XEC SENSE PROVISIÓ

Sentència

Magistrats

Jean-Marie Ferrandez Enric Anglada Fors Jacques Richiardi Martel

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Morillo Enric ANGLADA FORS

Jacques Richiardi

Andorra la Vella, vint-i-u de març del dos mil dotze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, el recurs d'apel·lació formulat contra la sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en la causa núm. DM-156-1/06 seguida pel delicte menor d'emissió de xec donant contraordre de pagament, sent part apel·lant Calatayud, representat pel Lletrat Sr. Aguilar, i sent part apel·lada el Ministeri Fiscal, representat per la Sra. ENTITY_6; actuant de ponent el magistrat Sr. Morillo, havent el Tribunal designat per a la redacció de la sentència el Magistrat Sr. Jacques Richiardi.

RESULTANT:

que el resultant de fets provats de la sentència apel·lada diu el següent:

"que foren fets provats i així es declarà que el processat Calatayud, en data 31 de març de 2000, va atorgar amb la societat A. S.L., representada per Guerrero, el contracte de lloguer d'una màquina, tipus pala excavadora, per un termini de sis mesos, per a dur a terme uns desmunts en un terreny ubicat a la partida de la presa de Ransol, del terme de la Parròquia de Canillo ; que, ensems, junt amb el lloguer de la pala excavadora, es va convenir que la societat A. S.L. posaria a disposició de Calatayud dos xofers durant el mateix període; que ambdós contractants van convenir que el lloguer de la màquina, tipus pala excavadora, fora de tres-cents mil francs francesos, i el dels dos xofers fora de vint-i-quatre mil francs francesos mensuals, és a dir, cent quaranta-quatre mil francs francesos pels sis mesos ; que en el moment de formalitzar el contracte, ambdós contractants van acordar que Calatayud faria un primer pagament a compte de la quantitat total, d'un muntant de tres-cents seixanta mil francs francesos; que a tal efecte el processat, en data 29 d'abril de 2000, va emetre el xec número (...) lliurat sobre el compte de l'entitat bancària ORG_0, número (...), per tres-cents seixanta mil francs francesos, i el va entregar a ENTITY_7; que, el 2 de maig de 2000, Guerrero va anar al seu banc per tal de cobrar el xec de tres-cents seixanta mil francs francesos, no podent-ho fer per quant Calatayud havia donat contraordre de pagament, al·legant un incompliment contractual."

RESULTANT: que la part dispositiva de la sentència apel·lada conté el següent pronunciament:

"Decidim: que hem de condemnar i condemnem el processat Calatayud com a autor responsable del delicte menor d'emissió de xec donant contraordre de pagament a les penes d'un (1) mes d'arrest domiciliari condicional i prohibició d'emetre xecs per un període de tres (3) mesos, així com al pagament de les despeses processals causades ;

Que hem de fer i fem expressa reserva d'accions civils a favor del perjudicat Guerrero, representant de la societat A. S.L., per l'import del xec impagat."

RESULTANT: que la representació lletrada de Calatayud ha formulat recurs d'apel·lació contra aquesta sentència.

Recordant que una primera sentència de data 13 de maig de 2008 del Tribunal de Batlles havia estat declarada nul·la per sentència d'aquest Tribunal de data 15 de gener de 2009, del fet que determinades qüestions de dret al·legades per la defensa no havien estat resoltes, sol·licita que sigui declarada la nul·litat de la sentència de data 15 de desembre de 2010 que no fonamenta ni raona els motius pels quins desestima l'apreciació de la circumstància excloent de legitima defensa i de l'estat de necessitat.

Subsidiàriament, demana l'absolució del seu defensat, sostenint que:

els fets reals són més complexes que els fets declarats provats en la sentència recorreguda,

les relacions entre la societat A. S.L. i Calatayud no es van limitar al contracte relatiu a la màquina tipus pala excavadora i a la posta a disposició de dos xofers, sinó que el 29 d'abril de 2000, es van atorgar entre les parts diferents contractes descrits amb precisió en la sentència de data 6 de setembre de 2007 del Tribunal de Batlles, Secció Civil, junta al seu escrit de qualificació provisional,

per aquesta sentència ferma i definitiva, però no executada per la Batllia per motiu de la insolvència de la societat A. S.L., aquesta ha estat condemnada a satisfer a Calatayud les quantitats que va pagar l'any 2000 sense rebre cap contraprestació, com l'entrega de dos camions que mai van ser lliurats,

el xec objecte del present procediment anava destinat a pagar l'arrendament d'una màquina que mai va ser posada a disposició de Calatayud,

la contraordre va ser deguda únicament i exclusivament al fet que Calatayud es va adonar de l'engany en el qual havia caigut,

és de dret aplicar la circumstància excloent de responsabilitat criminal de l'article 27 del Codi Penal i, subsidiàriament, la de l'excusa de necessitat.

Més subsidiàriament, sol·licita una dispensa de pena, desestimant la sentència apel·lada la seva demanda en aquest sentit per un motiu erroni en dret a saber que l'article 57 del Codi Penal només s'aplicaria als delictes culposos i no als dolosos.

