BLANQUEIG DE DINERS O VALORS

Sentència

Magistrats

Enric Anglada Fors Josep Maria Pijuan Canadell Concepció Baron Mora

Tribunal de Corts

Delictes Majors 6000120/2017 ORÍGEN: 8000124/2015 - 00 NIG: 5300543220150000676

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Josep Maria Pijuan Canadell Enric Anglada Fors

Tur

Andorra la Vella, cinc d'abril del dos mil dinou.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. 6000120/2017 seguida per un presumpte delicte major de blanqueig de diners o valors.

Acusats:

Mercader, nascuda el XXXX, filla de Manuel i Mercedes, de nacionalitat espanyola, i sense antecedents penals, defensada pel Lletrat Sr. Vaquero.

Talavera, nascut el XXXX, fill de Manuel i Mercedes, de nacionalitat espanyola, i sense antecedents penals, defensat pel Lletrat Sr. Vaquero.

Vara, nascut el XXXX, fill de Manuel i Anna Maria, de nacionalitat espanyola, i sense antecedents penals, defensat pel Lletrat Sr. Vaquero.

Part acusadora pública: el Ministeri Fiscal representat per la Sra.

Diez.

Magistrat ponent: Sr. Enric Anglada Fors.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER. SÓN FETS PROVATS I AIXÍ ES

DECLARA: Puig ha estat propietari d'una empresa de transports, anomenada C. E., S.L, des de la dècada dels anys 1980, que operava al Port de Barcelona fins l'any 2005.

Puig fou condemnat, per uns fets ocorreguts al Port de Barcelona al mes de maig de l'any 1990, com a autor d'un delicte de contraban de tabac, per Sentència del Jutjat Penal núm. 1 de Barcelona de 27 de març del 1992 a la pena de dos anys, quatre mesos i un dia de presó menor, accessòries legals i multa de 76.455.000 pessetes, decretant així mateix, el comís del tabac i dels camions. Dita resolució fou confirmada íntegrament per la Sentència de la Secció Cinquena de l'Audiència Provincial de Barcelona, de data 19 d'octubre del 1992.

El dia 3 d'abril del 1996, Puig obre a la ORG_3 de la sucursal de Sant Julià de Lòria (Andorra) el compte corrent núm. XXXXXX, sota la denominació numèrica XX XXXXX, de la seva única titularitat, en el qual es fa un ingrés inicial en efectiu al mateix dia de l'obertura de 190.000.000,- de lires italianes, que es converteixen de forma immediata en 14.915.000 de pessetes, i també es fan ingressos de 5.000.000,- de pessetes el dia 28 de gener del 1997, d'1.000.000,- de pessetes el dia 19 de febrer del 1998, de 4.000.000,- de pessetes el dia

17 de març del 1998, per assenyalar algunes de les sumes més importants, fins el dia 20 d'abril del 2005 que percep la quantitat de 66.320,34 EUR, essent tancat dit compte, en virtut d'una transferència interna el dia 17 de maig del 2005, quan hi havia un saldo a favor del titular d'un import de 67.605,59 EUR.

Mitjançant Sentència de data 18 de febrer del 2009, dictada per la Secció Tercera de la Sala Penal de l'Audiència Nacional de Madrid (Espanya), la qual va assolir fermesa el dia 23 de març de 2010, es condemnà a Puig, entre altres, com a autor, en qualitat de cap de l'organització criminal, del delicte consumat contra la salut pública de tràfic de cocaïna comés en banda organitzada i en quantitat de notòria importància, a la pena d'11 anys de presó i al pagament de dues multes en la quantia de 37.379.037 EUR cada una d'elles.

