Delicte menor d'amenaces no condicionals

Sentència

Magistrats

CAROLINA BAILEN VILA ALFONS ALBERCA SANVICENS MIRIAM DE ROSA PALACIO

Tribunal de Corts

Delictes Menors (Major d'edat) 6000055/2025

ORÍGEN: 5000412/2024 - 0

NIG: 5300543220240002035

S E N T È N C I A

Magistrats Sres./Sr.

Carolina BAILEN VILA

Alfons C. ALBERCA SANVICENS (Ponent)

Míriam DE ROSA PALACIO

Andorra la Vella, a 17 de juny de 2026.

VIST en judici oral i públic pel Tribunal de Corts, la causa núm. 6000055/2025, seguida pel presumpte delicte menor d'amenaces no condicionals tipificat a l' article 143.1 del Codi penal , contra l'acusat qui diu ésser Teodor, nascut el dia NUM000/2000, a Haleb, Síria, fill d' Karina i Nick, de nacionalitat siriana, indocumentat, amb darrer domicili conegut al Centre Penitenciari de la Comella, amb antecedents penals, actualment en situació de llibertat provisional, defensat per la lletrada Sra. Mireia, el qual no compareix malgrat haver estat degudament citat, havent estat declarat en rebel·lia processal a la data del judici oral.

És part acusadora el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Gerard.

És ponent el Magistrat Sr. Alfons C. ALBERCA SANVICENS.

RESULTANT PRIMER.- Són fets provats i així es declara que en data 23/04/2024, l'acusat qui diu ésser Teodor, nascut el dia NUM000/2000, de nacionalitat siriana, i executòriament condemnat mitjançant Ordenança penal de data 15/06/2022 com autor responsable d'un delicte major de creació mediata de document inveraç per particular, trobant-se intern al Centre Penitenciari complint condemna tingué un incident amb el també intern Marco durant el pati del matí.

Tanmateix, vers les 16:20 hores, del mateix 23/04/2024, l'acusat qui diu ésser Teodor, després de diversos incidents de caràcter agressiu produïts a la seva cel·la com el trencament d'una cadira contra la porta, manifestà al Sotsoficial penitenciari titular del carnet professional número NUM001 i a l'agent penitenciari titular del carnet professional número NUM002 "ja li arribarà lo seu a Marco, ni avui ni demà, però el rebentaré, en qualsevol moment li faré la pell".

Com a conseqüència de l'actitud i expressions de l'acusat qui diu ésser Teodor, l'intern Marco es sentí atemorit, quedant-se a la seva cel·la sense sortir a fer activitats per evitar trobar-se amb ell i no tenir problemes.

RESULTANT SEGON.- El Ministeri Fiscal en el seu escrit de qualificació provisional, considera els fets com a constitutius d'un delicte menor d'amenaces no condicionals tipificat a l' article 143.1 del Codi penal , essent l'acusat Teodor responsable en concepte d'autor, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, demanant que se li imposi la pena de cinc (5) mesos de presó condicional amb un termini de suspensió de la pena de dos (2) anys, així com el pagament de les despeses processals causades, sense que hi hagi lloc d'exigir responsabilitat civil en haver renunciat a res reclamar el perjudicat Marco.

En l'acte de la vista oral, eleva la qualificació provisional a definitiva, tot exposant que són prova de la conducta de l'acusat Teodor les testificals del Sotsoficial penitenciari titular del carnet professional número NUM001 i de l'agent penitenciari titular del carnet professional número NUM002, ratificant els informes per ells evacuats en relació als fets ocorreguts en data 23/04/2024 en la seva presència.

RESULTANT TERCER.- La representació lletrada de l'acusat Teodor, en el seu escrit de qualificació provisional manifesta que els fets produïren en el entorn del Centre Penitenciari, estan l'acusat Teodor i Marco compartint cel·la, essent una disputa puntual que es va descontrolar, havent fet les paus entre els dos posteriorment; qualificant-los com a constitutius d'un delicte menor d'amenaces no condicionals tipificat a l' article 143.1 del Codi penal , essent responsable en concepte d'autor, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, demanant que se li imposi la pena de quatre (4) mesos de presó condicional amb un termini de suspensió de la pena d'un (1) any, així com el pagament de les despeses processals causades, sense que hi hagi lloc d'exigir responsabilitat civil.

En l'acte de la vista oral eleva a definitives les seves conclusions provisionals, reiterant que es tractà d'un incident puntual en l'entorn del règim penitenciari com a conseqüència d'un malentès, havent renunciat a res reclamar Marco.

