AMENACES NO CONDICIONALS

Sentència

Magistrats

Enric Anglada Fors Anna Estragués Armengol Canòlic Mingorance Cairat

Tribunal de Corts

Delicte Menor 6000055/2021 ORÍGEN: 1000585/2018 - 00 NIG: 5300543220180002338

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Enric Anglada Fors (ponent) Anna Estragués Armengol

Canòlic Mingorance Cairat

Andorra la Vella, catorze d’abril del dos mil vint-i-tres.

VIST en judici oral i públic pel Tribunal de Corts, la causa núm. 6000055/20212 seguida per uns presumptes delictes menors d’amenaces no condicionals i d’assetjament sexual.

Acusat:

Téllez, nascut el XXXX, fill de Francisco i Josefa, de nacionalitat espanyola i amb antecedents penals no computables a efectes de reincidència, amb domicili XXXX, i defensat pel lletrat Sr. Mercader.

Part acusadora:

El Ministeri Fiscal representat per les Sres. Villalba, Varesc i Vélez.

Magistrat ponent:

Sr. Enric Anglada Fors.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER. SÓN FETS PROVATS I AIXÍ ES DECLARA. En data 14 de març de 2018, a una hora no plenament determinada, entre les 03:00 i les 04:30 hores de la matinada, trobant-se Puga a l’interior del local nocturn “El Temple”, en el moment en que aquesta es dirigia cap a l’exterior per fumar una cigarreta, alguna persona que anava darrera seu li va tocar les natges, sense que hagi quedat acreditat que fos l’acusat Téllez -nascut el XXXX, Granada (Espanya), de nacionalitat espanyola i amb antecedents penals, no computables a efectes de reincidència-. R. es girà immediatament i donà una bufetada amb la mà oberta a la cara d’H., que era la persona que es trobava immediatament darrera d’ella, posant-se aleshores ambdós a discutir, a empentar-se i a insultar-se. En aquell moment, s’apropà cap a ambdós el porter del local, Ramirez, que es trobava treballant aquella nit prop de la porta de sortida, per la seva part interior, fent fora de l’establiment al noi -que era Téllez i al que ja coneixia d’altres petits conflictes anteriors en el propi local, a l’igual que a ENTITY_9-, sortint també amb ell de la discoteca el seu amic Capellà, els quals hi havien arribat junts poca estona abans de l’incident.

En posterioritat a aquest fet, quan Puga pretenia marxar del local, es trobà de nou a Téllez, qui, junt amb el seu amic Capellà, encara es trobava a l’exterior del local. H. estava molt alterat i començà a increpar de forma verbal a R., tot dient-li “te voy a matar”, “en mi país una mujer por eso no se queja” i “te voy a matar”, havent de ser aquesta acompanyada al seu vehicle per l’esmentat porter Ramirez, per tal que pogués abandonar el lloc, evitant així cap altre incident.

Aquella mateixa matinada, a les 05:20 hores, Téllez es personà al Servei d’urgències de l’HNSM “per valoració de suposada agressió mentre estava en un local d’oci”, diagnosticant-li “molèstia a la palpació de regió traqueal sense troballes i molèstia a la palpació de regió malar esquerra i periorbicular ipsilateral”; donant-li l’alta a les 05h:42 hores, amb tractament analgèsic, consistent en 1 paracetamol d’1 gram, cada 8 hores, en cas de tenir dolor.

Puga ha renunciat a res reclamar.

Fonaments de dret

RESULTANT SEGON. El Ministeri Fiscal en el seu escrit de qualificació provisional, considera que els fets d’autes són constitutius dels delictes menors d’amenaces no condicionals i d’assetjament sexual, tipificats i penats, respectivament, als articles 143.1 i 149 bis del Codi Penal, del que n’és responsable en concepte d’autor el processat Téllez, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.

Demana que s’imposi a l’acusat una pena única de sis (6) mesos d’arrest nocturn condicional, amb un període de suspensió de la condemna de 2 anys, així com el pagament de les despeses processals causades. No reclama res en concepte de responsabilitat civil.

En l’acte de la vista oral, el Ministeri Públic eleva a definitives les seves conclusions provisionals.

