APROPIACIÓ INDEGUDA

Sentència

Magistrats

Enric Anglada Fors Concepció Baron Mora Jacques Richiardi Martel

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Enric Anglada Fors

Concepció Baron Mora

Jacques Richiardi

Andorra la Vella, set de maig del dos mil catorze

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. TC-101-6/12 seguida pel presumpte delicte major d'apropiació indeguda, contra Corbacho, nascut el XXXX, Portugal, fill de XXXX i de XXXX, d'estat civil solter, de nacionalitat portuguesa, defensat per la Lletrada Sra. Vilar, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Sanç i acusació particular el lletrat Sr. Expósito, en representació de la perjudicada la societat ORG_0 ; actuant de ponent i redactor de la sentència, el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors.

RESULTANT:

són fets provats i així es declara que el processat Corbacho, nascut el XXXX , de nacionalitat portuguesa, i sense antecedents penals, aprofitant- se de la seva qualitat de recepcionista a l'ORG_1, radicat a l'avinguda Miquel Mateu de la vila d'Escaldes-Engordany, on havia començat a treballar al mes d'octubre del 2009, en data 8 de desembre del 2010, es quedà un sobre contenint la quantitat de 1.881,74 euros, corresponents al cobrament en efectiu de factures de l'hotel que havia estat dipositat a l'interior de la caixa forta el dia anterior a l'espera d'esser recollit per l'empresa ORG_2, aprofitant el processat R. el moment en que el personal de dita empresa de seguretat venia a fer la recollida dels diners, en que ell disposava de la clau de la caixa forta, trobant-se tot sol a l'interior del recinte on es troba ubicada la mateixa, per deixar de lliurar-li el sobre amb el contingut ans referit, sense posar el sobre dins de la bossa que es precintava en aquell moment abans de ser lliurada a l'entitat ORG_2.

Igualment, i fent servir el mateix procediment, en data 13 de març del 2011, el processat R.F., es quedà un sobre contenint la suma total de 7.606,72 euros corresponent a 7.302,85 euros de cobraments en efectiu de factures de l'hotel i altres 303,87 euros de consumicions cobrades al bar del mateix establiment.

Per contra, no ha quedat acreditat que durant la temporada d'hivern 2010-2011, l'acusat R. es quedés amb forfaits que es trobaven dipositats en la recepció de l'hotel i que anaven destinats a ser oferts als clients en règim de mitja pensió, ni que en vengués -sobre uns vuitanta- i quin import reclama la representant de P.H. SAU, compte tingut que respecte d'aquesta imputació, front a la negativa de l'encausat, no hi ha cap indici de que fos així, sinó rumorologia derivada del que ha dit una persona que no ha estat ni tan sols convocada com a testimoni a l'acte del judici oral, i com que resulta del tot impossible determinar, a més de la certesa de la comissió del dit acte, el número de forfaits dels que s'hauria pogut apropiar - cosa que, com s'ha dit, no es considera suficientment acreditat-

, això comporta que, en base al principi d'in dubio pro reo, no se'l pugui condemnar per aquest concret fet il·lícit del que també venia acusat.

CONSIDERANT:

que els fets declarats provats són legalment constitutius del delicte major continuat d'apropiació indeguda de quantia superior a 6.000 EUR, tipificat a l'article 213 del Codi Penal, puix que del relat fàctic referit resulta amb força d'evidència la configuració de tots els elements subjectius i objectius del tipus penal esmentat, a l'haver resultant acreditat que el processat en la seva condició de recepcionista de l'hotel Ibis, amb ànim de lucre i en perjudici de la societat, s'apropià de diners en efectiu provinents de factures de l'hotel per valor de 9.488,46 euros que tenia en dipòsit per ser lliurats a l'empresa de seguretat encarregada de fer el corresponent ingrés a l'entitat bancària.

CONSIDERANT: que del dit delicte major n'és responsable en concepte d'autor el processat Corbacho, per haver realitzat personalment els fets punibles de conformitat amb el que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal, doncs tot i ser negada la seva participació en els fets d'autes, el cert és que desprès de la prova practicada al judici oral, ha quedat suficientment demostrada la comissió per part del processat del delicte continuat ans esmentat.

Que partint de l'invocat per la defensa de l'encausat, s'ha d'expressar que si bé és cert que no hi ha prova directa que acrediti que R. fou la persona que agafà els dos sobres amb diners de l'empresa, si que existeix prova indiciària que evidencia, de forma més que suficient, l'autoria del mateix.

