Prescripció de tres contravencions penals de lesions per imprudència lleu i absolució de la processada

Sentència

Magistrats

NURIA GARCIA VAL NADIA ALIS CIRERA MIRIAM DE ROSA PALACIO

Tribunal de Corts

Delicte menor 6000010/2022

ORÍGEN: 4000052/2018 - 0

NIG: 5300543220180000195

S E N T È N C I A

Magistrades.

Núria GARCIA VAL

Nàdia ALÍS CIRERA (PONENT)

Míriam DE LA ROSA PALACIO

Andorra la Vella, el dia 20 de juliol del 2026.-

VIST en judici oral i públic pel Tribunal de Corts, la causa núm. 6000010/2022 seguida per un delicte menorde lesionscausades per imprudència greu (accident de circulació) previst i penat a l' article 117.2 del Codi Penal contra la processada Amaia, nascuda el NUM000/1991 a Barcelona (Espanya), de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals al Principat, jutjada en rebel·lia processal per no haver comparegut malgrat haver estat degudament citada per Edictes Públics i defensada pel lletrat senyor Marco.

És part acusadora: el Ministeri Fiscal representat per la Mgfica senyora Blanca.

És ponent la Magistrada del Tribunal senyora Nàdia ALÍS CIRERA.

RESULTANT PRIMER: Són fets provats i així es declara que vers les 08:50 hores del dia 07/12/2017, la processada Amaia circulava conduint el vehicle marca Seat model Ibiza, matrícula ( NUM001, -titularitat de Ramona a la data de l'accident i assegurat prop de la companyia ORG000 - endinsant-se al túnel de La Tàpia de Sant Julià de Lòria, en direcció descendent, vers Espanya, més concretament vers l'aleshores centre comercial PUNT DE TROBADA on la processada iniciava la seva feina a les 9.00 hores. Es trobaven a l'interior del vehicle Isaac, ocupant del seient posterior dret i Fèlix, ocupant del seient del copilot, treballadors al mateix centre comercial.

La processada Amaia circulava pel carril esquerre dels dos existents en dit indret, entrant al túnel anomenat de la tàpia, a una velocitat màxima acreditada de 85 km/h, superant així la limitació de velocitat establerta per aquell tram de la via de 60 km/h quan, avançant pel doble carril via esquerra el vehicle que circulava pel carril de la dreta, i acabada la maniobra, trobant-se a la primera corba a la dreta existent a l'entrada del túnel i en el seu sentit de la circulació, va perdre el control del vehicle, i desprès de vàries ziga-zagues efectuades quan la processada Amaia intentava recuperar el control del seu vehicle, envaí finalment el carril contrari de circulació, impactant el vehicle que conduïa contra la paret esquerra del túnel, interposant-se la processada així mateix en la trajectòria del vehicle marca Suzuki model Jimmy matrícula ( NUM002, conduït per Rita que circulava en sentit ascendent vers Andorra la Vella i que tot i la maniobra d'esquiva que feu, impactà amb la seva part davantera dreta contra la part posterior esquerre del vehicle SEAT conduït per la processada.

Arrel dels fets d'autes, Fèlix patí policontusions, contusió al parietal esquerre, contusió a paret toràcica i fuetada cervical, havent precisat, entre altres, el port de collarí durant uns dies segons va precisar.

Isaac patí ferides consistents en una fractura a nivell del terç mig de la clavícula dreta, havent requerit, entre altres actes mèdics, una immobilització, segons informe de l'àrea de medecina legal i forense.

La conductora de l'altre vehicle, Rita també patí ferides consistents en fractura de 1/3 mig de la clavícula esquerra, pseudoartrosi de la fractura clavicular esquerra, fractura trabecular de 1/3 superior de l'estern, lleugera tendinitis del supraespinós i petita bursitis infra-acromial, que precisaren de tractament per a la seva curació com entre altres, intervenció quirúrgica, diverses sessions de rehabilitació, segons informe de l'àrea de medecina legal i forense.Cap dels perjudicats ha formulat reclamació el dia de la vista oral en haver estat tots degudament indemnitzats així com la caixa andorrana de seguretat social.

