HOMICIDI PER IMPRUDÈNCIA GREU (ACCIDENT DE CIRCULACIÓ) - LESIONS PER IMPRUDÈNCIA GREU (ACCIDENT DE CIRCULACIÓ) - CONDUCCIÓ DE VEHICLE AUTOMÒBIL SOTA L'EFECTE DE DROGUES

Sentència

Magistrats

Josep Maria Pijuan Canadell Concepció Baron Mora Anna Estragués Armengol

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Josep Maria Pijuan Canadell Concepció BARON MORA

Anna Estragués Armengol

Andorra la Vella, trenta-u de març del dos mil quinze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la Causa núm. 1400110/2011 (TC-110-1/11), seguida pel presumpte delicte major d’homicidi per imprudència greu, un delicte menor de lesions per imprudència greu i un delicte menor de conducció de vehicle automòbil sota l’efecte de productes estupefaents, contra l'acusat Manzanares, nascut el XXXX, fill de XXXX i de XXXX, de nacionalitat andorrana, sense antecedents penals, en llibertat provisional, havent estat en presó provisional per raó de la present causa del 5 de novembre al 23 de desembre del 2011, defensat pel Lletrat Sr. Álvarez, i la responsable civil solidària ORG_0, S.A. , defensada pel Lletrat Sr. ENTITY_5; sent parts acusadores el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Carreterolina BAILEN VILA, l'acusació particular constituïda pel Sr. Bueno, en nom i representació de les seves filles menors d’edat Varescna i Amorós, defensat per la Lletrada Sra. Campillo, i l'acusació particular constituïda pels Srs. Caro, Montenegro, Vendrell, Salcedo i la Sra. Morell, defensats pel Lletrat Sr. ENTITY_7; i actuant de ponent la Magistrada Sra. Anna Estragués Armengol, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència el Magistrat Sr. Josep Maria Pijuan Canadell.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER. SÓN FETS PROVATS I AIXÍ ES DECLARA: vers les 20:20 hores del dia 4 de novembre del 2011, l'acusat Manzanares, nascut el XXXX, de nacionalitat andorrana i sense antecedents penals, circulava conduint el vehicle de la seva propietat Nissan Primera matrícula andorrana, assegurat a la companyia d’assegurances ORG_0, S.A., per l’Av. Sant Antoni de La Massana (C.G.3, PK. 5,780), en sentit descendent direcció a Escaldes- Engordany i a una velocitat que no consta fos superior als 50 km/h quan, en arribar a l’alçada del núm. 40 de dita avinguda i a conseqüència d’un consum recent de substància estupefaent cànnabis, que disminuïa de manera important les seves aptituds psicofísiques per a la conducció del vehicle, no s’adonà de la presència de les vianants Ropero i la seva filla Amorós, de 9 anys d’edat, que creuaven la calçada per damunt d’un pas de vianants, pas que estava degudament senyalitzat amb senyalització vertical i horitzontal, i que les vianants travessaven d’esquerra a dreta segons el sentit de la marxa del vehicle conduit per l'acusat, raó per la qual les colpejà amb la part davantera central esquerre dreta del vehicle, projectant-les sobre la calçada, caient Ropero sobre el carril contrari de circulació en el moment en que per aquest carril circulava correctament en sentit ascendent el vehicle Chrysler Voyager matrícula espanyola, conduit per la seva titular Palau, que no pogué evitar passar per sobre del cos de Ropero amb el seu vehicle.

Arrel de l’atropellament, Ropero va sofrir gravíssimes lesions que li causaren la mort vers les 21:20 hores a l’Hospital de Nostra Senyora de Meritxell, i la seva filla Amorós sofrí lesions consistents en una ferida incisa al cuir pilós que requerí sutura, erosions en regió dorsal de la mà esquerra, inflamació i hematoma a nivell del mal·lèol extern del turmell esquerre que requerí una fèrula de guix durant set dies, esquinç cervical que requerí immobilització mitjançant collaret cervical tou durant set dies, així com una distensió gàstrica que requerí quatre dies d’hospitalització, lesions que precisaren per a la seva curació tractament mèdic, amb deu dies de baixa mèdica escolar, sense que li restin seqüeles funcionals.

