LESIONS PER IMPRUDÈNCIA GREU (ACCIDENT D'ESQUÍ)

Sentència

Magistrats

Enric Anglada Fors Concepció Baron Mora Canòlic Mingorance Cairat

Tribunal de Corts

Delictes Majors 6000174/2021 ORÍGEN: 1000574/2017 - 00 NIG: 5300543220170000292

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Enric Anglada Fors (ponent) Concepció Baron Mora Canòlic Mingorance Cairat

Andorra la Vella, 29 de juny del 2022.

VIST en judici oral i públic pel Tribunal de Corts, la causa núm. 6000174/2021 seguida per un presumpte delicte menor de lesions per imprudència greu.

Acusat:

Catalá, nascut el XXXX, Estado Aragua (Veneçuela), de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals, amb domicili a Londres (Regne Unit), i defensat per la Lletrada Sra. Oller.

Part acusadora: el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Canals.

Magistrat ponent: Sr. Enric Anglada Fors.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER. SÓN FETS PROVATS I AIXÍ ES DECLARA: El dia 10 de març del 2017, vers les 11 hores, el processat Catalá, nascut el XXXX, Estado Aragua (Veneçuela), de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals, essent un esquiador de nivell i experimentat, es trobava a l'estació d'esquí de Grandvalira, al sector de Soldeu-El Tarter, esquiant per la pista "Torrallardona", qualificada com a vermella, en sentit descendent i, desprès de desviar-se perquè hi havia un petit repetjó, li sortí de sobte de la zona del bosc una altra esquiadora que se li creuà davant d'ell, havent de canviar bruscament la seva trajectòria per evitar emportar-se-la pel davant, moment en que col·lidí amb el també esquiador Jover, per la part de darrera d'aquest, a l'alçada de les cames, fet que va provocar que el processat M. i el perjudicat J. perdessin l'equilibri i caiguessin al terra.

Arran de l'accident d'autes, Jover va patir ferides consistents en una fractura bituberositària de tíbia dreta, una fractura diafisària subtuberositària, una fractura de diàfisi peroneal dreta, Síndrome de "Loges" (Síndrome compartimental) i artrosi de genoll dret amb osteòfits i laxitud lligamentària del LCA del genoll dret.

RESULTANT SEGON. El Ministeri Fiscal en el seu escrit de qualificació provisional, considera que els fets d'autes són constitutius d'un delicte menor de lesions per imprudència greu, tipificat i penat a l'article 117.2 del Codi Penal, del que n'estima responsable en concepte d'autor al processat Catalá, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal. Demana que s'imposi a l'acusat la pena de dos (2) mesos d'arrest domiciliari condicional, amb un termini de suspensió de la pena de dos (2) anys, així com el pagament de les despeses processals causades. En concepte de responsabilitat civil, el processat Catalá haurà d'indemnitzar al perjudicat Jover en les quanties següents: mil tres-cents setanta (1.370) euros en concepte d'incapacitat parcial permanent, valorada en 9% pel metge forense; dos mil (2.000) euros en concepte de perjudici estètic, valorat en 2/7 pel metge forense; i sis mil cinc-cents (6.500 euros) en concepte de pretium doloris, valorat en 4-4,5/7 pel metge forense.

En l'acte de la vista oral, modifica les seves conclusions provisionals només en l'àmbit de la responsabilitat civil, interessant l'augment de les quantitats sol·licitades en la seva qualificació provisional. Així, demana 15.000 EUR, en concepte d'IPP; 3.000 EUR, en concepte de PE;

7.500 EUR en concepte de Pretium Doloris; i afegeix la suma de 10.000 EUR, en concepte de perjudici de lleure, així com que es deixi pel període d'execució de sentència l'import a indemnitzar, pel concepte d'ITT i per les despeses mèdiques que resultin acreditades.

RESULTANT TERCER. La lletrada Sra. Oller, advocada defensora de l'inculpat Catalá, es mostra en desacord amb als fets i amb la qualificació jurídica del Ministeri Fiscal, al considerar que el seu defensat no ha comés cap il·lícit penal, pel que sol·licita la lliure absolució del delicte que se l'imputa.

En l'acte de la vista oral, eleva a definitives les seves conclusions provisionals.

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER. Els fets declarats provats no són legalment constitutius del delicte menor de lesions per imprudència greu de l'article 117.2 del Codi Penal, del que ve acusat el processat Catalá, doncs tot i ser cert que el dia d'autes aquest es trobava esquiant per la pista "Torrallardona", ubicada al sector de Soldeu-El Tarter i que va col·lidir amb l'esquiador Jover, no és menys cert que en absolut ha quedat acreditat que la velocitat en la que baixava el processat, que es tracta d'un esquiador experimentat, fos excessiva en funció de la pista, de categoria vermella, en la que es trobaven ambdós esquiadors, els quals han d'acceptar l'hipotètic risc que comporten per se aquest tipus de pistes.

Però és més, la versió de l'acusat Catalá -que s'ha desplaçat des de Londres (Regne Unit) on habita en l'actualitat, només per comparèixer a l'acte del judici oral- ha estat sempre la mateixa des del primer moment. El relat mantingut en el temps, ve a desvirtuar la tesi mantinguda pel Ministeri Fiscal que assevera, sense especificar-ho, que no va extremar les precaucions, i afegeix que no hi ha cap prova de l'existència d'una tercera persona en el lloc dels fets, i menys que aquesta se li creués davant seu per haver de modificar la trajectòria del descens.