RESULTANT SEGON: El Ministeri Fiscal considera els fets constitutius de tres delictes menors de lesions per imprudència greu, tipificats i penats a l' article 117.2 del codi penal , posat en relació amb l'apartat 4 del mateix article. N'és responsable en concepte d'autora la processada Amaia. No concorren circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal. Interessa s'imposi a la processada la pena de tres (3) mesos d'arrest domiciliari condicional, amb un termini de suspensió de la pena de dos (2) anys i de nou (9) mesos de privació del permís de conduir. Així com la imposició de les despeses processals causades.

Pel que fa a la responsabilitat civil, la processada Amaia, subsidiàriament amb la propietària del vehicle Ramona i solidàriament amb la CIA. D'ASSEGURANCES ORG000, hauran d'indemnitzar a Isaac pel "quantium doloris" establert pel forense en 2/7, en la quantia de tres mil euros (3.000€). Altrament i d'igual manera hauran d'indemnitzar a la caixa andorrana de la seguretat social en la quantia de cinc mil tres-cents vuitanta-un euros amb quaranta-dos cèntims (5.381,42€) per les despeses reemborsades respecte a Fèlix I Isaac. Pel que fa a la víctima Rita, no s'escau sol·licitar cap concepte indemnitzatori compte tingut que ha estat degudament indemnitzada i igualment respecte a Fèlix compte tingut que va renunciar.

El dia de la vista oral, el Ministeri Fiscal eleva a definitiva la seva qualificació provisional, indicant que la processada va penetrar a l'interior del túnel de la Tàpia, a una velocitat de 90 km/h, extrem corroborat que el passatger Fèlix indica que va accelerar per avançar, i que anava ràpid. Que al foli 4 s'indica que la velocitat màxima era de 60 km/h , que la calçada era seca i neta; que no hi havia ni forat ni deformitat, i que es van constatar 3 traces de pneumàtics: dues del vehicle SEAT que equivalen a una derrapada i una del SUZUKI que són de frenada; ensems la velocitat inadequada a la que conduïa la processada es posa en relleu quan s'indica que el SEAT duia la quarta marxa posada. La causa principal de l'accident és l'excés de velocitat al que va la processada, corroborat pels elements que s'han relatat: entrada al túnel de la Tàpia a una velocitat de 85-90 km/h quan estava limitat a 60 km/h; quarta marxa posada , relat de Fèlix, havent-se de tenir en compte que l'accident és produeix a les 8.50 h i que la processada i els seus companys inicien la seva jornada laboral a les 9h, extrem que vist la distància on es trobaven amb el lloc de feina, se'n dedueix que la processada devia anar ràpid. Pel que fa els pneumàtics, eren mixtes i la processada tenia experiència doncs ella mateixa declara que havia agafat classes a Monmeló i havia fet reparar les rodes (foli 36). Retira la reclamació efectuada dels perjudicats i de la CASS hagut compte la documentació que va aportar la defensa el dia del judici.

