Sentència contra Badía per delictes de drogues i agressió sexual

Sentència

Magistrats

Alfons C Alberca Sanvicens Concepció Baron Mora Carolina Bailen Vila Núria García Val

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Concepció BARÓN MORA

Carolina BAILEN VILA

Alfons C. ALBERCA SANVICENS (Ponent)

Andorra la Vella, a la data consignada al marge.

VIST en judici oral i públic pel Tribunal de Corts, la causa núm. 6000102/2024 seguida per uns presumptes delictes majors d'agressió sexual constitutiva de violació concorrent les circumstàncies d'estar la víctima privada de sentit i havent deixat l'agressor a la víctima de manera directa en una situació d'inconsciència de manera intencionada per executar l'agressió sense resistència de la víctima mitjançant l'ús de drogues; i de cessió de droga tòxica en lloc d'esbarjo, i per un presumpte delicte menor de consum de droga tòxica en local públic; tipificats respectivament als articles 144,145, 146.1 apartats f) i h); 283.1.c); i 284.2 del Codi penal respectivament; contra Badía, nascut el XXXX, a Paysandu, Uruguai, fill de Maria, de nacionalitat uruguaiana, amb passaport número XXXX, domicili a la Carretera General II, Edifici Merceria, Bloc B, de la vila del Tarter, Canillo, sense antecedents penals, i en situació personal de presó provisional per raó de la present causa, essent defensat pel lletrat Sr. Blasco.

És part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Núria GARCIA VAL; i l'acusació particular exercida per la lletrada Marti, en representació de la Sra. Martin.

És ponent el Magistrat Sr. Alfons C. ALBERCA SANVICENS.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER.- Són fets provats i així es declara que, la nit matinada del 21 al 22 de desembre de 2023, l'acusat Badía, nascut el XXXX, de nacionalitat uruguaiana i sense antecedents penals, es trobava al local "Fat Alberts" radicat a Soldeu on adquirí un embolcall contenint la substància estupefaent MDMA, consumint-la personalment en diverses ocasions dins el local, i facilitant-la a un mínim de quatre persones dins del mateix local, ja fos donant-los-hi l'embolcall perquè ells mateixos en prenguessin, o sucant el seu dit al producte estupefaent que duia a la butxaca del pantaló i posant-los-hi el dit impregnat de droga a la boca sense advertir-los-hi, ni demanar-los-hi abans si en volien.

Que en el transcurs de la matinada l'acusat Badía va conèixer al local "Fat Alberts" a Martin, començant a interactuar entre ells amb converses i petons, posant-se en un moment donat l'acusat Badía la mà a la butxaca del seu pantaló, sucant el dit en l'MDMA, i ficant-li el dit impregnat de la substància estupefaent a Martin a la boca sense advertir-la o sol·licitar-li abans si en volia o consentia el seu consum; acció que repetí en una altra ocasió dins el mateix local d'oci.

Posteriorment, havent transcorregut una hora aproximadament i havent consumit ambdós diverses begudes alcohòliques (l'acusat Badía dos combinats alcohòlics de "Jägermeister" i Martin quatre de vodka amb llimonada), van decidir marxar junts del local "Fat Alberts" vers el domicili que Martin compartia amb la seva companya de feina Vall, radicat al XXXX, a una distància equivalent a uns cinc minuts a peu des del local "Fat Alberts".

Arribats a l'apartament, Martin i l'acusat Badía anaren al menjador, on continuaren petonejant-se i l'acusat Badía trencà el vidre d'un taula en asseure's a sobre, desplaçant-se posteriorment a l'habitació de Martin on van mantenir relacions sexuals, essent inicialment consentides, havent-se produït uns preliminars i posteriorment penetració.

Que durant el transcurs de la relació sexual entre ambdós, la mateixa va tornar-se més agressiva, agafant pel cabell l'acusat Badía a Martin que es donà un cop al cap, circumstància que no va agradar a Martin, volent parar la relació sexual, motiu pel qual va proposar a l'acusat Badía d'acabar l'acte fent ús d'una joguina sexual, fet que va acceptar l'acusat Badía, tot penetrant-la amb la mateixa, i introduint-li posteriorment a la boca la joguina sexual fins al fons, acte que molestà molt a Martin, raó per la qual va decidir aturar del tot l'activitat sexual que estaven mantenint dient-li "stop".

Seguidament, Martin es va quedar adormida, fins que va recuperar la consciència trobant-se a l'acusat Badía damunt d'ella penetrant-la amb el penis per via vaginal sense el seu consentiment, i en veure l'acusat Badía que Martin tornava a estar conscient, va introduir-li novament a la boca el dit impregnat de la substància estupefaent MDMA, tot parlant-li amb un to de veu més elevat i mostrant-se enfadat; acte seguit, Martin va empentar l'acusat Badía per treure-se'l de sobre i va anar a avisar del que havia passat, plorant i en un estat d'histèria, a la seva companya de pis Vall, que es trobava a l'habitació contigua amb Serra, fent aquests darrers fora del pis a l'acusat Badía.

RESULTANT SEGON.- El Ministeri Fiscal en el seu escrit de qualificació provisional, considera els fets com a constitutius dels delictes majors d'agressió sexual constitutiva de violació qualificada per estar la víctima privada de sentit, de cessió de droga tòxica MDMA en centre d'esbarjo i del delicte menor de consum en local públic de droga tòxica MDMA previstos i penats als articles 146.1.f), 283.1.c), 284.2 del Codi penal; essent responsable en concepte d'autor l'acusat Badía sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal; demanant que se li imposin les penes de deu (10) anys i dos (2) mesos de presó; i dos mil cinc-cents euros (2.500EUR) de multa; així com el pagament de les despeses processals causades.

En relació a la responsabilitat civil exposa que la perjudicada Martin, de conformitat amb el que disposa l'article 18 del Codi de procediment penal, es troba degudament representada.

