COACCIONS LLEUS

Sentència

Magistrats

Concepció Baron Mora Josep Maria Pijuan Canadell Anna Estragués Armengol

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Josep Maria Pijuan Canadell

Concepció Baron Mora

Anna Estragués Armengol

Andorra la Vella, vint-i-vuit de maig del dos mil catorze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, el recurs d'apel·lació formulat contra la sentència dictada en data 8 d'octubre del 2013 per l'Hble. Batlle Sra. Cristina BEA REBÉS, actuant com a Tribunal Unipersonal, en la causa núm. CP-269-2/12 seguida per una contravenció penal de coaccions lleus, sent part apel·lant Puga representada pel lletrat Sr. Izquierdo i sent part apel·lada el Ministeri Fiscal, representat per la Sra. ENTITY_6; actua de ponent la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora i de ponent redactor de la sentència la magistrada Sra. Anna Estragués Armengol.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER : El Resultant de fets provats de la sentència recorreguda diu el següent:

"Que són fets provats i així es declara que, el dia 13 de juliol del 2012 vers les 11'00 hores, la implicada Puga es personà al despatx de l'Àrea Social del Comú d'Ordino on hi havia la inspectora social Durán, la treballadora social Cañete del departament de Guardes d'Infants del Ministeri de Salut i Benestar del M.I. Govern d'Andorra i la tècnica social Garzón.

Que mentre aquestes tres darreres persones estaven assegudes i parlant a l'interior del mencionat despatx, de sobte, va entrar-hi la implicada Puga cridant i demanant "qui és la Sra. P.". Que quan Durán li digué que era ella, la implicada Puga s'hi va col·locar enfront, es va abaixar fins l'alçada del seu nas i de forma amenaçadora, cridant i fora de sí li va dir "qui era ella per entrar a casa de la denunciant, qui era ella per dir que no podia guardar nens a casa seva, que ja sabia amb qui havia de parlar i que això no quedaria així", mentre anava assenyalant-la amb el dit i movent-lo davant del nas de Durán.

Que en un moment donat i, veient que la implicada Puga no es calmava, Cañete, que estava asseguda al costat, li va dir a la implicada, Puga que es calmés quan, de sobte, la implicada Puga es va girar de cop, alçant la mà, un parell de vegades, per damunt del cap de Cañete , com per pegar-la, i li digué "xavala tu calla, que no te conozco de nada", marxant seguidament dels llocs."

RESULTANT SEGON : La part dispositiva de la resolució conté el següent pronunciament:

"DECIDEIXO:

Que he de condemnar i condemno Puga, com autora responsable d'una contravenció penal de coaccions lleus, a la pena de MULTA en la quantia de CINC-CENTS EUROS (500. - EUR) i al pagament de les despeses processals causades."

RESULTANT TERCER : La part apel·lant, el lletrat Sr. Izquierdo actuant en nom i representació de Puga, interposa recurs d'apel·lació contra la referida sentència en temps i forma legals pels motius següents:

manca de prova susceptible de vèncer el principi in dubio pro reo : la prova practicada no ha desvirtuat la versió de fets oferta des d'un bon inici per la Sra. S. i ratificada en tot moment per la Sra. SI.; aquesta versió nega que la seva defensada es dirigís a les tècniques del Govern amb crits i emprant les paraules que es consideren provades; per contra els testimonis dels tècnics del Govern i del Comú d'Ordino no són creïbles doncs tenen interessos corporativistes i han fet gala de flagrants contradiccions al llarg de tot el procediment;

els fets suposadament comesos per la Sra. S. no són constitutius d'il·lícit penal: el tipus penal de coaccions és eminentment de resultat; cal que l'eventual violència o intimidació exercida per l'autor hagi efectivament provocat en la víctima una acció o comportament (o inclús una omissió) contrari al que pretenia i en el present cas, no hi ha prova objectiva de que dit resultat típic s'hagi produït doncs dies després dels suposats fets d'autes, els tècnics de Govern van instruir un expedient sancionador contra el marit de la Sra. S. que ha finalitzat amb la imposició d'una sanció administrativa per la comissió d'una infracció a la Llei de guarderies infantils i el Comú d'Ordino no ha tractat al matrimoni D.C. S. de forma diferent a la que ho faria amb qualsevol administrat de la Parròquia; a més, la suposada i negada conducta intimidatòria de la Sra. S. no tenia suficient entitat per fer variar la voluntat dels destinataris de la mateixa, cosa que no ha succeït.

incorrecta aplicació del Codi Penal als fets declarats provats doncs en el negat i hipotètic cas de considerar-se provada la conducta de la Sra. S. en tot cas podria arribar a catalogar-se de temptativa de coacció perquè el resultat típic de dita conducta no es va produir mai; l'article 478 del Codi Penal no tipifica però com a punible la seva comissió per temptativa de forma que esdevé atípica penalment .

