FURT AMB FORÇA EN LES COSES - FURT AMB ESCALAMENT

Sentència

Magistrats

Josep Maria Pijuan Canadell Anna Estragués Armengol Jacques Richiardi Martel

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Josep Maria Pijuan Canadell

Jacques Richiardi

Anna Estragués Armengol

Andorra la Vella, vint-i-vuit de juny del dos mil disset.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. 6000087/2015 seguida per un presumpte delicte major continuat de furt amb força en les coses i amb escalament, contra:

Castillo, nascut el XXXX, fill de XXXX i de XXXX, de nacionalitat portuguesa, domiciliat a Escaldes-Engordany, el qual és defensat per la lletrada Sra. ENTITY_5;

Sancho, nascut el XXXX, fill de XXXX i de XXXX de Fàtima, de nacionalitat portuguesa, domiciliat a Escaldes-Engordany, el qual no compareix malgrat haver estat degudament citat i el qual és defensat pel lletrat Sr. Castrillo.

Són part acusadora, el Ministeri Fiscal, representat per la Sra. Manzano, i la societat ORG_0, constituïda en acusació particular i els interessos de la qual són defensats pel lletrat Sr. Amorós.

És ponent i redactora de la sentència la Magistrada Sra. Anna Estragués Armengol.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER : Són fets provats i així es declara que, en data 11 d'abril de 2.014 vers les 16 hores, els processats Castillo i Sancho, es desplaçaren a l'obra d'ampliació de l'Hotel Roc de Caldes d'Escaldes-Engordany, propietat de la societat mercantil andorrana ORG_0 per sostreure, de comú acord, cable de coure que volien destinar a la venda, obtenint el corresponent benefici.

A tal efecte, saltaren la barana d'una alçada de 1,20 metres que separa el camí entre la Piscina de Muntanya i el jardí del hotel esmentat; el travessaren fins arribar a la reixa que protegia l'accés a l'obra, tallant els filferros que la subjectaven i penetrant a l'interior del immoble.

Es dirigiren aleshores a la quarta planta de l'edifici on en Castillo tallà, amb unes estenalles, el cable de coure que en Sancho enrotllava, per poder-lo transportar, quan foren sorpresos per treballadors de l'obra.

Controlats per agents del Servei de Policia, s'incautà a la mateixa quarta planta, un total de quatre rotllos de cable de coure - un en una bossa d'esport i altres tres al terra - d'uns 25 metres cadascun, que havien estat tallats i trets del seu lloc pels processats, així com les estenalles emprades a tal efecte.

Efectuat un registre al domicili de Castillo no es trobà cap element d'interès. No obstant, al forat de l'escala de l'edifici on es troba radicat el mateix, a la zona dels comptadors de la llum, es trobà una bossa amb, entre altres, un rotlle de cable elèctric de coure, sostret també el mateix dia, de la quarta planta de la mateixa obra per Castillo, que s'hi havia desplaçat amb anterioritat, transportant-lo seguidament fins al lloc on fou incautat, amb l'ajuda de Sancho.

No ha quedat acreditat que els processats hagin sostret cable de l'obra indicada en altres ocasions que les ja esmentades.

RESULTANT SEGON: El Ministeri Fiscal, en el seu escrit de qualificació provisional, qualifica els fets com essent constitutius d'un delicte major continuat de furt amb força en les coses i amb escalament, tipificat a l'article 199.1 a) i b) del Codi Penal, del qual els processats en són responsables en concepte d'autors i, no concorrent circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal per cap dels processats, demana que s'imposi al processat Sancho la pena de divuit mesos de presó condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, qualificat a indemnitzar al perjudicat en el termini d'un any, i al processat Castillo la pena de divuit mesos de presó condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, qualificat a indemnitzar al perjudicat en el termini d'un any i a l'avaluació i/o al seguiment de tractament mèdic per la seva deshabituació als tòxics durant el termini de quatre anys, així com solidàriament a ambdós al pagament de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil i de conformitat amb el que disposa l'article 18 del Codi de Procediment Penal, demana que els processats Sancho i Castillo siguin condemnats solidàriament a indemnitzar a la societat perjudicada, en la suma que resti acreditada, havent exercit la mateixa les accions penals i civils al seu abast.