En l'acte de la vista oral eleva la qualificació provisional a definitiva, ressaltant que Martin manifestà clarament la paraula "stop", que entrà a l'habitació de Vall i Serra dient-los-hi "m'han drogat i m'han violat" i que aquella nit va anar a dormir a casa d'una amiga. Que malgrat estar a un país desconegut i sola, va anar a l'hospital, essent comprensibles les seves reaccions dels dies següents, així com que la doctora d'urgències, la metge forense, l'agent del Servei de policia i les seves companyes que la van veure el dia següent van poder observar el seu estat anímic de plors i angoixa.

RESULTANT TERCER.- La lletrada de l'acusació particular, Sra. Marti, en representació de la Sra. Martin en el seu escrit de qualificació provisional, considera els fets com a constitutius d'un delicte major d'agressió sexual constitutiva de violació qualificada, tipificada a l'article 146.1 apartats f) i h) del Codi penal; essent responsable en concepte d'autor l'acusat Badía en haver penetrat per via vaginal a la senyora Martin sense el seu consentiment i mentre que estava privada de sentit; així com que, a més, l'acusat Badía de manera directa, va deixar-la en una situació d'indefensió o inconsciència, de manera intencionada, per executar l'agressió sense resistència de la mateixa, induint-la al consum de drogues.

Així, manifesta que en concórrer dues de les circumstàncies establertes a l'article 146.1 del Codi penal, concretament en el seus apartats f) i h), i d'acord amb el referit article la pena s'aplica en la seva meitat superior, pel que sol·licita s'imposi a l'acusat Badía la pena de quinze (15) anys de presó, tot entenent que els altres delictes imputats a l'acusat Badía pel Ministeri Fiscal hauran de ser penats a part.

En relació a la responsabilitat civil exposa que essent l'acusat Badía penalment responsable dels fets, haurà de respondre civilment pels danys i perjudicis soferts per la Sra. Martin a conseqüència d'aquests, que, considera, són els següents:

1.- Perjudici pel dolor sofert:

a) Segons l'informe medicoforense de 05/04/2024 emès per la Dra. Téllez, el "perjudici dolós" patit per la Sra. Martin per les lesions sofertes a la cua de la ceIla esquerra ha de ser valorat en 0.5-1/7, motiu pel qual reclama la suma de 1.300,00 EUR.;

b) D'acord amb l'informe pericial forense de data 05/04/2024 emès pel Dr. Raya, en relació a les conseqüències dels fets patits per la Sra. Martin la nit del 21/12/2023, manifesta que cal tenir en compte que es va produir "un dany psíquic moderat, amb símptomes d'angoixa i depressió de caire adaptatiu", desenvolupant "un TEPT (trastorn d'estrès post-traumàtic) agut moderat" amb "interferència a la seva vida diària i canvis conductuals per que fa a la relació amb altres persones empitjorant la seva capacitat de socialització", que es qualifica un en 3-5 d'acord amb el Barem per mesurar el dany psíquic, motiu pel qual reclama la suma de 10.000,00 EUR.

2.- Altres despeses:

a) La Sra. Martin, està sotmesa a un seguiment psicològic per superar els fets d'autes (foli 245) motiu pel qual es sol·licita el rescabalament de les referides despeses, així com del tractament subministrat (si és el cas) i de tota aquella que hagi esdevingut arran dels referits fets, les quals seran acreditades en el moment del judici oral o en son cas en fase d'execució de sentència.

b) Cas de desplaçar-se el dia de la vista oral la Sra. Martin i/o els testimonis citats, s'escaurà que l'acusat Badía reemborsi el preu del trajecte (en avió, tren o vehicle segons s'escaigui) així com de l'estada al Principat, tot el qual s'acreditarà en fase d'execució de sentència.

3.- Despeses processals causades: l'acusat Badía haurà de ser condemnat també a l'abonament de les despeses processals causades, inclosos honoraris d'advocat, que seran acreditades en el moment processal oportú.

En l'acte de la vista oral eleva la qualificació provisional a definitiva excepte en matèria de responsabilitat civil, ressaltant que Martin, malgrat viure a Irlanda, ha volgut comparèixer a la vista oral per explicar la seva versió dels fets al Tribunal. Així, ha exposat que Badía la drogà en tres ocasions sense que aquesta li demanés, ni donar-li l'oportunitat d'acceptar o refusar prèviament el consum; que les primeres paraules que diu Martin quan va a l'habitació de Vall i Serra son "m'han drogat i m'han violat", que els mateixos corroboren la versió de Martin conforme estigueren al menjador per la trencadissa de la taula i els sorolls sentits per Serra; que Martin digué la paraula "stop" i que Badía parla perfectament anglès, que no hi hagué cap tipus de dubte i que la va penetrar quan es va quedar dormida o va perdre el coneixement malgrat haver-li manifestat en dues ocasions anteriors que no volia prosseguir; que Martin es va sentir bruta i que va donar positiu en MDMA, cosa que confirma que va absorbir la substància i que això podria estar lligat al fet de perdre després la consciència; que tots els testimonis que l'atenen exposen el seu estat d'angoixa i plors, així com que no es tracta de cap atac de gelós per Serra doncs els dos coincideixen en que eren amics, tenint trobades esporàdiques i que estaven a la mateixa "ona". Igualment, els especialistes que van tractar a Martin diuen que la seva versió es creïble i compatible amb la situació, havent activat la doctora d'urgències el codi lila avisant al servei de policia, confirmant l'agent intervinent el seu estat i credibilitat, i des del servei de violència contra les dones la normalitat de les seves reaccions posteriors.

En relació a la responsabilitat civil retira la pretensió relativa al "perjudici dolós" patit per Martin referent a la cella, tot mantenint la reclamació pel perjudici psicològic que considera acreditat en base a l'informe pericial del Dr. Raya, les conclusions del qual son coincidents amb les de la metge forense i la terapeuta Puga, així com per la resta de despeses, incloses les processals i derivades dels honoraris d'advocat, que serien determinades en fase d'execució de sentència.

RESULTANT QUART.- El lletrat de l'acusat Badía, Sr. Blasco, en el seu escrit de qualificació provisional, no es mostra d'acord amb l'exposició dels fets del Ministeri Fiscal, ni de l'acusació particular, doncs la totalitat de la relació sexual fou consentida per la Sra. Martin, no produint-se cap agressió sexual.