RESULTANT TERCER: La defensa de la processada Amaia al·lega substancialment que tant la conductora del vehicle, com el Sr. Fèlix, duien posat el cinturó de seguretat. Tanmateix, remarca que el Sr. Isaac, en el moment de l'accident, no portava el cinturó de seguretat, fet que va contribuir a agreujar les lesions que va patir, entenent aquesta conducta negligent, contrària a les normes bàsiques de seguretat viària, i la qual hauria de ser valorada a l'hora de determinar la distribució de les responsabilitats civils derivades del sinistre. A nivell fàctic relata que la Sra. Amaia circulava per la carretera general en direcció a Sant Julià de Lòria, i un cop passada la rotonda d'Aixovall i just a l'entrada del túnel de la Tàpia, va avançar un vehicle pel carril esquerre, reincorporant-se després al carril dret. Segons la seva declaració i la dels seus acompanyants, ho va fer a una velocitat moderada i respectant les condicions de trànsit (folis 21,25,51 i 71). Un cop a l'interior del túnel, la Sra. Amaia va percebre que el vehicle començava a perdre estabilitat, amb un desplaçament del pes cap al costat esquerre de manera imprevista i contrària a la trajectòria que ella havia traçat. Aquesta situació es va produir tot just després que es reincorporés al carril dret, moment en què la conductora va intentar redirigir la trajectòria del vehicle girant el volant cap a la dreta per recuperar el control. Malgrat aquesta acció, el vehicle, de manera inesperada i aliena a la seva voluntat, va tornar a desplaçar-se cap a l'esquerra fins a impactar, primerament, contra la paret esquerra del túnel i, posteriorment, amb el vehicle Suzuki Jimny conduït per la Sra. Rita, que circulava en sentit contrari . Queda acreditat que la pèrdua de control del vehicle es va produir de manera sobtada i fortuïta, i que la conductora va intentar, en tot moment, evitar la col lisió, actuant de manera diligent. És rellevant assenyalar que la Sra. Amaia va actuar amb la màxima diligència per reprendre el control del vehicle i evitar el sinistre. Malgrat això, les circumstàncies externes adverses, que s'esmentaran en els correlatius següents (antiguitat dels pneumàtics, fred de la calçada i la possible humitat del paviment), van ser determinants per fer inútils els seus esforços. La seva trajectòria com a conductora reflecteix una experiència consolidada: utilitzava el vehicle diàriament per desplaçar-se a la feina i altres activitats, coneixent a la perfecció el trajecte que recorria almenys dues vegades al dia. Fins al moment dels fets, mai no havia patit cap accident, fet que avala la seva prudència i destresa al volant. Recordem que el Sr. Pierre cedia de manera habitual el vehicle de constant referència, a la seva parella sentimental, la Sra. Amaia, encara que fos titularitat de la seva mare. Igualment, els seus companys de feina que l'acompanyaven aquell dia també perquè confiaven plenament en la seva conducció. Per tant, resulta poc plausible que una persona amb aquesta experiència i coneixement del trajecte pateixi un accident d'aquesta magnitud sense que hi concorrin factors extraordinaris. Els elements adversos -antiguitat dels pneumàtics, fred i humitat de la calçada- reforcen la tesi que la pèrdua de control del vehicle no va ser atribuïble a la seva actuació, sinó a circumstàncies tècniques i externes alienes a la seva voluntat. Finalment, s'ha de destacar que, immediatament després de l'accident, la Sra. Amaia, amb el seu ple consentiment, va ser sotmesa a proves de detecció d'alcohol i substàncies estupefaents, les quals van donar un resultat negatiu, fet que confirma que es trobava en plenes condicions físiques i mentals per conduir i que reforça la conclusió segons la qual les causes del sinistre van ser absolutament externes i alienes a la voluntat de la conductora.

De les conclusions del Grup d'Investigació d'Accidents de Trànsit del Servei de Policia de data 11 de gener de 2018, sobre les circumstàncies i les causes probables de l'accident, en resulta que no hi ha una única i incontestable causa de l'accident. El mateix Servei de Policia reconeix que la velocitat "una mica ràpida" només podria ser una de les possibles causes, i que aquesta està vinculada a altres factors, com l'antiguitat dels pneumàtics i les condicions climatològiques de la via. La pèrdua de control del vehicle no es va produir immediatament després de l'entrada al túnel, sinó a una distància considerable dins d'aquest. Això posa en dubte que la velocitat inicial fos determinant en l'accident, atès que altres factors van intervenir en el moment crucial. Les condicions de la via i el fred del matí van ser determinants. Aquestes circumstàncies, tal com s'indica textualment, podrien haver provocat una menor adherència dels pneumàtics, agreujada per la seva antiguitat.