RESULTANT TERCER: La representació lletrada de la societat mercantil andorrana "A. D. P. S." es mostra, en el seu escrit de qualificació provisional, d'acord amb l'exposició de fets i qualificació jurídica efectuada pel Ministeri Fiscal, demanant que s'imposi al processat Sancho la pena de divuit (18) mesos de presó condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre (4) anys, qualificat a indemnitzar a la persona jurídica que representa, en el termini d'un (1) any, i al processat Castillo la pena de divuit (18) mesos de presó condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre (4) anys, qualificat a indemnitzar a la societat mercantil ORG_0 en el termini d'un (1) any.

Així mateix, i pel que fa a la responsabilitat civil, interessa la condemna solidària dels processats a abonar a la societat ORG_0, la quantitat principal de 16.902,67 EUR.

Igualment, interessa la condemna dels processats a abonar a la societat perjudicada, l'import corresponent als honoraris d'Advocat .

RESULTANT QUART: La lletrada Sra. Badía, Advocada del processat Castillo no es mostra, en el seu escrit de qualificació provisional, d'acord amb l'exposició de fets efectuada pel Ministeri Fiscal per quant indica que el Sr. Castillo únicament ha furtat una vegada, el dia 11 d'abril del 2014, no havent-hi prova que evidenciï que el furt ha estat continuat; que el seu defensat només entrà, el dia de la seva detenció, dues vegades a l'obra.

Considera per tant que els fets són constitutius d'un delicte major de furt en les coses tipificat a l'article 199 a) i b) del Codi Penal.

Estima que concorre l'eximent incomplerta prevista als articles 27.5 i 28 del Codi Penal, consistent en cometre la infracció en un estat d'intoxicació plena provocat pel consum de drogues tòxiques ja que, tot i que no es va constatar que el dia d'autes, el seu defensat estigués sota la influència de drogues tòxiques, sí que consta acreditat en autes que aquell pateix un trastorn per dependència als opiacis i que a l'època dels fets, en consumia un gram diari. Subsidiàriament, demana que s'apliqui la circumstància atenuant de l'article 29.3 del Codi Penal: obrar per causa d'una addicció a drogues tòxiques, substàncies psicotròpiques o begudes alcohòliques.

En quant a la pena, manifesta que el seu defensat no ha comès un delicte de furt continuat causant un greu perjudici a la víctima, i apreciada l'eximent incomplerta, correspon aplicar-li la pena prevista a l'article 199 del Codi Penal però amb la reducció a la meitat del límit mínim previst, atès el que disposa l'article 54. Afegeix que si s'aprecia simplement l'existència d'una circumstància atenuant, s'ha d'imposar la pena en el seu grau mínim.

RESULTANT CINQUÈ: El lletrat Sr. Castrillo, Advocat del Sr. Sancho no es mostra tampoc, en el seu escrit de qualificació provisional, d'acord amb l'exposició de fets efectuada pel Ministeri Fiscal per quant manifesta que el seu defensat, després de rebre una trucada del Sr. Castillo, va anar amb aquest a l'obra d'autes, en data 11 d'abril del 2014, per tal d'ajudar-lo a sostreure cable de coure, passant per sobre de la barana que separa el jardí de l'hotel amb el camí de la piscina "Muntanya", entrant a l'obra pel costat de la tanca que figura en les fotografies d'autes (folis 88 a 90), trobant-se aquesta oberta. Precisa que un cop a dins, van anar fins la 4a planta i mentre un tallava, l'altre carregava cable de coure, fins que van ser sorpresos per un home, marxant el seu defensat corrents pel mateix lloc per on havia entrat, sent controlat posteriorment pel Servei de Policia; afegeix que el seu defensat no té res a veure amb altres sostraccions de coure que s'haurien produït en la mateixa obra.

Entén que els fets són per tant constitutius d'un delicte major de furt amb força en les coses i amb escalament tipificat a l'article 199.1 a) i b) del Codi Penal essent-ne el seu defensat responsable en concepte d'autor i no concorrent circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, demana que se li imposi una pena de nou mesos de presó condicional amb un termini de suspensió de la condemna de dos anys.

