre dins de quina secció i categoria s'havia de classificar la defensa elèctrica que portava i va exhibir l'acusat. Es tractava d'una defensa elèctrica o aparell de descàrregues elèctriques, però de tipus simulat, dissimulant la seva naturalesa sota la forma d'un innocent telèfon mòbil, la qual cosa la torna d'arma de port prohibit (les defenses elèctriques) a arma prohibida per ser una "arma simulada" i per això de les mencionades a l'article 2.6ª del Decret.

Així doncs, les persones, els perits, que van determinar que es tractava d'una arma de les qualificades de prohibides, tenien la facultat de fer-ho, doncs la expressió de que efectivament es tracta d'una arma no és el que es reserva al director de la Policia, sinó la qualificació de la mateixa dins les diverses qualificacions possibles, i que determinen la regulació de les mateixes.

És mes, de l'ofici de la Batllia que consta al foli 154 de les actuacions se'n desprèn que als perits se'ls demana que es pronunciïn sobre "...la classificació i la categoria de l'arma...", no en cap cas sobre si l'objecte era o no una arma, la qual cosa ningú va qüestionar en cap moment. I és evident que en cap cas tampoc als perits se'ls va plantejar cap dubte sobre la categoria i classificació de l'arma, únic supòsit en el que s'hauria d'haver acudit a la disposició de l'article 5 del Decret.

Per tant ha quedat plenament establert i clar que es tractava d'una arma, i dins d'aquestes de quina mena era.

CONSIDERANT: que seguidament s'impugna la pericial com a medi per a determinar que l'objecte analitzat fos perillós, tingués capacitat lesiva, doncs es planteja que els mencionats agents es van limitar a descriure les característiques de l'arma en el seu informe, i a classificar-la com a prohibida, però que no van constatar el seu estat de funcionament, ni la seva potencialitat lesiva, per la qual cosa tampoc es podria afirmar que és una arma perquè no se sap si funciona.

I el cert és que de l'examen de la pericial que és als folis 155 i ss, i de les declaracions al judici oral d'un dels seus autors, l'agent nº 170, se'n desprèn una contradicció, doncs efectivament tant de la pericial escrita com de les preguntes primeres que se li van formular, es desprèn clarament que l'arma va ser provada, ja que així s'afirma expressament a l'informe pericial, i ho va afirmar el perit al judici oral, expressant amb detall a l'apartat "Estat general de l'arma", quines característiques presenta al ser accionada la mateixa, i quin soroll fa la descàrrega i com es veu el passatge de la corrent entre els dos elèctrodes, d'un to blavós.

L'agent contestà negativament a la pregunta de si havien comprovat quina era la intensitat de la descàrrega, ja que va dir que no disposaven d'aparells per fer-ho. I la discrepància sorgeix més endavant, quan a l'acte es recull que va dir "no és va provar l'arma, no disposen de material per fer-ho". I el Tribunal no pot entendre d'aquesta afirmació, aparentment contradictòria amb les anteriors, que el que volia expressar l'agent era que no es va fer funcionar l'arma, sinó que no es va provar possiblement sobre cap d'ells, o sobre cap aparell que pogués mesurar la intensitat de la descàrrega. No d'altre manera es poden interpretar aquestes paraules, quan a l'informe escrit s'afirma textualment que l'arma ha estat provada, es diu amb quin tipus de piles s'ha fet la prova, i es descriu quins efectes suposa posar-la en funcionament, i al judici oral es va dir que "proven si l'aparell funciona o no i després el cataloguen segons el decret d'armes". En cap moment s'afirma que l'aparell no funcioni, sinó simplement que "no es va provar l'arma", la qual cosa ja s'ha dit que el Tribunal interpreta que significa que no es van fer proves sobre la intensitat de la descàrrega, sinó que simplement es va posar en funcionament.

Per altre banda, al marge de la pròpia pericial, que òbviament parla d'un enginy que funcionava, que oferia descarregues elèctriques tot i no coneixre's la intensitat, el propi processat va expressar al judici oral que "provoca una pessigada".

Així doncs, també ha de ser desestimat aquest motiu del recurs.