Amorós, de 14 anys d’edat, que acompanyava a la seva mare i germana i que les precedí en el pas de vianants, va sofrir una crisi d’ansietat, per la que rebé una única assistència al Servei d’Urgències de l’Hospital de Nostra Senyora de Meritxell.

El lloc on es produí l’atropellament és una via urbana amb limitació genèrica de velocitat a 50 km/h, calçada de doble sentit amb dos carrils, un per cada sentit de marxa, amb pas de vianants amb senyalització vertical i horitzontal, essent un tram recte, de perfil pla, amb enllumenat públic suficient, essent de nit amb pluja intensa.

A l'acusat Manzanares li fou practicada una analítica de sang que donà resultat positiu a THC (Cànnabis), en concentració de 14 ng/ml.

La difunta Ropero comptava 38 anys d’edat, estava divorciada i tenia dues filles menors d’edat amb les que convivia, Amorós i Varescna, de 14 i 9 anys d’edat, respectivament, i per les quals formula reclamació el seu pare i representant legal Bueno.

La difunta també tenia mare i germans amb els que no convivia, Morell i Caro, Montenegro, Vendrell, Salcedo, respectivament, que reclamen.

La ORG_1 (C.A.S.S.) ha abonat, per compte de la defunció de Ropero, prestacions mèdiques, capital de defunció i pensions d’orfenesa per un import de 47.122,02 euros, que reclama.

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER. Els fets declarats provats constitueixen un delicte major d’homicidi per imprudència greu de l’article 104.1, un delicte menor de lesions per imprudència greu de l’article 117.2 i un delicte menor de conducció de vehicle automòbil sota l’efecte del producte estupefaent cànnabis de l’article 268.1, tots ells del Codi Penal.

Té declarat aquest Tribunal que la imprudència o negligència, per a què sigui punible ja com delicte major de l'article 104.1, ja com delicte menor de l'article 117.2 i 3. ambdós del Codi Penal, exigeix la concurrència dels següents requisits: a) una acció u omissió comesa amb infracció del deure objectiu de cura; b) el resultat de mort o de lesions de la víctima previst en els esmentats articles del Codi Penal; i, c) la relació de causalitat entre l'actuació negligent o imprudent de l'agent i el resultat típic.

En atenció al grau d’omissió del deure objectiu de cura, la jurisprudència distingeix la imprudència greu o temerària de la imprudència lleu, considerant greu la imprudència quan s’omet la diligència més elemental i primària, aquella que és exigible a la persona menys curosa, que dóna lloc a incórrer en imprevisions del que era fàcilment assequible i vulgar de preveure i a la vegada exigible a tota persona que assumeix un comès que pot causar un dany a la vida, integritat física o béns dels demés (Tribunal de Corts sentència 5 de febrer de 1990, causa núm. 73-ED/82), i suposa l’eliminació de l’atenció més absoluta, l’oblit de la cura més elemental o rudimentària exigida per la vida de relació (Tribunal de Corts sentència 10 d’abril de 1989), de manera que no es preveu el que era fàcilment previsible i evitable (Tribunal de Corts, sentència 20 de març del 2002, causa núm. 181-2/95). Reiteradament, i en l’àmbit de la circulació viària, la imprudència es considerada greu quan s’exerceix la conducció d’un vehicle a motor tenint les facultats psicofísiques afectades per causa del consum de substàncies estupefaents o d’alcohol.

En el present cas, no es discutida la concurrència del segon ni del tercer requisits, doncs malauradament hi ha hagué el resultat de la mort d’una persona, Ropero, junt amb les lesions d’una altra que requeriren tractament mèdic, com ho és la sutura de ferida, immobilització de membre amb fèrula, collaret cervical i distensió gàstrica que requerí quatre dies d’hospitalització, en el cas de la filla de la difunta, la menor Amorós.

