LESIONS DOLOSES

Sentència

Magistrats

Jean-Marie Ferrandez Concepció Baron Mora Enric Anglada Fors

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Agullo

Enric Anglada Fors

Concepció Baron Mora

Andorra la Vella, u d'abril del dos mil onze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, el recurs d'apel·lació formulat contra la sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en la causa núm. DM-097-1/10 seguida pel delicte menor de lesions doloses, sent part apel·lant Sancho, representat pel Lletrat Sr. Criado, i sent part apel·lada el Ministeri Fiscal, representat per la Sra. ENTITY_6; actuant de ponent i redactor de la sentència, el Magistrat Sr. Agullo.

RESULTANT:

que el Resultant de fets provats de la sentència apel·lada diu el següent:

"que són fets provats i així es declara que la matinada del dia 6 de juliol de 2008, vers les 03.00 hores, el processat, Sancho, es trobava a l'interior del local nocturn "Q. Q." radicat a la vila d'Escaldes-Engordany, lloc on trobà a la perjudicada, Sanz, amb qui ja havia tingut problemes amb anterioritat. Que, la perjudicada i arran dels problemes haguts, i en veure'l, li tirà contra els peus una ampolla de cervesa que duia a les mans, sense però arribar-lo a tocar, iniciant-se llavors una discussió entre ambdós, en el transcurs de la qual el processat li proferí paraules vexatòries com "filla de puta", "la teva mare és una puta i el teu pare un cornut".

Que, així mateix, en el transcurs de la referida discussió el processat Sancho li donà un cop de peu a la part dreta de la paret toràcica de la perjudicada Sanz, causant-li lesions, doncs, consta en autes, segons l'informe mèdic forense elaborat per la Dra. I. G. V., Metge de l'Àrea de Medicina Legal i Forense del M.I. Govern d'Andorra que obra en autes (Foli 83 a 86), que el mateix dia dels fets la perjudicada fou atesa al Servei d'Urgències de l'hospital Nostra Senyora de Meritxell on se li va diagnosticar una contusió a la paret toràcica i erosions cutànies superficials a les extremitats superiors, havent consistit el tractament en un tractament pal·liatiu del dolor, consistent en analgèsics i un protector gàstric, havent precisat d'un total de set (7) dies d'estabilització de les lesions impeditives per a les activitats habituals, havent-se valorat el perjudici estètic en nul i el perjudici del dolor en lleu (1/7). "

RESULTANT: que la part dispositiva conté el següent pronunciament:

"Que hem de condemnar i condemnem Sancho, com autor del delicte menor de lesions doloses a la pena d'un (1) mes d'arrest nocturn condicional, multa en la quantia de tres-cents euros (300.- EUR), a la prohibició d'entrar en contacte amb la víctima, Sanz, durant un període de dos (2) anys, i amb termini de suspensió de la condemna també de dos anys i al pagament de les despeses processals causades.

Que, en concepte de responsabilitat civil, l'implicat Sancho, indemnitzarà a la perjudicada, Sanz en la quantitat de mil dos-cents noranta-sis euros amb dinou cèntims (1.296,19.- EUR) en concepte de perjudici sofert."

RESULTANT: que la defensa del Sr. Sancho formula recurs contra la sentència de referència, doncs considera que no ha quedat provat que el seu defensat fou autor d'agressió contra la Sra. Sanz, ja que estima que les manifestacions del testimoni Miró així com l'informe del Servei d'Urgències, no són elements suficients per a demostrar que s'hauria produït una agressió per part del seu defensat, i que, al contrari, dels testimoniatges dels Srs. Porras i Palmer resulta que en realitat, va ser el seu defensat que fou agredit físicament per la Sra. Sanz.

Subsidiàriament, en l'hipotètic cas que es considerés que el Sr. Sancho va agredir a la Sra. Sanz, manifesta que seria més ajustat a Dret, condemnar-lo a la pena d'un mes d'arrest nocturn condicional i a una multa de 150 euros sense la pena complementària de prohibició d'entrar en contacte amb la Sra. Sanz. En quant a la responsabilitat civil, estima excessiva la quantitat objecte de la condemna, doncs l'I.T.T. no ha estat acreditada i per tant, cap quantitat li pot correspondre al respecte. Així doncs accepta una hipotètica condemna de 1.016,19 (900 + 116,19) euros.

En l'acte del judici oral, ratifica i eleva a definitiu el seu escrit de recurs sol·licitant la revocació de la sentència recorreguda i l'absolució del Sr. Sancho.

