CONSUM DE DROGA TÒXICA (COCAÏNA) - TRÀFIC DE DROGUES TÒXIQUES (COCAïNA)

Sentència

Magistrats

Enric Anglada Fors Concepció Baron Mora Jacques Richiardi Martel

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Enric Anglada Fors

Concepció Baron Mora

Jacques Richiardi

Andorra la Vella, quatre de març del dos mil quinze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. 5400132/2013 seguida pels presumptes delictes major continuat d'importació de droga tòxica cocaïna destinada a la cessió il·lícita i menor continuat de consum de droga tòxica cocaïna, contra Catalá, nascut el XXXX, fill de XXXX i de XXXX, de nacionalitat andorrana, solter, de professió empleat, i defensat pel Lletrat Sr. Miró, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Escolano i actuant de ponent i redactor de la sentència, el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER : són fets provats i així es declara que en data 4 de desembre del 2013, vers les 15.30 hores, el processat Catalá, nascut el XXXX, de nacionalitat andorrana i sense antecedents penals, fou controlat per agents del Servei de Policia quan estava al Principat conduint el vehicle marc BMW (AND), i atès que a requeriment dels Agents, el processat Catalá negà portar productes estupefaents a l'hora que es treia quelcom de la part dels genitals i s'ho amagava en una butxaca, li fou aleshores practicat un escorcoll amb el gos ensinistrat el qual marcà la seva zona genital.

En vista d'això, els Agents de Policia li practicaren un escorcoll corporal en dependències policials en el decurs del qual incautaren un total de 4 embolcalls que Catalá portava repartits entre les butxaques del pantaló i la jaqueta i que contenien un total de 16,39 grams nets de producte estupefaent cocaïna que el processat Catalá havia adquirit a una persona que no es troba a disposició d'aquest Tribunal a la vila d'Alàs pel preu de 600 EUR i que portava al Principat pel seu propi consum que realitzava de forma habitual al seu domicili de la vila d'Ordino a raó d'un gram de cocaïna per setmana, sense que hagi quedat acreditat que part d'aquesta droga anés destinada a la cessió il·lícita de terceres persones.

Així mateix, els Agents de Policia incautaren al processat Catalá un telèfon mòbil Samsung, model Duos, i 390 EUR en efectiu.

Practicada una perquisició al domicili del processat Catalá i amb l'autorització prèvia d'aquest, els Agents de Policia incautaren una bàscula de precisió així com un embolcall contenint restes de cocaïna.

Igualment, en dues ocasions anteriors no determinades durant els mesos de setembre del 2012 i març del 2013, el processat Catalá explicà que s'havia desplaçat a Espanya on adquirí producte estupefaent cocaïna a la mateixa persona no identificada, a raó de 10 grams cada vegada pels quals pagà 400 EUR cada cop i que seguidament portà a Andorra destinada al seu propi consum, sense que hagi quedat demostrat tampoc que part d'aquest droga anés destinada a la venda o la cessió il·lícita de la mateixa a terceres persones.

Fonaments de dret

RESULTANT SEGON : el Ministeri Fiscal qualifica els fets com a constitutius d'un delicte major continuat d'importació de droga tòxica cocaïna destinada a la cessió il·lícita i d'un delicte menor continuat de consum de cocaïna, tipificats i penats als articles 282.1 i 284.1 del Codi Penal, essent-ne el processat Catalá responsable en concepte d'autor, sense que concorri circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, demana se li imposi la pena de 3 anys de presó part condicional amb un termini de suspensió de la condemna de 4 anys, multa de 4.000 euros, comís del vehicle BMW, dels diners i de la bàscula de precisió incautats, el comís i destrucció de la droga incautada, més el pagament de les despeses processals, sense que hi hagi lloc d'exigir en concepte de responsabilitat civil.

En l'acte de la vista oral, eleva a definitiva la seva qualificació provisional.

Decisio

CONSIDERANT PRIMER : els fets declarats provats no constitueixen el delicte major continuat d'importació de droga tòxica cocaïna destinada a la cessió il·lícita, tipificat a l'article 284.1 del Codi Penal, del que venia encausat el processat Catalá, doncs, si bé és cert que la quantitat introduïda per aquest no es pot reputar escassa i que a casa seva tenia una balança de precisió, no és menys cert, d'una banda, que en funció del consum reconegut i declarat -1 gram a la setmana (el que representa 52 grams a l'any)- els grams de cocaïna introduïts al Principat resulten compatibles amb un consum estrictament personal, i, d'una altra, que l'explicació donada respecte a la possessió de la bàscula resulta totalment versemblant, màxim si tenim en compte que la mateixa procedia d'un establiment de restauració que havia estat de la seva propietat.

