LESIONS DOLOSES QUE REQUEREIXEN TRACTAMENT MÈDIC POSTERIOR A LA PRIMERA ASSISTÈNCIA

Sentència

Magistrats

Josep Maria Pijuan Canadell Concepció Baron Mora Anna Estragués Armengol

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Josep Maria Pijuan Canadell Concepció BARON MORA

Anna Estragués Armengol

Andorra la Vella, vint-i-set d'abril del dos mil setze.

VIST en judici oral i públic pel Tribunal de Corts, la Causa núm. 6000014/2015, seguida per uns presumptes delictes majors de lesions doloses i contravenció penal de lesions doloses contra les acusades Calatayud, nascuda el XXXX, Brasil, filla d'Odilio i de Laurinda, de nacionalitat brasilera, resident al Principat, sense antecedents penals, en llibertat provisional en la present causa, defensada per la Lletrada Sra. ENTITY_8; Bueno, nascuda el XXXX, Portugal, filla d'Abel Fernando i de Maria Da Asunçao, de nacionalitat portuguesa, resident al Principat, sense antecedents penals, en llibertat provisional en la present causa, defensada pel Lletrat Sr. Porras, jutjada en rebel·lia processal per no haver comparegut malgrat haver estat degudament citada; i Tejera, nascuda el XXXX, Portugal, filla d'Abel Fernando i de Maria Da Asunçao, de nacionalitat portuguesa amb document d'identitat portuguès núm. XXXX, resident al Principat, amb antecedents penals, en llibertat provisional en la present causa, defensada pel Lletrat Sr. Ruiz, jutjada en rebel·lia processal per no haver comparegut malgrat haver estat degudament citada; sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Vélez, actuant de ponent la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora i havent designat el Tribunal ponent per la redacció de la sentència al Magistrat Sr. Josep Maria Pijuan Canadell.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER. SÓN FETS PROVATS I AIXÍ ES DECLARA: vers les 17:15 hores del dia 7 de novembre del 2011 l'acusada Calatayud, nascuda el XXXX, de nacionalitat brasilera, resident al Principat i sense antecedents penals, es trobava a la botiga "G." on treballa, radicada a l'XXXX de la vila d'Andorra la Vella, quan s'hi personà per parlar amb ella Castrillo, mare de les també acusades Bueno i Tejera, ambdues nascudes el 19 d'abril de 1985, de nacionalitat portuguesa i residents als Principat, la primera sense antecedents penals i la segona amb antecedents penals no computables a efectes de reincidència.

Castrillo preguntà a Calatayud per unes guixades a la porta del seu domicili, responent-li Calatayud que ella no en sabia res, discutint ambdues. Al moment entraren a la botiga les acusades Bueno i Tejera, discutint també amb Calatayud i agredint-la, agafant-la Tejera pel darrera del coll amb el braç, immobilitzant-la i fent-la caure al terra, a la vegada que Bueno l'agafava pels cabells, colpejant-la totes dues al cap, braços i cames. Davant de l'agressió, Calatayud va començar a donar cops amb els braços i cames a les altres dues acusades per treure-se- les del damunt i poder escapolir-se de l'agressió.

A conseqüència dels fets, Calatayud sofrí hematomes, equimosis i erosions i esquinç del coll, havent requerit unes radiografies al Servei d'Urgències així com un collaret cervical tou durant el temps de curació, que no excedí d'onze dies, restant-li dues cicatrius, una d'un per 0,5 centímetres i l'altra d'un per 0,4 centímetres, a nivell de cara ventral d'avantbraç esquerre en regió radial, visibles a mitjana distància ja que són hiperpigmentades.

La ORG_0 (C.A.S.S.) reclama l'import de 357,50 euros en concepte de prestacions mèdiques abonades per compte de Calatayud.