Dels fets provats de l'esmentada Sentència, quina còpia autèntica obra en les presents actuacions, es deriva l'existència d'un grup organitzat estable en el temps i dedicat al transport i introducció a Espanya, des de diferents punts de Sudamèrica, a través del Port de Barcelona, de grans quantitats de cocaïna, des del mes de desembre del 2003 i fins el dia 19 d'abril del 2005 en què es produí la detenció de P., entre altres, i es confiscaren 629,175 Kg de cocaïna -459 Kg que es trobaven en un primer contenidor i altres 170,175 Kg en un segon contenidor-. Restà acreditat que P. s'encarregava de gestionar l'arribada al Port de Barcelona del producte estupefaent i de la seva posterior distribució. Concretament, P., gràcies a la seva qualitat d'empresari de transport, es trobava a sou de diverses organitzacions de traficants de droga, i era el cap de la organització portuària i encarregat de la infraestructura dins del Port. L'import que li fou lliurat per una sola de les operacions en què participà es va poder quantificar en la suma de 450.000 EUR.

Part dels diners provinents d'aquesta activitat foren ingressats a l'entitat bancària andorrana ORG_0, i a conseqüència de la detenció de P. i als efectes d'evitar el control d'aquests diners per part de les autoritats espanyoles, els processats N. i Talavera -nascuts els dies 13 d'octubre de 1981 i 18 de setembre de 1984, respectivament, ambdós de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals al Principat- i amb el també processat Vara -nascut el XXXX, de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals-, s'encarregaren d'ordenar diferents moviments dels saldos entre comptes bancaris per ocultar l'origen i la titularitat dels esmentats diners.

Concretament, s'aprofitaren de l'existència del compte número XXXXXX, sota la denominació numèrica XX XXXXX que havia obert M. P.

M. a ORG_3, en data 3 d'abril de 1996, sota la seva única titularitat, passant aquest més endavant -l'any 2001- i fruit de la fusió de la referida entitat bancària, a ORG_0, Grup Agricol Reig.

En obrir el compte Puig va manifestar ésser empresari i posteriorment, el 16 de març de 2004 en una actualització de dades va precisar que era el propietari de l'empresa de transports regionals de mercaderies anomenada R. C. E., SL, radicada al Port de Barcelona.

Pel que fa a l'operativa final de dit compte, en data 17 de maig de 2005, just abans de procedir-se a la seva cancel·lació, es realitzà un traspàs per la totalitat del saldo, és a dir, 67.605,59 EUR a favor del compte número AAAAAA, amb denominació xifrada TA 122913, quina titular era la processada Mercader. Així mateix, el referit dia es traspassaren 190.605 iens japonesos (JPY) -que s'havien prèviament recuperat d'un subcompte on es gestionava una cartera de valors a nom de ENTITY_9-, al mateix compte de titularitat de Mercader i que s'obrí el 18 d'abril de 2005 -el dia anterior a la detenció de ENTITY_9-, i es tancà el 13 de juny de 2005.

En l'entitat bancària ORG_0, Grup Agricol Reig, en data 18 de gener de 2005 s'obrí també el compte número BBBBBB, sota la denominació numèrica BB BBBBB, de titularitat conjunta dels processats

Talavera i Mercader, constant com a apoderat de dit compte a partir del mateix dia 18 de gener de 2005, el seu pare Puig. El compte fou cancel·lat el 16 de juny de 2005.

L'operativa d'aquest compte consistí en un ingrés en efectiu al moment de l'obertura, per import de 463.461,23 EUR, diners que foren invertits en un fons, fins que en data 14 de juny 2005, tot el capital obtingut -amb els interessos generats-, és a dir, 466.684,21 EUR, fou traspassat al compte obert al mateix banc, amb el número CCCCCC, amb denominació xifrada CC CCCCC, quin titular era el processat Vara des de la seva obertura el 25 de maig de 2005, i fins l'1 de desembre de 2008, en què efectuà una cessió dels seus drets i obligacions a favor dels fills de

Puig, és a dir els processats Talavera i Mercader. Prèviament a cedir- los-hi els drets i obligacions el processat Vara contractà el dia 27 de maig del 2005, com a prenedor i assegurat, la pòlissa d'assegurances DDDDDDDD, sota denominació DD DDDDD, amb la companyia ANDORRA ASSEGURANCES AGRICOL REIG, ORG_2, vinculada a l'esmentat compte, als efectes d'aconseguir una major ocultació dels fons, la qual es va donar de baixa el dia 1 de desembre del 2008, passant els actius a la nova pòlissa d'assegurança formalitzada el mateix dia 1 de desembre del 2008, amb el número EEEEEE, sota la mateixa denominació DD DDDDD, essent els seus prenedors Mercader i Talavera, l'assegurat aquest últim -R.- i la beneficiària la seva germana -N.-.

