FURT

Sentència

Magistrats

Enric Anglada Fors Josep Maria Pijuan Canadell

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Josep Maria Pijuan Canadell

Enric Anglada Fors

Carnero

Andorra la Vella, vint-i-vuit de maig del dos mil catorze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts el recurs d’apel·lació formulat contra la sentència dictada en data divuit d'octubre del dos mil dotze pel Tribunal Unipersonal de l’Hble. Batlle en la causa núm. CP-187-4/11 seguida per una contravenció penal continuada de furt contra Vaquero, sent part apel·lant la Societat ORG_2 S.L.U., representada per la Lletrada Sra. Herrera, amb l’adhesió del Ministeri Fiscal, representat per la Sra. Benitez, i sent part apel·lada Vaquero, representada pel Lletrat Sr. Duque, actuant de ponent el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors i havent designat el Tribunal ponent per la redacció de la sentència el Magistrat Sr. Josep Maria Pijuan Canadell.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER. La sentència apel·lada conté el següent relat de fets provats:

“Que són fets provats i així es declara que la implicada Vaquero treballava, en tant que repartidora, des del dia 25 de gener de 2010, per la mercantil andorrana “F. F., S.L.U.”, tenint assignat un itinerari concret, doncs tenia que repartir a les parròquies de La Massana, Escaldes-Engordany, Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria.

Que, durant un període d’uns sis (6) mesos aproximadament, finals d’any de 2010 i principis d’any de 2011, i no cada dia, la implicada, Maria, deixava a la sala de comptadors de llum de l’XXXX, una bossa amb pa, que havia agafat per ella del sobrant del forn pel quin treballava, pa que recollia més tard, Pombo, amiga seva, i que li deixava la implicada, sense rebre res a canvi, en conèixer la precària situació econòmica en la que es trobava. Que, en tenir coneixement d’aquest fet la mercantil andorrana “F. F., S.L.U.”, l’encarregada de la Pastisseria que es troba ubicada a La Massana, i que correspon al mateix grup, Palau, li van demanar de fer un seguiment en el sentit d’anotar el que trobava en aquell edifici i així va transcriure en un paper la mercaderia que anava trobant i segons consta en autes (Foli 9), fou: el dia 20 de març de 2011, quatre (4) entrepans i cinc (5) panets enfarinats; el dia 21 de març de 2011: quatre (4) entrepans i cinc (5) panets enfarinats, el dia 22 de març de 2011: dues (2) barres de pa de mig i quatre (4) panets enfarinats, el dia 23, 24 i 25 de març de 2011 no va trobar res, el dia 26 de març de 2011: quatre (4) entrepans i set (7) panets enfarinats, el dia 27 de març de 2011: dos (2) entrepans, tres (3) xapata entrepà i cinc (5) panets enfarinats i el dia 28 de març de 2011: tres (3) xapata entrepà i quatre (4) panets enfarinats.

Que, així mateix i durant un mes i mig, aproximadament, la implicada Vaquero també deixà al Bar conegut amb “EL RACÓ DELS AMICS” radicat a la vila de La Massana, petits croissants, en quantitat de quatre (4) a vuit (8), amb l’única intenció que els tastessin i, en cas, que en volessin en comprassin i fessin una comanda al forn per el que treballava. Aquests croissants petits que deixava, provenien també dels sobrants del forn, i mai va obtenir cap benefici econòmic per dur-los allí.”

RESULTANT SEGON. La part dispositiva de la sentència apel·lada conté el següent pronunciament:

“Que he d’absoldre i absolc lliurement, Vaquero, de la contravenció penal continuada de furt que se l’imputava en els presents autes, declarant d’ofici les despeses processals causades”.

RESULTANT TERCER. La representació lletrada de la societat ORG_2 S.L.U. formulà recurs d’apel·lació contra la sentència al·legant que es fonamenta en una errònia valoració de la prova existent en autes, ja que en cap cas i contràriament al que es diu en la sentència, es pot considerar acreditat que la Sra. Vaquero disposava del consentiment de la propietat del forn.

