HOMICIDI PER IMPRUDÈNCIA GREU (ACCIDENT DE CIRCULACIÓ)

Sentència

Magistrats

Enric Anglada Fors Concepció Baron Mora Anna Estragués Armengol

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Enric Anglada Fors

Concepció Baron Mora

Anna Estragués Armengol

Andorra la Vella, vint-i-set d'abril del dos mil setze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. 6000052/2015 seguida pel presumpte delicte major d'homicidi per imprudència greu, contra Farré, nascut el XXXX, Leningrad, Rússia, fill de Gutierrez i d'Quesada, de nacionalitat espanyola, defensat per la Lletrada Sra. Suárez, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Diez, actuant de ponent i redactor de la sentència, el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER : són fets provats i així es declara que, en data 15 de setembre del 2012, vers les 12h27 hores, el processat Farré, nascut el XXXX, de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals, circulava a una velocitat inadequada per les circumstàncies de la via, conduint el vehicle Porsche model 993 (E) XXXXXXXX per la carretera general núm. 3 en sentit descendent des de la Coma d'Arcalís vers Ordino, essent aquesta un tram de muntanya amb un desnivell d'entre el 5% i el 9%, quan, en arribar a l'alçada del punt quilomètric 25,150 on el desnivell de la carretera és del 6%, i després de traçar una lleugera corba de gir a l'esquerra, el processat Farré, degut a l'excés de velocitat en què circulava, perdé el control del vehicle, sortint-se de la calçada pel marge esquerre de la mateixa i precipitant el vehicle pel terraplè on efectuà una volada de 18,5 metres i una caiguda en alçada de 8 metres fins impactar novament a la calçada per la seva part inferior, aturant-se en quedar encastat a la barana protectora de la carretera.

A conseqüència de l'accident, Rius, que anava de passatger a l'interior del vehicle conduït pel processat Farré, resultà mort.

Els familiars del difunt perjudicats han estat degudament indemnitzats per "Allianz, ORG_0" durant el període d'instrucció de la present causa, havent renunciat aquests a res reclamar per raó del sinistre d'autes.

RESULTANT SEGON : El Ministeri Fiscal qualifica els fets com a constitutius del delicte major d'homicidi per imprudència greu, tipificat i penat l'article 104.1 del Codi Penal, del qual en considera responsable, en concepte d'autor, al processat Farré, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.

Demana s'imposi a l'encausat la pena de dos anys de presó part condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, i quatre anys de privació del permís de conduir, així com el pagament de les despeses processals causades, sense que hi hagi lloc d'exigir en concepte de responsabilitat civil, en haver renunciat la família del difunt a res reclamar.

En l'acte del judici oral ratifica el seu escrit de qualificació provisional i l'eleva a definitiu.

RESULTANT TERCER : La defensa de Farré manifesta el seu desacord amb l'exposició de fets del Ministeri Fiscal, i amb la qualificació jurídica, negant rotundament l'excés de velocitat en la producció de l'accident d'autes. Subsidiàriament, els fets serien per imprudència lleu, de manera que els fets constituirien un delicte menor tipificat a l'article 104.2 del Codi Penal, sol·licitant conseqüentment la lliure absolució del seu defensat.

Subsidiàriament, en el negat cas que es pogués estimar l'existència de responsabilitat penal, interessava una pena no superior a 2 mesos d'arrest nocturn condicional, amb un termini de suspensió de la pena de 2 anys i 6 mesos de prohibició de conduir en territori andorrà, atès que no resideix al país.

El dia de la vista oral, ratifica i eleva a definitiu el seu escrit de qualificació provisional, afegint que és d'aplicació l'atenuant de reparació a les víctimes previst a l'article 29.7 del Codi Penal, i que Farré també va patir pels fets havent rebut tractament psicològic. Respecte a la pena, i més subsidiàriament, demana que no s'imposi cap mena de presó ferma sinó condicional.

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER : Els fets declarats provats són legalment constitutius d'un delicte major d'homicidi per imprudència greu, previst i penat l'article 104.1 del Codi Penal, puix que del relat fàctic es desprèn clarament la concurrència en el cas d'autes de tots els elements configuradors del tipus penal esmentat.

Primer de tot, s'ha de deixar palès que, a diferència de l'invocat per la defensa del processat, en el supòsit enjudiciat, no es pot considerar que l'accident ocorregués com a conseqüència d'un problema mecànic, doncs si bé ha quedat provat que el mateix matí el vehicle marca Porsche d'Farré va tenir una anomalia a la pinça del fre de la roda posterior dreta, el cert és que aquest acudí al taller, on li van revisar i reparar degudament, com així ho demostra que no tingués cap altre problema de frens al llarg de dita jornada. Seguidament pujà fins a la concentració de vehicles Porsche a la Coma d'Arcalís, sent inclús filmat i no apreciant-se cap incidència. També es constatà que al moment del sinistre deixà una traça de frenada i de derrapatge, el que evidencia, d'una banda, que els frens precisament funcionaven, i d'altra, que la velocitat era superior a l'adequada al concret lloc on es produí el sinistre. Al respecte ha declarat a l'acte del judici oral l'Agent Major del Servei de Policia núm. PO184, un dels què realitzà l'atestat de circulació, que per la dinàmica de l'accident pot afirmar que el derrapatge del Porsche no podia ser degut a un mal funcionament dels frens, doncs hagués derrapat al revés, i per tant, la teoria de la possible errada mecànica del fre, cas de que aquest s'hagués bloquejat, no és versemblant, ja que el turisme no hauria fet un moviment anti-horari sinó al contrari.