Tampoc és controvertit que la causa eficient de la mort de Ropero fou el primer atropellament imputable a l'acusat Manzanares, mentre que el segon atropellament, el del vehicle conduit per Palau, fou un fet absolutament fortuït.

Cal, doncs, analitzar si ens trobem davant d’una acció u omissió comesa amb infracció del deure objectiu de cura i si mereix el qualificatiu de greu o lleu.

Fet plenament provat és que les dues vianants creuaven la calçada per un pas de vianants degudament senyalitzat (fotografies núm. 1 del foli 217 i núm. 8 del foli 220), i així ho afirmen les Sres. Palau i Carretero al Servei de Policia (folis 39 i 47), ratificant-ho a la Batllia.

Aquestes dues testimonis ens aporten altres dades rellevants. La Sra. Palau té manifestat al Servei de Policia que circulava per la mateixa avinguda, en sentit ascendent, que havia vist dues siluetes de persones que creuaven per un pas de vianants, que es trobaven a una distància suficient de la seva posició, ja que no li va fer falta ni reduir la velocitat, ni accionar el sistema de frenada del seu vehicle per cedir-los el pas (foli 39), el que ratificà a la Batllia (folis 67 i 68). I la Sra. Carretero al Servei de Policia manifestà que el vehicle de color blanc - en referència al vehicle que conduïa l'acusat – circulava en sentit La Massana vers Escaldes a una velocitat normal, s’anava aproximant al pas de vianants i no reduïa la velocitat, semblant doncs que el conductor no havia vist les dues persones creuar (foli 48), el que ratificà a la Batllia (foli 94), i en sentit similar es manifestà a la Batllia la testimoni Sra. Palau dient que va veure com el vehicle s’anava aproximant a les vianants sense apreciar que frenés o fes cap tipus de maniobra (foli 67).

És a dir, que malgrat ser de nit i ploure copiosament, l’atestat policial ens indica que el lloc on es produí l’atropellament era un tram recte, de perfil pla, amb enllumenat públic suficient, essent un tram recte, de perfil pla, amb enllumenat públic suficient, essent de nit amb pluja intensa.

Si la conductora Sra. Palau va poder veure a les vianants amb la suficient antelació per cedir-los el pas, es obvi que l'acusat també les hauria pogut veure. Si no les va veure fou perquè conduïa després d’un consum recent de cànnabis la qual cosa determinà la disminució de les seves aptituds psicofísiques.

És fet plenament provat que l'acusat donà positiu al cànnabis a la prova de tòxics en sang que li fou efectuada. Al foli 363 consta la confirmació del resultat positiu a THC (Cànnabis) en concentració de 14 ng/ml. Es discuteix si l’analítica fou en sang o en orina, però en tots els informes hi consta que en va fer en “en sèrum o plasma”, i als folis 107, 297 i 362 consten respostes del SAAS a la Batlle Instructora en la que es refereix “la mostra de sang extreta al Sr. Manzanares”, “l’anàlisi toxicològic de la mostra de sang extreta al Sr. Benet” i “la mostra de sang extreta al Sr. Manzanares”. De tot això resulta que analítica practicada a l'acusat, que donà el resultat positiu a THC (Cànnabis), fou una analítica de sang, no d’orina, i donà el resultat positiu a THC (Cànnabis), en concentració de 14 ng/ml (folis 363 a 365).

L'acusat al Servei de Policia manifestà que havia consumit una o dues cigarretes d'haixix, fora del Principat, el dilluns 31 o dimarts 1 de novembre, el que ratificà a la Batllia (foli 73), si bé la seva Defensa al·lega que aquest consum, per raó de la data i quantitat, no podia influir negativament en les facultats psicofísiques de l'acusat per a la conducció del vehicle automòbil.