Manifesta que l'acusat Badía al local "Fat Alberts" va comprar a una persona un gram d'MDMA, consumint al local i convidant a uns companys de feina; així com que va introduir en dos ocasions, trobant-se al mateix local, una petita quantitat d'MDMA a la boca de la Sra. Martin amb el dit, però en tot moment amb consentiment d'aquesta.

Que una volta al domicili de la Sra. Martin en tot moment les relacions sexuals foren consentides, no havent consumit en cap moment drogues, i que finalitzada la relació, de sobte, la Sra. Martin es va aixecar, dirigint-se a l'habitació del costat començant a cridar, entrant a l'habitació Serra, dient-li a l'acusat Badía que marxés, motiu pel qual aquest, sense entendre el que havia passat, es va vestir, marxant del domicili.

Així, considera els fets com a constitutius únicament d'un delicte major de cessió de droga tòxica MDMA en centre d'esbarjo i d'un delicte menor de consum en local públic de droga tòxica MDMA previstos i penats als articles, 283.1.c) i 284.2 del Codi penal; essent responsable en concepte d'autor l'acusat Badía sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal; demanant que se li imposi una pena de presó equivalent al temps complert com a presó provisional; oposant-se a la reclamació efectuada per l'acusació particular en concepte de responsabilitat civil de 1.300,00 EUR pel "perjudici dolós" i de 10.000,00 EUR pel dany psíquic; així com a les reclamacions efectuades per raó de les despeses de desplaçament i estada dels testimonis i per motiu de les despeses processals causades a la Sra. Martin.

En l'acte de la vista oral, elevant la qualificació provisional a definitiva, exposa que l'acusació d'agressió sexual es basa únicament en la declaració de Martin, la qual no és creïble, sense tenir en compte d'altres elements essencials en que ha mostrat contradiccions.

Així, la totalitat de la relació sexual i el consum de MDMA foren consentits per Martin; el psicòleg, el psiquiatra i l'assistenta social del Centre Penitenciari han manifestat que Badía sempre ha tingut el mateix relat de fets i no mostrava culpabilitat en relació a l'agressió sexual. Per contra, Martin donà diferents versions en relació al consentiment del consum del MDMA; la joguina sexual; el fet de no voler denunciar i la seva motivació; l'ús de preservatiu; l'aturada de la relació sexual i els moments en que demana de parar; i sobre la seva relació amb Serra. Destaca ensems, que la doctora Téllez posà de manifest que el consum de MDMA no pot suposar la pèrdua de consciència, i en tot cas, els efectes son eufòria i sociabilitat, i així es va manifestar igualment el doctor Raya.

En aquest sentit considera que el comportament de Martin posterior als fets no és coherent, no vol denunciar, va a esquiar, surt a la nit, té novament relacions sexuals, circumstàncies que no es corresponen amb un estrès post traumàtic, havent manifestat Vall que Martin es va sentir violada, no que ho hagués estat, cosa totalment diferent, i que el fet d'haver trobat espermatozous dona força a la versió de Badía, sense que els informes de la terapeuta Puga puguin tenir cap valor o força probatòria, doncs es basen únicament en les manifestacions de Martin.

Així, considera que escau l'absolució de l'acusat Badía respecte de les conductes sexuals imputades i acceptant les conductes contra la salut pública interessa la pena de quatre (4) anys de presó, dels quals ferms el temps que porta en presó preventiva i la resta condicional amb un termini de suspensió de la condemna de dos (2) anys, no oposant-se a la pena de multa de dos mil cinc-cents euros (2.500EUR).

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER.- Els fets declarats provats són constitutius de:

.- un delicte major d'agressió sexual constitutiva de violació qualificada per estar la víctima privada de sentit, tipificat i penat a l'article 146.1.f) del Codi penal posat en relació amb els articles 144 i 145 del Codi penal;

.- un delicte major de cessió de droga tòxica MDMA en centre d'esbarjo tipificat i penat a l'article 283.1.c) del Codi penal posat en relació amb l'article 282.1 del Codi penal;

.- un delicte menor de consum en local públic de droga tòxica MDMA tipificat i penat a l'article 284.2 del Codi penal posat en relació amb l'article 284.1 del Codi penal.

CONSIDERANT SEGON.- Efectivament, en relació a les conductes contra la salut pública, les mateixes es deriven de la prova practicada en el plenari, havent reconegut l'acusat Badía, finalment i amb matisos, haver adquirit el producte estupefaent MDMA al local "Fat Alberts" i haver-lo cedit a terceres persones, així com a la Sra. Martin, en dues ocasions, introduint-li el dit a la boca impregnat de l'estupefaent.

Nogensmenys, a efectes de la valoració de les pròpies declaracions de l'acusat Badía constata el Tribunal que les mateixes han evolucionat al llarg del procediment, doncs efectivament, es va acollir al seu dret a no declarar en seu policial; en la primera declaració per davant del Batlle de guàrdia de data 24/12/2023 (folis 55 i ss. i vegi's gravació) únicament reconegué el consum al local d'esbarjo convidat per una tercera persona, tot manifestant a preguntes del Ministeri Fiscal expressament que les declaracions de la Sra. Martin conforme li hauria ficat en dues ocasions el dit a la boca amb estupefaent no eren certes i que no sabia que pensar d'elles; i no fou fins que s'intervingué el seu pantaló amb restes d'estupefaent MDMA a la butxaca que reconegué en la segona declaració per davant el batlle instructor de data 03/06/2024 (folis 289 i ss. i vegi's gravació) que havia cedit estupefaent al local a terceres persones i ficat el dit impregnat de la referida droga tòxica a la boca de la Sra. Martin, tot manifestant però que amb el seu previ consentiment.

En aquest sentit, son prova del consum i de la cessió a tercers dins del local d'esbarjo, les declaracions de Pera que manifestà haver-lo vist consumir, i les de Martin que ho explicà invariablement des de la primera declaració en seu policial (foli 9 front i revers) conforme li introduí el dit a la boca sense advertir-li ni demanar-li prèviament, malgrat hagués per part de la mateixa una acceptació tàcita posterior del consum.

