CONDUCCIÓ DE VEHICLE AUTOMÒBIL SOTA L'EFECTE DE BEGUDES ALCOHÒLIQUES

Sentència

Magistrats

Anna Estragués Armengol Concepció Baron Mora Enric Anglada Fors

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Enric Anglada Fors

Concepció Baron Mora

Anna Estragués Armengol

Andorra la Vella, set de maig del dos mil catorze

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, el recurs d’apel·lació formulat contra la sentència dictada per l’Hble. Tribunal de Batlles en la causa núm. DM-020-5/13 seguida pel delicte menor de conducció de vehicle sota la influència de begudes alcohòliques, contra Zurita, part apel·lada, representat per la lletrada Sra. Escudero ; sent part acusadora i part apel·lant el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Bermudez i actuant de ponent la Magistrada Sra. Anna Estragués Armengol, i havent el Tribunal designat per a la redacció de la sentència el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors.

RESULTANT:

que, el Resultant de fets provats de la sentència recorreguda diu el següent:

“que són fets provats i així es declara que vers un quart de sis de la tarda del 17 de desembre del 2012, el processat Zurita, conduint el vehicle de la seva propietat, marca Volkswagen, model Golf, matrícula XXXX(...), va fer cas omís a una senyal de prohibit circular col·locada a la cruïlla del XXXX amb el XXXX, i a l’indicació d’un agent de circulació del Comú de la capital, d’aturar el vehicle i d’esperar l’arribada del Servei de Policia, ja que malgrat aturar-lo un moment va reiniciar, seguidament, la marxa i va circular fins el pàrquing del seu domicili

; que els agents de Policia, el van controlar a la XXXX, assegut al vehicle presentant evidents símptomes de trobar-se sota els efectes de l’alcohol ; que en sortir del vehicle, va perdre la consciència i una ambulància el va traslladar a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell, on se li va practicar una anàlisi de sang, que va donar un resultat positiu de 447,0 mil·ligrams d’alcohol per litre de sang.”

RESULTANT: que la part dispositiva conté el següent pronunciament:

“DECIDIM: que hem de condemnar i condemnem el processat Zurita, com a autor responsable del delicte menor de conducció de vehicle automòbil en un estat del qual es pugi derivar un perill per al trànsit a causa del consum de budes alcohòliques, a les penes de DOS (2) MESOS D’ARREST NOCTURN CONDICIONAL QUALIFICAT A SEGUIR TRACTAMENT DE DESHABITUACIÓ DEL CONSUM DE BEGUDES D’ALCOHÒLIQUES I DOS (2) ANYS DE PRIVACIÓ DEL PERMÍS DE CONDUIR, sent-li d’abonament el temps que l’ha tingut retingut preventivament en el marc d’aquesta causa, i al pagament de les despeses processals causades.”

RESULTANT: que contra l’esmentada sentència el Ministeri Fiscal interposa recurs d’apel·lació en temps i forma legals, per considerar que la part dispositiva de la resolució impugnada infringeix les disposicions dels articles 62 i següents del Codi Penal en no determinar el termini de tractament mèdic imposat ni el termini de suspensió de la pena, tot exposant que demana una ampliació de la condemna atesa la gran taxa d’alcoholèmia i perillositat en la conducció pel propi condemnat i altres usuaris, especialment infants que estaven a punt de sortir de les escoles a proximitat. Demana doncs es condemni a Zurita a les penes de quatre mesos d’arrest nocturn condicional qualificat al seguiment de tractament mèdic de deshabituació al consum de begudes alcohòliques per davant de l’UCA durant un termini de quatre anys o fins a l’alta mèdica, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, i també la pena màxima prevista de tres anys de privació del permís de conduir, així com el pagament de les despeses processals causades.

A l’acte de la vista oral ratifica i eleva a definitives les seves conclusions provisionals.

RESULTANT: que la representació lletrada del condemnat Zurita s’oposa parcialment al recurs formulat en el sentit que considera que la sentència hauria de contenir un termini del tractament mèdic i un termini de suspensió de la condemna de presó, que no hauria de ser superior a 2 anys i interessant la confirmació per la resta de la sentència recorreguda.

Exposa que el Tribunal ja va valorar els fets i les circumstàncies, com són que el seu defensat de 66 anys estava inconscient al cotxe quan fou trobat, havia enviudat recentment i venia del cementiri, així com que consumia uns quinze medicaments diaris, es trobava força penedit i havia iniciat un tractament a l’UCA de forma voluntària.

A l’acte de la vista oral ratifica el seu escrit d’al·legacions.

Fonaments de dret

S’ACCEPTEN ELS FETS PROVATS I ELS FONAMENTS DE DRET DE LA RESOLUCIÓ APEL.LADA.

CONSIDERANT: que el Ministeri Fiscal, actuant com a part apel·lant, impugna la sentència dictada pel Hble. Tribunal de Batlles per entendre, d’una banda, que en la part dispositiva de la resolució recorreguda no es determina el termini de tractament mèdic ni el termini de suspensió de la pena, i d’altra, que la pena imposada es insuficient en funció de la gravetat dels fets comesos pel condemnat.

CONSIDERANT: que quan al primer motiu del recurs, s’ha de dir que, com reconeix també la direcció lletrada de l’inculpat, el òrgan jurisdiccional “a quo” ha oblidat de fixar a la part decisòria de la sentència el termini de suspensió de la condemna condicional qualificada, segons el disposat a l’article 62,1.c) en relació i concordança amb l’article 62,3 del Codi Penal.