Per tant, aquests elements, que són reconeguts pels mateixos agents de policia, posen de manifest que les condicions del vehicle i de la via van influir significativament en els fets fent que l'accident es presentés com un fet fortuït per la Sra. Amaia, la qual no va poder preveure ni evitar l'accident d'autes, tot i haver actuat amb diligència per intentar evitar-lo.

En quant a la velocitat a la qual conduïa la Sra. Amaia. El Servei de Policia estima, mitjançant un càlcul basat en gravacions de l'Agència de Mobilitat, que el vehicle conduït per la Sra. Amaia circulava a una velocitat d'entre 85 i 95 km/h. Tanmateix, aquesta estimació presenta diverses debilitats, suscitant-se dubtes reals, legítimes i raonables sobre si realment existeix el pretès excés de velocitat i sobre si aquest fou realment una causa en l'accident . En primer terme, la manca de precisió en el càlcul de la velocitat planteja dubtes legítims sobre la seva fiabilitat, tota vegada que no es detalla la taxa d'error ni es consideren factors rellevants, com els punts exactes de referència utilitzats. Circumstàncies que impedeixen concloure de manera incontestable i suficientment fiable que la velocitat fos excessiva en el moment de l'accident.

D'altra banda, les declaracions dels dos passatgers del vehicle conduït per la Sra. Amaia així com la seva pròpia declaració, coincideixen a afirmar que la velocitat oscil-lava entre 60 i com a màxim 70 km/h, un relat coherent amb la maniobra d'avançament realitzada abans d'entrar al túnel i amb la reincorporació posterior al carril dret. A més, no existeixen proves ni elements a càrrec directes que acreditin la velocitat exacta en el moment del sinistre. El Servei de Policia admet que la pèrdua de control es va produir més endavant dins del túnel, i no immediatament després de l'avançament, fet que reforça la probabilitat que la conductora hagués reduït la velocitat en aquell interval de temps.

En definitiva, la velocitat en no queda suficientment acreditada ni per ser rellevant, no pot ser en cap cas qualificada com la causa exclusiva ni principal de l'accident.

L'estat dels pneumàtics, de la calçada i de la pèrdua de control del vehicle són les veritables causes de l'accident. Els pneumàtics del vehicle Seat Ibiza tenien una antiguitat superior a set anys (fol. 15). Segons el Servei de Policia, els pneumàtics perden "molta eficàcia" i adherència a partir dels cinc anys, i aquesta pèrdua es veu agreujada en condicions adverses, com les que es donaven en el moment de l'accident: una calçada freda i possiblement humida. Aquest fet resulta fonamental, ja que la degradació dels pneumàtics és gradual i sovint imperceptible. Ni la Sra. Amaia ni la propietària del vehicle, la Sra. Ramona, podien ser conscients, en qualitat d'usuària i propietària, respectivament, del vehicle litigiós, del grau de deteriorament dels mateixos. A més, cal destacar que el vehicle va passar satisfactòriament la Inspecció Tècnica de Vehicles, amb la declaració d'aptitud per a la circulació fins al mes de juliol de 2018, moment en què s'hauria d'haver realitzat una nova inspecció. Per tant, no existeixen indicis de negligència per part de la Sra. Amaia ni de la Sra. Ramona en relació amb els pneumàtics, atès que el veritable factor determinant de la pèrdua de control del vehicle i, per tant, de l'accident, va ser l'estat d'aquests darrers. Pel que fa a les condicions climatològiques, l'informe policial assenyala que la calçada es trobava freda i possiblement humida, fet que va agreujar notablement la manca d'adherència dels pneumàtics.

La conducta de la Sra. Amaia, en aquest context, no pot ser considerada com la causa directa de l'accident, ans al contrari, el que si queda acreditat és el seu esforç i intent, en cap cas discutit ni controvertit pel Servei de Policia, per tal d'evitar la col-lisió i redirigir el vehicle.