A l'acta de la vista oral, ratifica el seu escrit de recurs.

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs formulat i sol·licita la integra confirmació de la sentència recorreguda, fent valdre que:

la Sentència ha valorat opportunament la complexitat de les relacions contractuals existents entre el lliurador i el beneficiari del taló, ja que a nivell de responsabilitat civil, no condemna al recurrent a satisfer l'import del xec d'autes,

la Sentència motiva adequadament la desestimació de les eximents de legítima defensa i estat de necessitat invocades per la representació lletrada del condemnat,

la demanda de dispensa de pena ha estat rebutjada a bon dret per tractar-se d'un delicte imprudent i per no haver-se acreditat els requisits de reinserció social satisfactoris per part del condemnat.

CONSIDERANT:

que la demanda de nul·litat de la sentència recorreguda ha de ser rebutjada, ja que aquesta, contràriament al mitjà sostingut en l'escrit de recurs, es troba motivada en dret i en fets, encara que de manera molt sintètica i parcialment inadequada; en efecte, desprès el record de dues sentències del nostre Tribunal en matèria de legitima defensa i d'estat de necessitat, d'una part la primera circumstància excloent de la responsabilitat criminal invocada per la representació lletrada del processat ha estat desestimada pel motiu que "no es pot considerar que l'actuació d'Guerrero constitueixi una agressió il·legítima", d'altra part, la segona circumstància ha estat també desestimada pel motiu que "dels autes no se'n desprèn que Calatayud estigués en una situació aflictiva d'angoixa i amb manca de tot allò més indispensable pel seu sosteniment ja que no és suficient per al·legar aquesta circumstància una mera escassetat de diners perquè la necessitat ha de ser plena".

CONSIDERANT: que és constant que en el marc del conveni entre parts de data 29 d'abril de 2000 i no 31 de març relatiu al lloguer d'una pala excavadora i a la posta a disposició de dos xofers, Calatayud va emetre el mateix dia el xec núm. (...) lliurat sobre el compte núm. (...) de l'entitat bancària ORG_0 per un import de 360 000 francs francesos al benefici de la societat A. S.L. i que Guerrero, representant d'aquesta societat, no ha pogut cobrar dit xec, presentat al cobrament el 2 de maig de 2000, en raó de la contraordre de pagament donada pel lliurador poc dies després, fora dels dos casos exclusius previstes par l'article 242.1 b) a saber la pèrdua o la sostracció, no essent l'incompliment contractual un cas legal d'oposició al pagament d'un xec.

CONSIDERANT: que l'article 27.1 a) del Codi Penal defineix, en cas de defensa de béns, l'agressió il·legítima com l'acció constitutiva de delicte o contravenció penal que els posi en perill de deteriorament o pèrdua imminent; així, la legitima defensa és exclusivament admissible, en matèria d'atemptat als bens, quan l'acte ha estat comés amb l'objectiu d'interrompre l'execució d'un delicte o d'una contravenció penal; dit d'una altra manera, l'article 27.1 a) no permet una defensa contra un acte conforme al dret, com el fet pel beneficiari d'un xec de presentar al cobrament aquest.

CONSIDERANT: que l'estat de necessitat suposa l'existència d'un perill actual o almenys imminent; ara bé, Calatayud no prova que a la data de la contraordre, existia un tal perill necessitant per la salvaguarda del seu patrimoni l'actuació prohibida per la llei.

CONSIDERANT: que compte tingut dels elements de la causa i especialment de la manca d'antecedents penals de Calatayud, de la socialització evident d'aquest, de l'antiguitat dels fets, del context de l'actuació delictuosa i de la qualitat final de creditor de l'interessat envers la societat A. S.L., és de bona justícia d'atorgar la dispensa de pena sol·licitada, en aplicació de l'article 57.2 del Codi Penal.

Decisio

Per consegüent, la sentència recorreguda ha de ser confirmada per substitució de motius pel que fa la declaració de culpabilitat de Calatayud pel delicte menor d'emissió de xec donant contraordre de pagament i revocada pel que fa la dispensa de pena.

CONSIDERANT: que de conformitat amb els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, cal declarar d'ofici les despeses processals causades en aquesta segona instancia.

VIST les disposicions legals aplicables en la causa, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que hem de desestimar i desestimem la demanda de nul·litat de la sentència de data 15 de desembre de 2010 dictada pel Tribunal de Batlles en la causa núm. DM-156- 1/06, formulada per la representació lletrada de Calatayud.

Desestimant parcialment el recurs d'apel·lació formulat contra aquesta sentència, confirmem la mateixa pel que fa la declaració de culpabilitat de Calatayud pel delicte menor d'emissió de xec donant contraordre al pagament però la revoquem pel que fa la dispensa de pena.

Diem que Calatayud serà dispensat de pena per aplicació de l'article 57 del Codi Penal.

Declarem d'ofici les despeses processals causades.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.