Doncs bé, d'un examen detallat de les actuacions en ressurt que quan es produí l'accident objecte de la present causa es realitzà una declaració amistosa ("parte amistós") de col·lisió, degudament signada pel perjudicat Jover, alhora que també consten els noms dels interventors que acudiren al lloc dels fets, tres pisters i l'encarregat de seguretat, essent signada dita declaració així mateix per aquest, avalant el croquis de l'incident i les observacions especificades en la mateixa, és a dir, que una usuària, marcada amb la lletra (C) -lletra afegida amb bolígraf de color verd, coincident amb el color del nom i signatura del responsable de seguretat- es va creuar per davant de l'esquiador (A) -el processat- i a l'esquivar a aquella, va col·lidir amb l'usuari (B) -la víctima- (vg. foli 24).

Endemés, cal ressaltar que el perjudicat, tot i haver estat degudament citat, no ha comparegut a l'acte del judici oral a donar una versió diferent de la mantinguda de forma reiterada i constant pel processat, no havent-hi hagut en el plenari la necessària contradicció als efectes d'acreditar que no ens trobem, doncs, davant d'un cas totalment fortuït i fruit de la dinàmica dels fets narrats, com són l'aparició i creuament sobtat d'una altra esquiadora que interceptà la trajectòria de l'esquiador processat Catalá, el qual va haver-la de modificar de forma brusca i instantània, per evitar envestir-la, el que comportà que, sense temps material de poder veure que hi havia en la nova trajectòria un altre esquiador i sense capacitat de més reacció, col·lidís amb el perjudicat Jover..

Finalment, el Tribunal vol deixar palès, que el dia abans de celebrar el judici oral, rebé un correu electrònic de l'esmentat perjudicat, en el que, entre altres coses, demanava el seu aplaçament o suspensió. Aquesta pretensió no fou acollida, en base precisament al contingut del propi e-mail, en el que interessava constituir-se com a part civil per a reclamar una indemnització pels danys i perjudicis soferts, sol·licitant la suspensió i disculpant-se per la seva resposta tardana, al no haver pogut obtenir tota la documentació per formular la reclamació. Al respecte, cal només assenyalar, d'una banda, que Jover està fora de termini per a constituir-se com a actor civil en la present causa, i d'altra, que no es pot obviar que ens trobem davant d'un accident que succeí el mes de març de l'any 2017, o sigui fa més de 5 anys del mateix, i per tant, ha tingut temps més que suficient per haver-se constituït com a part, si aquest era el seu desig, com també per aportar la documentació acreditativa dels perjudicis soferts arran de la topada de constant al·lusió.

CONSIDERANT SEGON. El principi de presumpció d'innocència garantit en la nostra Constitució, en el seu article 3.4, de conformitat amb les postulats de l'article 6.2 del Conveni Europeu per la protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, fet a Roma el 4 de novembre del 1950 i de vigent aplicació al Principat, suposa que tota persona acusada d'una infracció criminal es presumeix innocent mentre la seva culpabilitat no sigui declarada legalment i exigeix que tota declaració de culpabilitat estigui fonamentada en una activitat probatòria de càrrec, lícitament obtinguda i vàlidament practicada. Una manifestació del principi de presumpció d'innocència és el principi "in dubio pro reo", segons el qual no poden perjudicar a la persona imputada els fets objecte d'acusació que no han estat degudament acreditats, defecte de prova que sempre ha d'afavorir a l'encausat.

Així doncs, existeixen dubtes raonables en el Tribunal respecte a que el processat Catalá hagués pogut evitar la col·lisió amb Jover, atès que, com s'ha explicitat, de la prova practicada, que no ha pogut ser contrastada amb la víctima, atesa la seva incompareixença al plenari, resulta precisament que no fou ni la imperícia, ni la manca de precaucions per part del processat, en funció del tipus de categoria de la pista per la que baixava, sinó el creuament d'improvís d'una tercera esquiadora, el que feu que tingués que modificar de manera brusca i instantània la seva trajectòria, trobant-se sobtadament amb el perjudicat, amb el que va col·lidir de forma inesperada, trobant-nos, conseqüentment, davant d'un cas totalment imprevist i, per tant, fortuït. Per tot això i sense necessitat de més consideracions, escau la lliure absolució de l'il·lícit penal pel que M.C. venia essent acusat pel Ministeri Públic, amb tots els pronunciaments favorables.

CONSIDERANT TERCER. D'acord amb el que disposen els articles 174, 175 i 181.1 del Codi de Procediment Penal, es declaren d'ofici les despeses processals causades.

Decisio

V I S T les disposicions legals aplicables al present cas, el Tribunal de Corts, en nom del poble andorrà,

D E C I D E I X :

ABSOLDRE Catalá del delicte menor de lesions per imprudència greu, del que venia essent acusat pel Ministeri Fiscal, declarant d'ofici les despeses processals causades.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs d'apel·lació davant d'aquest Tribunal, en un termini de quinze dies següents a la seva notificació, de conformitat amb el què disposen els articles 195, 199 i concordants del Codi de Procediment Penal.

Així per aquesta nostra sentència, ho manem i signem.