Consta informe medicoforense, emès per la Dra. Pera (folis 390 a 392), que conclou que la concentració de 14 ng/ml de THC en sang (sèrum) “ens permet afirmar que la persona implicada havia consumit aquest tòxic recentment i es trobava sota els efectes del cànnabis”, afegint que “el cànnabis produeix alteracions cognitives i motores que es relacionen amb la dosi, però existeix una gran variabilitat individual”, i que aquestes alteracions “poden interferir en la capacitat de conduir un vehicle o manegar maquinària pesada. Els trastorns més importants s’observen en totes aquelles accions que depenen del manteniment de l’atenció”. En el mateix informe, la metge forense assenyala “els efectes més importants el cànnabis sobre la conducció”, entre els quals cita una pitjor percepció dels senyals de trànsit, es calculen malament les distàncies, poca capacitat de concentració, major probabilitat de distracció al volant, augment del temps de reacció i disminució dels reflexos. Aquest informe fou ratificat íntegrament en l’acte del judici oral per la Dra. Pera, afegint que la concentració de metabòlic actiu, era de 14 nano grams, el que vol dir que es trobava sota efectes de l’estupefaent al moment dels fets, no podent ser cert el que té declarat el processat sinó que el consum havia de ser més recent, ja que el metabòlic actiu dura dos o tres hores, per tant hauria fumat unes hores abans de l’accident. Que el tòxic que es va detectar en sang es de metabòlic actiu, que la droga activa no es el residual i només es troba en sang i no en orina. La metge forense refereix en el seu informe un estudi fet als USA, que conclou que fins a 0,5 nano grams no hi ha efectes.

Les conclusions de la Dra. Pera han estat discutides pel pèrit proposat per la Defensa de l'acusat, el Dr. Varesc, que en l’acte del judici oral també ratificà el seu informe obrant en autes (folis 423 a 437), on conclou que l'acusat “no estaria bajo los efectos de intoxicación por cannabis ni por ningún otro tóxico de efectos psicodislépticos”, i que es tractaria “de un consumo de dicha sustancia de varios días de antelación respecto a dicho evento traumático, sin que existiera el efecto de impregnación tóxica aguda immediata que habria afectado a sus funciones mentales y motrices para la conducción del vehiculo”. I en l’acte del judici oral el mateix pèrit informà en el sentit de que creia que l'acusat no conduïa sota els efectes de l’estupefaent i que tindria restos, que no era un consum molt recent, que no anava intoxicat, per raó de la tassa trobada i l’observació clínica, i que la xifra Standard es de 150 mil·ligrams, 0,14 creu que es una xifra residual, afegint que no sap a partir de quina quantitat es tòxica, no sap a partir de quan es minven les facultats.

El Tribunal assumeix les conclusions de la metge forense, que li mereix indiscutible credibilitat, i que permet la lògica conclusió de què l'acusat tenia les seves facultats psicofísiques disminuïdes per conseqüència d’una recent ingesta de cànnabis, doncs un conductor amb les seves facultat psicofísiques normals i circulant a una velocitat no excessiva, com era la que duia l'acusat que, en atenció a l’informe del Servei de Policia, entenem que no ho devia fer a velocitat superior als 50 km/h, tot i que fos una nit plujosa, havia de percebre la presència de les vianants al pas amb la suficient antelació per cedir-los el pas. L'acusat no les va veure, i l’explicació lògica no és altra que la de tenir les seves facultats psicofísiques disminuïdes per conseqüència d’una recent ingesta de cànnabis.

Els fets integren, tanmateix i provat el fet del resultat positiu a cànnabis, un delicte menor de conducció de vehicle automòbil sota l’efecte del producte estupefaent cànnabis de l’article 268.1 del Codi Penal.

