LESIONS I DANYS PER IMPRUDÈNCIA LLEU (ACCIDENT DE CIRCULACIÓ)

Sentència

Magistrats

Jean-Marie Ferrandez Concepció Baron Mora Jacques Richiardi Martel

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Herrera Concepció BARON MORA Jacques Richiardi

A la Vila d'Andorra la Vella, vint-i-tres d'octubre de dos mil nou.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, el recurs d'apel·lació formulat contra la sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle en la causa núm. CP- 290-1/07 seguida per la contravenció penal de danys i lesions per imprudència, sent parts apel·lants Manso, Montenegro i Manso, representats tots tres pel Lletrat Sr. Álvarez i parts apel·lades Carnero, la ORG_0 Zapata, representats ambdós pel Lletrat Sr. Marti, i el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Estany, actuant de ponent la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora, havent designat el Tribunal ponent per la redacció de la sentència, el Magistrat Sr. Herrera.

RESULTANT:

que el Resultant de fets provats de la sentència apel·lada diu el següent:

"són fets provats i així es declara, que en data 8 de desembre del 2006, vers les 16h20 hores es va produir un accident de circulació al creuer entre l'Av. Tarragona i el C/ Esteve Dolsa de la vila d'Andorra la Vella resultant implicats:

Un turisme 4X4 marca Mitsubishi model Montero, amb matrícula andorrana (...) conduït pel seu propietari Manso, que portava com a passatgers a Manso i Montenegro.

Un turisme marca Renault model Megane, amb matrícula espanyola (...), conduït pel seu propietari Carnero i assegurat a la Cia. Zapata, el qual anava acompanyat de diverses persones.

Que la col·lisió es va produir quan Carnero realitzà una maniobra d'incorporació des de l'Av. Tarragona al C/ Esteve Dolsa, donant-li pas els vehicles que circulaven pel carril contrari. Que en el moment de realitzar-la fou col·lidit pel turisme conduït per Manso, que circulava pel carril bus.

A rel de la col·lisió els vehicles van patir danys i els ocupants dels turismes van patir lesions de caràcter lleu.

A la data de producció dels fets, el carril per on circulava Manso estava prohibit als turismes, no resulta acreditada cap imprudència en la conducció del Sr. Carnero."

RESULTANT: que la part dispositiva de la sentència apel·lada conté el següent pronunciament:

"DECIDEIX: PRONUNCIAR L'ABSOLUCIÓ del Sr. Carnero de les contravencions penals de danys i lesions per imprudència de les quals venia acusat en el marc de la causa penal CP-290-1/07, no havent lloc a pronunciar responsabilitats penals ni civils per aquesta causa, i declara d'ofici les costes del present procediment."

RESULTANT: que la representació lletrada dels Senyors Manso, Montenegro i Manso formula recurs d'apel·lació contra la sentència de referència.

En el seu escrit de recurs sosté que l'únic responsable penal i civil de l'accident de circulació és el conductor del vehicle marca Renault Megane conduït per Carnero, el qual creuà el carril bus habilitat per a la circulació de determinats vehicles on circulava Manso sense prendre suficients precaucions, creuant-se així en la trajectòria del vehicle del Sr. Manso.

Posa de relleu, que en realitat, poc importa que el seu defensat circulés en el carril "bus" posant igualment de manifest que no ha quedat acreditat que Manso circulés amb velocitat excessiva; estima que la causa directa i única de l'accident és el creuament sense les suficients mesures de prudència que efectuà el vehicle conduit per Carnero, essent doncs aquest darrer el conductor que comet una imprudència i que ha de responsabilitzar-se de les conseqüències de l'accident.

Demana la revocació de la sentència apel·lada i la condemna del Sr. Carnero com a autor de les contravencions penals de lesions i danys per imprudència dels articles 477 i 485 del Codi Penal a una pena de 300 euros de multa i un mes de privació del permís de conduir per cadascuna de les contravencions esmentades, així com al pagament de la responsabilitat civil derivada dels fets d'autes, és a dir:

L'import de 11.739,46 euros a Manso pels danys soferts pel seu vehicle,

l'import de 1.518,74 euros a Manso corresponent a 18,74 euros per despeses mèdiques i 1.500 euros en concepte de quantum doloris;

- l'import de 2.353,81 euros a Montenegro corresponent 55,64 euros a despeses mèdiques, 298,17 euros a I.T.T. i 2.000 euros a quantum doloris, així com els interessos generats per aquestes quantitats des de la data en què van ser reclamades i els honoraris d'advocat de la part querellant a determinar en període d'execució de sentència.

En l'acte del Judici oral ratifica i eleva a definitives les seves conclusions escrites.

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs interposat i demana la confirmació de la sentència del Tribunal Unipersonal del Batlle de referència recorreguda en tots els seus extrems per considerar-la plenament ajustada a Dret, entén encertades les argumentacions expressades per l'Hble Tribunal de Batlles, incloent la relació dels fets declarats provats en mèrits dels elements de judici recollits en autes i les motivacions que justifiquen la lliure absolució de Carnero.

En l'acte del judici oral ratifica i eleva a definitives les seves conclusions, afirmant que no queda acreditada cap culpa del Sr. Carnero el qual ha canviat de sentit de forma prudent, quan Manso circulava per un carril prohibit a gran velocitat.

RESULTANT: que la defensa del Sr. Carnero palesa que considera ajustada a dret la sentència recorreguda. Manifesta que el seu defensat procedí amb molta precaució a travessar la via quan, desprès d'haver esperat al carril de preselecció, un altre vehicle li deixà el pas, tot comprovant prèviament que pel carril de circulació dret, tampoc circulava cap automòbil.