Els fets són, segons el parer de la part apel·lant, que la Sra. S.D.C., en tant que repartidora de la F., durant uns set mesos subministrava a la Sr. Pombo una barra de pa o panets, que deixava a la sala de comptadors de llum elèctric del domicili de dita senyora a La Massana i, paral·lelament, durant un mes i mig la Sra. S.D.C. subministrà al bar “El Racó dels Amics”, de la mateixa parròquia, un mínim de cinc croissants petits, normals i de xocolata. La mercaderia subministrada procedia de l’excedent generat a diari pel forn de la ORG_2 S.L.U., i era sostreta per la Sra. S.D.C. sense l’autorització de la propietat del forn.

En l’escrit del recurs es reconeix que l’empresa tolerava que cada treballador, un cop finalitzada la seva tasca, es quedés alguna peça de pa o de pastisseria de l’excedent de producció, de poca quantitat i pel propi consum, denunciant que la Sra.

Vaquero agafava de l’excedent quantitats superiors que subministrava a terceres persones, una amiga o coneguda seva i un negoci destinat a l’activitat de bar. Els responsables de l’empresa manifestaren que l’excedent ni es llençava ni es podien quedar lliurement els treballadors del forn en la mesura que consideressin escaient.

La part apel·lant entén que hi concorre ànim de lucre en la denunciada doncs, segons reiterada jurisprudència, l’ànim de lucre ha de ser entès en sentit ampli, com un gaudir, avantatge, profit o satisfacció, que no ha de coincidir necessàriament amb un benefici econòmic i que pot reportar un benefici tant al subjecte actiu com a una altra persona.

Per tot això, la representació processal de ORG_2 S.L.U. sol·licita la revocació de la sentència apel·lada, en el sentit de què la Sra. S.D.C. sigui condemnada en tant que autora responsable de la comissió d’una contravenció penal de furt continuat, tipificada a l’article 481.1 del Codi Penal, concorrent la circumstància agreujant d’abús de confiança prevista a l’article 30.3 del mateix Codi, a la pena de multa de 500 euros i, en concepte de responsabilitat civil, a la seva condemna al pagament de l’import de 260,85 euros, juntament amb la totalitat de les costes judicials, inclosos els honoraris d’advocat generats en les dues instàncies.

En l’acte de la vista oral, aquesta representació processal va ratificar el seu escrit de recurs, reiterant que no hi havia consentiment, i menys per la quantitat, la regularitat i el destí.

RESULTANT QUART. El Ministeri Fiscal no s’oposà al recurs, en atenció a què tots els testimonis han coincidit en afirmar que la quantitat permesa era limitada i que, en tot cas, havia d’ésser destinada al seu propi consum, i que dels autes i de la prova practicada se’n desprèn però que la Sra. S.D.C. no solament excedia la quantia lògica tolerada pel seu destí (una barra o diversos panets i un mínim de 5 croissants petits) sinó, també, pel habitual de les seves apropiacions (a diari, durant un mes i mig) i sobretot pel destí que li donava la implicada a la mercaderia (una coneguda i un bar), el que no podia ésser de cap manera consentit per la propietat, ja que això perjudicaria greument la competitivitat i supervivència del negoci.

El Ministeri Fiscal conclou que en cap cas es pot considerar, com ho fa la sentència apel·lada, que el consentiment de la propietària de la cosa sostreta era lliure, complert i sense engany, donat que el destí pel qual la propietat consentia a agafar el producte de F. del forn no era aquell realment donat per la implicada, el que indubtablement produïa un perjudici a la part querellant.

Per tot això, el Ministeri Fiscal demanà la revocació de la sentència recorreguda, en el sentit de condemnar a la implicada com autora responsable de la contravenció penal de furt, amb la concurrència de la circumstància agreujant d’abús de confiança, a la pena de 500 € de multa, i en l’acte de la vista oral ratificà el seu escrit de contesta al recurs, manifestant que no s’oposava al recurs i interessant la seva estimació i la revocació de la sentència recorreguda.

Ateses les manifestacions que es contenen en l’escrit del Ministeri Fiscal, cal concloure que la seva posició és la d’adhesió al recurs d’apel·lació, en tant que sol·licita al Tribunal la revocació de la sentència absolutòria recorreguda i la condemna de la denunciada Sra. S.D.C..

RESULTANT CINQUÈ. La Defensa de la denunciada Sra.