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs formulat per considerar la sentència recorreguda en tots els seus extrems ajustada a Dret i per tant sol·licita la confirmació d'aquesta. En l'acte del judici oral ratifica i eleva a definitives les seves conclusions.

CONSIDERANT:

que la part apel·lant impugna la sentència dictada pel Hble. Tribunal de Batlles, per entendre que en el present cas el seu defensat no va agredir a la Sra. Sanz, estimant que aquesta darrera instància ha incorregut en una indeguda apreciació de la prova obrant en les actuacions, i per tant procedeix declarar la lliure absolució del Sr. Sancho.

CONSIDERANT: que com ja té declarat aquest Tribunal, si bé el Tribunal "ad quem" pot, en qualsevol recurs d'apel·lació, revisar la prova de càrrec i la valoració conjunta de tot el material probatori feta pel Jutjador "a quo", no és menys cert que, atesos els principis d'immediació, publicitat i contradicció, rectors del judici oral, aquesta facultat de l'òrgan d'apel·lació haurà d'exercir-se sempre en mesura i tant sols en aquells supòsits en que l'error en l'apreciació de la prova resulta del tot evident, situació que és perfectament valorable pel Tribunal quan es tracta de proves documentals o pericials, degut a que pot apreciar-les per si mateix, però en canvi, no ho és tant en aquells altres supòsits en que la prova practicada es limita a les declaracions dels implicats i dels testimonis, en el seu cas, en que per la seva valoració té una absoluta i decisiva importància el principi d'immediació. Doncs bé, i d'acord amb aquest principi, (article 158 del Codi de Procediment Penal), aquest Tribunal, avaluant amb consciència les proves practicades, les raons exposades per l'acusació i la defensa i les manifestacions dels intervinents en els fets, de conformitat amb el disposat de l'article 160 del Codi de Procediment Penal, arriba a la mateixa conclusió que la del Hble. Tribunal de Batlles, és a dir que s'ha quedat suficientment provat la responsabilitat penal del recurrent en els fets que se l'imputen, doncs:

la perjudicada Sanz ha declarat i reiterat en tot moment i a la vista oral, la seva versió segons la qual Sancho li va propinar un cop de peu a l'alçada del tòrax, fent-la caure al terra.

aquesta versió queda avalada, tant pels informes mèdics obrant en autes que acrediten la realitat de les ferides sofertes (contusió a la paret toràcica) essent aquest tipus de lesions compatible amb el mecanisme de la seva producció descrit per la víctima, com pel testimoniatge de Miró. Cal precisar en quant a les al·legacions de la defensa del recurrent sobre la credibilitat de les declaracions d'aquest testimoni, que el mateix dubte pot aplicar-se als testimonis P. i T. D. S. M., essent aquests darrers amics del recurrent, com D. C. P. era amiga de la víctima. A més a més P. D. S. M. ha tingut una visió fragmentada del que ha passat ja que ha precisat a la vista oral que no havia vist lo que havia passat abans de que C. tirés una botella a C..

CONSIDERANT: que pel que respecta la pena pronunciada, aquesta es conforme a la prevista pel Codi Penal i adaptada a la situació conflictual que oposa els interessats, cosa que justifica plenament la prohibició imposada al processat, d'entrar en contacte amb la víctima, per un període de dos anys.

CONSIDERANT: en quan a la responsabilitat civil, el Tribunal de Batlles en la seva sentència avui recorreguda, ha tingut en compte tots els elements constitutius de la mateixa, que resulta de la responsabilitat penal, i ha fet una perfecta valoració dels perjudicis soferts a partir dels informes mèdics obrant en autes, i en adequació amb la jurisprudència dels Tribunals andorrans.

CONSIDERANT: que per tot el que s'ha dit, i sense necessitat de més consideracions, degut a la claredat de la qüestió analitzada, procedeix la plena i total confirmació de la resolució impugnada, i la desestimació, per tant, del recurs d'apel·lació formulat contra la mateixa.

CONSIDERANT: que d'acord amb el que disposen els articles 174 i 175.2 del Codi de Procediment Penal, cal imposar al recurrent el pagament de les despeses processal causades en la present instància.

Decisio

V I S T les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que desestimant el recurs d'apel·lació interposat pel Lletrat Criado en nom i representació del Sr. Sancho, contra la sentència de data 13 de setembre 2010, dictada pel Hble. Tribunal de Batlles en la causa Dm- 97-1/10, CONFIRMEM INTEGRAMENT dita sentència i condemnem Sancho al pagament de les despeses processals causades en aquesta instància.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.