I per raó de tot l'exposat demana es dicti sentència que revoqui totalment la recorreguda en el sentit d'absoldre la Sra.

Puga com a responsable penal, en concepte d'autora, de la contravenció penal de coaccions lleus prevista i penada a l'article 487.1 del Codi Penal.

A l'acte de la vista oral, ratifica el seu escrit de recurs.

RESULTANT QUART : El Ministeri Fiscal s'oposa al recurs interposat per quan considera que el tribunal jutjador d'instància ha pogut copsar i valorar, en aplicació dels principis d'immediació, publicitat i contradicció que regeixen el judici oral, les testificals efectuades, tant de càrrec com de descàrrec; que les versions de les perjudicades i de la testimoni V. no han variat sinó que en tot moment han reiterat que l'actitud de la condemnada pretenia obstaculitzar la feina d'investigació que s'estava efectuant des de Serveis Socials en relació a una eventual guarda d'infants a domicili sense els permisos corresponents; pel que fa a la contravenció penal per la que la recurrent ha estat condemnada, indica que amb la seva actitud la condemnada pretenia fer parar la tramitació d'un expedient administratiu i que si no ho va aconseguir no va ser perquè desistís de la seva actitud sinó per quan les eines, recursos i responsabilitat de les que van disposar les perjudicades F.P. i Cañete foren superiors a la pressió que protagonitzà la condemnada el dia d'autes per fer-les cessar en llur tasca, per tot el que demana la confirmació íntegra de la sentència recorreguda.

A l'acte de la vista oral ratifica i eleva a definitives les seves conclusions i la seva oposició al recurs afegint que arrel dels fets, la Sra. P. té declarat que va haver de modificar la seva agenda aquell dia i no van fer més inspeccions al domicili de la Sra. S. C.P. i per tant sí que hi va haver resultat.

Fonaments de dret

S'ACCEPTEN ELS FETS PROVATS PERÒ NO ELS FONAMENTS DE DRET DE LA RESOLUCIÓ APEL·LADA.

CONSIDERANT PRIMER : En relació al primer motiu de recurs relatiu a la valoració de la prova pel Tribunal d'instància, val a dir que si bé el Tribunal "ad quem" pot, en qualsevol recurs d'apel·lació, revisar la prova de càrrec i la valoració conjunta de tot el material probatori feta pel Tribunal "a quo", no és menys cert que, atesos els principis d'immediació, publicitat i contradicció, rectors del judici oral, aquesta facultat de l'òrgan d'apel·lació haurà d'exercir-se sempre amb mesura i tant sols en aquells supòsits en que l'error en l'apreciació de la prova resulta del tot evident, situació que és perfectament valorable pel Tribunal quan es tracta de proves documentals o pericials, degut a que pot apreciar-les per si mateix, però en canvi no ho és tant en aquells altres supòsits en que la prova practicada es limita a les declaracions dels implicats i dels testimonis, en el seu cas, en que per la seva valoració té una absoluta i decisiva importància el principi d'immediació. Doncs bé i d'acord amb aquest principi -article 158 del Codi de Procediment Penal- aquest Tribunal, avaluant amb consciència les proves practicades, arriba a idèntica conclusió que l'Hble. Tribunal unipersonal del Batlle, és a dir estima que hi ha prova de càrrec suficient per estimar que Puga actuà de la forma descrita en la sentència apel·lada.