RESULTANT SEGON. El Ministeri Fiscal, en el seu escrit de qualificació provisional, qualificà els fets com a constitutius d'un delicte major de lesions doloses que han requerit per a la seva curació tractament mèdic posterior a la primera assistència, tipificat en l'article 113.2 del Codi Penal, i de les contravencions penals d'agressió física i lesions doloses dels articles 476.1 i 476.2 del mateix Codi, essent l'acusada Calatayud responsable penalment en concepte d'autora del delicte major de lesions i de les contravencions penals ans esmentades, i les acusades Bueno i Tejera responsables penalment en concepte d'autores del delicte major de lesions doloses, sense la concurrència en cap de les acusades de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, sol·licitant el Ministeri Fiscal per les acusades Bueno i Tejera la pena d'un any de presó condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, i per l'acusada Calatayud la pena d'un any de presó condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, pel delicte major, i la pena d'un mes d'arrest nocturn condicional, amb un termini de suspensió de la condemna d'un mes, per cadascuna de les contravencions penals, i per a totes les acusades el pagament solidari de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil, el Ministeri Fiscal sol·licita la condemna de l'acusada Calatayud a indemnitzar a Castrillo en l'import de 750 euros pel quantium doloris, i a la ORG_0 (C.A.S.S.) en l'import de 82,68 en concepte de prestacions abonades per compte de Bueno, i la condemna de les acusades Bueno i Tejera a indemnitzar solidàriament a la CASS en l'import de 357,50 euros en concepte de prestacions abonades per compte de Calatayud, totes les quantitats augmentades amb els interessos legals.

En l'acte del judici oral el Ministeri Fiscal va modificar parcialment les seves conclusions provisionals, en el sentit de retirar l'acusació contra Calatayud per la contravenció penal d'agressió física de l'article 476.1 del Codi penal en relació a Castrillo, reiterant la resta de les qualificació provisional en quan a la qualificació jurídica dels fets, responsabilitat penal i penes a Calatayud, Bueno i Tejera, així com a la responsabilitat civil.

RESULTANT TERCER. La defensa de l'acusada Calatayud, en el seu escrit de qualificació provisional, manifestà el seu desacord amb els fets i qualificació jurídica del Ministeri Fiscal doncs la seva defensada no va participar en cap baralla amb les altres dues acusades, sinó que fou agredida per aquestes i simplement es va defensar, per la qual cosa el fets en relació a Calatayud no constitueixen ni el delicte major de lesions doloses ni la contravenció penal de lesions doloses dels que l'acusa el Ministeri Fiscal, no procedint imposar-li cap pena i devent-se declarar la seva absolució, sense haver-hi lloc a declarar la seva responsabilitat civil.

La Defensa de l'acusada Calatayud en el seu escrit de qualificació provisional manifestà que, en matèria de responsabilitat civil, faria ús del seu dret a formular reclamació.

En l'acte del judici oral la Defensa de l'acusada Calatayud va ratificar les seves conclusions provisionals i formulà reclamació contra Bueno i Tejera, en concepte de responsables civils, per les quantitats de mil euros en concepte de pretium doloris i mil dos-cents euros en concepte de perjudici estètic.

RESULTANT QUART. La defensa de l'acusada Bueno, en el seu escrit de qualificació provisional, es mostrà parcialment d'acord amb la major part del relat de fets exposat pel Ministeri Fiscal, admetent que la seva defensada era culpable en grau d'autoria d'un delicte menor de maltractament corporal que requereix assistència mèdica per a la seva curació, tipificat a l'article 113.1 del Codi penal, amb la concurrència de la circumstància atenuant de forma plena o subsidiàriament de forma parcial de l'article 29.1 d'actuar per causes o estímuls que hagin produït arravatament, obcecació o un estat passional d'una importància semblant, demanant li sigui imposada una pena de tres mesos d'arrest amb un període de suspensió de la condemna d'un any i, subsidiàriament, en el cas de què es considerés a la seva defensada culpable del delicte de l'article 113.2 del Codi penal, que li fos imposada una pena de sis mesos de presó amb un període de suspensió de la condemna de dos anys. I, en concepte de responsabilitat civil, fixa en mil euros la indemnització a favor de Calatayud en concepte de pretium doloris, no oposant-se als pagament dels 357,50 euros a la ORG_0 (C.A.S.S.) de forma solidària junt amb l'acusada Tejera.