Decisio

CONSIDERANT SEGON. L’acusat Manzanares és penalment responsable en el concepte d'autor dels delictes major d’homicidi per imprudència greu, menor de lesions per imprudència greu i menor de conducció de vehicle automòbil sota l’efecte del producte estupefaent cànnabis, per haver realitzat personalment els fets punibles, de conformitat amb allò que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal, participació que resulta de la prova practicada a l'acte del judici oral, d’acord amb el que s’ha raonat en l’anterior Considerant.

CONSIDERANT TERCER. No concorren en l'acusat Manzanares circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal i que a efectes de fixació de la pena i de conformitat amb el disposat de l'article 56 del Codi Penal, s'ha de tenir en compte la gravetat dels fets, la mort d’una persona jove, mare de dues filles menors d’edat, i fent ús de la facultat que atorga al Tribunal l’article 58.3 del Codi Penal, s’imposa a l'acusat la pena única de presó de dos anys, dels quals set mesos ferms i la resta condicional, fixant un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, així com la pena de privació del permís de conduir per un període de quatre anys.

CONSIDERANT QUART. De conformitat amb allò que disposen els articles 90 i següents del Codi Penal, tot responsable criminalment ho és també civilment i, en dit concepte, condemnem a l'acusat Manzanares a indemnitzar, solidàriament amb la companyia d’assegurances ORG_0, S.A. a satisfer les següents indemnitzacions:

1r. A les dues filles de la difunta Sra. Ropero, Amorós i Varescna, que comptaven 14 i 9 anys d’edat, respectivament, en el moment de la pèrdua de la mare, la quantitat de quaranta-cinc mil (45.000) euros a cadascuna d’elles en concepte de perjudici moral, més la quantitat que es fixi en execució de sentència, en concepte de perjudici econòmic per la pèrdua de la mare, partint dels ingressos dels dos progenitors, i fins que les dues filles compleixin 25 anys d’edat o quan, complida la majoria d’edat, gaudeixin d’ingressos propis per raó del seu treball, feta deducció de la capitalització de les pensions d’orfenesa.

2n. A Amorós, la suma de cinc mil (5.000) euros, en concepte de pretium doloris pels dies d’hospitalització i curació de les lesions, pretium doloris que ha estat avaluat en 3/7, segons l’informe del Dr. Zurita (foli 292).

3r. En concepte de despeses mèdiques no reemborsades per la ORG_1, 20,49 euros a Amorós i 391,68 euros a Varescna.

4t. Als Srs. Caro, Montenegro, Vendrell, Salcedo i la Sra. Morell, germans i mare, respectivament, de la difunta, la quantitat de dos mil cinc-cents (2.500) euros en concepte de despeses de funerària, que han estat degudament acreditades mitjançant factura.

5è. A la Sra. Morell, mare de la difunta, la suma de vint-i-cinc mil (25.000) euros, i als Srs. Caro, Montenegro, Vendrell, Salcedo, germans de la difunta, la suma de quinze mil (15.000) euros a cadascun d’ells, indemnitzacions quins imports han estat fixats tenint en compte, d’una banda que cap d’ells convivia ni depenia de la víctima i, d’altra banda, la jove edat de la difunta.

6è. Als Srs. Caro, Montenegro, Vendrell, Salcedo, germans de la difunta, la suma de tres-cents cinquanta (350) euros a cadascun d’ells, quantitat preufetera que es fixa en concepte d’acompanyament del cos de la seva difunta germana.

7è. A la ORG_1 (C.A.S.S.) en les quantitats abonades en concepte de les prestacions mèdiques (253,86 euros per compte de la difunta Sra. Ropero, 61,47 euros per compte de Amorós i 1.171,05 euros per compte de ENTITY_12), capital de defunció (5.853 euros) i pensions d’orfenesa (11.947,80 euros i 27.834,84 euros) abonats per compte de la defunció de Ropero, com consta degudament acreditat als folis 311 a 326.

