ESTAFA PRIVILEGIADA

Sentència

Magistrats

Enric Anglada Fors

Tribunal de Corts

Contravencions Penals 6000077/2020

ORÍGEN: 1000654/2020 - 00

NIG: 5300543220200002558

S E N T È N C I A

Magistrat Sr. Enric Anglada Fors

Andorra la Vella, deu de febrer del dos mil vint-i-u.

VIST en judici oral i públic la Causa núm. 6000077/2020, seguida per una presumpta contravenció penal d'estafa privilegiada contra Arnau, nascuda el XXXX, filla de Tamarit i Esparza, de nacionalitat portuguesa, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Zurita, actuant com a defensa de l'encausada el Lletrat Sr. Julián, i ponent de la present causa el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER. SÓN FETS PROVATS I AIXÍ ES DECLARA:

En data 23 de novembre del 2019, Arnau, arran de la pujada a Andorra de dos amics d'una coneguda seva, de nom Giner, es va personar a l'hotel G.de Santa Coloma, junt amb aquests, a fi de fer-los-hi la gestió perquè es poguessin allotjar al referit establiment hoteler, presentant al conserge la seva documentació com a resident que és al Principat, sense que hagi quedat en absolut acreditat que Arnau es quedés a dormir en alguna de les dues habitacions que van contractar, ni que utilitzés en cap moment algun dels serveis del dit hotel G..

Al matí següent els dos nois, després d'haver esmorzat, van marxar de l'hotel, sense abonar l'import ni de l'allotjament de les dues habitacions, ni dels serveis rebuts, que importaven la suma total de 203 EUR.

Aquestes dues persones resultaren ser Marcos i Plana, que amb posterioritat foren jutjats i condemnats per aquests fets, mitjançant Ordenança Penal de data 29 de juliol del 2020, com a responsables penalment, en concepte d'autors, d'una contravenció penal d'estafa privilegiada, a la pena, per cadascun d'ells, d'un mes d'arrest nocturn condicional, amb un termini de suspensió de la condemna d'un mes, i a satisfer, de forma solidària, al titular de l'hotel G., la quantitat deguda de 203 EUR, la qual fou íntegrament abonada el dia 30 de juliol del 2020 per Marcos.

RESULTANT SEGON. El Ministeri Fiscal que en un principi considerava que els fets podien ser constitutius d'una contravenció penal d'estafa privilegiada, prevista i penada a l'article 482.1 del Codi Penal, de la que n'estimava responsable en concepte d'autora també a Arnau, desprès de la prova practicada a l'acte del judici oral, no formula acusació, compte tingut les manifestacions contradictòries del que era gerent del hotel G. en l'època dels fets, i la inexistència absoluta de prova que l'encausada fos una de les persones que s'allotjaren en dit establiment hoteler.

RESULTANT TERCER. La direcció lletrada de la inculpada Arnau, es mostra totalment d'acord amb la versió del Ministeri Públic i amb la no formulació de cap tipus d'acusació contra la seva defensada.

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER. En l'aspecte penal el nostre ordenament és essencialment acusatori, i quan hi ha una retirada d'acusació o una no formulació d'acusació, respecte d'algun delicte o contravenció penal per part del Ministeri Fiscal, única part acusadora, com és el cas, això comporta l'absolució de la persona encausada respecte del concret il·lícit penal d'estafa privilegiada que se l'imputava, atesa la total manca de prova que Arnau utilitzés cap dels serveis de l'hotel de constant al·lusió, el que determina, consegüentment i sense necessitat de cap altra consideració, que se l'hagi d'absoldre de la referida contravenció penal.

CONSIDERANT SEGON. L'absolució de l'encausada comporta que les despeses processals siguin declarades d'ofici, d'acord amb el que estableixen els articles 175, 1. i 181, 3. del Codi de Procediment Penal.

Decisio

V I S T : les disposicions legals aplicables al present cas, en nom del poble andorrà,

D E C I D E I X O

Absoldre a Arnau de la contravenció penal d'estafa privilegiada que se li imputava, declarant-se d'ofici les despeses processals causades.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal de Corts, en el termini de quinze dies següents a la seva notificació.

Així per aquesta meva sentencia, ho mano i signo.