Dita versió d'inexistència de problema mecànic als frens ha vingut també corroborada per l'informe pericial efectuat pel pèrit d'automòbils Sr. Salamanca en període d'instrucció, el qui, un cop analitzats els diversos elements de frenada del vehicle Porsche 993 Turbo, conclogué que totes les quatre pinces de fre del vehicle estaven correctament collades als seus suports i a una pressió/força suficient per a garantir un correcte funcionament. Així mateix asseverà que el sistema de fre de la roda posterior dreta o la seva manipulació pel que fa a la pinça i el suposat cargol que faltava (no essent així en el moment de l'accident i de verificar el vehicle) no va ésser motiu d'un mal funcionament ni va poder incidir d'alguna forma en la pèrdua del control del vehicle, atès que la subjecció del sistema de frens i de les peces de desgasts dels mateixos es trobaven correctament muntades. Aquesta conclusió fou ratificada en la seva integritat a l'acte del plenari.

En conseqüència, el Tribunal descarta de manera absoluta i rotunda que la causa de l'accident enjudiciat fos fruit d'un problema mecànic.

De les probabilitats analitzades, l'única plausible és la de l'excés de velocitat per part del processat i/o una possible distracció del mateix en la conducció del vehicle, doncs ha quedat plenament demostrat que abans de produir-se el sinistre aquest circulava pel carril contrari (foli 7), quan la carretera ja es trobava oberta al transit, el que, per se, també comportaria una qualificació d'imprudència greu. No es poden obviar, ni desconèixer, les característiques de la via -carretera de muntanya plena de corbes molt tancades i amb un desnivell important-, i la potencia del vehicle sinistrat, que, segons les màximes d'experiència, agafa ràpidament molta velocitat.

Finalment, s'ha d'afegir que resulta jurídicament irrellevant als efectes pretesos, que el centenar de vehicles Porsche participants en la concentració baixessin un darrere l'altre, tota vegada que la fila de cotxs pot ser més o menys distanciada, i en el present cas es demostra que així era, al no haver impactat aquest, quan perdé el control, amb cap altre vehicle, ni amb el que el precedia ni amb els que es podien trobar més endavant, quan caigué des d'una alçada de 8 metres a la mateixa carretera, fruit de la volada de 18,05 metres que va efectuar.

CONSIDERANT SEGON: Del dit delicte n'és responsable en concepte d'autor Farré per haver realitzat personalment els fets que l'integren, de conformitat amb el que disposen els articles 20 i 21, paràgraf primer del Codi Penal, com resulta de la prova practicada a l'acte del judici oral, i singularment de la testifical de l'Agent Major del Servei de Policia núm. PO184 i de la pericial tècnica realitzada, a les quals ja s'ha fet referència en la precedent consideració jurídica.

CONSIDERANT TERCER : Concorre en el processat la circumstància modificativa de la responsabilitat penal, atenuant d'haver reparat el dany ocasionat a les víctimes, prevista a l'article 29.7 del Codi Penal.

CONSIDERANT QUART: A efectes de determinació de la pena, el Tribunal, a l'empara de l'establert a l'article 56 del Codi Penal, tindrà en compte la manca d'antecedents penals del processat i la seva concreta situació personal.

CONSIDERANT CINQUÈ: Tot responsable penalment ho és també civilment. No obstant, en el present cas, no hi ha lloc a exigir responsabilitat civil, en haver estat els perjudicats degudament indemnitzats i haver renunciat a res reclamar.

CONSIDERANT SISÈ: D'acord amb el que disposen els articles 100.2 del Codi Penal, i 174, 175 i 181.1 c) del Codi de Procediment Penal, cal imposar a l'acusat, el pagament de les despeses processals causades.

VIST

les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M :

Hem de condemnar i condemnem a Farré, com a responsable penalment, en concepte d'autor, d'un delicte major d'homicidi per imprudència greu, amb la concurrència de la circumstància modificativa de la responsabilitat penal atenuant de reparació dels danys ocasionats, a la pena de DIVUIT MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de la condemna de dos anys, i PROHIBICIÓ DE CONDUIR EN TERRITORI ANDORRÀ durant un termini de TRES ANYS, així com al pagament de les despeses processals causades, sense que hi hagi lloc d'exigir responsabilitat civil.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació davant d'aquest Tribunal de Corts en el termini de quinze dies hàbils següents a la notificació.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.