Estima que fou precisament el comportament imprudent i temerari del Sr. Manso el que provocà l'accident, doncs queda degudament acreditat en autes que aquest darrer circulava amb excés de velocitat per un carril de circulació que en el moment dels fets es trobava reservat exclusivament al Bus o vehicles autoritzats, posant de relleu que el fet que Manso no respectés aquella prohibició comporta la responsabilitat de l'accident.

Estimant que la sentencia recorreguda ha apreciat i valorat correctament la prova practicada en autes, sol·licita la seva confirmació en tots els seus extrems. Subsidiàriament, en el suposat cas que el Tribunal considerés al Sr. Carnero com a responsable de l'accident d'autes, demana imposar-li una pena de cinquanta euros de multa i quinze dies de privació del permís de conduir per cada una de les contravencions. Pel que fa a la responsabilitat civil, considera que hi ha concurrència o compensació de culpes, i que, ates el comportament imprudent i temerari del Sr. Manso, consistent en circular amb excés de velocitat per un carril que en el moment dels fets no es trobava habilitat per a la circulació de vehicles no autoritzats, el coeficient de causalitat del Sr. Carnero no hauria de ser superior en cap cas al deu per cent. Per tant, la indemnització que pertocaria abonar a les Sres. Montenegro i Manso en concepte de pretium doloris valorat en un 1/7 no hauria de superar la suma de 1.200 euros respectivament.

En l'acte del judici oral, ratifica i eleva a definitives les seves conclusions, demanant la confirmació de la Sentencia recorreguda així com la condemna en costes inclosos honoraris d'advocat.

CONSIDERANT:

que l'apel·lant impugna la sentència dictada pel Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle amb el sol motiu que hi ha hagut una errònia valoració de la prova doncs, tot i acceptant que l'apel·lant circulava pel carril Bus, no és cert que el dia dels fets la circulació en aquest carril fos prohibida i tant poc és cert que Manso circulés amb excés de velocitat, i estima que en tot cas la causa única de l'accident fou l'actuació imprudent del Sr. Carnero que creuà el carril en el qual circulava Manso sense prendre les mesures de precaució suficients.

CONSIDERANT: però que, d'acord amb la valoració de la prova efectuada pel Tribunal "a quo", és acreditat en autes que:

el dia dels fets, Manso circulava pel carril de circulació que es trobava reservat exclusivament al Bus o vehicles autoritzats ja que el 8 de desembre del 2006 encara no estaven operatius els pòrtics lluminosos tal com resulta del certificat redactat pel Ministre d'Urbanisme i Ordenament territorial del Govern d'Andorra que consta al foli 64, i que el mateix dia no hi havia cap agent de circulació comunal ni cap agent de policia habilitat per a autoritzar la circulació en el dit carril reservat al Bus, d'acord amb l'article 2 del decret de data 18/10/2006, tal com resulta de l'informe de Policia que costa en autes (foli 11). En aquestes condicions, la circulació pel carril Bus no era autoritzada, i això implica que Manso no tenia prioritat al circular per un carril prohibit.

A més és evident que el dia de l'accident, la circulació pel carril Bus estava prohibida, doncs l'automòbil del Sr. Manso circulava sol en el referit carril i tots els altres vehicles estaven aturats en l'únic carril autoritzat a la circulació, i Manso avançava sol per la dreta tota la fila de vehicles aturats.

Carnero per la seva part, ha actuat amb precaució i prudència per realitzar la seva maniobra de canvi de sentit i travessar el carril contrari, al haver-se aturat en el carril de preselecció abans d'iniciar la seva maniobra quan un altre vehicle li deixà el pas, sense poder imaginar que un vehicle podia circular pel carril de dreta prohibit a la circulació.

Manso circulava amb velocitat excessiva doncs el seu vehicle va deixar una empremta de frenada sobre la calçada de vint metres i el vehicle del Sr. Carnero va ser propulsat uns cinc metres endavant sobre l'efecte del xoc. Endemés d'importància dels danys materials sobre els vehicles i la manifestació del testimoni Marti que declarà el dia de la vista oral que el vehicle que pujava, és a dir el del Sr. Manso, no havia tingut temps de frenar per aturar-se, demostren que aquest darrer circulava amb excés de velocitat.

CONSIDERANT: que per tots aquests elements no hi ha lloc d'apreciar una errònia valoració de la prova per part d'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle, el qual de manera ajustada a Dret ha decretat la lliure absolució del Sr. Carnero constatant que no resulta acreditada cap conducta imprudent per part d'aquest darrer. Per tant procedeix la desestimació del recurs d'apel·lació i la confirmació integra de la sentència dictada apel·lada.

CONSIDERANT: que d'acord amb el que disposen els articles 174 i 175 del codi de procediment penal, cal imposar al recurrent el pagament de les despeses processals causades en aquesta instancia, inclosos el honoraris d'advocat, quina determinació és deixa pel període d'execució de sentència.

Decisio

V I S T les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que DESESTIMANT el recurs d'apel·lació interposat pel Lletrat Sr. Álvarez en representació dels Srs. Manso, Montenegro i Manso, contra la sentència de data 12 de març 2009 dictada pel Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle en la causa CP-290-1/07, CONFIRMEM INTEGRAMENT dita sentència i condemnem als recurrents al pagament de les despeses processals causades pel recurs, inclosos els honoraris d'advocat, a determinar en període d'execució de sentència.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.