LESIONS PER IMPRUDÈNCIA GREU (ACCIDENT DE CIRCULACIÓ)

Sentència

Magistrats

Anna Estragués Armengol Josep Maria Pijuan Canadell Enric Anglada Fors

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Josep Maria Pijuan Canadell

Enric Anglada Fors

Anna Estragués Armengol

Andorra la Vella, 25 de juliol del 2018.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, el recurs d'apel·lació formulat pel lletrat Sr. Izquierdo, en la seva qualitat d'Advocat del Sr. Ferrer, contra la sentència dictada per l'Honorable Tribunal de Batlles en data 13 de desembre del 2017, en el marc de la causa 3000017/2015, la qual resol el recurs d'audiència interposat contra la sentència dictada en rebel·lia pel mateix tribunal en data 14 de febrer del 2017; són parts apel·lades la Sra. Benítez i el Sr. Ferrer, representats per la lletrada Sra. Bonet, així com la companyia ORG_0 S.A, representada per la lletrada Sra. Rius. El Ministeri Fiscal es troba representat per la Sra. Campillo. És ponent i redactora de la sentència, la Magistrada Sra. Anna Estragués Armengol.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER : En data 14 de febrer del 2017, el Tribunal de Batlles dictà sentència condemnant el Sr. Ferrer, en rebel·lia processal, com autor d'un delicte menor de lesions per imprudència greu, previst i penat a l'article117 apartats 2 i 4 del Codi Penal .

El Resultant de fets provats de la referida sentència, diu el següent:

"Que són fets provats i així es declara que en data 12 de juny del 2011, vers les 00h20 hores de la nit es va produir un accident de circulació entre dos turismes en el creuer del XXXX amb el carrer XXXX de la vila d'Escaldes-Engordany. Els vehicles implicats eren: d'una banda un turisme marca Volkswagen model Golf, matrícula andorrana XXXX conduit per Ferrer i propietat de la seva mare Benítez,

vehicle que resultà sinistre total arran del sinistre i que tenia un valor venal de 1.000 euros, perjudici econòmic pel qual reclama la propietària. I de l'altra banda un turisme marca SEAT model Ibiza amb matrícula andorrana XXXX, conduit pel seu propietari Ferrer, de 43 anys d'edat a la data dels fets.

L'accident es va produir quan el vehicle conduit per Ferrer, que venia circulant des del carrer XXXX amb la intenció d'entrar al XXXX, en la maniobra d'accedir cap al citat carrer va envair el carril del costat ultrapassant un línia longitudinal continua que divideix els carrils a fi de que la incorporació es produeixi més endavant en una zona senyalitzada amb un cediu el pas. En aquell moment circulava per aquest carril principal el vehicle conduit per Ferrer, que venia pel XXXX i es dirigia a l'Av. Fiter i Rossell de forma regular. L'accident es va produir perquè Ferrer es va incorporar precipitadament al carril pel quin circulava correctament Ferrer envestint de forma obliqua el seu turisme per la part davantera. No s'ha acreditat un excés de velocitat per cap dels dos conductors amb nexe causal amb l'accident, ni cap altra circumstància concurrent en la forma de producció del sinistre, que s'originà únicament per la maniobra indeguda de Ferrer.

Arran del sinistre, Ferrer va patir una fractura al peu esquerre que va requerir de tractament mèdic per a la seva curació i de la qual es deriven perjudicis que han estat avaluats pel metge forense en autes als folis 80 i 183, i pels quals efectua reclamació.

Que la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL va haver abonar en concepte de prestacions sanitàries de Ferrer derivades dels presents fets, l'import 3.037 euros, pel qual efectua una reclamació de reemborsament.

El responsable de l'accident, Ferrer, té dos antecedents penals de l'any 2011 per violència domèstica i per conducció sota els efectes de l'alcohol, que no li són computables als efectes de reincidència per a la present causa.

En el moment del sinistre no es trobava vigent cap assegurança sobre el vehicle propietat de Ferrer, el quin circulava sense assegurar. Tot i que originalment s'havia convocat a la causa al FAGA, FONS ANDORRÀ DE GARANTIA D'AUTOMÒBILS com a part querellada i possible responsable civil subsidiari en cas d'absència de companyia asseguradora, amb posterioritat es va apartar tàcitament del procediment al FAGA per Aute de processament de data 4 de novembre del 2013 (foli 100) i providència de 27 de gener del 2014 (foli 110) que declarà responsables civils únicament al processat i a ORG_0, sense que cap part interessada interposés recurs contra aquesta decisió."