Igualment, abunda en la determinació de la cessió a tercers i segons la fórmula de producció explicitada per Martin, es a dir, l'administració per l'acusat Badía mitjançant la introducció del dit impregnat en la substància tòxica MDMA sense consentiment previ o sol·licitud del consumidor de fet, la visualització de l'enregistrament de les càmeres de la barra del local d'oci, que sota el títol "vídeo 2 de la carpeta "2 imatges FAT ALBERT'S Soldeu"" fou visionat en el transcurs de la vista oral, i on s'observa com l'acusat Badía introdueix sense previ avís a la boca d'un tercer client el dit impregnat amb MDMA, no havent donat l'acusat Badía cap explicació versemblant al respecte ni en fase d'instrucció, ni a la data del plenari.

Tanmateix, la localització i determinació com a MDMA per la pericial portada a terme pel Laboratori Central de Salut Pública (folis 179 i ss.) sobre els pantalons intervinguts a l'acusat Badía permeten concloure sense cap mena de dubte que la substància que contenia la butxaca petita descrita per la Martin era la referida droga tòxica, a la que ensems ella dona positiu en les analítiques que li foren practicades (foli 24); refermant així les dades objectives la seva versió dels fets front a l'evident falta a la veritat portada a terme per l'acusat Badía en el seu legítim exercici del Dret fonamental a la defensa reconegut constitucionalment.

CONSIDERANT TERCER.- En relació a la infracció contra la llibertat sexual que és negada per a l'acusat Badía, cal recordar que, d'acord amb el principi de la presumpció d'innocència, proclamat com un dels drets fonamentals de la persona en l'article 5 de la Declaració Universal dels Drets Humans, en l'article 6.2 del Conveni Europeu per la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, fet a Roma el 4 de novembre de 1.950, i en l'article 10.2 de la Constitució, tota declaració de culpabilitat ha d'estar fonamentada en una activitat probatòria de càrrec, vàlidament practicada, i de la que en resulti la realitat dels fets imputats a l'acusat i la participació d'aquest en els fets, avaluada d'acord amb el que disposa l'article 160 del Codi de Procediment Penal, que disposa que el Tribunal dictarà la sentència avaluant segons la seva consciència les proves practicades.

Té declarat aquest Tribunal que en els delictes de comportament sexual generalment exercitats en un àmbit privat el més habitual es disposar com a única prova directa la declaració de la víctima i, com en el present cas en que l'acusat nega els fets, el seu testimoni esdevé de cabdal importància. Així, és jurisprudència consolidada (entre d'altres, mitjançant Sentència del Tribunal de Corts de data 30/11/2016 dictada en el marc de la causa 6000137/2016, confirmada en grau d'apel·lació per Sentència de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia de data 27/03/2017; Sentència del Tribunal de Corts de data 16/04/2020 dictada en el marc de la causa 6000130/2018, confirmada en grau d'apel·lació per Sentència de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia de data 20/11/2020; Sentència del Tribunal de Corts de data 03/09/2020 dictada en el marc de la causa 6000055/2019, parcialment reformada en grau d'apel·lació per Sentència de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia de data 29/01/2021; i Sentència del Tribunal de Corts de data 11/10/2023 dictada en el marc de la causa 6000083/2021, confirmada en grau d'apel·lació per Sentència de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia de data 26/01/2024) que en els delictes de comportament sexual, que habitualment son executats en un àmbit d'intimitat, el més habitual es disposar com a úniques proves directes les versions de l'acusat i de la víctima, normalment contradictòries, per la qual cosa el testimoni de la víctima ha de tenir eficàcia suficient per desvirtuar el principi de la presumpció d'innocència sempre i quan no hi hagi raons objectives que li restin credibilitat, doncs la vigència en el procediment penal andorrà del principi de lliure valoració de la prova, d'acord amb el que disposa l'article 160 del Codi de Procediment Penal, exclou l'apotegma "testis unus, testis nullus", apotegma que no té cap eficàcia en el procediment penal, i, molt menys, quan es tracta de jutjar delictes de comportament sexual en què la prova de càrrec directa habitualment s'integra pel sol testimoni de la víctima. Aquest testimoni, però, haurà de sotmetre's a contradicció de les parts i haurà de ser ponderat pel Tribunal tenint en compte l'absència en la víctima de qualsevol mòbil de ressentiment o enemistat vers l'acusat que pugui comprometre la seva credibilitat, l'existència de dades objectives perifèriques que el reforcin i la persistència i fermesa de la víctima en la seva declaració incriminatòria, reiterada en el temps i sense ambigüitats ni contradiccions.

En el cas enjudiciat, el Tribunal, tot i que l'acusat Badía hagi negat la realitat dels fets que li son imputats i que llur defensa qüestioni la versió donada per la víctima, el cert és que escoltada aquesta i la resta dels testimonis i pèrits en fase de plenari, arriba a l'absoluta i plena convicció que els comportaments sexuals narrats al resultant fàctic han quedat demostrats.

Efectivament, Martin ha mantingut durant tot el procediment la mateixa versió dels fets, conforme conegué a l'acusat Badía al local "Fat Alberts", el quin li introduí a la boca el dit impregnat de substància MDMA en dues ocasions sense previ avís, malgrat a posteriori pogués haver acceptat el consum. Així, aquesta versió de Martin es avalada objectivament pel resultat de l'analítica que li fou practicada al Servei d'Urgències (foli 24) i la visualització del vídeo que sota el títol "vídeo 2 de la carpeta "2 imatges FAT ALBERT'S Soldeu"" fou visionat en el transcurs de la vista oral, desvirtuant la declaració prestada per l'acusat que ha estat modificada i ha evolucionat segons ha avançat la investigació en fase d'instrucció i fou parcialment acceptada finalment en fase de plenari, sense, però, haver donat una explicació versemblant a les imatges visualitzades.

Segonament, Martin ha manifestat en tot moment el consum d'estupefaents segons es desprèn de les actuacions practicades, doncs així en ressurt de l'informe de lesions del servei d'urgències (foli 16) enviat al Servei de Policia per la Dra. Toll quan diu "agressió sexual i submissió química", i, de la declaració que Martin prestà en seu policial (foli 9 i ss.) prèvia la comunicació de drets per una presumpta infracció contra la salut pública (foli 8).