En l'acte del judici oral la Defensa de l'acusada Bueno va ratificar les seves conclusions provisionals.

RESULTANT CINQUÈ. La defensa de l'acusada Tejera, en el seu escrit de qualificació provisional, manifestà que la seva defensada es va haver de defensar d'una agressió contra ella mateixa i contra la seva germana, per la qual cosa li és d'aplicació la circumstància excloent de l'article 27.1 del Codi penal i procedeix la seva absolució, sense cap exigència de responsabilitat civil.

En l'acte del judici oral la Defensa de l'acusada Tejera va ratificar el seu escrit de qualificació provisional.

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER. D'acord amb el principi acusatori que, juntament amb els de publicitat, oralitat, immediació i contradicció forma part de les garanties constitucionals del procés penal establertes a l'article 10 de la Constitució, per pronunciar una condemna cal que es formuli acusació per un concret fet delictiu i contra una determinada persona, ja sigui pel Ministeri Fiscal ja sigui per l'Acusació particular, de manera que la manca d'acusació impedeix al Tribunal dictar un pronunciament de condemna.

En el present cas, havent el Ministeri Fiscal, única acusació personada, retirat l'acusació contra Calatayud per la contravenció penal d'agressió física de l'article 476.1 del Codi penal en relació a Castrillo, procedeix absoldre-la de la esmentada contravenció penal.

CONSIDERANT SEGON. Els fets declarats provats constitueixen un delicte major de lesions doloses que han requerit per a la seva curació tractament mèdic posterior a la primera assistència, de l'article 113.2 del Codi Penal, doncs hi hagué una agressió amb cops al cap, braços i cames, el que palesa un evident animus laedendi o intenció de lesionar que és el que caracteritza el delicte de lesions, en les diverses modalitats tipificades en els articles 113 a 116 del Codi Penal, havent-se produït el resultat típic de lesions que han precisat per a la seva curació posterior tractament mèdic, com resulta de l'informe d'assistència mèdica al Servei d'Urgències de l'Hospital de Nostra Senyora de Meritxell on consta que, després de ser-li practicades dues radiografies de columna cervical i columna dorsal, i se li va prescriure collaret tou (folis 8 i 0), que dugué durant uns dies.

La Defensa de l'acusada Bueno no es mostra d'acord amb la qualificació jurídica, doncs entén que els fets són constitutius d'un delicte menor de maltractament corporal que requereix assistència mèdica per la seva curació de l'article 113.1 del Codi penal, i no del delicte major de lesions doloses que han requerit per a la seva curació tractament mèdic posterior a la primera assistència, tipificat en l'apartat 2 del mateix article 113, perquè assenyala que no hi hagué tractament mèdic posterior a la primera assistència.

Aquest Tribunal té apreciat delicte major de lesions doloses de l'article 113.2 en el cas de que se li hagi pautat collaret cervical tou per a la curació de les lesions (sentència de 9 de gener del 2013, causa núm. TC-021-2/11).

CONSIDERANT TERCER. Les acusades Bueno i Tejera són penalment responsables en concepte d'autores del delicte major de lesions doloses per haver realitzat personalment els fets punibles, de conformitat amb allò que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal, resultant la seva participació de la prova practicada a l'acte del judici oral, i en particular de les manifestacions de Calatayud al judici oral, que han merescut plena credibilitat al Tribunal, en funció del que va declarar anteriorment al Servei de Policia i a la Batllia, de les declaracions del testimoni Esteban, i de les dades objectives que consten en autes, com són els informes mèdics que objectiven l'existència i abast de les lesions que va sofrir.

