Sentència sobre el delicte d'assassinat en grau de temptativa de Durán

Sentència

Magistrats

Alfons C Alberca Sanvicens Concepció Baron Mora Carolina Bailen Vila

S E N T È N C I A

Magistrats Sres./Sr.

Concepció BARÓN MORA

Carolina BAILEN VILA

Alfons C. ALBERCA SANVICENS (Ponent)

Andorra la Vella, a la data consignada al marge.

VIST en judici oral i públic pel Tribunal de Corts, la causa núm. 6000038/2025, seguida per un presumpte delicte major d'assassinat concorrent la circumstància de traïdoria en grau de temptativa, tipificat a l'article 103.2 del Codi penal, contra Durán, nascuda el XXXX, a Escaldes Engordany, filla de XXXX i de XXXX, de nacionalitat andorrana, amb passaport número XXXX, i domiciliada a l'XXXX, sense antecedents penals, en situació personal de presó provisional d'ençà el 10/10/2024 per raó de la present causa, essent defensada per la lletrada Sra. Carnero.

És part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Vall.

És ponent el Magistrat Sr. Alfons C. ALBERCA SANVICENS.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER.- Són fets provats i així es declara, que l'acusada Durán, nascuda el XXXX, de nacionalitat andorrana, sense antecedents penals, i amb un grau de menyscabament qualificat del 52% per resolució de la Ministra d'Afers Socials i Funció Pública número 392102/2024 de data 11/03/204 en seguiment de la proposta de la CONAVA; mitjançant Sentència de data 17/07/2024 dictada en el marc del procediment de modificació de la capacitat número 4000001/2023 fou declarada afectada d'una discapacitat, presentant una necessitat de suport per mitjà de curatela, ostentant el càrrec de tutor la ORG_3; resolució que confirmava les mesures provisionals adoptades mitjançant l'Aute de data 31/01/2023.

Durant el mes de maig de 2024, l'acusada Durán conegué en el servei de dia de l'àrea de salut mental de l'Hospital a Andrade amb qui inicià una relació sentimental que es convertí amb el transcurs del temps en tortuosa i tòxica, presentant l'acusada Durán una dependència emocional envers Andrade.

Durant els mesos posteriors es presentaren denúncies creuades entre l'acusada Durán i Andrade, ja sigui per raó d'agressions físiques, verbals, de caràcter sexual, o per raó de calúmnies o coaccions, fins que, vers finals del mes d'agost o principis del mes de setembre de 2024, Andrade manifestà des de Marroc a l'acusada Durán que s'havia de casar amb una tercera persona.

Així, el dia 08/10/2024, l'acusada Durán i Andrade, quedaren per passar un últim dia junts, desplaçant-se fins a la Vila d'Encamp, al domicili de l'acusada FERNADEZ, radicat a l'habitació 110 de l'hotel Alfa.

En un moment donat, l'acusada Durán va tirar les cartes del tarot a Andrade, i, a través d'aquestes, conclogué que la relació sentimental havia de finir, moment en el qual, enutjada, l'acusada Durán es dirigí cap al bany i es va autolesionar la galta dreta amb una fulla d'afaitar, tipus perruquer amb mànec groc que utilitzava per perfilar-se les celles, a fi d'atenuar el seu estat d'angoixa i frustració.

Posteriorment, vers les 22:00 hores, havent consumit begudes alcohòliques i mantingut relacions sexuals (la naturalesa de les quals són objecte de la instrucció de la causa número 2000645/2024), l'acusada Durán reaccionà de forma agressiva envers Andrade per quant aquest volia marxar, donant-li bufetades, cops de peu als genitals i empenyent-lo, intentant-se protegir Andrade amb els seus braços.

A partir d'aquell moment, l'acusada Durán es va anar al bany, tornant-se a autolesionar per abaixar el seu estat d'ansietat i frustració, aquest cop el braç esquerre sostenint amb la mà dreta, la seva mà dominant, la fulla d'afaitar, per veure seguidament, que la porta s'havia quedat bloquejada, podent-se únicament obrir des de l'exterior, moment en que començà a colpir-la amb la ma i els peus, demanant a Andrade d'obrir-li.

Que en obrir la porta del bany Andrade, i, observar l'acusada Durán que Andrade es trobava vestit, amb les seves pertinences recollides per marxar i es dirigia vers la porta de l'habitació (la qual es troba a la vora de la del bany, immediatament al seu costat dret), interposant-se, aixecà els braços, i l'agredí amb força mitjançant la fulla d'afaitar que portava a la mà esquerra al costat dret del coll, a fi de causar-li la mort.

Després d'intentar l'acusada Durán i Andrade aturar l'hemorràgia mitjançant paper de bany i canviar-se Andrade la samarreta que duia posada, aquest, s'apoderà de la fulla d'afaitar i sortí corrents de l'habitació, essent perseguit per l'acusada Durán que l'escridassava agafant-lo fortament dels braços exigint-li que tornés a l'habitació, assolint baixar per les escales fins la sala comuna de l'hotel, on l'acusada Durán el tornà a increpar fortament dient que l'havia violat i que era un covard, mentre Andrade, espantat, interposava una cadira dient-li que l'havia intentat matar.

Finalment, l'acusada Durán retornà a l'habitació 110, llençant per terra les cartes de tarot, aprofitant Andrade per refugiar-se i amagar-se als serveis de la recepció de l'hotel per por envers la l'acusada Durán, que tornà a baixar recercant-lo, fins l'arribada dels agents del Servei de Policia.

