AMENACES NO CONDICIONALS - INJÚRIA

Sentència

Magistrats

Enric Anglada Fors Jean-Marie Ferrandez Concepció Baron Mora

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Tejada

Enric Anglada Fors

Concepció Baron Mora

Andorra la Vella, vint-i-nou de març del dos mil onze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, el recurs d'apel·lació formulat contra la sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en la causa núm. DM-290-2/09 seguida pels delictes menors d'injúries lleus als agents de l'autoritat i d'amenaces no condicionals, sent part apel·lant Quesada, representat per la Lletrada Sra. Anaya i sent parts apel·lades Manso, l'H. C. de S. J. de L., representats ambdós per la Lletrada Sra. Calderón, i el Ministeri Fiscal, representat per la Sra. Araujo, actuant de ponent i redactor de la sentència, el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors.

RESULTANT:

que el Resultant de fets provats de la sentència recorreguda diu el següent:

"que són fets provats i així es declara que en data 9 de juny del 2009, vers les 20.00 hores, Manso es trobava al C/ de Les Escoles de Sant Julià de Lòria, desenvolupant la seva tasca d'Agent de Circulació; que en observar que la motocicleta marca Sumco matrícula (...) propietat d'Quesada es trobava en dit carrer, mal estacionada, demanà a un veí de la Parròquia d'anar a avisar-lo per tal que la retirés del lloc; que moments després Quesada, que es trobava en un bar proper, arribà, posant-se el casc i pujant a la moto per marxar; que en veure que l'Agent de Circulació pujava també a la grua per marxar, Quesada es tornà a treure el casc, baixà de la moto i la deixà aparcada al mateix lloc i fent un gest despectiu amb la mà vers l'Agent, tornà a entrar al bar on inicialment es trobava; que en observar-ho l'Agent de Circulació pel retrovisor, baixà novament del vehicle grua, anant a sancionar la motocicleta, arribant altre cop Quesada el qual exaltat, s'encarà amb l'Agent de Circulació al que digué, cridant: "ya me marcho cabrón, que me había olvidado la cartera; eres un sinvergüenza y un hijo de puta; tú tienes un problema conmigo y la única manera de acabar con él es que te voy a dar dos puñaladas y te voy a abrir de abajo a arriba, porqués eres un cerdo, un hijo de puta y un gilipollas."; que en contestar-li O.P. que l'únic problema que havia tingut havia estat fa anys, amb ell i el seu sobre i que aquell havia estat solventat, Quesada li digué amb el dit alçat: "a mi suegro ni le menciones que hace tres años que está muerto y te voy a reventar la cabeza" decidint l'Agent de Circulació avisar el Servei de Policia."

RESULTANT: que la part dispositiva conté següent pronunciament:

"que hem condemnar i condemnem Quesada com autor d'uns delictes menors d'injúries lleus als Agents de l'Autoritat i amenaces no condicionals, a la pena de SIS (6) MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL amb un termini de suspensió de la pena de dos (2) anys i al pagament de les despeses processals causades, inclosos honoraris d'Advocat i de Procurador a acreditar en període d'execució de sentència.

I en concepte de responsabilitat civil, Quesada indemnitzarà al Sr. Manso en la quantitat de sis-cents euros (600 EUR) en concepte de perjudici moral."

RESULTANT: que la part apel·lant, interposa recurs d'apel·lació en temps i forma legals, manifestant que en el cas d'autes existeixen versions contradictòries, no havent-hi cap prova de càrrec contra P., el qual sempre ha negat els fets que li son imputats, no oferint les seves declaracions cap mena de dubte, manifestant que mai va declarar "te voy a reventar la cabeza"

D'altra part, la deducció que es fa en la sentència de que el no recordar sigui assimilable a "no negar" i condueix a l'acceptació de la culpa, constitueix, al seu criteri, una clara i evident vulneració del dret a la presumpció d'innocència. Per tot el que considera que no existeixen en autes suficients elements incriminatoris contra el seu defensat que permetin provar els fets pels quals venia acusat, sol·licitant que es dicti la lliure absolució del mateix.

Subsidiàriament, en el cas de que es consideri a P. responsable del delicte menor d'amenaces no condicionals i d'injúries lleu a agent de l'autoritat, demana que la pena a imposar no sigui superior a la de quatre mesos d'arrest nocturn condicional, no havent quedat acreditada cap tipus de responsabilitat civil.

A l'acte del judici oral, ratifica i eleva a definitiu el seu escrit de recurs.

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs formulat per considerar la sentència recorreguda en tots els seus extrems ajustada a Dret, sol·licitant-ne la seva confirmació

En efecte estima que s'ha acreditat en autes la realitat dels fets pels quals s'ha condemnat a P., no sols per la versió constant de l'agent de circulació, sinó perquè aquesta ve confirmada per dos testimonis, i encara que un d'ells no comparegués a judici, qual cosa no impedeix que la seva declaració sigui valorada com a prova indiciària.

A l'acte del judici oral, ratifica el seu escrit de contesta al recurs, afegint que considera totalment ajustada la responsabilitat civil atribuïda per la sentència.

RESULTANT: que la part apel·lada s'oposa al recurs formulat i sol·licita la confirmació íntegra de la sentència apel·lada en entendre que la mateixa és totalment ajustada a dret.