No hi ha lloc a deixar per a execució de sentència la determinació dels dies de consolidació i possibles seqüeles de la lesió al turmell que va patir la menor Amorós doncs, en l’informe final de sanitat de dita lesionada, emès pel Dr. Zurita, res es refereix sobre la no consolidació de la lesió al turmell esquerre i, en l’apartat de seqüeles funcionals i Incapacitat Parcial Permanent es fa constar que no es detecta cap tipus de limitació de la mobilitat articular de cap de les regions afectades, per la qual cosa les seqüeles funcionals i la IPP poden considerar-se nul·les (foli 292), i des de l’emissió de dit informe, que es de data de 3 de maig del 2012, no s’ha aportat als autes cap indici en què es pugui sustentar la tesis de la manca e consolidació i/o possibles seqüeles de dita lesió al turmell. D’altra banda, la Dra. Pera, metge forense, en l’acte del judici oral informà en el sentit de no apreciar relació de causalitat amb l’accident de les actuals molèsties al turmell que la menor refereix.

Totes les quantitats indicades s’incrementaran amb els interessos legals fins al seu total pagament.

CONSIDERANT CINQUÈ. D'acord amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, cal imposar a l’acusat el pagament de les despeses processals causades, amb inclusió dels honoraris d’advocat i taxes ocasionats a les acusacions particulars, a determinar en període d’execució de sentència.

V I S T : les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M :

Hem de condemnar i condemnem l’acusat Manzanares com a responsable penalment en el concepte d’autor d’un delicte major d’homicidi per imprudència greu, d’un delicte menor de lesions per imprudència greu i d’un delicte menor de conducció de vehicle automòbil sota l’efecte del producte estupefaent cànnabis, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, a la pena de DOS ANYS DE PRESÓ, dels quals SET MESOS FERMS i la resta condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, i PRIVACIÓ DEL PERMÍS DE CONDUIR PER UN PERÍODE DE QUATRE ANYS, i al pagament de les despeses processals causades, amb inclusió dels honoraris d’advocat i taxes ocasionats a les acusacions particulars, a determinar en període d’execució de sentència.

Roperomnem a l'acusat Manzanares i a la companyia d’assegurances ORG_0, S.A., en concepte de responsables civils solidaris, a abonar les següents indemnitzacions:

A Amorós, la suma de quaranta-cinc mil vint euros amb quaranta-nou cèntims (45.020,49), més la quantitat que es fixi en execució de sentència, en concepte de perjudici econòmic per la pèrdua de la mare, partint dels ingressos d’ambos progenitors, i fins que compleixi 25 anys d’edat o quan, complida la majoria d’edat, gaudeixi d’ingressos propis per raó del seu treball, feta deducció de la capitalització de la pensió d’orfenesa rebuda de la ORG_1.

A Varescna, la suma de cinquanta-mil tres-cents noranta-un euros amb seixanta-vuit cèntims (50.391,38), més la quantitat que es fixi en execució de sentència, en concepte de perjudici econòmic per la pèrdua de la mare, partint dels ingressos d’ambos progenitors, i fins que compleixi 25 anys d’edat o quan, complida la majoria d’edat, gaudeixi d’ingressos propis per raó del seu treball, feta deducció de la capitalització de la pensió d’orfenesa rebuda de la ORG_1.

Als Srs. Caro, Montenegro, Vendrell, Salcedo i Morell, la suma de dos mil cinc-cents (2.500) euros.

A la Sra. Morell, la suma de vint-i-cinc mil (25.000) euros.

Als Srs. Caro, Montenegro, Vendrell, Salcedo, la suma de quinze mil (15.000) euros a cadascun d’ells.

Als Srs. Caro, Montenegro, Vendrell, Salcedo, la suma de tres-cents cinquanta (350) euros a cadascun d’ells.

A la ORG_1, la suma de quaranta-set mil cent vint-i-dos euros amb dos cèntims (47.122,02).

Totes les quantitats indicades s’incrementaran amb els interessos legals fins al seu total pagament.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal de Corts, en el termini de quinze dies següents a la seva notificació.

Així per aquesta nostra sentencia, definitivament jutjant, ho manem i signem.