RESULTANT TERCER. El lletrat Sr. Mercader, advocat defensor del processat Téllez, en el seu escrit de qualificació provisional, mostra la seva disconformitat total respecte el relat fàctic efectuat pel Ministeri Fiscal, doncs el seu defensat no agafà les natges de la Sra. Puga. Tampoc li digué “cállate zorra que seguro que te gusta”. No la va sacsejar, ni empentar. No la va tocar en cap moment. Tampoc és cert que al moment de marxar del local la Sra. R. es va trobar a l’exterior amb H., i que aquest li digués “en mi país una mujer por eso no se queja” i “te voy a matar”. Per això, no han estat constituïts els delictes menors d’amenaces no condicionals i d’assetjament sexual dels articles 143 i 149 bis del Codi Penal, dels que ve acusat Téllez, pel que procedeix declarar la seva absolució.

En l’acte de la vista oral, eleva a definitives les seves conclusions provisionals.

Decisio

CONSIDERANT PRIMER. Els fets declarats provats, tot i ser constitutius d’un delicte menor d’assetjament sexual, tipificat a l’article 149 bis del Codi Penal, de la prova practicada no es pot considerar que el processat Téllez fos la persona que toqués les natges de Puga, doncs si bé és cert que aquell anava darrera d’aquesta en l’interior del local nocturn en el moment en que succeïren els fets, no és menys cert, d’una banda, que en el lloc concret en que es produïren els fets, que segons la pròpia perjudicada era força estret, hi havia moltes més persones, i d’altra, que aquest sempre ha negat haver-ho efectuat i no hi ha cap prova que acrediti que H. fes algun tocament al cul de R., puix aquesta ha manifestat en l’acte del judici oral que no pot afirmar que sigui l’encausat el qui li tocà el cul, afegint que ella es va girar i qui hi havia darrera seu en aquell moment era aquest noi –ENTITY_4-, però ella no ho va veure i va ser el porter del local nocturn Ramirez qui li digué que havia estat aquest.

No obstant, de les declaracions prestades per dit testimoni, en cap moment es desprèn que veiés que el processat Téllez fos la persona que toqués el cul de R., doncs ell manifesta que “el que el va fer saltar i intervenir, va ser sentir i veure dos persones insultant-se i que una noia donés una bufetada a un noi”. També indicà que ell coneixia a aquesta noia, de sobrenom Mimi, per ser client habitual de l’establiment, i que en demanar-li què havia passat, va ser ella qui li digué que aquest noi li havia tocat el cul, tractant-se tanmateix d’un client habitual del local. En el plenari, l’esmentat testimoni Ramirez, afegí respecte a ambdues persones, que “el Sr. H. no és la primera vegada que tenia conflictes per increpar altres clients. Ell era una de les persones que estaven vigilades, perquè de vegades passava els límits i bevia. Els dos havien begut aquella nit, el Sr. H. i la Sra. R.”. Ella també té molt caràcter i també buscava l’enfrontament”.

En definitiva, si bé pot apreciar-se que a Puga algú li tocà les natges, atesa la reacció que tingué la mateixa, no ha quedat provat que la persona autora del referit acte fos Téllez, doncs no hi ha cap testimoni que ho veiés i el mer fet d’estar darrera d’ella -en un lloc amb concurrència de nombroses persones a molt poca distància-, per se no s’estima suficient per considerar demostrada la seva participació, essent un mer indici únic i singular, que no ha estat corroborat per cap altre.

Per això i en base al principi “in dubio pro reo”, el Tribunal considera que existeixen dubtes raonables que Téllez participés en aquest primer fet -el de tocar el cul de ENTITY_9-, no podent-se entreveure de la reacció posterior d’un i altre, ja que el comportament immediat d’ambdós fou reactiu a la situació d’empentes, bufetada i insults proferits, el que ha de comportar, sense necessitat de majors consideracions, la lliure absolució de Téllez respecte del referit il·lícit penal d’assetjament sexual, pel que venia essent acusat pel Ministeri Públic.

CONSIDERANT SEGON. Per contra, els fets declarats provats sí que són constitutius d’un delicte menor d’amenaces no condicionals, previst i penat a l’article 143.1 del Codi Penal, puix que del relat fàctic es col·legeix amb força d’evidència la concurrència de tots els elements configuradors del referit tipus penal.

CONSIDERANT TERCER. El processat Téllez, és responsable, en concepte d’autor, de l’esmentat il·lícit penal d’amenaces, per haver realitzat personalment els fets que l’integren, de conformitat amb el que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal.