D'acord amb el conjunt de proves, informes i indicis obrant en autes, queda palès que la causa de l'accident no pot ser reduïda a un suposat, i en cap cas provat, excés de velocitat. Contràriament, la veritable causa és un cúmul de circumstàncies, la integritat de les quals són externes i alienes al control de la Sra. Amaia que no és responsable de cap il·lícit penal, en haver-se produït l'accident d'autes per motius externs, imprevisibles i inevitables a la voluntat d'aquesta darrera procedint decretar la seva lliure absolució, sense imposició de pena.

CONSIDERANT PRIMER: Els fets declarats provats són constitutius de tres contravencions penals de lesions causades per imprudència lleu, previstes i penades a l' article 477.2 del Codi penal . En efecte, de la nostra legislació penal en resulta que una imprudència serà punible si es troba integrada pels elements que ara es descriuen:

1. Una conducta humana consistent en una acció o una omissió no dolosa

2. que aquesta conducta infringeixi un deure de cura, en el sentit que s'hagués pogut preveure les conseqüències de la conducta (el resultat lesiu) però no s'ha previst per un descuit de l'usuari

3. Que la conducta hagi ocasionat un dany a un tercer en un bé jurídic protegit per la llei

4. una relació de causalitat entre el dany i l'acció u omissió

La imprudència greu es planteja com una infracció de normes de cura que es caracteritzen per tenir una gran transcendència (absència total de les més elementals normes de cura i prudència). La imprudència lleu es defineix com una infracció de menor importància que la imprudència greu. La diferència entre les dues classes d'imprudència radica en la importància de la infracció, la previsibilitat del resultat lesiu, i la gravetat de la infracció del deure de cura. No es té en compte la intensitat i gravetat del resultat lesiu, només el de la infracció. La diferència fonamental entre la imprudència greu, també anomenada temerària, i la imprudència lleu, també anomenada imprudència simple o culpa lata, rau en el grau de descuit o d'omissió d'atenció, per part de l'autor dels fets.

Així, s'aprecia imprudència greu quan s'incorre en la omissió de les precaucions més elementals o rudimentàries, infringint d'una manera total o absoluta el deure objectiu de cura, no preveient el que és fàcilment previsible i evitable, i s'aprecia imprudència lleu, quan no es prenen totes les precaucions que haurien evitat causar el resultat.

En el present cas, ha quedat provat que el dia d'autes, si bé la processada noactuà de manera totalment descuidada, ometent les precaucions més elementals o rudimentàries i infringint de manera total i absoluta el deure objectiu de cura, sí que ha quedat acreditat que la processada no va adoptar totes les mesures de seguretat que haurien pogut evitar la producció de l'accident d'autes, havent per tant la seva imprudència de ser qualificada de lleu.

En els fets que porten causa ha quedat acreditat a criteri del Tribunal que ha efectuat la seva valoració de conformitat amb els principis que regeixen el procès penal d'immediació, oralitat i contradicció, que la processada Amaia circulava a una velocitat superior a la màxima de 60 km/h permesa en dit indret vulnerant les prescripcions al respecte del codi de la circulació vigent en aquell moment doncs, amb una velocitat superior a la permesa que existia en aquell tram, ha quedat evidenciat per la dinàmica de l'accident que no va poder controlar els moviments del seu vehicle que se li'n va anar al primer revolt que va trobar.

Així, el codi de la circulació vigent al moment dels fets preveia que:

El conductor d'un vehicle ha de prendre les mesures necessàries per dominar els seus moviments, preveure les seves reaccions i conduir-lo amb prudència. Ha de regular la velocitat en funció de l'estat de la calçada, de la visibilitat, de les dificultats de la circulació i dels obstacles previsibles. Ha de reduir la velocitat i extremar les precaucions especialment en els casos següents:

(...) 3.2. Als encreuaments, als passos estrets, als túnels, als passos de vianants, a les rotondes i als passos a nivell.

