AMENACES NO CONDICIONALS

Sentència

Magistrats

Jean-Marie Ferrandez Jacques Richiardi Martel Elisenda Franquet Font

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Villalba Jacques RICHIARDI Elisenda FRANQUET FONT

A la Vila d'Andorra la Vella, vint de novembre del dos mil nou.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, el recurs d'apel·lació formulat contra la sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles seguida pel delicte menor continuat d'amenaces a l'ex-parella, recaiguda en la causa núm. DM-207-4/08, sent part apel·lant Aguilar, representat pel Lletrat Sr. Manso, i part apel·lada el Ministeri Fiscal, representat per la Sra. ENTITY_6; actuant de ponent el Magistrat Sr. Villalba, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, el Magistrat Sr. Jacques Richiardi.

RESULTANT:

que el Resultant de fets provats de la sentència apel·lada diu el següent:

"que són fets provats i així es declara que Martin mantingué una relació sentimental amb Aguilar amb qui va conviure a La Seu d'Urgell fins al mes de desembre del 2007, moment en el qual na Martin el denuncià davant els Mossos d'Esquadra (folis 69 a 81) per maltractaments, posant fi a la seva convivència i venint a instal·lar-se al Principat a casa d'una amiga; que al cap de pocs dies arribà també el processat Aguilar que començà aleshores a seguir-la i molestar-la, dient-li que ell no aniria a la presó per res, que abans faria alguna cosa contra ella; que ell estava mort i que ella també ho estaria, tant a través de trucades telefòniques i missatges SMS com en persona.

Així i més concretament, en data 5 de gener del 2008, Aguilar es dirigí vers na Martin que sortia, acompanyada d'un amic, del cinema Modern ubicat a l'XXXX i en negar-se aquella a parlar amb ell, Aguilar li digué "te voy a matar", atemorint-la i havent de requerir un agent de seguretat del cinema la presència d'Agents del Servei de Policia, marxant en Aguilar en adonar-se'n, corrents del lloc.

Que en data 10 de gener del 2008, Aguilar anà a veure na Martin aquesta vegada a la sortida del seu lloc de treball, una òptica radicada a l'XXXX, insistint per parlar amb ella i en negar-s'hi na Martin, Aguilar l'agafà pel braç requerint un company de treball de na Martin, en veure l'actitud agressiva d'en Aguilar, la presència de la policia, marxant en Aguilar seguidament del lloc.

Que en data 15 de gener del 2008 Aguilar, des del seu telèfon mòbil número (...), envià un SMS a na Martin dient-li "si voy, voy por algo hecho, vale" referint-se a que si anava a la presó, hi aniria per alguna cosa que hauria fet, havent-li dit dies abans que la mataria com ja s'ha indicat.

Que el dia 30 de gener del 2008, na Martin es dirigí a l'estació d'autobusos de la vila d'Andorra, per tal d'anar a buscar un amic, adonant-se que era seguida per en ENTITY_4; que dies després aquell manifestà a Miró, amic de na Martin, que la seguia per matar-la."

RESULTANT: que la part dispositiva de la sentència apel·lada conté següent pronunciament:

"DECIDIM: que hem de condemnar i condemnem Aguilar, com autor d'un delicte menor continuat d'amenaces a l'ex-parella a una pena de TRES (3) MESOS DE PRESÓ i a la pena COMPLEMENTÀRIA de PROHIBICIÓ DE CONTACTAR AMB LA VÍCTIMA Martin per un termini de QUATRE (4) ANYS així com el pagament de les despeses processals causades."

RESULTANT: que la defensa de Aguilar ha formulat recurs d'apel·lació contra aquesta sentència, sol·licitant la seva revocació i l'absolució del seu defensat del delicte menor continuat d'amenaces a l'ex-parella.

que:

Sosté que els fets no han estat provats, posant de relleu

Aguilar ha negat constantment haver dit "te voy a matar" i haver enviat un missatge a Na Martin amb les paraules "si voy, voy a por algo hecho".

A la data dels fets d'autes, Na Martin i el seu defensat vivien junts i després van continuar veient-se.

A la vista oral, Na Martin declarà no recordar la frase exacta dels missatges amenaçadors que li hauria enviat el seu defensat, qual cosa sorprèn.

Na Martin no s'ha explicat clarament respecte a la denuncia tardana, efectuada 10 dies més tard.

El testimoni Miró, company de feina de Na Martin, no confirma l'existència d'amenaces propinades pel seu defensat.

A l'acte de la vista oral, eleva a definitiu el seu escrit de recurs.

Subsidiàriament, sol·licita una disminució de la pena o, en tot cas, que la pena no sigui ferma.

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs formulat i demana la confirmació íntegra de la sentència de 24 de març del 2009, sostenint que s'ha acreditat en autes la realitat dels fets imputats al condemnat.

A l'acte de la vista oral ratifica i eleva a definitiu el seu escrit de contesta al recurs.

CONSIDERANT:

que segons l'article 199 del Codi de Procediment Penal, "els motius en que el recurrent basa el seu recurs i la súplica que es formula pel cas que el recurs sigui estimat, dins els límits de les peticions efectuades davant del Tribunal de primera instància" són fixades per l'escrit de recurs, de manera que ni motiu nou ni demanda complementària no poden ésser presentades a la vista oral.

CONSIDERANT: que és per una justa apreciació dels elements sotmesos al seu examen, que el Tribunal de Batlles ha declarat Aguilar culpable del delicte menor continuat d'amenaces a l'ex-parella imputat pel Ministeri Fiscal, la prova de les amenaces de mort proferides en varies ocasions durant el mes de gener del 2008 pel condemnat envers Martin amb qui havia viscut a la Seu d'Urgell fins al mes de desembre del 2007, repetint així el comportament que ja havia adoptat l'any 2006 amb la seva dona Bernat després de llur separació, ressurtint sense la més mínima discussió possible, dels elements conjunts que són les declaracions precises i constants de la denunciant, el llistat de les intervencions del Servei de Policia dels dies 5 i 10 de gener del 2008, la fugida del interessat a la vista dels agents en el moment d'aquesta segona intervenció, la transcripció del missatge SMS enviat des del mòbil número (...) i la testifical de Miró.

En conseqüència, el recurs d'apel·lació formulat ha de ser desestimat i la Sentència de data 24 de març del 2009 íntegrament confirmada.

CONSIDERANT: que Aguilar ha de ser condemnat al pagament de les despeses processals causades en aquest segona instància.

VIST les disposicions legals aplicables en la causa, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

Decisio

FALLEM: que DESESTIMANT el recurs d'apel·lació formulat per la representació lletrada de Aguilar contra la sentència de data 24 de març del 2009 pel Tribunal de Batlles en la causa DM-207-4/08, confirmem íntegrament dita sentència.

Condemnem Aguilar al pagament de les despeses processals causades en aquesta segona instància.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.