De l'estudi de l'extracte de moviments d'aquest compte vinculat a la pòlissa d'assegurances, es deriva que es va nodrir dels fons procedents dels comptes número BBBBBB -sota denominació numèrica BB BBBBB (466.684,21 EUR)-, i número AAAAAA -sota denominació numèrica TA 122913 (118.913,64 EUR) i que, previ rescat de fons de la pòlissa d'assegurances, des d'aquest compte bancari s'efectuaren diferents disposicions en efectiu, coincidint temporalment l'inici de les mateixes amb la cessió de drets per part del processat Vara a favor dels germans processats P. S., segons el detall següent:

01-12-2008 = 36.000 EUR

06-03-2009 = 18.000 EUR

22-12-2009 = 20.000 EUR

02-07-2010 = 30.000 EUR

29-07-2010 = 40.000 EUR

17-11-2010 = 42.000 EUR

19-11-2010 = 51.000 EUR

12-01-2011 = 15.000 EUR

19-10-2011 = 46.000 EUR

A més, el processat Talavera intentà obtenir en data 7 d'octubre de 2013, l'import de 31.000 EUR seguint la mateixa operativa, cosa que no aconseguí a l'haver acordat la Batlle instructora, per Autes de 12 d'agost de 2013 i de 2 de setembre de 2013, el bloqueig preventiu immediat dels referits comptes i pòlissa d'assegurances.

Així, el compte número AAAAAA de titularitat única de la processada Mercader i que romangué obert escassament dos mesos, tenia una única finalitat, la de fer de "pont" per redirigir els fons cap al compte número CCCCCC, obert sota denominació xifrada CC CCCCC, titularitat única del processat Vara, "desvinculant" d'aquesta manera el capital de la figura del seu veritable drethavent, és a dir, de Puig i dels seus dos fills, aquí processats.

Dos mesos i escaig després de celebrar-se la vista oral -que es portà a terme des del dia 4 al dia 26 de setembre del 2008-, a la Sala Penal de l'Audiència Nacional de Madrid, de la causa seguida contra, entre altres, Puig per tràfic de droga, i considerant que els diners que es trobaven al Principat d'Andorra havien escapat a l'acció de la justícia espanyola, els repetits processats Talavera i Mercader van tornar a reprendre el control directe dels mateixos, començant un seguit de disposicions en efectiu fins a un total de 298.000,00 EUR.

El dia 12 d'agost del 2013, en que es va materialitzar el bloqueig preventiu del compte núm. CCCCCC, amb denominació xifrada CC CCCCC, existia un saldo creditor de 50,44 EUR.

El dia 4 de setembre del 2013, en el que es va fer efectiu el bloqueig preventiu del saldo de la pòlissa d'assegurances número EEEEEE, amb denominació DD DDDDD, presentava un saldo global orientatiu de 263.464,78 EUR.

RESULTANT SEGON. El Ministeri Fiscal en el seu escrit de qualificació provisional, considera els fets constitutius d'un delicte major de blanqueig de diners o valors, tipificat a l'article 409 del Codi Penal, dels que en considera responsables en concepte d'autors als processats Mercader, Talavera i Vara, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal en cap dels processats. Demana que se'ls hi a cadascun dels processats la pena de 4 anys de presó, multa en la quantia de 1.000.000 EUR, i expulsió definitiva del principat. Igualment, de conformitat amb el que disposen els articles 411 i 70 del Codi Penal, interessa el comís de tots els actius intervinguts sota titularitat de qualsevol dels processats per raó de la present causa, així com del producte generat pels mateixos, i a tots ells procedeix imposar-los-hi el pagament solidari de les despeses processals causades, sense que hi hagi lloc a exigir responsabilitat civil.

En l'acte de la vista oral, eleva a definitiva la seva qualificació provisional.