Vaquero s’oposà al recurs, sol·licitant la confirmació de la sentència recorreguda i la condemna de la societat ORG_2 S.L.U. al pagament de les costes de segona instància amb especial referència a les d’advocat. Al·lega que la seva defensada agafava part del pa i de la rebosteria sobrants del repartiment del dia i ho feia habitualment en presència de la resta dels treballadors i del gerent, havent quedat absolutament acreditat que els treballadors de la F. tenien el permís per agafar del sobrant del dia, alguna peça de pa o de rebosteria, que tenia el consentiment tàcit de l’empresa, ja que mai li havien cridat l’atenció en quant al nombre de productes que agafava, i que no va veure cap mal en donar una barra de pa i cinc croissants a terceres persones, una d’elles amb necessitats econòmiques, sabent que el destí dels mateixos no era la venda, sinó el repartiment entre els treballadors per tal d’aprofitar-los abans de llençar-los. Afegeix que mai va actuar amb ànim de lucre, i que la societat ORG_2 S.L.U. ha actuat amb manifesta mala fe, ja que ha emprat un procediment penal perseguint una finalitat civil, és a dir, per tal d’aconseguir un acomiadament sense haver de fer front a indemnitzacions ni preavís.

En l’acte de la vista oral, la Defensa de la denunciada ratificà el seu escrit de contesta al recurs.

Fonaments de dret

S’ACCEPTEN ELS FETS PROVATS I ELS FONAMENTS DE DRET DE LA RESOLUCIÓ APEL·LADA.

CONSIDERANT PRIMER. El recurs d’apel·lació es fonamenta en una errònia valoració de la prova per part del Tribunal Unipersonal de l’Hble. Batlle doncs la part apel·lant entén que, contràriament al que es diu en la sentència, no es pot considerar acreditat que la Sra. S.D.C. disposés del consentiment de la propietat del forn per agafar les peces de pa i croissants.

El Tribunal Unipersonal de l’Hble. Batlle en la sentència recorreguda absolt a la denunciada Sra. S.D.C. perquè, en atenció a la prova practicada, conclou que la denunciada “en cap moment va agafar ja fos pa o els productes de pastisseria, sense el consentiment del propietari, doncs ha quedat més que acreditat, que era un fet habitual, entre els empleats del forn i de l’obrador de la mercantil andorrana “F. F., ORG_0”, emportar-se, pel seu consum propi i amb consentiment de l’encarregat, pa en les seves diverses formes o productes de pastisseria de l’excedent que sobrava aquell dia”.

És jurisprudència reiterada que el recurs d’apel·lació permet al Tribunal ad quem revisar la valoració de la prova feta pel l’òrgan judicial d'instància, però atesos els principis d’immediació, publicitat i contradicció, rectors del judici oral, aquesta facultat haurà d'exercir-se amb mesura i tan sols en aquells supòsits en que l'error en l'apreciació de la prova és ben evident, i així en resulta de les proves documentals o dels informes pericials que el Tribunal ad quem pot també apreciar per sí mateix, però no en aquells altres supòsits en que la prova practicada es limita a les declaracions dels implicats, denunciant i denunciat, àdhuc dels testimonis, per quina valoració té una absoluta importància el principi d’immediació. D'acord amb aquest principi, reconegut en l'article 160 del Codi de Procediment Penal, el Tribunal, avaluant segons la seva consciència les proves practicades, les raons exposades por l'acusació i la defensa i les manifestacions dels encausats, dictarà sentència.

Hem de dir que en el cas d'autes, la prova practicada en el judici oral es centrà en les declaracions de la denunciada, del representant legal de la societat denunciant, de distints empleats de la F. i de les dues persones a qui la denunciada lliurava les peces de pa i croissants. Cal, doncs, analitzar si la conclusió que exposa el Tribunal Unipersonal de l’Hble. Batlle s’ajusta al resultat de la prova practicada en l’acte del judici oral.

CONSIDERANT SEGON. No es qüestió discutida que als treballadors de la F. se’ls permetia endur-se per al seu consum propi alguna peça de pa i altres de petita pastisseria de l’excedent que cada dia quedava sense vendre, per tant la qüestió que cal analitzar, perquè en definitiva és la que pot tenir conseqüències en l’àmbit penal, és si la denunciada Sra. S.D.C. s’enduia moltes més peces de pa o de pastisseria del que era costum permès per l’empresa als seus empleats.