Pel que fa a la responsabilitat civil, s'oposa a la quantitat reclamada, així com a abonar les despeses d'advocat de la societat ORG_0 ja que el seu defensat assegura que no ha causat cap perjudici.

RESULTANT SISÈ: En l'acte de la vista oral, el Ministeri Fiscal modifica la seva qualificació provisional únicament pel que fa a la pena a imposar als processats que demana sigui la de divuit mesos de presó condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, elevant-la a definitiva pel que fa a la resta.

La representació de la societat ORG_0 eleva a definitiva la seva qualificació provisional afegint que, no havent la defensa del processat Castillo discutit la quantitat reclamada en concepte de responsabilitat civil en el seu escrit de qualificació provisional i havent-s'hi oposat la defensa del Sr. Sancho de manera genèrica, no poden fer-ho en la vista oral ja que en cas contrari, es deixaria a l'acusació particular en indefensió.

La defensa del processat Castillo modifica la seva qualificació provisional, per quant havent admès el seu defensat, haver sostret coure de l'obra d'autes en dues ocasions, tot i tractar-se del mateix, dia, s'ha d'entendre que el delicte s'ha comés de forma continuada; pel que fa a la responsabilitat civil, manifesta que no s'oposava a la quantitat que finalment resultés acreditada però el dia de la vista oral, el perjudici no ha estat en absolut acreditat, pel que s'oposa a la quantitat reclamada.

La defensa del processat Sancho eleva igualment a definitiva la seva qualificació provisional, posant de relleu que s'ha de tenir en compte la plena col·laboració del seu defensat i que el delicte ho és en grau de temptativa .

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER : Els fets declarats provats són legalment constitutius d'un delicte major continuat de furt amb força i escalament, previst i penat a l'article 199.1. a) i b) del Codi Penal que tipifica com a delicte major l'apoderament, amb ànim de lucre, d'una cosa moble aliena, sense el consentiment del seu propietari, amb independència del valor de la cosa sostreta si hi concorre força o escalament per accedir al lloc on es troba la cosa.

La qualificació jurídica esmentada ha estat plenament acceptada per la defensa del processat Castillo, discutint la del processat Sancho únicament la continuïtat delictiva, pretenent que el processat entrà a l'obra d'autes només en una ocasió, la que donà lloc a la seva detenció.

No obstant, de la prova practicada, n'apareix que el dia d'autes, els processats van sostreure, en el decurs de la mateixa tarda i en un total de dues ocasions, cable de coure de l'obra de constant referència.

Efectivament, així ho ha declarat sempre, de forma reiterada i constant, Castillo i si bé la declaració del coimputat ha de ser valorada sempre amb cautela ja que aquesta, sí que podria haver estat efectuada amb ànim exculpatori, en ser tots dos processats acusats d'altres sostraccions que les efectuades el dia de la seva detenció, podent voler el processat Castillo, atribuir la responsabilitat d'aquests fets a en Sancho i exonerar-se'n ell mateix.

Altrament, i pel que fa encara a altres sostraccions produïdes en la mateixa obra, abans del dia d'autes, cap dels processats les ha reconegut, no havent quedat provat que n'hagin estat els autors per quant no se'ls trobà en possessió d'altre coure que el ja indicat, ni consta tampoc que n'hagin venut a cap de les empreses compradores de dit material al Principat. Així mateix, de la declaració del representant legal de la societat ORG_0 obrant en autes (folis 165 i 166) i ratificada el dia de la vista oral, se'n desprèn que l'obra d'ampliació de l'Hotel Roc de Caldes es trobava aturada des de feia molt temps, concretament des del juliol del 2013; que l'obra quedà en l'estat en que es trobava en aquell moment i es tancà amb una reixa de plàstic d'un metre per la part que dóna a l'aparcament, sent la resta de l'obra accessible per la part del darrera; afegí que d'ençà aquella data, no havien anat a l'obra i no sabia si el coure que reclamava en la seva querella havia estat sostret el dia del control dels processats o amb anterioritat, afegint fins i tot que si el control i detenció dels processats no s'hagués produït, no haurien sabut que se'ls estava sostraient coure de l'obra.