L'acusada Calatayud comparegué al judici oral, no així les altres dues acusades Bueno i Tejera, malgrat haver estat degudament citades. I tampoc comparegué al judici oral la seva mare Castrillo, citada en qualitat de testimoni.

L'únic testimoni que va comparèixer al judici oral, Esteban, va manifestar que estava al despatx amb una altra persona i van sentir crits i sorolls, al sortir va veure com s'estaven barallant totes, s'insultaven mútuament, la Calatayud estirada al terra, les altres pegant i la mare una mica apartada, confirmant la seva declaració al Servei de Policia, on manifestà que veié a la Calatayud al terra i les dues noies damunt d'ella (foli 22).

El Ministeri Fiscal acusa també a Calatayud per haver agredit a Bueno i Tejera causant-li, a la primera, una contusió al braç dret i una contusió a les parts toves cervicals, per les quals requerí un cabestrell, gel local a la mà i cura de les ferides amb betadine, i a Tejera contusions múltiples per les quals no requerí cap assistència mèdica, per la qual cosa el Ministeri Fiscal acusa a Calatayud com autora penalment responsable d'un delicte major de lesions doloses de l'article 113.2 del Codi penal i una contravenció penal de lesions doloses de l'article 476.2 del mateix Codi.

La Defensa de l'acusada Calatayud postula que la seva defensada va actuar en legítima defensa, en veure's agredida, d'acord amb l'article 27.1 del Codi penal. Però el Ministeri Fiscal considera que no resulta d'aplicació la circumstància excloent de la responsabilitat penal perquè hi hagué una baralla mútuament acceptada entre les tres acusades, recordant la reiterada jurisprudència d'aquest Tribunal que exclou tota possibilitat d'apreciació de la legítima defensa en els supòsits de baralla mútuament consentida (sentències de 30 de gener del 2013, causa núm. TC-010-6/12, 9 de gener del 2013, causa núm. TC-021-2/11, 30 de setembre del 2014, causa núm. TC-102-2/12).

Però el Tribunal entén que en el cas d'autes, en atenció a la prova practicada, no hi hagué una agressió mútua en baralla consentida, sinó que Calatayud fou objecte d'una inicial agressió per part de Tejera i Bueno, agressió que cal considerar il·legítima en tant que no consta fou precedida d'una provocació suficient, per la qual cosa hi ha lloc a apreciar en la conducta de l'acusada Calatayud, tot i també haver agredit a les altres dues acusades, la concurrència de la circumstància excloent de la responsabilitat criminal de la legítima defensa pròpia de l'article 27.1 del Codi Penal, doncs concorren tots els requisits exigits per a la seva aplicació, d'acord amb la jurisprudència d'aquest Tribunal que, per apreciar la circumstància excloent de la responsabilitat penal esmentada, exigeix que l'agent actuï en defensa de la persona o drets propis o d'altra persona, que ha de concórrer en primer lloc una agressió il·legítima, que hi hagi necessitat racional del mitjà emprat per impedir o repel·lir l'agressió, que l'acte defensiu no sigui desproporcionat, que el mal causat per l'acció defensiva no sigui desproporcionat amb la gravetat del mal que s'intenta impedir o les circumstàncies de l'agressor, i que no hi hagi hagut provocació suficient per part del defensor (Tribunal de Corts sentència de 20/5/2009, causa núm. TC-127-2/07, sentència de 30 de setembre del 2014, causa núm. TC-031-3/13, 28 d'octubre del 2015, causa núm. 6000008/2014). I tots aquests requisits són d'apreciar en la conducta de l'acusada Calatayud doncs, davant de l'agressió no provocada i injustificada de que era víctima per part de les altres dues acusades, reaccionà donant cops amb els braços i cames per treure' dels damunt a les altres dues acusades i poder escapolir-se de l'agressió, el que constitueix una reacció defensiva proporcionada.