La denunciada nega haver-se endut més peces de les permeses. El testimoni Sr. Almansa, repartidor de la mateixa F., declarà en el judici oral, a preguntes de la Defensa, que agafaven excedent i que mai li varen dir que no agafes més d’una barra de pa, que si era una barra o dos, o tres o quatre croissants, o tres o quatre panets, no era problema que els agafessin, i que ell també ha donat excedent que ha agafat a algun amic. I el testimoni Sr. Tejera, treballador a ORG_2 com a forner, també declarà que era pràctica habitual que es repartissin el sobrant, encara que no tot, agafant una barra i dos o tres croissants, i que si necessitaven alguna més, els responsables no deien res, i que només va demanar permís quan va agafar un pa d’un quilogram.

Seguint aquesta qüestió de la quantitat, la testimoni Sra.

Pombo té declarat en l’acte del judici oral que Simoes li deixava una barra o dos o quatre panets, i que mai li va pagar res, avalant el que sempre ha manifestat la denunciada de què li deixava una barra de pa o uns quants panets. I, pel que fa a les peces lliurades al Bar “EL RACÓ DELS AMICS”, el testimoni Sr. Amorós, a l’època treballador del Bar “EL RACÓ DELS AMICS”, té declarat en el judici oral que durant un mes aproximadament la denunciada els lliurà quatre croissants normals i quatre de xocolata, tots ells petits, avalant també la versió de la denunciada de què el motiu era de què els provessin els clients per encarregar-los a la F. si tenien èxit.

I finalment, en relació a aquesta qüestió de la quantitat, contem amb la declaració de l’encarregada de la Pastisseria, la Sra. Palau, que efectuà un control diari durant el curt període dels dies 20 al 27 de març i que té declarat en el judici oral que li van demanar de fer un seguiment en el sentit d’anotar el que trobava en l’edifici on vivia la Sra. .M., que va transcriure en un paper la mercaderia que anava trobant, reconeixent el document que obra al foli 9 dels autes com la nota que va fer per l’empresa. En dita nota hi consta que el dia 20 de març de 2011 foren “4 bocatas 5 panets enfarinats”, el dia 21 de març “4 bocatas 5 panets enfarinats”, el dia 22 de març “2 barras ? 4 panets enfarinats”, el dies 23 i 24 de març res, el dia 26 de març “4 bocatas 7 panets enfarinats”, el dia 27 de març “dos bocatas, 3 xapatas bocata 5 panets enfarinats” i el dia 28 de març “3 xapatas bocata 4 panets enfarinats”.

En atenció a la prova practicada, podem concloure que la denunciada Sra. S.D.C. no s’enduia de manera habitual un nombre de peces de l’excedent diari molt superior al que l’empresa consentia als seus empleats i, en qualsevol cas, aquest excés ha de considerar-se mínim, per la qual cosa constitueix una conducta quines conseqüències haurien de quedar limitades a l’àmbit laboral, sense tenir cap mena de transcendència a l’àmbit penal, màxim quan la denunciada no n’obtingué un benefici propi.

Per tot l’exposat, procedeix la desestimació del recurs d’apel·lació formulat per la representació lletrada de la societat ORG_2 S.L.U., sense l’oposició del Ministeri Fiscal, i la plena confirmació de la sentència absolutòria dictada per Tribunal Unipersonal de l’Hble. Batlle.

CONSIDERANT TERCER. Atesa la desestimació del recurs d’apel·lació, s’imposen a la part apel·lant les costes processals causades en aquesta instància, inclosos honoraris d’advocat de la part apel·lada, a l’empara del disposat en els articles 174, 175.1 i 180.3 del Codi de Procediment Penal.

VIST

les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M :

Desestimem el recurs d’apel·lació interposat per representació lletrada de la societat ORG_2 S.L.U., amb l’adhesió del Ministeri Fiscal, contra la sentència de data divuit d'octubre del dos mil dotze dictada pel Tribunal Unipersonal de l’Hble. Batlle, en la causa núm. CP-187-4/11, i CONFIRMEM ÍNTEGRAMENT dita sentència, amb imposició a la part apel·lant de les costes processals causades en aquesta instància, inclosos honoraris d’advocat de la part apel·lada.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.