Tercerament, Martin ha manifestat en tot moment del procediment que les relacions sexuals mantingudes amb l'acusat Badía foren inicialment consentides, i que fou en el transcurs de les mateixes que es sentí malament o en desgrat i que per això decidí, lliurement, posar fi a les mateixes, sigui en un primer moment mitjançant la joguina sexual, sigui posteriorment dient-li clarament "stop" a l'acusat Badía; i que no fou fins que perdé el coneixement o es quedà adormida que Badía la tornà a penetrar per via vaginal, aquest cop, no únicament sense el seu consentiment, sinó en contra de la seva voluntat que li havia expressat clarament amb anterioritat a l'episodi que ella descriu com un "black" conforme no volia continuar mantenint relacions sexuals amb ell, relat que el Tribunal en virtut del principi d'immediació considera plenament demostrat.

Efectivament, Martin no coneixia abans de la nit de referència a l'acusat Badía, no mantenia doncs, ni s'observa actualment, cap motiu de venjança o ressentiment vers el mateix, i la manifestació de l'acusat Badía conforme pensa que era possible que Martin volgués donar gelos a Serra que es trobava amb la seva companya de pis Vall és, d'una banda, una mera suposició o especulació, i, d'altra banda i fonamentalment, una possibilitat desvirtuada per la pròpia declaració prestada a la data del judici oral per Serra conforme amb Martin eren amics i estaven en la mateixa "ona" de relació afectiva sentimental, sense que això tingués cap afectació en relació als fets imputats a Badía.

Tanmateix, abunda en el relat de fets exposat per Martin conforme una volta recobrà el sentit amb el que ella expressa com un "black", es trobà a l'acusat Badía sobre d'ella penetrant-la, així com que l'introduí novament el dit amb MDMA a la boca i ella l'empentà per treure-se'l del damunt i poder marxar vers l'habitació contigua on es trobaven Serra i Vall, les declaracions prestades per aquests darrers al llarg del procediment, i, especialment, a la data del judici oral, conforme les primeres paraules que diu Martin quan entra a l'habitació son "m'han drogat i m'han violat", podent advertir l'estat de plor, ansietat i desemparament que presentava, circumstàncies que els portà a exigir a l'acusat Badía que abandonés el domicili.

Constata el Tribunal igualment que aquest estat d'alteració per afectació emocional o histèria que presentava Martin al moment de dirigir-se a l'habitació on es trobaven Serra i Vall no és negat per l'acusat Badía, que a la data del judici oral manifestà que sentí a Martin plorar amb un "llanto potente".

També confirma la seqüencia dels fets relatada per Martin front a la mantinguda per l'acusat Badía la declaració de Serra i Vall conforme la tauleta del menjador era trencada al matí malgrat al vespre estava bé, confirmant així lo exposat per Martin referent a que, prèviament a anar a la seva habitació amb l'acusat Badía, havien estat petonejant-se de forma consentida al menjador i aquest hauria trencat la taula en assentar-se a sobre, i contravenint així les manifestacions de l'acusat Badía conforme haurien anat directament a l'habitació de Martin sense passar pel menjador.

Igualment, la versió dels fets conforme havia estat violada, malgrat en un principi la relació sexual era consentida, és referida per Martin a la Dra. Toll que l'assisteix al servei d'urgències de l'Hospital, i així ho reflecteix la facultativa immediatament, tant a l'informe de lesions del servei d'urgències (foli 16) enviat al Servei de Policia, com a l'informe que obra als folis 697 i ss. i que ratificà en la seva declaració al plenari. En aquest sentit, la Dra. Toll aportà ensems a la data del judici l'informe de triatge d'urgències (foli 696), on consta com la infermera que rebé a Martin activà el protocol conegut com "Codi Lila" en observar o detectar els paràmetres d'una agressió sexual.

Que en el marc de les actuacions practicades conforme al referit protocol, Martin fou visitada per la doctora del Servei de Medicina Legal i Forense, Téllez, quins informes mèdicoforenses de dates 23/12/2023 i 05/04/2024 (folis 18 i ss. i 254 i ss. respectivament) han estat ratificats per la mateixa facultativa a mode de pericial a la data del judici oral, tot manifestant que Martin li referí igualment que en un principi la relació sexual era consentida, però que quan no va voler continuar amb la mateixa i es va adormir o perdre la consciència, va despertar-se amb Badía penetrant-la i que aquest li va introduir el dit recobert de MDMA a la boca, havent-lo d'empentar per aconseguir marxar de l'habitació i recórrer a la seva companya de pis. Així mateix la Dra. Téllez referí a la data del judici que les proves d'analítiques que li foren practicades a Martin en la recerca de tòxics donaren resultat positiu a les amfetamines.

Abunda ensems en la manca de ressentiment o ànim de venjança de Martin envers l'acusat Badía la seva manca de voluntat de formular inicialment denúncia envers el mateix, i així ha estat corroborat per l'agent femenina del Servei de Policia amb carnet número 450 a la data del judici, a la qual Martin va exposar la mateixa versió dels fets en una declaració sense voler fer denúncia.

En aquest sentit, son coincidents les declaracions prestades en el transcurs del judici oral per Barba, que acompanyà a Martin a l'hospital per fer-se visitar; per les doctores Toll i Téllez i per l'agent del servei de policia número 450, conforme Martin no volia denunciar malgrat es sentia violada, havent-se activat com a conseqüència del protocol establert les actuacions policials.

També son coincidents les declaracions prestades en el transcurs del judici oral per Barba, les doctores Toll i Téllez, i l'agent del servei de policia número 450 en relació a l'estat d'ànim que presentava Martin, abundant en el mateix les testificals de Serra i Vall, conforme presentava ansietat, plors, labilitat emocional al moment de narrar els fets, circumstància aquesta darrera que fou observada ensems en virtut del principi d'immediació pel Tribunal a la data del judici.