Procedeix, doncs, l'absolució de l'acusada Calatayud del delicte major de lesions doloses i de la contravenció penal de lesions doloses per la concurrència de la circumstància excloent de la legítima defensa pròpia.

CONSIDERANT QUART. No concorren en les acusades Bueno i Tejera circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal.

La Defensa de l'acusada Bueno sol·licita que se li apliqui a la seva defensada la circumstància atenuant de forma plena o subsidiàriament de forma parcial de l'article 29.1 d'actuar per causes o estímuls que hagin produït arravatament, obcecació o un estat passional d'una importància semblant.

Com té declarat aquest Tribunal, l'aplicació de la circumstància atenuant de l'article 29.1 d'arravatament, obcecació o estat passional d'una importància semblant, exigeix que s'acreditin les causes o estímuls que l'hagin produït, de manera que si no s'ha provat l'existència de causa o estímuls capaços de provocar aquells estats d'ànim, no hi ha lloc a apreciar la circumstància atenuant (en aquest sentit les sentències de 16 de novembre del 2006, causa TC-047-1/06, i de 28 de maig del 2014, causa TC-033-1/13), no havent-se practicat a l'acte del judici oral cap prova a aquest respecte, tant sols l'acceptació per l'acusada present al judici oral d'una discussió prèvia, discussió que per sí sola no permet tenir per provat un estat d'arravatament u obcecació en l'acusada Bueno.

En atenció a la no concurrència en les acusades Bueno i Tejera de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, el Tribunal imposa a cadascuna de les acusades la pena de vuit mesos de presó condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de tres anys.

CONSIDERANT CINQUÈ. De conformitat amb allò que disposen els articles 90 i següents del Codi Penal, declarem a les acusades Bueno i Tejera responsables civils solidàries i, en dit concepte, les condemnem a indemnitzar a Calatayud en les quantitats de mil (1.000) euros en concepte de Pretium doloris, avaluat en 1/7, i mil (1.000) euros en concepte de perjudici estètic, avaluat en 1/7, per les dues cicatrius hiperpigmentades a la cara ventral d'avantbraç esquerre, visibles a mitjana distància, i a la ORG_0 (C.A.S.S.) en la quantitat de 357,50 euros en concepte de prestacions mèdiques abonades per compte de Calatayud.

Les quantitats indicades s'incrementaran amb els interessos legals fins al seu total pagament.

CONSIDERANT SISÈ. D'acord amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, s'imposa a les acusades Bueno i Tejera el pagament de la part proporcional de les despeses processals causades, declarant d'ofici les corresponents a l'acusada absolta Calatayud.

Decisio

V I S T : les disposicions legals aplicables al present cas, el Tribunal de Corts,

F A L L E M :

ABSOLEM l'acusada Calatayud del delicte major de lesions doloses i la contravenció penal de lesions doloses pels quins venia acusada, declarant d'ofici la seva part proporcional de les despeses processals.

CONDEMNEM les acusades Bueno i Tejera, en rebel·lia processal, com a responsables penalment en el concepte d'autores d'un delicte major de lesions doloses, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, a la pena, a cadascuna d'elles, de VUIT (8) MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de la condemna de tres anys, i al pagament de la part proporcional de les despeses processals causades.

Condemnem les acusades Bueno i Tejera a indemnitzar, conjunta i solidàriament, a Calatayud en la quantitat de dos mil euros i a la ORG_0 (C.A.S.S.) en la quantitat de 357,50, en ambos casos amb els interessos legals fins al seu total pagament.

Contra aquesta resolució les parts poden interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal de Corts, en el termini de quinze dies següents a la seva notificació, salvat les acusades Bueno i Tejera, atesa la seva situació de rebel·lia processal, sense perjudici de que puguin, al seu dia, formular recurs d'audiència.

Així per aquesta nostra sentencia, definitivament jutjant, ho manem i signem.