Del contingut del dit precepte es col·legeix la necessitat d’establir un termini de suspensió de la condemna en els supòsits de que la pena que s’imposi sigui condicional qualificada a alguna obligació, però no, a diferència de l’al·legat pel Ministeri Públic, de dos terminis, un pel tractament mèdic de deshabituació i un altre de suspensió de la condemna imposada.

Per tant, s’ha d’estimar parcialment en aquest punt la pretensió del Ministeri Fiscal, en el sentit de completar la sentència i en concret la seva part dispositiva, fixant aquest Tribunal el termini de suspensió que més endavant es dirà, un cop resolt el segon motiu del recurs formulat per dita acusació.

CONSIDERANT: que pel que al motiu pròpiament de fons de la present apel·lació, s’ha de ressenyar, abans de tot, que si bé el Tribunal “ad quem” pot, en qualsevol recurs d’apel·lació, revisar la prova de càrrec i la valoració conjunta de tot el material probatori feta pel Jutjador/a “a quo”, no és menys cert que, atesos els principis d’immediació, publicitat i contradicció, rectors del judici oral, aquesta facultat de l’òrgan d’apel·lació haurà d’exercir-se sempre amb mesura i tant sols en aquells supòsits en que l’error en l’apreciació de la prova resulta del tot evident, situació que és perfectament valorable pel Tribunal quan es tracta de proves documentals o pericials, degut a que pot apreciar-les per si mateix, però en canvi no ho és tant en aquells altres supòsits en que la prova practicada es limita a les declaracions dels implicats i dels testimonis, en el seu cas, en que per la seva valoració té una absoluta i decisiva importància el principi d’immediació.

Doncs bé i d’acord amb aquest principi -article 158 del Codi de Procediment Penal-, aquest Tribunal, avaluant amb consciència les proves practicades, les raons exposades per l’acusació i la defensa, arriba a la mateixa conclusió que la de l’Hble. Tribunal de Batlles, és a dir, que, desprès de valorar les circumstàncies concurrents en el cas d’autes, la gravetat dels fets realitzats, el penediment demostrat per l’encausat, així com el seguiment voluntari d’un tractament per la deshabituació al consum d’alcohol, la pena imposada pel dit òrgan jurisdiccional és totalment adequada als fets comesos.

En conseqüència, la Sala estima adient ratificar la pena de dos mesos d’arrest nocturn condicional qualificat a seguir tractament per la deshabituació del consum de begudes alcohòliques, afegint, no obstant, el termini de suspensió legalment exigit, així com dos anys de privació del permís de conduir, el que comporta, sense necessitat de qualsevol altre consideració, la desestimació d’aquest motiu del recurs.

CONSIDERANT: que per tot el que s’ha exposat, procedeix estimar en part el recurs d’apel·lació interposat pel Ministeri Fiscal, en el sentit d’afegir a la sentencia impugnada i en concret a la seva part dispositiva el termini de suspensió de la condicional qualificada imposada al processat, quedant, per tant, la mateixa completada en els termes següents : És condemna a Zurita, com autor del delicte menor de conducció de vehicle automòbil en un estat del qual es pugui derivar un perill per al trànsit a causa del consum de begudes alcohòliques, a les penes de DOS (2) MESOS D’ARREST NOCTURN CONDICIONAL QUALIFICAT A SEGUIR TRACTAMENT DE DESHABITUACIÓ DEL CONSUM DE BEGUDES ALCOHÒLIQUES PER DAVANT DE L’UCA, amb un termini de suspensió de dita condemna qualificada PER UN PERÍODE DE TRES ANYS O FINS L’ALTA MÈDICA, si sobrevingués amb anterioritat, així com DOS (2) ANYS DE PRIVACIÓ DEL PERMÍS DE CONDUIR, sent-li d’abonament el temps que l’ha tingut retingut preventivament en el marc d’aquesta causa, i al pagament de les despeses processals causades.

CONSIDERANT: que es declaren d’ofici les costes processals d’aquesta segona instància, a l’empara del disposat en els articles 174, 175.1 i 181.3 del Codi de Procediment Penal.

VIST

les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que estimant parcialment el recurs d’apel·lació interposat pel Ministeri Fiscal contra la sentència de data trenta ú d’octubre de dos mil tretze, dictada per l’Hble. Tribunal de Batlles en la causa DM-020-5/13, s’ha de completar dita resolució en la seva part dispositiva, que queda fixada així: Hem de condemnar i condemnem Zurita, com autor del delicte menor de conducció de vehicle automòbil en un estat del qual es pugui derivar un perill per al trànsit a causa del consum de begudes alcohòliques, a les penes de DOS (2) MESOS D’ARREST NOCTURN CONDICIONAL QUALIFICAT A SEGUIR TRACTAMENT DE DESHABITUACIÓ DEL CONSUM DE BEGUDES ALCOHÒLIQUES PER DAVANT DE L’UCA, amb un termini de suspensió de dita condemna qualificada PER UN PERÍODE DE TRES ANYS O FINS L’ALTA MÈDICA, si aquesta sobrevingués amb anterioritat, així com DOS (2) ANYS DE PRIVACIÓ DEL PERMÍS DE CONDUIR, sent-li d’abonament el temps que l’ha tingut retingut preventivament en el marc d’aquesta causa, i al pagament de les despeses processals causades, confirmant la sentència apel·lada en tot el demés i decretant d’ofici les despeses processals d’aquesta segona instància.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.