Així, l'estat d'abandonament de l'obra fa perfectament plausible que altres persones hi entressin, sostraient-ne coure, amb idèntica forma de procedir, d'altra part comuna en aquest tipus d'actuació.

CONSIDERANT SEGON: S'aprecia així continuïtat delictiva de conformitat amb el què preveu l'article 59 del Codi Penal per quant les accions comeses pels processats infringeixen preceptes penals de naturalesa igual, es van fer aprofitant idèntica ocasió, amb una mateixa dinàmica comissiva o "modus operandi" i es repeteixen en un context espai-temporal molt proper, concretament en una mateixa tarda d'un mateix dia.

Igualment, el furt s'ha d'entendre consumat i no en grau de temptativa per quant, en haver-hi continuïtat delictiva, el delicte consumat absorbeix les formes imperfectes d'execució.

CONSIDERANT TERCER: Pel que fa a altres entrades que s'haurien pogut realitzar a la mateixa obra, per tal de sostreure coure, malgrat no tindrien efectes en quant a la qualificació jurídica, sinó en tot cas, en l'àmbit de la responsabilitat civil, val a dir no obstant, que no ha quedat provat que els processats n'hagin estat els autors.

Així, i pel que fa a la sostracció que hauria protagonitzat el processat Sancho a principis de l'any 2014, aquest extrem, si bé ha estat declarat per en Castillo - que ha afirmat que el propi Sancho li explicà haver anat a sostreure, de la primera planta de l'hotel, uns 20 kg. de coure que ell mateix va veure - ha estat sempre negat per en Sancho, i cap altre element avala la versió de ENTITY_4: els registres efectuats al domicili de Sancho donaren un resultat negatiu, no constant tampoc que hagi venut aquest tipus de material en cap de les empreses que es dediquen a la seva compra al Principat. Altrament, la declaració de Castillo, ha de ser en aquest cas avaluada amb cautela ja que aquesta, sí que podria haver estat efectuada amb ànim exculpatori, en ser tots dos processats acusats d'altres sostraccions que les efectuades el dia de la seva detenció, podent voler el processat Castillo, atribuir la responsabilitat d'aquests fets a en Sancho i exonerar-se'n ell mateix.

Altrament, i pel que fa encara a altres sostraccions produïdes en la mateixa obra, abans del dia d'autes, cap dels processats les ha reconegut, no havent quedat provat que n'hagin estat els autors per quant no se'ls trobà en possessió d'altre coure que el ja indicat, ni consta tampoc que n'hagin venut a cap de les empreses compradores de dit material al Principat. Així mateix, de la declaració del representant legal de la societat ORG_0 obrant en autes (folis 165 i 166) i ratificada el dia de la vista oral, se'n desprèn que l'obra d'ampliació de l'Hotel Roc de Caldes es trobava aturada des de feia molt temps, concretament des del juliol del 2013; que l'obra quedà en l'estat en que es trobava en aquell moment i es tancà amb una reixa de plàstic d'un metre per la part que dóna a l'aparcament, sent la resta de l'obra accessible per la part del darrera; afegí que d'ençà aquella data, no havien anat a l'obra i no sabia si el coure que reclamava en la seva querella havia estat sostret el dia del control dels processats o amb anterioritat, afegint fins i tot que si el control i detenció dels processats no s'hagués produït, no haurien sabut que se'ls estava sostraient coure de l'obra.

Així, l'estat d'abandonament de l'obra fa perfectament plausible que altres persones hi entressin, sostraient-ne coure, amb idèntica forma de procedir, d'altra part comuna en aquest tipus d'actuació.

CONSIDERANT QUART: De l'esmentat delicte major continuat en són responsables, en concepte d'autors, els processats Castillo i Sancho, per haver realitzat de comú acord, personalment i de la forma descrita, els fets punibles, de conformitat amb el què disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal, no concorrent circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.