RESULTANT TERCER. El lletrat Sr. Vaquero defensor dels tres processats, en el seu escrit de qualificació provisional, formula en primer lloc una qüestió prèvia de procedibilitat, al·legant que en el marc de les Diligències Prèvies 1920-2/2011 seguides contra Puig per la presumpta comissió d'un delicte de blanqueig, el Batlle instructor, al tenir coneixement que aquest havia estat condemnat per tràfic de cocaïna per l'Audiència Nacional, cursà una CRI per obtenir còpia de la sentència espanyola. En retornar despatxada la CRI, amb la sentència condemnatòria, el Batlle instructor va tenir coneixement que el Sr. Puig també havia estat condemnat en la mateixa resolució. Aleshores, el Batlle instructor va sol·licitar informació bancària de totes les persones que apareixien condemnades en dita causa, entre els que es trobava Puig, el qual no constava en cap de les Diligències Prèvies incoades al Principat (Fhising expedition). Per tant, seguint el disposat a l'article 1.2 del CPP, existeix frau i abús processal en el fet d'investigar penalment a una persona sobre la que no existeix cap notitia criminis, a l'estar viciada la font de prova en el seu origen, el que implica una nul·litat d'actuacions per abús processal o frau de la norma processal, que alhora vulnera els drets fonamentals dels seus defensats. Per això interessa que amb caràcter previ es declari la nul·litat de totes les actuacions ab initio.

En caràcter subsidiari i pel cas que no es declarés la nul·litat, quan a la qualificació provisional exposa que sols està d'acord amb els fets que resulten provats de la sentència de 18 de febrer del 2009 de la Secció Tercera de la Sala Penal de l'Audiència Nacional d'Espanya. Manté que la qualificació jurídica del Ministeri Fiscal conté una sèrie d'errors; afirma la impossibilitat de Puig per cancel·lar el compte corrent el dia 17 de maig del 2005, doncs en dita data es trobava empresonat a Espanya; nega la realització de l'ingrés en efectiu de 463.461,23 EUR en obrir el compte N. i Talavera el dia 18 de gener del 2005, indicant que es transferí la quantitat del compte de Puig i possiblement també s'efectuà una compensació per 220.000 EUR amb Marti aleshores client d'ORG_0 i conegut de Puig, proposant-los-hi el gestor una operació neutra, és a dir, la sortida o reintegrament per caixa d'un compte i l'ingrés a l'altre, per tal de no deixar traçabilitat.

Expressa que els germans P. S. van obrir el compte per salvaguardar els estalvis del seu pare, aconseguits amb el contraban de tabac i la generació de diner B a través de la societat C. E.. Pel que fa a

Vara, mai se'l va posar al corrent ni de la quantitat de diners, ni del seu origen. En començar la crisi, es va anar fent reintegraments del compte per a atendre a necessitats puntuals familiars.

Els fets exposats no són constitutius de cap delicte. Ni tan sols per prova indiciària es podria dictar condemna per delicte de blanqueig,

màxim quan va aportar documentació que esdevé prova indiciària de descàrrec, com les sentències de l'any 1992 en que Puig fou condemnat com a autor d'un delicte de contraban de tabac, com les declaracions anuals d'operacions dels anys 2003 i 2004 de la societat C.

E. S.L., amb les que es justifica que el volum de negoci d'aquells dos anys va ser 4.3 i 4.5 milions d'euros.

Quan als ingressos efectuats en el compte de Puig, els anys 1996, 1997 i 1998, són anteriors almenys en més de cinc anys a l'inici de les presumptes activitats delictives al desembre de 2003 que recull la sentència de l'Audiència Nacional.