Igualment, els professionals que atengueren a Martin a la data dels fets, les doctores Toll i Téllez, i l'agent del servei de policia número 450, posaren de manifest a la data del judici oral a preguntes de la representació lletrada de l'acusat Badía que no havien observat en cap moment elements o símptomes que els fes pensar en una fabulació o simulació en el relat de fets exposat per Martin, el qual era al seu criteri creïble i coherent amb la simptomatologia que presentava.

Així, vol destacar el Tribunal en aquest estadi de valoració de les declaracions que, d'una banda, Martin prestà declaració en fase d'instrucció essent sotmesa a contradicció la mateixa a fi que pogués resultar o desplegar eficàcia en el seu cas com a prova preconstituïda donada la localització del seu domicili habitual a Irlanda; d'altra banda, que, malgrat conèixer l'anterior circumstància exposada, igualment Martin es desplaçà novament al Principat a la data del judici oral per exposar la seva versió dels fets per davant del Tribunal; i, finalment, que havent considerat el Tribunal que, igual que es portà a terme en fase d'instrucció, la declaració de Martin havia de ser prestada en condicions de tranquil·litat, s'indicà a l'acusat Badía que havia de restar durant el transcurs de la mateixa a la càmera de vidre habilitada a la sala d'audiències amb la cortina baixada per tal de garantir el contradictori sense ésser observat o confrontat visualment per Martin en règim de ponderació dels seus respectius drets concurrents, i tal i com s'observa de les gravacions, l'acusat Badía portà a terme tota una sèrie d'accions que pertorbaren el desenvolupament normal de la declaració de Martin mentre era interrogada per la defensa de l'acusat. Nogensmenys, aquesta acció, voluntària o involuntària, de l'acusat Badía en el transcurs de la declaració de Martin, permeté al Tribunal constatar de primera mà, d'una banda, la reacció d'ansietat i por de Martin en confrontar-lo visualment, i, d'altra banda, que malgrat la situació d'estrès que estava vivint no s'alterava el seu relat confirmant-se la seva solidesa en els elements essencials.

En el mateix ordre d'idees, considera el Tribunal necessari destacar l'exposat a la data del judici oral per Sara MOSCOSO TRUJILLO i Castillo, tècnica d'atenció social i psicòloga respectivament del Servei d'Atenció a Víctimes de violència de Gènere del Àrea de Polítiques d'Igualtat del Ministeri d'Afers Socials i Funció Pública, ratificant el seu informe de data 21/08/2024 (foli 358 i ss.), sobre la concreta situació personal de Martin, i la coherència de les seves reaccions amb posterioritat a la nit del 21 al 22 de desembre de 2023. Efectivament, Martin era resident temporal al Principat i no mantenia al mateix un nucli i/o xarxa familiar de recolzament, pel que consideraren: (i) molt adequat que continués les sessions amb la seva terapeuta de confiança; (ii) que no era estrany que donades aquestes mancances de lligam i aquest caràcter de provisionalitat les víctimes reaccionessin no volent denunciar; i (iii) que creessin un cert mur intel·lectual de protecció front al fets traumàtics viscuts, per tal de posposar afrontar-los quan tinguessin una situació personal de confort o seguretat en un entorn conegut i de confiança com és el seu domicili familiar. Així, les referides expertes posaren de manifest a preguntes de la representació lletrada de l'acusat Badía que desconeixien si Martin havia continuat amb la seva feina i vida social, però que, al seu criteri, aquests son factors de protecció que van molt bé a la persona que ha patit una situació traumàtica com era el cas, per intentar fer coses i per no pensar en el que li ha passat, que de fet, consideraven que un dels símptomes principals que pot tenir una persona en aquesta situació és no voler pensar en els fets.

Tanmateix, malgrat considera el Tribunal que l'anteriorment exposat dona resposta lògica en relació a que Martin anés a esquiar o sortís a les nits posteriors als fets, doncs aquesta té manifestat que únicament volia seguir amb la seva vida sense involucrar a ningú mitjançant denúncies, ni preocupar als seus familiars que no es trobaven al Principat, amb el factor afegit que li suposava la barrera de l'idioma, no es deriva tampoc de la prova practicada a la data del judici oral una incoherència en el comportament de Martin posterior als fets enjudiciats, doncs les seves pròpies declaracions, així com les prestades per Serra, Vall i Barba porten a concloure que es trobava anímicament angoixada i plorosa, que es sentia bruta, que va sentir por i va anar a dormir a casa d'una amiga evitant el seu domicili, i que no treballà durant els dies següents malgrat no agafà la baixa laboral, havent-se trobat acompanyada en aquelles jornades pels seus coneguts del treball.

No considera el Tribunal transcendent l'existència o trobada d'espermatozous doncs les relacions sexuals foren inicialment consentides per Martin, sense que sigui un element essencial del discurs de l'acusat i la víctima l'ús de preservatiu, així com tampoc la manifestació de no culpabilitat de l'acusat Badía al psiquiatra, al psicòleg i a l'assistenta social del Centre Penitenciari pot aportar major valor o força a la seva declaració, doncs és aquella mateixa que ha prestat per davant del Tribunal.

Així, de la valoració conjunta de la prova es deriven els elements conformadors del delicte major d'agressió sexual consistent en accés carnal per via vaginal trobant-se la víctima privada de sentit de conformitat amb les disposicions conjugades dels articles 144, 145 i 146.1.f) del Codi penal; no concorrent nogensmenys la circumstància prevista a l'apartat h) de l'article 146.1 del Codi penal pretesa per l'acusació particular.

Efectivament, l'article 146.1.) del Codi penal estableix que el tipus de l'agressió sexual serà qualificada, entre d'altres, "Quan l'agressor de manera directa, o mitjançant la intervenció d'un tercer, hagi deixat a la víctima en una situació d'incapacitat, d'indefensió o inconsciència de manera intencionada per executar l'agressió sense resistència de la víctima, induint-la al consum excessiu de begudes alcohòliques, o mitjançant l'ús de fàrmacs, drogues o qualsevol altra substancia natural o química."