Tot i ser negada també l’autoria d’aquests fets per l’acusat, el Tribunal considera que respecte d’aquest delicte hi ha prova de càrrec suficient per desvirturar el principi de presumpció d’innocència.

Pel que fa als fets determinants del mateix són les expressions proferides a Puga, quan aquesta es disposava a marxar del local “El Temple”, i concretament la locució “te voy a matar”, doncs H. que es trobava encara a l’exterior del local, junt al seu amic Capellà, s’alterà molt al tornar-la a veure, començant a increpar-la i a dir-li improperis, a l’estar dolgut per haver rebut una bufetada i empentes per part de R., escridassant-la, apart d’amenaçar-la que la mataria, tot dient-li, ensems, a més que li havia fet mal, que en el seu país una dona no s’enfada per això, referint-se al fet que motivà l’altercat d’inici, és a dir, el referent a que alguna persona li hagués tocat el cul, la qual cosa no implica, com abans s’ha explicat, que fos ell el que ho hagués fet.

Totes aquestes expressions, no sols les escoltà la persona a les que anaven dirigides, sinó que també les va sentir el porter del local nocturn Ramirez, el qual ha manifestat en tot moment, que al veure la situació existent quan R. es disposava a anar-se’n, va acompanyar-la al seu cotxe, per tal que pogués marxar del lloc i evitar així cap altre incident.

Les declaracions dels testimonis proposats per la defensa de Téllez i la pericial del Dr. Calatayud, no desvirtuen la realitat dels fets que configuren el susdit delicte d’amenaces. El Sr. Capellà, manifestà que si bé va sentir algun comentari, no sap exactament el que va dir H., però no va escoltar que li digués “zorra” i que sap segur que el P. (H.) no és el que va tocar el cul de R.. El Sr. Machado, va indicar que ell el dia dels fets no hi era al local nocturn “El Temple”. I finalment, si bé és cert, que el processat Téllez ha estat visitat en tres ocasions pel Dr. Calatayud, una vegada a l’any 2018 -6 mesos després dels fets d’autes-, un altre cop a l’any 2020 i la darrera a l’any 2022, no ho és menys, que ho ha fet com a psiquiatre per una patologia concreta, sense fer-li cap entrevista com a perit forense, afegint, a preguntes de la Fiscal, i referint-se al pacient Téllez que: “El que li inquietava exactament o li generava angoixa és el que li podria passar en un futur, doncs ell no havia fet cap maltractament ni havia tocat a ningú. La Dra. referent (Pons) el deriva per aquest motiu al psiquiatre. Aquesta angoixa la pot patir qualsevol persona que tingui un conflicte ”.

CONSIDERANT QUART. No concorren en l’acusat Téllez circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.

CONSIDERANT CINQUÈ. A efectes de determinació de la penalitat, el Tribunal ha de tenir en compte el previst a l’article 56 del Codi Penal i en concret la situació i circumstàncies personals del processat, les expectatives d’assolir una plena reinserció social i l’antiguitat dels fets d’autes, pel que el Tribunal estima adient imposar-li una pena d’un mes d’arrest nocturn condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de dos anys.

CONSIDERANT SISÈ. No hi ha lloc a responsabilitat civil, a l’haver renunciat Puga a res reclamar.

CONSIDERANT SETÈ. D’acord amb el què disposen els articles 100.2 del Codi Penal i 174, 175 i 181.1 c) del Codi de Procediment Penal, escau imposar a l’acusat Téllez les despeses processals causades.

V I S T les disposicions legals aplicables al present cas, en nom del poble andorrà,

D E C I D I M :

ABSOLDRE al processat Téllez del delicte menor d’assetjament sexual del que venia acusat pel Ministeri Fiscal.

CONDEMNAR al processat Téllez, com a responsable penalment, en concepte d'autor, del delicte menor d’amenaces no condicionals, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, a la pena d’UN MES D’ARREST NOCTURN CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de la condemna de dos anys, així com al pagament de les despeses processals causades, sense que hi hagi lloc a exigir responsabilitat civil.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs d’apel·lació davant d’aquest Tribunal, en un termini de quinze dies següents a la notificació, de conformitat amb el què disposa l’article 195, 199 i concordants del Codi de Procediment Penal.

Així per aquesta nostra sentència, ho manem i signem.

NOTIFICACIÓ.

Acte seguit i mitjançant diligència de compareixença, es notifica la precedent sentència al Ministeri Fiscal i a les demés parts intervinents.