Endemés, hi ha dos aspectes rellevants per a sostenir que els fets no són constitutius de delicte:

El delicte de blanqueig, cas de existir, es trobaria prescrit. Quan els germans N. i Talavera obren el compte corrent el 18 de gener de 2005, era d'aplicació el Codi Penal de 1990, en contra del que manté el Ministeri Fiscal, gaudint el delicte de blanqueig tipificat a l'article 145 de dit Codi, de la prescripció de 6 anys, segons l'article 30.2, en no tenir una pena assignada de deu anys o superior, sinó tan sols de 8 anys. El dies a quo seria el d'obertura dels comptes, 18 de gener de 2005 i 25 de maig del 2005 i el retorn de la CRI es produeix el 23 de novembre de 2012, o sigui un període de temps de més de 6 anys, per la qual cosa s'hauria de declarar, en cas d'existència d'un delicte de blanqueig que aquest estaria totalment prescrit.

Si no s'estimés la prescripció, el delicte de blanqueig no s'ha produït, ja que no es pot basar en meres sospites. Es requereix l'existència d'una sèrie d'indicis, que aquí no es donen, com els següents:

la quantitat de capital objecte de blanqueig.

la vinculació o connexió amb activitats il·lícites.

augment desproporcionat del patrimoni.

inexistència de negocis lícits que justifiquin l'augment patrimonial la debilitat de les explicacions sobre l'origen dels diners.

No concorren circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, llevat la manca d'antecedents penals dels seus defensats, tant a Andorra com a Espanya.

No hi ha lloc a exigir responsabilitat civil, tant per no haver-hi delicte com pel fet que el delicte de blanqueig no comporta per se responsabilitat civil.

En l'acte de la vista oral, eleva a definitiva la seva qualificació provisional, afegint que en el cas que hi hagués condemna estarien davant un delicte negligent, imprudent i seria d'aplicació l'article 303 del Codi penal antic. I de forma més subsidiària, si ens trobem davant d'un delicte previst a l'article 409.2 del Codi actual, la pena no hauria de ser superior a 6 mesos de presó condicional sense multa ni comís.

CONSIDERANT PRIMER. La qüestió prèvia invocada per la defensa dels processats no pot prosperar, doncs si bé es cert que la present causa, a l'inici, es seguia, per un presumpte delicte de blanqueig, només contra Puig, no ho és menys que, a diferència de l'al·legat per la direcció lletrada dels acusats, no ens trobem davant d'un supòsit de fishing expedition, doncs al tenir coneixement el Batlle instructor que aquest, junt amb altres persones, havia estat condemnat per tràfic de cocaïna a Espanya, com resulta de la sentència condemnatòria tramesa, mitjançant CRI, per l'Audiència Nacional espanyola, és evident que a partir de la mateixa assoleix una notitia criminis contra Puig, condemnat així mateix per tràfic de cocaïna en la mateixa resolució, el que li permet actuar contra ell.

CONSIDERANT PRIMER. La qüestió prèvia invocada per la defensa dels processats no pot prosperar, doncs si bé es cert que la present causa, a l'inici, es seguia, per un presumpte delicte de blanqueig, només contra Puig, no ho és menys que, a diferència de l'al·legat per la direcció lletrada dels acusats, no ens trobem davant d'un supòsit de fishing expedition, doncs al tenir coneixement el Batlle instructor que aquest, junt amb altres persones, havia estat condemnat per tràfic de cocaïna a Espanya, com resulta de la sentència condemnatòria tramesa, mitjançant CRI, per l'Audiència Nacional espanyola, és evident que a partir de la mateixa assoleix una notitia criminis contra Puig, condemnat així mateix per tràfic de cocaïna en la mateixa resolució, el que li permet actuar contra ell.

Fonaments de dret

Decisio

D E C I D I M :

CONDEMNAR als acusats Mercader, Talavera i Vara, com a responsables penalment en concepte d'autors, d'un delicte major de blanqueig de diners o valors, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, a la pena de TRES ANYS DE PRESÓ CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, i MULTA DE SIS-CENTS MIL EUROS (600.000 EUR) per cadascun d'ells, així com el pagament solidari de les despeses processals causades.

ACORDAR el comís dels actius intervinguts sota titularitat de qualsevol dels acusats per raó de la present causa.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs d'apel·lació davant d'aquest Tribunal, en un termini de quinze dies següents a la notificació, de conformitat amb el què disposa l'article 195, 199 i concordants del Codi de Procediment Penal.

Així per aquesta nostra sentència, ho manem i signem.