En el cas concret examinat no és d'aplicació la referida circumstància doncs s'observa pel Tribunal que les relacions sexuals foren inicialment consentides per Martin, doncs el consum de begudes alcohòliques o l'amfetamina consumida al local "Fat Alberts" no es troben en relació de causa efecte amb la determinació de la seva participació en les pràctiques sexuals voluntàriament acceptades inicialment, sinó que l'agressió sexual inicia el seu iter una volta Martin ha manifestat la negativa a continuar amb els actes sexuals, dient "stop" i es queda dormida. Així, la nova introducció per part de l'acusat Badía dels dits impregnats d'MDMA a la boca de Martin ho és quan aquesta es desperta o recobra novament el coneixement i Badía ja l'està penetrant vaginalment.

Igualment, la pericial de la doctora del Servei de Medicina Legal i Forense, Téllez, quin informe mèdicoforense de data 17/07/2024 (foli 334 i ss.) fou ratificat a la data del judici oral no permet, en el cas concret examinat, principalment per manca de dades mèdiques i de composició o concentració de la substància consumida, concloure la idoneïtat de l'MDMA subministrat per l'acusat Badía a Martin per produir un desmai, el qual únicament es produiria en cas de sobredosi. Així, manifestà la doctora que la referida substància estupefaent normalment suposa una pèrdua de consciència entesa com una activació no normal, alterant doncs les capacitats de la persona d'entendre i raonar, tot afegint que l'afectació que presenta un individu sota els efectes de la substància MDMA pot incloure sociabilitat, eufòria i desinhibició; augment de l'autoestima; loquacitat; inquietud, confusió o agobio; taquicàrdia, arrítmia i hipertensió; sequedat de boca i sudoració; calfreds o nàusees; contracció mandibular o tremolors; deshidratació; i, augment de temperatura corporal ("cop de calor").

CONSIDERANT QUART.- Dels esmentats delictes majors i menor n'és responsable en concepte d'autor, per haver realitzat personalment els fets punibles, en mèrits del què disposen els articles 20 i 21 del Codi penal, l'acusat Badía sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal.

CONSIDERANT CINQUÈ.- Pel que fa la determinació de la pena el Tribunal ha de tenir en compte, d'una banda, les penes mínimes i màximes legalment establertes per a cadascuna de les infraccions individualment considerades a fi de donar compliment al principi de legalitat; així com, d'una altra banda, les concretament sol·licitades per les acusacions, pública i particular, que ho son també en base a les infraccions que imputen diferentment a l'acusat Badía per tal de donar satisfacció al principi acusatori que vincula al Tribunal en la seva imposició; i, finalment, en virtut de l'article 56 del Codi penal, l'extremadament greu atac als valors o béns jurídics protegits que suposen les diverses conductes portades a terme per l'acusat Badía, el rebuig o dany social que efectivament representen les mateixes actualment, i, en conseqüència garantir i donar compliment satisfactòriament als principis de prevenció, general i especial, de les penes de forma proporcional a les mateixes.

En aquest ordre d'idees, el delicte menor de consum en local públic de droga tòxica té legalment prevista una pena de presó fins a dos (2) anys i multa de dos mil euros (2.000 EUR) a dos mil cinc-cents euros (2.500 EUR) a l'article 284.2 del Codi penal; el delicte major de cessió de droga tòxica en centre d'esbarjo té legalment prevista una pena de presó de quatre (4) a deu (10) anys i multa fins al quàdruple del seu valor a l'article 283.1 del Codi penal; i, finalment, el delicte major d'agressió sexual constitutiva de violació qualificada per estar la víctima privada de sentit té legalment prevista una pena de presó de sis (6) a quinze (15) anys a l'article 146.1 del Codi penal, es a dir que l'espectre de les penes privatives de llibertat legalment previstes pel legislador oscil·la entre els deu (10) anys i un (1) dia de presó i els vint-i-cinc (25) anys de presó per raó de l'aplicació del límit d'acumulació de les penes establert a l'article 58.2.b) del Codi penal.

En les seves conclusions definitives a la data del judici oral, el Ministeri fiscal interessà la imposició a l'acusat Badía d'una pena única per les tres conductes per les quals formulà acusació de deu (10) anys i dos (2) mesos de presó, i dos mil cinc-cents euros (2.500EUR) de multa; la representació lletrada de la Sra. Martin exercint l'acusació particular interessà la imposició a l'acusat Badía de la pena de quinze (15) anys de presó per raó de l'agressió sexual qualificada, tot entenent que els altres delictes imputats a l'acusat Badía pel Ministeri Fiscal haurien de ser penats a part; i, finalment, a efectes merament recordatoris i ponderatius de la seva valoració, doncs no afecta evidentment al principi acusatori, la representació lletrada de l'acusat Badía sol·licità l'absolució per raó de la conducta sexual imputada i la pena de quatre (4) anys de presó, dels quals ferms el temps que porta en presó preventiva i la resta condicional amb un termini de suspensió de la condemna de dos (2) anys, així com una pena de multa de dos mil cinc-cents euros (2.500EUR) per raó de les infraccions contra la salut pública que accepta haver comés.

Finalment, l'antijuridicitat material de les accions atribuïdes a l'acusat Badía considera el Tribunal que son extremadament greus, doncs en relació a les conductes de facilitació d'estupefaents al local "Fat Alberts" cal observar el seu evident desvalor i rebuig social, no únicament afectant directament i greu al bé jurídic protegit de la salut pública, sinó ensems que en les diverses ocasions en que l'administra a la boca de diferents persones sense el seu consentiment o consulta prèvia, ignora i menysté les evidents conseqüències o reaccions que en la salut i integritat de les persones afectades això pot produir segons la pericial de la doctora del Servei de Medicina Legal i Forense, Téllez, quin informe mèdicoforense de data 17/07/2024 (foli 334 i ss.) fou ratificat a la data del judici oral; i, en relació a l'agressió sexual constitutiva de violació, vol recordar el Tribunal que l'actual regulació dels delictes contra la llibertat sexual son conseqüència de la reforma legislativa portada a terme per la Llei 6/2022, del 31 de març, per a l'aplicació efectiva del dret a la igualtat de tracte i d'oportunitats i a la no-discriminació entre dones i homes, en vigor d'ençà el 21/04/2022, doncs la posterior reforma legislativa produïda per la Llei 45/2022, del 22 de desembre, no afecta al supòsit concret del cas examinat.