En l'ocurrència, no està discutit que el límit de la velocitat al túnel era de 60 km/h; i ha quedat acreditat que a l'entrada del túnel, la processada anava a una velocitat mitja de 85 a 95 km/l. Si bé la defensa al·lega que no existeix proves suficients per acreditar aquestes dades i existeix debilitat en el càlcul, el cert és que com ho han exposat els agents de Policia interventors, aquesta velocitat mitja a l'entrada del tunel es va poder deduir de les filmacions de mobilitat existents en aquell indret així com de la distància i temps que s'indiquen en les fotografies extretes de les filmacions a partir de varis punts de referència (P1,P2,P3). Ho expliquen els agents del servei de Policia NUM003 i NUM004 al judici oral indicant que la fórmula matemàtica (distància temps) no la van contrastar amb les marques de frenada a l'interior del túnel doncs amb el càlcul s'aconseguia una velocitat similar.

Així, a l'informe del servei de Policia, es fa un apartat especial del càlcul de la velocitat, foli 11 i ss., exposant els agents redactors que han ratificat informe i càlculs, que van agafar 3 punts de referència , folis 11 i 12, que permeten calcular la velocitat tant màxima (P1-P3) com velocitat mínima (P1-P2), en un interval al canvi de segon de les imatges, és a dir una unitat de temps d'1 segon, obtenint d'aquesta manera el càlcul de velocitat mitja el més aproximat possible. La fórmula emprada ens la facilita el servei de Policia v= d/t, i del punt de referència P1 (final de les línies obliqües) al punt P2 (inici de la línia discontínua a partir de la punta de la fletxa del carril), s'obté una distància de 23,7 metres al segon que equival a una velocitat de 85,32 km/h; del punt de referència indicat P1 al punt P3 (el final de la línia discontinua, a comptar de la punta de la fletxa del carril), en un segon, hi ha una distància de 26,3 metres, el què equival a una velocitat de 94,68 km/h. Per tant, a l'entrada del túnel de la tàpia, la processada circulava a una velocitat mitja que podia oscil·lar entre 85,32 km/h i 94,68 km/h.

És cert que, tal i com ho diuen els agents de Policia, haguessin també pogut agafar el càlcul amb les frenades que feu la processada a l'interior del túnel, en intentar reprendre el control del mateix : foli 8 i foli 5, però aquest càlcul no es va fer. La part defenent tampoc aporta la prova d'aquest altre càlcul que s'hagués pogut demanar en seu d'instrucció o obtenir altrament; no obstant el Tribunal observa que no ha quedat acreditada cap desacceleració del vehicle conduït per la processada a l'entrada del túnel, ans al contrari, doncs ultra les declaracions tècniques dels agents que policia que s'han examinat, de les declaracions dels ocupants del vehicle que si bé declaren que no els donà la impressió que la processada anava gaire ràpid, sí que en ressurt que Fèlix declarà que un cop a l'interior del túnel, na Amaia (la processada) accelerà progressivament doncs avançaven un altre vehicle, havent-se observat aquests fets en les imatges de mobilitat (foli 12), i havent declarat la pròpia processada haver perdut el control del seu vehicle just en entrar a l'interior del túnel, foli 14 i 35, extrem que avala la velocitat que mantenia i inclús augmentava la processada un cop a l'interior del túnel i extrem que desacredita qualsevol desacceleració, objectivant-se en les imatges que efectivament la processada acabava de doblar el vehicle que es situava a la seva alçada justa l'entrada del túnel; folis 5,6,7 i 12.

I la pèrdua del control del vehicle queda clarament provada en les mateixes imatges, i de les pròpies declaracions de la processada que declarava haver notat que el vehicle marxava de la part esquerra, i ja no el podia controlar;

La pèrdua de control del vehicle es va deure segons han declarat els agents de l'Ordre a la velocitat inadequada a la que conduïa la processada en aquell indret, sense respectar les normes viàries de circulació, havent notat els seus ocupants segons relata la pròpia processada un cop al darrera, que l'agent de Policia explicar devia ser la sensació que les rodes del darrera s'aixecaven. Aquestes constatacions i declaracions venen altrament corroborades a nivell de velocitat pel fet que la processada circulava amb la quarta relació de marxa posada, foli 10.