Efectivament, no concorre la circumstància excloent incompleta de cometre la infracció en un estat d'intoxicació plena provocat pel consum de drogues tòxiques (articles 27.5 i 28 del Codi penal) per quant, malgrat hagi quedat acreditada la toxicomania del processat Castillo, no consta provat ni que hagi comés els fets en un estat d'intoxicació plena o parcial, pel consum de drogues, ni que s'hagi vist afectat pel síndrome d'abstinència, ans al contrari, consta en autes que al moment dels fets, el processat Castillo estava seguint un tractament de desintoxicació amb metadona a la Unitat de conductes addictives de l'Hospital, havent pres aquell dia la dosi corresponent i, segons el metge forense que el visità en dependències policials (folis 27 i ss.), consta que estava conscient i orientat, no presentant alteracions del curs, ni de la producció ni del contingut del pensament; tampoc es van objectivar alteracions de la sensopercepció en forma d'al·lucinacions, ni deliris, concloent el forense que el processat Castillo mantenia les seves capacitats volitives i de judici conservades.

Altrament i en mèrits de l'anteriorment exposat, tampoc s'aprecia l'atenuant d'obrar per causa d'una addició a drogues tòxiques (article 29.3 del Codi Penal) .

CONSIDERANT CINQUÈ : Tenint en compte el que disposa l'article 56 del Codi Penal, procedirà imposar a Castillo i Sancho una pena de quinze mesos de presó condicional amb un termini de suspensió de la condemna de tres anys .

CONSIDERANT SISÈ: El responsable penalment ho és també civilment; no obstant, en el present cas, no hi ha lloc a exigir responsabilitat civil en no haver estat la reclamació del perjudicat mínimament acreditada .

Efectivament, si bé obra en autes un informe de GRUP NEM - empresa de serveis d'electricitat i manteniment - aportat per l'acusació particular en període d'instrucció (foli 118 a 121) el qual inclou la sostracció de cable de coure en totes les plantes de la -1 a la 4a. de l'hotel, xifrant el perjudici total en 16.902,67 EUR, aquest informe no té valor probatori per quant ni ha estat proposat com a prova en el moment processal oportú ni cap perit ha estat citat el dia de la vista oral.

Segons jurisprudència dels nostres tribunals (TSJP, 18/10/2016, causa 6000146/2015), "les proves que les parts vulguin utilitzar en l'acte del judici han de ser proposades en els seus escrits de qualificació provisional -article 132 del Codi de Procediment Penal-, i l'article 133 del dit text legal fixa l'inici de les sessions del judici com el moment límit per a la proposició de testimonis i l'aportació de documents, informes i certificacions sempre que no s'hagin pogut proposar amb anterioritat o que corresponguin a elements o circumstàncies sobrevingudes amb posterioritat a la data de conclusió del sumari. Consta en l'acta del judici que durant la seva declaració el perjudicat (...) va aportar els documents que van servir de base per a la pràctica de l'informe pericial sobre el valor de les joies sostretes que l'actor civil va acompanyar en l'escrit de qualificació provisional. No consta que cap de les parts sol·licités l'admissió com a prova d'aquests documents, tot i que el fet de ser aportat per l'actor civil es pot entendre com una proposició de prova efectuada per aquesta part, ni tampoc consta una decisió del Tribunal sobre la seva admissió, però lògicament la seva unió a les actuacions va suposar la seva admissió tàcita. No es va al·legar que aquests documents no poguessin ser proposats com a prova abans de l'inici del judici ni tampoc es correspon amb elements o circumstàncies sobrevinguts amb posterioritat a la conclusió del sumari, de manera que la prova documental va ser indegudament admesa per presentar-se fora del termini previst. No obstant això, el Tribunal de Corts, per determinar el valor de les joies sostretes, el que ha pres en consideració és l'informe pericial aportat per l'actor civil en el seu escrit de qualificació provisional, al qual ha atorgat valor de prova quan, coincidint amb el criteri de la part recurrent, no té tal valor. Aquest informe pericial es va adjuntar en l'escrit de qualificació provisional, però formalment no va ser proposat com a mitjà de prova documental ni pericial, ja que l'actor civil es va limitar a fer seus els mitjans de prova proposats pel Mgfc. Ministeri Fiscal, i entre els proposats per l'acusació pública cap referència es va fer a aquest informe ni podia fer-se per ser l'escrit de qualificació provisional del Mgfc. Ministeri Fiscal anterior en el temps al de l'actor civil. En l'acte del judici, abans de l'inici de les sessions, tampoc es va proposar aquest informe pericial com a mitjà de prova, de manera que ni el Tribunal va poder pronunciar-se sobre la seva admissió ni, per tant, hauria d'haver-lo utilitzat per a formar la seva convicció sobre el valor de les joies sostretes. D'altra banda, a l'informe pericial es consigna el nom de (...) com el del seu autor, però ni consta la seva signatura, assumint-ne el contingut, ni l'informe va ser ratificat pel seu autor a l'acte del judici oral. Per tant, no va poder ser sotmès als principis de publicitat, oralitat, concentració i immediació propis del plenari, per la qual cosa no té valor probatori. El fet que les defenses no sol·licitessin la compareixença del pèrit a l'acte del judici per ratificar l'informe no li atorga valor probatori perquè, a falta d'expressa acceptació per les altres parts, és a la part que pretén valer-se d'aquest mitjà de prova a qui correspon incorporar-lo al procés en la forma deguda. L'informe aportat per escrit constitueix la plasmació gràfica de la prova pericial, però per això no perd la seva condició de prova de caràcter personal, pel què, llevat l'expressa acceptació de totes les parts -el què no consta en el cas examinat- ha de quedar subjecte al règim general de producció d'aquest tipus de proves en l'acte del judici, de manera que el pèrit ha de comparèixer en aquest acte per ratificar el seu informe i contestar, si escau, a les preguntes que les parts vulguin realitzar-li."