CONSIDERANT PRIMER.- Els fets declarats provats són constitutius d'un delicte menor d'amenaces no condicionals tipificat a l' article 143.1 del Codi penal quan diu "Qui, sense exigir condició, amenaci una persona de cometre contra ella, contra algú de la seva família o contra una persona amb qui tingui una vinculació íntima, un delicte contra la vida o la integritat física o un delicte major del qual es derivi un risc contra la vida de les persones, ha de ser castigat amb pena de presó de fins a dos anys o d'arrest.".

De manera general, es deriva la referida qualificació i els seus elements conformadors, no únicament del reconeixement dels fets per part de l'acusat qui diu ésser Teodor en fase d'instrucció en la seva declaració prestada en seu judicial, sinó ensems de la conformitat expressada per la seva representació lletrada a la data del judici oral, i de la testifical practicada ensems en fase d'instrucció en la persona de Marco, i de la prova practicada a la vista oral amb les testificals del Sotsoficial penitenciari titular del carnet professional número NUM001 i de l'agent penitenciari titular del carnet professional número NUM002.

Efectivament, l'acusat qui diu ésser Teodor manifestà a la seva declaració prestada en data 02/07/2024 per davant el Batlle instructor (foli 17 i s.) que no tenia intenció de fer-li mal a Marco, amb qui havien compartit cel·la, que ho va dir en un moment de nervis i escalfament, i que demanava disculpes.

Tanmateix, Marco posà en relleu a la seva declaració prestada en data 07/06/2024 per davant el Batlle instructor (foli 8 i s.) que no es coneixien amb l'acusat Teodor amb anterioritat a l'ingrés al Centre penitenciari, renunciant a les accions civils i penals que li poguessin correspondre; nogensmenys, considerava a aquell una persona agressiva, que mantenia conflictes amb diversos interns i funcionaris del Centre, havent pegat a una altra persona; així com que a ell li havia amenaçat en diverses ocasions, pel que li tenia por, havent-se quedat a la seva cel·la sense sortir a fer activitats per evitar trobar-se amb ell i no tenir problemes.

Finalment, de la prova practicada a la vista oral amb les testificals del Sotsoficial penitenciari titular del carnet professional número NUM001 i de l'agent penitenciari titular del carnet professional número NUM002, ratificant els informes per ells evacuats en relació als fets ocorreguts en data 23/04/2024 en la seva presència i que comportaren la resolució de data 29/05/2024 en el marc de l'expedient disciplinari número NUM003 incoat envers l'acusat Teodor quan es trobava intern al Centre Penitenciari i que obra incorporat com a documental (folis 2 i s.).

Així, es troben reunits tot els element conformadors del tipus penal d'amenaces imputat a l'acusat Teodor, establerts, entre d'altres, mitjançant Sentència número 3-2026, dictada en data 31/03/2026 per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia en el marc de la causa TSJP .- Recurs General 0000002/2026; Contravencions Penals 6000089/2025.

Pel que fa a l'element objectiu dels tipus, les paraules pronunciades per l'acusat Teodor en presència de del Sotsoficial penitenciari titular del carnet professional número NUM001 i de l'agent penitenciari titular del carnet professional número NUM002, conforme "ja li arribarà lo seu a Marco, ni avui ni demà, però el rebentaré, en qualsevol moment li faré la pell", constitueixen objectivament la comminació d'un mal futur, injust, possible, consistent en un delicte contra la vida o la integritat física d' Marco, depenent de la voluntat del subjecte actiu i susceptible de produir intimidació, tal i com es desprèn del contingut semàntic de les paraules emprades, del to alt i agressiu emprat mentre trencava una cadira contra la porta de la cel·la en estat d'excitació, i del moment en el que foren proferides després d'haver tingut un incident al pati del Centre Penitenciari entre ambdós.