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER : La representació lletrada del condemnat Ferrer, formula recurs d'apel·lació en base a dos motius:

-una errònia valoració de la prova de la que deriva una errònia qualificació jurídica dels fets : entén el recurrent que els fets d'autes no tenen rellevància penal tenint en compte les seves circumstàncies de producció, pel que procedeix l'absolució del Sr. Ferrer o, subsidiàriament la seva condemna com autor d'una contravenció penal prevista en l'article 477 del Codi Penal;

- pel que fa a la responsabilitat civil, s'ha d'apreciar una concurrència de culpes a raó del 50% pel processat i 50% pel perjudicat, discutint tanmateix diferents conceptes relatius a la indemnització atorgada. Ensems, interessa la declaració de la responsabilitat civil solidària de la Companyia Assegurances Generals.

CONSIDERANT SEGON : En quant al primer motiu de recurs i la pretesa incorrecta valoració de la prova per part del Tribunal d'instància, convé recordar prèviament que si bé el Tribunal "ad quem" pot, en qualsevol recurs d'apel·lació, revisar la prova de càrrec i la valoració conjunta de tot el material probatori feta pel Tribunal "a quo", no és menys cert que, atesos els principis d'immediació, publicitat i contradicció, rectors del judici oral, aquesta facultat de l'òrgan d'apel·lació haurà d'exercir-se sempre amb mesura, i tant sols en aquells supòsits en que l'error en l'apreciació de la prova resulta del tot evident, situació que és perfectament valorable pel Tribunal quan es tracta de proves documentals o pericials, degut a que pot apreciar-les per si mateix, però en canvi no ho és tant en aquells altres supòsits en que la prova practicada es limita a les declaracions dels implicats i dels testimonis, en el seu cas, en que per la seva valoració té una absoluta i decisiva importància el principi d'immediació.

Doncs bé i d'acord amb aquest principi - article 158 del Codi de Procediment Penal - aquest Tribunal, avaluant les proves practicades, arriba a idèntica conclusió que l'Hble. Tribunal de Batlles en el sentit que es desprèn de la prova practicada, elements conformadors de delicte en l'actuació del processat Ferrer.

Efectivament, la declaració del perjudicat Ferrer ha estat sempre clara, reiterada i constant en el sentit que fou Ferrer qui envaí el seu carril de circulació, ultrapassant la línia longitudinal contínua existent al lloc; el mateix Ferrer va reconèixer, des d'un primer moment al Servei de Policia, que la seva maniobra era d'incorporació al C/ Esteve Albert, concretament al carril central, provenint del Carrer Manel Cerqueda i Escaler, admetent que aquesta maniobra no va ser correcta; posteriorment, a la Batllia, rectificà dita declaració dient que es va incorporar al carril de l'esquerra i en cap moment tenia intenció d'incorporar-se al carril central; de tota manera, va acceptar la invasió del carril per on circulava el vehicle del perjudicat; igualment consta en autes (folis 125 i ss. i 173 i ss.), la declaració del Sr. L. C. M. R., ocupant del vehicle de Ferrer, el qual - tot i no haver comparegut el dia de la vista oral pel que dita declaració no podrà ser valorada com a testifical però sí com a documental - consta que va manifestar que aquest darrer volia incorporar-se al carril central dels tres existents en aquell lloc, precisant fins i tot (foli 174) que "el conductor li va demanar al compareixent si ja es podia incorporar al carril central; el compareixent li va dir que no, que deixés passar un vehicle i quan aquest va passar el compareixent li va dir que ja es podia incorporar al carril central", per no haver-se adonat de la presència del vehicle conduït pel perjudicat que diu anava molt de pressa.

Igualment, obra en autes l'atestat de l'accident elaborat pel Servei de Policia (folis 128 i ss.) i ratificat pels Agents el dia de la vista oral. S'hi observa clarament el lloc on es produí la col·lisió : a l'interior del carril central i el mateix Servei de Policia, tot i valorar el possible excés de velocitat del vehicle conduït pel perjudicat, conclou (foli 135 i ss.) que la causa principal de l'accident és la invasió per part de Ferrer, del carril central per on circulava Ferrer.

I el fet d'efectuar una maniobra totalment imprudent i antireglamentària com és incorporar-se a un altre carril de circulació, ultrapassant una línia longitudinal contínua, no podia ni havia de ser previst pel Sr. Ferrer, com pretén el defensor del processat, i al qual no es pot atribuir cap mena de responsabilitat en l'accident doncs, tot i haver pogut circular amb excés de velocitat - extrem que, junt amb la localització dels danys sí que es té en compte en la sentència tot i que no als efectes pretesos pel recurrent - aquest excés de velocitat no és causa de l'accident d'autes, concloent el Servei de Policia en el mateix informe, que tot i que el vehicle del Sr. Ferrer hagués circulat a la velocitat permesa, si els dos vehicles haguessin coincidit en l'espai i temps concret, l'accident s'hagués produït igual ja que s'indica, "la invasió del carril va ser el desencadenant fonamental" (foli 136) , conclusió que comparteix el Tribunal

Així, és amb una correcta valoració de la prova que el Tribunal ha conclòs que la responsabilitat de l'accident recau exclusivament en l'actuació de Ferrer, tant per la entitat de la imprudència comesa que ha de ser forçosament qualificada de greu en canviar Ferrer de carril, envaint de manera sobtada un altre carril de circulació, ultrapassant per fer-ho, una línia longitudinal contínua i col·lidint contra el vehicle que hi circulava prèviament, així com per la entitat de les lesions sofertes pel Sr. ENTITY_7: una fractura tancada d'escafoide del peu esquerre, que requerí de tractament mèdic per a la seva curació (immobilització durant un mes amb fèrula posterior de guix i rehabilitació) segons informe del Servei de Medicina Legal i Forense obrant igualment en autes (folis 79 i ss.) .