En aquest sentit, la disposició final dissetena de la Llei 6/2022, del 31 de març, per a l'aplicació efectiva del dret a la igualtat de tracte i d'oportunitats i a la no-discriminació entre dones i homes deixà sense contingut la integritat del Capítol Segon relatiu als Abusos sexuals (articles 147 a 149 del Codi penal), reconduint la seva tipificació pel sentir social generalitzat envers l'agressió sexual.

S'observa ensems pel Tribunal que la concreta conducta sexual atribuïda a l'acusat Badía, com a conseqüència d'aquesta reforma i per expressa decisió del legislador andorrà, comporta que la pena de presó de tres (3) a deu (10) anys que preveia l'article 147.2 del Codi penal derogat, sigui tipificada actualment en l'article 146.1.f) del Codi penal amb la previsió d'una pena de presó de sis (6) a quinze (15) anys.

Així, considera el Tribunal que, de conformitat amb les disposicions de l'article 56 del Codi penal, en atenció a les circumstàncies concurrents, tant de producció dels fets com les personals de l'acusat Badía que han estat exposades i per a donar compliment als principis de prevenció especial i general les penes, en quant a la seva extensió són adequades, proporcionals i ajustades a Dret, les penes de CATORZE (14) ANYS i DOS (2) MESOS DE PRESÓ, i de DOS MIL CINC-CENTS EUROS (2.500 EUR) DE MULTA per raó del delicte major d'agressió sexual constitutiva de violació qualificada per estar la víctima privada de sentit, tipificat i penat a l'article 146.1.f) del Codi penal posat en relació amb els articles 144 i 145 del Codi penal; del delicte major de cessió de droga tòxica MDMA en centre d'esbarjo tipificat i penat a l'article 283.1.c) del Codi penal posat en relació amb l'article 282.1 del Codi penal; i del delicte menor de consum en local públic de droga tòxica MDMA tipificat i penat a l'article 284.2 del Codi penal posat en relació amb l'article 284.1 del Codi penal.

En concepte de responsabilitat civil, de conformitat amb el que disposen els articles 90 i 94 del Codi penal, l'acusat Badía indemnitzarà a la Sra. Martin en la quantia de DEU MIL EUROS (10.000 EUR) per raó de les conseqüències dels fets patits la nit del 21/12/2023, doncs resulta acreditat el perjudici per l'informe pericial forense de data 05/04/2024 emès pel Dr. Raya (foli 266 i ss.), que fou ratificat en el plenari, i on es constata un dany psíquic moderat amb símptomes d'angoixa i depressió de caire adaptatiu, havent desenvolupat Martin un trastorn d'estrès post-traumàtic agut moderat amb interferència a la seva vida diària i canvis conductuals pel que fa a la relació amb altres persones empitjorant la seva capacitat de socialització, que es qualifica en un 3-5 d'acord amb el barem per mesurar el dany psíquic.

Igualment, el Tribunal considera adequat l'import referit, donades les reaccions que va poder observar en virtut del principi d'immediació, l'edat de la perjudicada Martin i l'afectació diària que li comporta en les seves relacions interpersonals, no només de caràcter íntim o sexual, sinó ensems de la vida quotidiana o laboral.

Tanmateix, les conclusions del Dr. Raya son compartides per la metge forense i, especialment, per la terapeuta de Martin, la Sra. Puga (foli 711), la qual és, a criteri del tribunal, perfectament idònia per portar prova sobre el mateix, essent de fet segons l'exposat a la data del judici oral per Sara MOSCOSO TRUJILLO i Castillo, tècnica d'atenció social i psicòloga respectivament del Servei d'Atenció a Víctimes de violència de Gènere del Àrea de Polítiques d'Igualtat del Ministeri d'Afers Socials i Funció Pública, molt adequat que Martin continués les sessions amb la seva terapeuta de confiança.

Així, com a corol·lari de l'anterior és concloure que l'acusat Badía indemnitzarà ensems a la Sra. Martin en el rescabalament de les despeses generades pel seguiment psicològic per superar els fets, així com del tractament subministrat, i aquelles altres derivades del fet de desplaçar-se el dia de la vista oral la Sra. Martin, despeses que seran quantificades en fase d'execució de sentència.

CONSIDERANT SISÈ.- Igualment, i de conformitat amb les disposicions dels articles 174, 175.2 i 181.1 c) del Codi de Procediment Penal, l'acusat Badía ha de ser condemnat al pagament de les despeses processals causades, inclosos el honoraris d'advocat.

VISTES les disposicions legals citades i altres de pertinent aplicació, en nom del poble andorrà, el Tribunal de Corts,

Decisio

DECIDEIX

Condemnar Badía, com autor responsable d'un delicte menor de consum en local públic de droga tòxica MDMA; d'un delicte major de cessió de droga tòxica MDMA en centre d'esbarjo; i; d'un delicte major d'agressió sexual constitutiva de violació qualificada per estar la víctima privada de sentit; absolent-lo de la circumstància qualificadora que la privació de sentit hagi estat causada o induïda per l'agressor per la que venia acusat per l'acusació particular; sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal; a les penes de CATORZE (14) ANYS i DOS (2) MESOS DE PRESÓ, i de DOS MIL CINC-CENTS EUROS (2.500 EUR) DE MULTA; així com el pagament de les despeses processals causades, inclosos el honoraris d'advocat.

Condemnar Badía en concepte de responsabilitat civil, a indemnitzar a la Sra. Martin en la quantia de DEU MIL EUROS (10.000 EUR) en concepte de dany psíquic; així com al rescabalament de les despeses generades pel seguiment psicològic i pel tractament subministrat, i aquelles altres derivades del desplaçament el dia de la vista oral, despeses que seran quantificades en fase d'execució de sentència.

Contra la present sentència es pot interposar pel condemnat Badía, pel Ministeri Fiscal i per la representació lletrada de la Sra. Martin exercint l'acusació particular, recurs d'apel·lació en el termini de 15 dies a comptar de la seva notificació, d'acord amb el previst als articles 195 i següents del Codi de procediment penal.

Així per aquesta nostra sentència, ho manem i signem.