No es pot admetre, per excloure l'ans esmentat, l'argumentació del perjudicat segons el qual els processats no havien qüestionat la quantitat reclamada amb anterioritat per quant en cap moment consta en la qualificació provisional emesa per la defensa del processat Castillo, la seva acceptació de la quantitat reclamada i pel que fa al processat Sancho, ja s'hi havia oposat en el seu escrit de qualificació provisional, essent totalment lícit que ambdues part s'hi poguessin oposar en el tràmit de conclusions definitives, una volta la prova practicada en el decurs de la vista oral, essent òbviament a la part que demana, a la que incumbeix acreditar la seva reclamació.

I en el present cas, en el judici no s'ha practicat prova vàlida acreditativa de l'import dels perjudicis soferts de forma que, acreditada la realitat de la sostracció del cable de coure anteriorment indicat, i la causació de desperfectes, serà en fase d'execució de sentència on s'haurà de fixar l'import de la indemnització d'acord amb el que disposa l'article 238 del Codi de Procediment Penal.

CONSIDERANT SETÈ: Altrament, de conformitat amb les disposicions dels articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, els processats han de ser condemnats solidàriament al pagament de les despeses processals causades, inclosos honoraris d'advocat de l'acusació particular, a acreditar en període d'execució de sentència.

VIST

: les disposicions legals citades i altres de pertinent aplicació, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que hem de condemnar i condemnem Castillo i Sancho - aquest darrer en rebel·lia processal - com autors d'un delicte major continuat de furt amb força en les coses i escalament a una pena de QUINZE (15) MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL AMB UN TERMINI DE SUSPENSIÓ DE LA CONDEMNA DE TRES (3) ANYS, així com al pagament de les despeses processals causades, inclosos honoraris d'Advocat de l'acusació particular a acreditar en període d'execució.

En concepte de responsabilitat civil, Castillo i Sancho indemnitzaran solidàriament a la societat ORG_0, en la quantitat que en període d'execució quedi acreditada.

Contra aquesta sentència les parts poden interposar recurs d'apel·lació davant d'aquest Tribunal en el termini de quinze dies següents a la notificació, de conformitat amb el què disposa l'article 195, 199 i concordants del Codi de Procediment Penal.

El rebel pot interposar recurs d'audiència en un termini de quinze dies a comptar del lliurament personal de la còpia de la sentència de conformitat amb el què disposen els articles 247 i següents del Codi de Procediment Penal

Així per aquesta nostra sentència jutjant, ho manem i signem.