CONSIDERANT: que en darrer terme s'insisteix en que donat que l'arma, si és prohibida, es ven a multitud d'establiments del Principat, s'hauria d'haver apreciat la concurrència d'error invencible de prohibició en el processat, doncs creia que estava adquirint i posseint quelcom que no era d'il·legal adquisició ni possessió. I per tant, i en no haver pogut entendre l'acusat la il·licitud del fet, concorreria la circumstància excloent de la responsabilitat penal de l'article 27.4 del Codi Penal.

Tampoc aquesta al·legació pot ser admesa. L'acusat es descriu com un gran expert en armes: diu ser veterà americà, i que "s'ha passat la seva vida amb les armes", així com que és "Coronel de police", "General de Brigades de l'armée Chinoise i Instructeur de police".

Que davant d'una persona amb aquestes característiques no es pot admetre que pretengui que desconeixia la possibilitat de que es tractés d'una arma prohibida. El dol en aquest cas no requereix la certesa de que efectivament es porta una arma prohibida, sinó la mera contemplació de la possibilitat que ho sigui.

I el processat, donades les seves característiques personals i professionals, en cap moment es pot admetre que pugui desconèixer que les legislacions sobre port d'armes i la pròpia classificació de les mateixes són ben variades d'un país a altre del món (sembla ser que és nord americà, ha servit a la Xina, és a dir, es tracta ja de dos països amb legislacions ben diferents entre elles, i ben diferents alhora amb l'andorrana).

Que ja no es tracta de que l'home mitjà hagi de preveure la possibilitat que no tota mena d'armes siguin admeses o permeses en un país concret, sinó que en quest cas no parlem d'un ciutadà normal sinó d'un autèntic expert en armes, per la qual cosa la pretensió de que podia desconèixer que es pogués tractar d'una arma prohibida no es pot acceptar.

Pel que fa al fet que aquesta mena d'enginys siguin venuts a establiments del Principat (si és que efectivament això succeeix, que la defensa no ho ha acreditat, tot i que és cert que els propis agents que elaboren el peritatge fan constar al foli 156 que "les defenses elèctriques poden ser venudes per qualsevol establiment del Principat...", la qual cosa no és el mateix que dir que ho poden ser i ho són les defenses elèctriques simulades, que és el cas, resultant les defenses elèctriques instruments de port prohibit, però de venda prohibida), objectes sobre els que efectivament el Decret prohibeix la seva venda també (les defenses simulades, no les defenses elèctriques), la dada no es pot pretendre utilitzar com si el que estigués prohibit de vendre fossin les defenses elèctriques, que del que disposa l'article 3.4 no es desprèn així, el que es prohibeix en quant a les defenses elèctriques és només el port, no la possessió en altres circumstàncies o la venda de les mateixes (per exemple la mera possessió de la defensa a la llar), i per tant el que seria irregular (si així succeís, que ja s'ha dit que no consta) és la venda en establiments públics de defenses elèctriques dissimulades sota altres aparences.

Per això no podria permetre desconèixer que les armeries venen armes que només es poden posseir legalment en determinades condicions molt estrictes, o inclús armes el port de les quals es prohibit (les defenses elèctriques no simulades), la qual cosa també pot semblar un aparent contrasentit, però en qualsevol cas és un aparent contrasentit que en el supòsit d'autes no es podria resoldre emparant al processat, sinó en tot cas indicant la irregularitat que suposa que en algun establiment es venguin lliurement objectes que es cataloguen d'armes prohibides (i tot això es diu assumint plenament les afirmacions del processat (a efectes dialèctics, que tampoc ha demostrat), de que hagués comprat la defensa al Principat).

Tot el que s'ha dit implica la desestimació íntegra del recurs i per això la confirmació de la sentència d'instància.

CONSIDERANT: que d'acord amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, i per aplicació del principi del venciment objectiu, les despeses processals causades en aquesta segona instància s'imposen al recorrent que han vist desestimades les seves pretensions.

VIST

les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que, desestimant el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada del Sr. Sandoval usage Castillo, contra la sentència de data dotze de novembre del dos mil nou, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en la causa núm. DM 067-2/08, CONFIRMEM ÍNTEGRAMENT dita sentència i imposem al recorrent les despeses processals d'aquesta segona instància.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.