Si s'agafa a favor de la processada la velocitat més baixa, 85,32 km/h, velocitat que és la que el Tribunal admet com a provada, aquesta ja és superior a la permesa, i el resultat obtingut pels agents de l'ordre es suficient per a concloure a un excés de velocitat per part de la processada, essent aquest element la causa principal de l'accident d'autes, segons van determinar a la vista oral i també als informes els agents de l'ordre, i així també ho conclou aquest Tribunal.

En quant als demés elements aixecats per la defensa: l'estat dels pneumàtics i el fet que la calçada en estar més freda/humida els fes perdre adherència, val a dir que si bé els agents del Servei de Policia en el seu informe i a la vista oral, han posat de relleu que efectivament els pneumàtics eren antics de 7 anys el que els fa pressuposar que estaven més endurits, podent aquest element influir en l'accident d'autes, han deixat clar que la causa més probable de l'accident que porta causa fou la velocitat inadequada a la que circulava la processada, no havent rellevat cap problema en la calçada, sinó circumstàncies que comporten, a criteri del Tribunal, que els conductors hagin d'extremar les precaucions tal i com prescriu l' article 3 ja citat del codi de la circulació vigent.

Essent la causa eficient de l'accident la velocitat inadequada a la que circulava la processada, aquesta és constitutiva de la imprudència lleu que se li imputa com altrament aquest Tribunal ja ho ha rellevat (entre altres sentència 138/16), doncs si la processada hagués conduït a la velocitat permesa de 60 km/h, hagués pogut dominar els moviments del seu vehicle.

En quant al cas fortuït, el vigent Codi penal consagra a l' article 5 del Codi penal el principi de culpabilitat No es pot imposar cap pena si no concorre dol o imprudència. Res diu sobre les accions involuntàries però, òbviament, queden excloses de l'àmbit penal. No obstant, no es pot atribuir aquesta involuntarietat a la conducta de la processada a la qual es constata una imprudència, tot i que lleu, suficient per constituir una contravenció penal.

CONSIDERANT SEGON: De les esmentades contravencions penals n'és responsable en concepte d'autora la processada Amaia per haver realitzat personalment els fets de conformitat amb el què disposen els articles 20 i 21 del codi penal i segons es desprèn de la prova practicada suara detallada.

CONSIDERANT TERCER: No concorren en la processada circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal. No obstant, en haver transcorregut en almenys una ocasió, el termini de sis mesos, entre l'informe de l'àrea de medecina legal i forense el 22.10.2019 i la missiva de data 02.09.2020, folis 104 i 106, sense que s'hagi practicat cap acte processal susceptible d'interrompre-la, s'han de declarar prescrites les contravencions penals de lesions per imprudència lleu de les que n'és responsable la processada Amaia, el tot en aplicació de l' article 21 i 124 del Codi de procediment penal , posats en relació amb l' article 81 d) del Codi Penal .

CONSIDERANT QUART: En haver prescrit les contravencions penals suara esmentades escau declarar extingida la responsabilitat penal de la processada Amaia i absoldre-la declarant-se d'ofici les despeses processals causades de conformitat amb el què preveuen els articles 174 i 175.1 del Codi de Procediment Penal .

VISTES les disposicions legals citades i altres de pertinent aplicació, en nom del poble andorrà, el Tribunal de Corts,

DECIDEIX

Declarar la prescripció de les tres contravencions penals de lesions per imprudència lleu de les quals n'és responsable la processada Amaia, la qual s'absolt, tot declarant d'ofici les despeses processals causades.

Contra la present sentència es pot interposar recurs d'apel·lació en el termini de 15 dies a comptar de la seva notificació, d'acord amb el previst als articles 195 i següents del Codi de Procediment Penal .

La processada Amaia, declarada en situació de rebel·lia processal, podrà formular recurs d'audiència en el mateix termini, de conformitat amb el què preveu l' article 247 i ss. del codi de procediment penal .

Així per aquesta nostra sentència, ho manem i signem