En aquest sentit, la referida Sentència número 3-2026, dictada en data 31/03/2026 per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia exposa en el seu II CONSIDERANT que: "Pel que fa a l'element subjectiu, recordarem que les amenaces, tipificades en el nostre Codi penal com a delicte o contravenció penal, són infraccions doloses de mera activitat, que es consumen quan l'anunci del mal arriba a la persona a qui és destinat, sense que calgui la pertorbació anímica que persegueix l'autor, sinó que n'hi ha prou amb l'aparença de serietat i fermesa, produïda per la presència d'expressions, de formes o de circumstàncies idònies, de naturalesa a produir efectes intimidatoris. Això és lògic perquè tal i com ha tingut ocasió de manifestar anteriorment aquest Tribunal, "l'amenaça no es pot subjectivar en funció de l'impacte que pugui produir en l'amenaçat, doncs la variabilitat de reaccions és inabastable per al dret i no pot deixar-se en mans de la pròpia víctima la decisió del precepte penal aplicable" (TSJP 56/2021) . Així, també s'ha afirmat que "el temor que pugui experimentar el subjecte passiu de l'amenaça no és un element del tipus penal. Sí que ho és que l'amenaça sigui seriosa i creïble i aquesta seriositat i credibilitat ha de valorar-se amb criteris objectius i no des del prisma de l'afectació o impacte emocional que s'hagi produït en el subjecte passiu, en tractar-se d'un element subjecte a fluctuacions en funció de la personalitat i circumstàncies d'aquest". (TSJP 47/2023).

Tampoc és necessari que l'autor hagi volgut executar o sigui capaç d'executar les seves amenaces, trobant-se constituït l'element moral de la infracció, per la simple consciència del mal produït. Així, com ja va dir la Sala en (TSJP 56/21 i 47/2023), "la intenció o dol que ha de concórrer en el subjecte actiu en les amenaces no és la d'efectivament complir-les, sinó la d'exercir pressió sobre la víctima, atemorint-la i privant-la de la seva tranquil·litat i assossec, constituint precisament el bé jurídic d'aquesta infracció la llibertat de la persona i el dret que tots tenen a l'assossec i a la tranquil·litat personal en el desenvolupament normal i ordenat de la seva vida."

En el cas d'autes, les paraules deliberadament proferides per l'acusat qui diu ésser Teodor són inequívoques i ho foren per instil·lar un sentiment de por a l'intern Marco, contenint un anunci clar de la seva voluntat d'atemptar contra la vida o la integritat física de l'intern Marco; el qual, es sentí intimidat fins al punt de no voler sortir de la seva cel·la o participar en activitats del Centre Penitenciari per por a trobar-se amb l'acusat Teodor i que aquest les pogués portar a terme efectivament.

CONSIDERANT SEGON.- De l'esmentat delicte menor n'és responsable en concepte d'autor, per haver realitzat personalment els fets punibles, en mèrits del què disposen els articles 20 i 21 del Codi penal , l'acusat qui diu ésser Teodor.

CONSIDERANT TERCER.- No concorren en la persona de l'acusat qui diu ésser Teodor circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal.

CONSIDERANT QUART.- A efectes de fixació de la pena, s'ha de tenir en compte les disposicions de l' article 56 del Codi Penal , les peticions de pena efectuades pel Ministeri Fiscal i la defensa de l'acusat qui diu ésser Teodor, així com les assenyalades per a les conductes tipificades com a delicte menor d'amenaces no condicionals a l' article 143.1 del Codi penal consistents en penes de presó de fins a dos anys o d'arrest, pel que el Tribunal considera adequada a les seves circumstàncies personals i concurrents la pena de cinc (5) mesos de presó condicional amb un termini de suspensió de la pena de dos (2) anys, sense que hi hagi lloc d'exigir responsabilitat civil en haver renunciat expressament a les accions penals i civils al seu abast Marco.

CONSIDERANT CINQUÈ.- Igualment, de conformitat amb les disposicions dels articles 174 , 175.2 i 181.1 c) del Codi de procediment penal , l'acusat qui diu ésser Teodor ha de ser condemnat al pagament de les despeses processals causades.

VISTES les disposicions legals citades i altres de pertinent aplicació, en nom del poble andorrà, el Tribunal de Corts,

DECIDEIX

Condemnar qui diu ésser Teodor, en rebel·lia processal, com autor responsable del delicte menor d'amenaces no condicionals, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, a la pena de cinc (5) mesos de presó condicional amb un termini de suspensió de la pena de dos (2) anys, sense que hi hagi lloc d'exigir responsabilitat civil; així com al pagament de les despeses processals causades.

Contra aquesta sentència el condemnat rebel pot interposar recurs d'audiència en un termini de quinze dies a comptar del lliurament personal de la còpia de la sentència de conformitat amb el què disposen els articles 247 i següents del Codi de procediment penal; i, el Ministeri Fiscal pot interposar recurs d'apel·lació en el termini de quinze dies següents a la notificació de la sentència de conformitat amb el què disposen els articles 195 , 199 i concordants del Codi de procediment penal .

Així per aquesta nostra sentència, ho manem i signem.