I per raó de l'exposat, el que el primer motiu de recurs ha de ser desestimat, essent la valoració de la prova practicada i la qualificació jurídica dels fets efectuada pel Tribunal de Batlles, totalment ajustada a Dret.

CONSIDERANT TERCER: Pel que fa al segon motiu de recurs, en mèrits de l'anteriorment esmentat, no es pot apreciar la circumstància atenuant de la responsabilitat penal prevista a l'article 29.2 del Codi penal - haver contribuït l'ofès en una mesura significativa a la realització del fet típic, amb una acció o omissió, dolosa o culposa - invocada per la defensa del processat, pel què la pena imposada en primera instància és totalment adequada als fets i a les circumstàncies així com conforme a la jurisprudència dels nostres tribunals .

Per les mateixes raons ja esmentades a l'anterior "CONSIDERANT" - a les que s'afegeix el fet que, tot i que s'hagués produït l'accident a una velocitat inferior, no es pot determinar que les lesions haguessin estat menors, segons complement d'informe del Servei de Medicina Legal i Forense obrant igualment en autes (folis 183 i ss.) - tampoc es pot donar lloc al repartiment de culpes pretès, i en atribuir-se la responsabilitat dels fets, únicament a Ferrer aquest haurà d'indemnitzar a:

la CASS: en l'import reclamat de 3.037, EUR per quant de la documentació obrant en autes (folis 61, 62 i 63 recto-verso) n'apareix que les prestacions reembossades per la CASS al Sr. Ferrer, en concepte de despeses mèdiques i farmacèutiques, ascendeixen a un total de 776,53 EUR i no 422,41 EUR com pretén la defensa del processat .

la Sra. ENTITY_6: en l'import de 1.000 EUR en concepte de danys causats al seu vehicle, import acceptat per la defensa del processat malgrat pretendre només haver-se de fer càrrec del seu 50%;

el Sr. Ferrer en els imports següents:

* 3.000 EUR en concepte de pretium doloris, quantitat conforme a la jurisprudència dels nostres tribunals en haver estat dit perjudici valorat pel metge forense en 2/7, tenint en compte que el perjudicat va patir una immobilització durant un mes amb fèrula de guix sense poder recolzar el peu al terra, una setmana de botina amb velcro i utilització de bastons per a la deambulació; a més, va haver de realitzar diverses sessions de fisioteràpia per recuperar la funcionalitat del peu segons informe del Servei de Medicina Legal i Forense obrant en autes (folis 80 i ss).

*l'import de 1.707,27 euros en concepte de ITT, perjudici degudament acreditat en constar en autes que el perjudicat va estar de baixa medico-laboral durant un període de 91 dies (foli 83), havent -li abonat la CASS en concepte de prestacions econòmiques per incapacitat temporal, un import de 1.974,20 EUR (foli 61), reclamat per la CASS i no discutit per la defensa del processat.

CONSIDERANT QUART : Finalment i pel que fa a la demanda de declaració de responsabilitat civil solidària de la companyia ASSEGURANCES GENERAL S.A. efectuada pel processat, no procedeix donar-hi lloc doncs com bé indica el Ministeri Fiscal, el recorrent no és cap de les parts acusadores, pel que no li correspon, en el marc de les presents actuacions, sol·licitar aquest pronunciament, sense perjudici de les accions que en el seu cas li puguin correspondre. I no havent els perjudicats formulat recurs d'apel·lació al respecte, procedeix també la desestimació d'aquest motiu de recurs.

CONSIDERANT CINQUÈ : la desestimació del recurs comporta, de conformitat amb el què disposen els articles 175.2 i 181.c del Codi de Procediment Penal, la imposició al condemnat de les costes processals causades, inclosos honoraris d'advocat dels perjudicats Sra. Benítez i Sr. Ferrer així com els de la companyia ORG_0 S.A., a acreditar en període d'execució.

VIST

les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

D E C I D I M : Desestimar el recurs d'apel·lació interposat pel lletrat Sr. Izquierdo, Advocat defensor del Sr. Ferrer i confirmar en tots els seus extrems, la sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles de data 13 de desembre del 2017.

La desestimació del recurs comporta la imposició al recurrent, de les costes processals causades, inclosos honoraris d'advocat dels perjudicats Sra. Benítez i Sr. Ferrer, així com els de la companyia ORG_0 S.A., a acreditar en període d'execució.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.