Posa de manifest que la fonamentació del recurs és errònia puix que parteix que la versió del condemnat, la qual ha quedat totalment desacreditada per la prova practicada.

Tanmateix, posa de relleu que en Dret Penal andorrà, està admesa la prova indiciària o indirecta per a desvirtuar el principi de presumpció d'innocència, havent el Tribunal sentenciador valorat correctament el conjunt de la mateixa.

Per tant, considera que la sentència recorreguda ni incorre en vulneració del dret a la presumpció d'innocència, ni atempta contra el principi in dubio pro reo.

Pel que respecta a la responsabilitat civil, considera que la sentència ha de ser igualment confirmada, trobant totalment ajustada la quantitat fixada de 600 EUR en concepte de perjudici moral, dany que emergeix de manera directa i immediata de les injuries i les amenaces proferides per P. envers el seu representat.

A l'acte del judici oral, ratifica i eleva a definitiu el seu escrit de contesta i oposició al recurs.

Fonaments de dret

S'ACCEPTEN ELS FETS PROVATS I ELS FONAMENTS DE DRET DE LA RESOLUCIÓ APEL·LADA.

CONSIDERANT: que la part apel·lant impugna la sentència dictada pel Hble. Tribunal de Batlles, per entendre que s'ha fet una errònia valoració dels elements probatoris que consten en autes i per que no existeix prova de càrrec suficient contra Quesada per a condemnar-lo pels delictes menors d'injúries lleus i d'amenaces no condicionals dels que venia acusat, la qual cosa ha de comportar, segons manifesta, la lliure absolució del mateix.

CONSIDERANT: que si bé el Tribunal "ad quem" pot, en qualsevol recurs d'apel·lació, revisar la prova de càrrec i la valoració conjunta de tot el material probatori feta pel Tribunal "a quo", no és menys cert que, atesos els principis d'immediació, publicitat i contradicció, rectors del judici oral, aquesta facultat de l'òrgan d'apel·lació haurà d'exercir-se sempre amb mesura i tant sols en aquells supòsits en que l'error en l'apreciació de la prova resulta del tot evident, situació que és perfectament valorable pel Tribunal quan es tracta de proves documentals o pericials, degut a que pot apreciar-les per si mateix, però en canvi no ho és tant en aquells altres supòsits en que la prova practicada es limita a les declaracions dels implicats i dels testimonis, en el seu cas, en que per la seva valoració té una absoluta i decisiva importància el principi d'immediació.

Doncs d'acord amb aquest principi -article 158 del Codi de Procediment Penal-, aquest Tribunal, avaluant amb consciència les proves practicades, les raons exposades per l'acusació i la defensa, les manifestacions de l'encausat -article 160 del Codi de Procediment Penal- i dels testimonis de càrrec, quina declaració - que no es pot qualificar com a contradictòria amb la de l'inculpat, puix que no es poden donar versions contradictòries en les declaracions de persones que no es troben en idèntica situació processal- és clara i contundent, a més de reiterada i ratificada sense cap mena de dubte, tant davant del servei de policia, com a l'acte del judici oral, en el que hi hagué l'oportuna contradicció, arriba a la mateixa conclusió que la de l'Hble. Tribunal de Batlles, és a dir, que Quesada va expressar-se i actuar, tal com és relata en el resultant de fets provats de la sentència apel·lada, o sigui, proferint injuries i amenaces contra Manso, puix que la versió exculpatoria donada per l'inculpat no ha quedat en absolut acreditada al llarg de les actuacions, i per contra, ha quedat ratificada la tesi del perjudicat, pels testimonis que han deposat en el marc de la present causa, i encara que un d'ells no comparegués a l'acte del judici oral, no per això, no pot deixar d'ésser valorat com un indici més en favor de la versió mantinguda, de forma reiterada, per la víctima. A més, no és pot tampoc obviar que, com recull la sentència recorreguda, el propi condemnat, tot i arribar a negar la realitat mateixa de l'incident, va manifestar que no recordava si havia dit a l'agent de circulació "te voy a reventar la cabeza", la qual cosa implica, per tant, la possibilitat de que realment li digués -com afirma el perjudicat-, i ve, així mateix, a demostrar i a confirmar la realitat de la violència verbal en l'incident efectivament produït.

CONSIDERANT: que per tot el que s'ha exposat i sense necessitat de més consideracions, degut a la claredat de la qüestió analitzada, procedeix la plena i total confirmació de la resolució impugnada, i la desestimació, conseqüentment, del recurs d'apel·lació formulat contra la mateixa.

CONSIDERANT: que a l'empara del disposat en els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, la part apel·lant ha de pagar les despeses processals causades, inclosos els honoraris d'advocat de la part apel·lada a determinar en període d'execució de sentència.

VIST

: les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que desestimant el recurs d'apel·lació interposat per la Lletrada Sra. Anaya en nom i representació del Sr. Quesada, contra la sentència de 3 d'agost del 2009, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en la causa DM- 290-2/09, CONFIRMEM ÍNTEGRAMENT la mateixa, condemnant l'apel·lant al pagament de les despeses processals causades en aquesta instància, inclosos els honoraris d'advocat de la part apel·lada, a determinar en període d'execució de sentència.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.