Efectivament, contràriament al que al·lega la defensa de l'encausada, les manifestacions efectuades per les perjudicades Durán i Cañete han estat reiterades i constants al llarg de tot el procediment i no han incorregut, pel que fa a l'objecte de la present causa, en contradiccions. Així, consta que ambdues en les denúncies interposada davant del Servei de Policia el mateix dia dels fets (13 de juliol del 2013) ja van referir que Puga, es dirigí vers elles molt exaltada i cridant; a Durán li digué qui era ella per entrar a casa seva o per dir que no hi podia guardar nens; li llençà uns papers a sobre i fent gestos intimidatoris amb les mans, se li apropà exageradament tot dient que ja sabia amb qui havia de parlar i que això no quedaria així; a na Cañete que estava asseguda al costat de na P. i que intervingué per intentar calmar la situació, li digué, tot alçant la mà un parell de vegades com si volgués pegar-la, "xavala tu calla, que no te conozco de nada"."; que aquesta versió la van mantenir ambdues en les declaracions prestades a la Batllia i davant del Tribunal el dia de la vista oral, no existint motius per a dubtar de la veracitat de les seves declaracions les quals ensems han estat sempre confirmades per la testimoni Sra. Garzón, la qual no té dependència jeràrquica amb cap d'ambdues perjudicades doncs unes són treballadores del M.I. Govern i l'altra del M.I. Comú d'Ordino. Altrament, les contradiccions al·legades per la defensa de l'encausada sobre si la Sra. S.C.P. es personà al lloc dels fets prèvia demanda de la Sra. V. o no i si l'inspectora i treballadora social del M.I. Govern eren al lloc dels fets per tancar l'acta d'inspecció d'aquell mateix dia o si l'acta ja estava tancada, no són en cap cas significatives en relació amb l'objecte de la present causa doncs sobre l'actitud i actuació de l'encausada no hi ha hagut contradiccions o ni tant sols imprecisions.

Pel que fa a la testifical de la Sra. Gomila convé remarcar que no pot desvirtuar l'anteriorment exposat per quant aquesta declarà en el seu dia a la batllia (foli 38 i ss.) que ella no era present al despatx on es produïren els fets sinó que es quedà al replà de l'escala; que va sentir parlar però que no sap el nombre de persones que hi havia al despatx; que no va entendre què deien mentre parlaven i tampoc va veure què succeïa dins el despatx; que va sentir com algú parlava en to alt però van tancar la porta i ja no va sentir res més; que el dia de la vista oral davant del Tribunal confirmà que no va entrar al despatx on succeïren els fets i que sentí crits a partir del moment on algú demanà de signar una acta; que després, van tancar la porta.

Per tot el què el primer motiu de recurs ha de ser desestimat.

CONSIDERANT SEGON : En relació al segon i tercer motiu de recurs segons els quals els fets comesos per la Sra.

Puga no són constitutius d'il·lícit penal i la sentència apel·lada hauria fet una incorrecta aplicació del Codi Penal, val a dir que certament, com posa de relleu la defensa de l'encausada, el tipus penal de coaccions tal com ve definit a l'article 478.1 en relació amb el 139 del Codi Penal, és un tipus de resultat, havent la violència o intimidació exercida per l'autor, de provocar en la víctima una acció o omissió contrària al que pretenia, o fer-li suportar allò que no està legalment obligada a suportar, essent el bé jurídic protegit la llibertat d'obrar de la víctima i havent d'existir relació de causalitat entre la coacció i el resultat.

En el present cas, és obvi que amb la seva actuació, Puga pretenia impedir que prosperés l'expedient administratiu incoat contra el seu marit, titular del domicili, per infracció al reglament de les guardes d'infants a domicili.

No obstant, tot i la violència i intimidació de caràcter lleu emprades per l'encausada, l'expedient administratiu seguí el seu curs fins imposició de la corresponent sanció, no obtenint l'encausada per causes independents de la seva voluntat, la finalitat buscada. Així, els fets si bé serien constitutius d'una contravenció penal de coaccions lleus, ho podrien ser únicament en grau de temptativa.

Ara bé, l'article 16.2 del Codi Penal disposa que "la temptativa de delicte o de contravenció penal solament és punible en els casos en què la llei així ho disposi expressament" i pel que fa a la contravenció penal de coaccions lleus tipificada a l'article 478.1 del Codi Penal, la temptativa no està prevista per tot el què procedeix admetre el recurs en aquest sentit interposat i revocar la sentència apel·lada, acordant la lliure absolució de Puga de la contravenció penal de coaccions lleus de la que venia acusada.

CONSIDERANT TERCER: Havent-se procedit a l'absolució de l'encausada, procedeix declarar d'ofici les costes processals causades de conformitat amb el què disposen els articles 174, 175.1 i 181.c del Codi de Procediment Penal.

VIST

les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que estimant el recurs d'apel·lació interposat pel lletrat Sr. Izquierdo, Advocat de Puga hem de revocar i revoquem la sentència de data 8 d'octubre del 2013, dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle, en la causa CP-269-2/12, declarant l'absolució de Puga de la contravenció penal de coaccions lleus de la que venia acusada, declarant d'ofici les despeses processals causades.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.