Al respecte s'ha d'indicar que la prova indiciaria, circumstancial o indirecta és bastant per justificar la participació en el fet punible de la persona que se l'imputa, sempre que es trobin reunits uns determinats requisits.

Dites exigències, segons criteri del Tribunal, es poden concretar en les següents :

de caràcter formal : a) que s'expressin quins són els fets o indicis que s'estimen plenament acreditats i que serveixen de fonament per la deducció o inferència, b) que s'expliciti el raonament a través del qual, partint dels indicis s'ha arribat a la convicció de la comissió del fet punible i la participació en el mateix de l'acusat.

des del punt de vista material es necessari complir amb uns requisits respecte dels indicis, com són : a) que estiguin plenament acreditats ; b) que siguin de naturalesa inequívocament acusatòria ; c) que siguin plurals o bé si fos un sol que tingui una singular potència acreditativa ; d) que siguin concomitants al fet que es tracta de provar ; i e) que estiguin interrelacionats, quan siguin varis, de manera que es reforcin entre ells.

Un cop efectuat el preàmbul anterior, i fent aplicació pràctica del mateix al supòsit d'autes, s'ha de concloure que Corbacho fou l'autor de les dues apropiacions indegudes relatades, tota vegada que tant el dia 8 de desembre del 2010 com el 13 de març del 2011 es trobava en el lloc on es comet el fet delictiu, desapareixent al mateix dia del Principat en cada ocasió i anant precisament al seu país d'origen sense donar cap avis ni explicació a l'empresa per la que prestava els seus serveis. Aquest comportament no es pot emparar en la seva patologia bipolar, màxim quan no sols no consta acreditada cap descompensació de la mateixa durant aquests dos períodes, sinó que, a més, la pericial psiquiàtrica realitzada en la present causa afirma que els fets que se li imputen no tenen cap tipus de relació causa-efecte amb la seva malaltia bipolar (folis 424 a 427).

Respecte de l'apropiació indeguda portada a terme el dia 13 de març del 2011, no hi ha cap dubte que en el moment en que vingueren a recollir els diners l'empresa ORG_2, ell es trobava sol a la recepció. S'ha de posar de relleu, segons la prova practicada a l'acte del judici oral, que l'única finalitat de la contractació de dita entitat de seguretat era la de conservar la clau de la caixa forta i la de transportar els diners a l'entitat bancària, esperant la persona de ORG_2 a la mateixa recepció, quan el propi recepcionista anava a la part posterior de la caixa forta a buscar els sobres, que ficava en una bossa i precintava en aquell mateix moment, lliurant-la acte seguit a l'empleat de l'empresa de seguretat. Dites circumstàncies, no sols han estat explicitades per tots i cadascun dels testimonis proposats per l'acusació que han vingut a deposar a l'acte de la vista, sinó que, a més, han estat reconeguts per ell mateix al judici oral, avalant la mateixa versió donada tant per l'altra recepcionista d'aquell matí, Roda, com per la responsable d'ambdós, Diez, de que aquestes dues varen marxar de l'hotel, deixant-lo sol a la recepció, abans de que vingués el personal de ORG_2 i desprès d'haver fet el tancament de caixa, signant tots tres el sobre que contenia els diners (veure folis 15 al 19, amb menció especial al foli 18).

Pel que fa a l'apropiació indeguda del dia 8 de desembre del 2010, en la que el modus operandi fou exactament el mateix, resulta, en primer lloc, que la versió donada per l'acusat manifestant que havia ja marxat de la feina vers les 10.45 del matí amb permís de la seva responsable Sra. Galan, la qual, a més, li havia comprat el bitllet d'autobús per anar a l'aeroport de Barcelona, és totalment inversemblant, puix que tot i que, segons ha indicat la mare del processat avalant la tesi del mateix, aquella nit va arribar a Coimbra (Portugal), lloc de residència dels seus progenitors, el cert és que, d'una banda, podia agafar perfectament l'autobús que surt del Principat a les 15.15 hores o inclús més tard, és a dir, amb posterioritat a l'hora de finalitzar el seu torn de matí, que anava des de les 6.45 a les 14.45 hores, i d'altra, la seva responsable nega amb absoluta rotunditat, tant haver-li anat a comprar el bitllet -cosa que surt de tota lògica plausible-, com d'haver-li donat permís per sortir quatre hores abans de la feina, sent força inviable en una jornada de final d'un pont de cinc dies en que les sortides de l'hotel eren realment considerables, i més si tenim en compte que l'establiment, segons han manifestat tots els testimonis i el propi encausat, estava complert i era un dels dies de l'any en que hi havia més treball a la recepció pel fet de que s'havia de fer el "check-out". La versió de la Sra. Galan ha estat també plenament corroborada per la recepcionista Sra. Macias, la que, al igual que dita responsable, afirmà que quan ella entrà al torn de tarda del mateix dia 8 de desembre, a les 14'45 hores, per fer el relleu dels recepcionistes del matí, un d'ells era precisament el processat T.L.R., manifestant, amb tota seguretat a l'acte del judici oral, haver-lo vist en aquell precís moment.