Si a tot això, hi afegim la sinceritat del processat en confessar voluntàriament el fet d'haver introduït 20 grams de cocaïna en dos viatges precedents al de la seva detenció, junt a la circumstància de que sempre s'ha mantingut ferm i constant en totes i cadascunes de les seves declaracions, sense que mai hagi variat res de l'explicat des del principi. Dita forma de procedir ve, a més, corroborada per la pericial psiquiàtrica portada a terme pel pèrit Dr. Andrade, en quin informe deixa palès que: "L'exploració psicopatològica de les diferents àrees del seu psiquisme no revela que l'entrevistat pateixi cap tipus de desordre o trastorn mental clínicament rellevant... Manté en tot moment una adequada capacitat comunicativa exempta d'incoherències, fabulacions i de manipulacions,..., cal assenyalar que sembla ser un discurs proper a la sinceritat. L'exploració i avaluació neuropsicològica de les seves funcions cognitives és totalment anodina... El fet que hagi estat consumint cocaïna no l'ha afectat en aquest sentit" (folis 83 al 86), essent, a més, evident que era efectivament consumidor de cocaïna, doncs donà positiu a aquesta substància estupefaent el mateix dia de la seva detenció, com resulta de la prova realitzada a tal efecte al laboratori clínic de l'Hospital de Nostra Senyora de Meritxell (foli 23).

Però, endemés, no es pot desconèixer, ni obviar, que per part del Servei de Policia se li va examinar el seu ordinador i el seu telèfon mòbil, revisant-li i comprovant totes les persones que tenia a l'agenda i a la memòria de dits aparells, i cap d'elles consta que tingui antecedents penals, ni relació de cap tipus amb el món de la droga.

Totes aquestes circumstàncies comporten que el Tribunal estimi que hi ha dubtes més que raonables per considerar no provat que el processat Catalá dediqués part de la cocaïna introduïda al Principat a la venda o a la cessió il·lícita de la mateixa a terceres persones, el que determina, en conseqüència i en base al principi in dubio pro reo, que se l'hagi d'absoldre del delicte major continuat d'importació de droga tòxica cocaïna destinada a la cessió il·lícita pel que venia també essent acusat pel Ministeri Fiscal.

CONSIDERANT SEGON : per contra, els fets d'autes són legalment constitutius d'un delicte menor continuat d'introducció de droga tòxica cocaïna pel propi consum, previst i penat a l'article 284.1 en relació i concordança amb l'article 59, ambdós del Codi Penal, puix que del relat fàctic resulta la concurrència de tots els elements configuradors del dit tipus penal, el qual, a més ha estat plenament reconegut pel processat i la seva defensa.

CONSIDERANT TERCER : del dit il·lícit penal n'és responsable en concepte d'autor l'inculpat Catalá, per haver realitzat personalment els fets que l'integren, de conformitat amb el que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal.

CONSIDERANT QUART : no concorre en l'encausat cap circumstància modificativa de la responsabilitat penal.

CONSIDERANT CINQUÈ : a efectes de determinació de la penalitat, el Tribunal ha de tenir en compte, de conformitat amb l'establert a l'article 56 del Codi Penal, la manca d'antecedents penals del processat i la seva concreta situació personal i familiar, així com que el seu sincer penediment i la reinserció social assolida pel mateix.

CONSIDERANT SISÉ : escau declarar, conforme al disposat a l'article 70 del Codi Penal, el comís del producte estupefaent, així com la destrucció de dita droga. No obstant i a diferencia de l'invocat pel Ministeri Públic, no correspon el comís dels efectes interessats en la seva qualificació definitiva, doncs cap d'ells es pot reputar com a instrument utilitzat per la comissió de la infracció per la que es condemna a Catalá, ni tant sols el vehicle com a presumpte instrument indirecte de l'il·lícit penal de referència, tota vegada que, tractant-se d'un turisme normal -sense cap amagatall específic-, la seva finalitat primordial es, per tant, servir de mitjà de transport de persones, on, a més, no es trobà cap tipus de substància estupefaent. El mateix succeeix amb els diners, ja que aquests tampoc són ni instrument, ni producte del delicte. En conseqüència, salvat la droga tòxica, se li haurà de retornar tots els objectes incautats.

CONSIDERANT SETÉ : no hi ha lloc a exigir responsabilitat civil, si bé d'acord amb el que estatueixen els articles 100.2 del Codi Penal i 174, 175 i 181.3 del Codi de Procediment Penal, cal imposar a l'acusat el pagament de les despeses processals causades.

VIST les disposicions legals aplicables en la causa, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que hem d'absoldre i absolem, a Catalá del delicte major continuat d'importació de droga tòxica cocaïna destinada a la cessió il·lícita del que venia essent acusat pel Ministeri Fiscal.

Que hem de condemnar i condemnem, a Catalá com a responsable penalment en concepte d'autor del delicte menor continuat d'introducció de droga tòxica cocaïna pel propi consum, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de DEU MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL i MULTA DE SIS-CENTS EUROS (600 EUR), així com al pagament de les despeses processals causades, sense que hi hagi lloc d'exigir responsabilitat civil.

Acordem el comís de la cocaïna intervinguda, així com la seva destrucció i el retorn de la resta d'objectes incautats.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació davant d'aquest Tribunal de Corts en el termini de quinze dies següents a la notificació.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.