El Tribunal considera que no es pot tenir com un contraindici als efectes de desvirtuar tots els indicis plurals, conmomitants i interrelacionats abans esmentats, el certificat emès per l'empresa d'autocars ORG_3 en el que consta que R. T. havia adquirit un bitllet d'anada i de tornada a l'aeroport de Barcelona pels dies 8 de desembre del 2010 a les 11.15 hores i 11 de desembre del 2010 a les 23.15 hores, respectivament, atès que dit fet no demostra per se que arribés a pujar a l'autobús de sortida d'Andorra a les 11.15 hores del dit dia 8 de desembre. A més, s'ha de dir que en el full de ruta, no hi consta ni tant sols el número del seu passaport, cosa que contradiu la seva manifestació de que donà aquest document a la senyora Galan perquè li comprés el bitllet als efectes d'anotar el seu número en el mateix. I la màxima d'experiència d'aquest Tribunal permet asseverar que els conductors dels autobusos no sempre controlen que la persona que porti el bitllet coincideixi amb la que hi figura al mateix. Finalment s'ha d'esmentar que en el dit certificat, en contra del sostingut per la direcció lletrada del processat, no s'exposa, ni consta de forma expressa que l'aquí acusat, utilitzés aquest bitllet, sinó tan sols que l'havia adquirit (folis 484 a 487).

Decisio

CONSIDERANT: que no concorren circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.

CONSIDERANT: que a efectes de determinació de la penalitat, el Tribunal ha de tenir en compte, a l'empara del que disposa l'article 56 del Codi Penal, la manca d'antecedents penals del processat i la seva concreta situació personal.

CONSIDERANT: que tot responsable criminalment d'un il·lícit penal ho és també civilment, de conformitat amb el que estableixen els articles 90, 91 i 94 del Codi Penal, i, per tant, procedeix declarar la responsabilitat civil del processat, el que haurà d'indemnitzar a la societat perjudicada en les quantitats de :

1.881,74 euros per la sostracció de la recaptació de l'hotel del dia 7 de desembre del 2010 i,

7.606,72 euros per la sostracció de la recaptació de l'hotel del dia 13 de març del 2011.

El que fa un muntant total de 9.488,46 euros.

CONSIDERANT: que el processat haurà d'abonar les despeses processals causades, de conformitat amb el que estatueixen els articles 100.2 del Codi Penal i 174, 175 i 181.3 del Codi de Procediment Penal, inclosos honoraris d'advocat de l'acusació particular, a determinar en període d'execució de sentència.

VIST les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que hem de condemnar i condemnem el processat Corbacho, com a responsable en concepte d'autor, d'un delicte major continuat d'apropiació indeguda de quantia superior a 6.000 euros, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de DIVUIT MESOS DE PRESÓ, dels quals FERMA el temps ja complert en presó preventiva i la resta CONDICIONAL SIMPLE, amb un termini de suspensió de la condemna per un període de quatre anys, i al pagament de les despeses processals causades, inclosos honoraris d'advocat de l'acusació particular, a determinar en període d'execució de sentència.

En concepte de responsabilitat civil, el processat Corbacho indemnitzarà a la perjudicada la societat ORG_0 en l'import de total de NOU MIL QUATRE-CENTS VUITANTA-VUIT EUROS AMB QUARANTA-SIS CÈNTIMS ( 9.488,46 EUR).

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació davant el Tribunal de Corts en el termini de quinze dies naturals següents a la notificació.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.