Com a conseqüència de les agressions, Andrade resultà amb una erosió lineal d'1,5 cm a regió medial del 1/3 mig de l'avantbraç esquerre; una erosió circular d'1 cm de diàmetre, localitzada a la regió anterior del canell esquerre; i, una ferida incisa lineal a la regió supero-posterior de l'hemicoll dret, arribant a regió occipital dreta, per sobre, exteriorment, de l'artèria caròtida i la vena jugular, que va precisar per la seva curació d'anestèsia local, sutura amb 21 grapes metàl·liques, antibiòtic, i antiinflamatori; resultant amb una cicatriu hiperpigmentada de 10,5 cm x 0,4 cm visible en l'àrea supero-lateral del coll, en disposició obliqua i direcció descendent de posterior a anterior; amb un perjudici estètic equivalent a 2,5-3/7, i un perjudici dolorós equivalent a un 2,5-3/7.

Fonaments de dret

RESULTANT SEGON.- El Ministeri Fiscal en el seu escrit de qualificació provisional, considera els fets com a constitutius d'un delicte major d'assassinat en grau de temptativa, concorrent la circumstància de traïdoria, tipificat a l'article 103.2 del Codi penal, essent-ne l'acusada Durán, responsable en concepte d'autora, no concorrent circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, demanant que se li imposi la pena de deu (10) anys de presó; així com el pagament de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil, considera que l'acusada Durán haurà d'indemnitzar a la CASS en la suma de 368,72EUR, més els interessos legals corresponents fins el seu efectiu pagament, així com al perjudicat Andrade, la quantitat de 4.500EUR en concepte de perjudici estètic equivalent a 2.5-3/7 i l'import de 4.500EUR en concepte de perjudici dolorós equivalent a 2.5-3/7, així com les despeses mèdiques que resultin acreditades en el moment del judici.eleva a definitiva la seva qualificació provisional, remarcant la toxicitat de la relació entre l'acusada Durán i Andrade; com l'acusada Durán havia adquirit i consumit alcohol voluntàriament i com reaccionava davant les negatives de Andrade, de forma frustrada i autolesionant-se; que resta provat que la porta del bany era trencada, i que una volta Andrade l'obrí i pensava que l'acusada Durán li anava a abraçar per acomiadar-se, aquesta aprofità per agredir-lo de forma forta, ràpida i sobtada al coll de dalt a baix; que els testimonis presents a la sala de descans observaren l'actitud enfadada i rabiosa de l'acusada Durán, la qual s'observa igualment de les gravacions de les càmeres; sabent el que feia i les seves conseqüències segons es deriva de la pericial de la Dra. Ayuso que l'examina en el moment de la detenció, no es donen així els elements de l'eximent al·legada de l'article 27.4 del Codi penal, doncs mantenia les capacitats cognitives i volitives conservades; havent-se de considerar l'existència de l'animus necandi pel lloc del coll, sobre la caròtida i la jugular, on l'agredeix, i també de la circumstància constitutiva de l'assassinat de traïdoria per quan portà a terme l'atac de forma sorpresiva, sense deixar possibilitat de defensa a Andrade, aprofitant que passà per davant al moment d'obrir la porta del bany; confirmant així la qualificació jurídica, la petició de pena, i els conceptes de responsabilitat civil, interessant es deixi per execució de sentència les despeses mèdiques generades.

RESULTANT TERCER.- La lletrada de l'acusada Durán, Sra. Carnero, en el seu escrit de qualificació provisional, manifesta el seu desacord global amb el relat de fets efectuat pel Ministeri Fiscal, considerant que no va haver-hi ni intenció de matar ni de fer mal per part de l'acusada Durán a Andrade, essent ella la primera víctima de l'alteració de les seves facultats cognitives i volitives (auto-mutilacions); alhora, que considera que s'omet totalment la denúncia d'agressió sexual, fet que podria explicar l'actuació de l'acusada Durán almenys en part.

En relació a la qualificació jurídica dels fets, els considera un delicte major de lesions amb arma tipificat a l'article 115.2 del Codi penal; sol·licitant, a la vista de l'informe medicoforense emès pel Dr. Mena, que s'apreciï la circumstància excloent de l'article 27.4 del Codi penal, declarant-la exempta de responsabilitat criminal en no tenir en el moment dels fets la seva capacitat volitiva i cognitiva preservada.

Subsidiàriament, i cas de què el Tribunal consideri que només pot apreciar-se una circumstància excloent incomplerta, considera que s'haurà d'aplicar la reducció qualificada de l'article 54.3 del Codi penal, motiu pel qual demana que no li sigui imposada a l'acusada Durán una pena de presó superior a vuit (8) mesos.

En concepte de responsabilitat civil, en relació al perjudici estètic equivalent a 2.5-3/7 entén que seria ajustada la suma de 2.500.-EUR; en relació al perjudici dolorós, valorat en 2.5-3/7 la quantia de 3.500.-EUR; i mostra conformitat en els 368,72 EUR per les despeses reemborsades per la CASS en haver resultat acreditades.

En l'acte de la vista oral eleva la qualificació provisional a definitiva, remarcant que s'omet la situació de descompensació d'una persona que presenta un quadre clínic molt complicat, que les conclusions del Dr. Mena posen de relleu aquestes circumstàncies, destacant que la Dra. Ayuso no tenia accés a la història clínica; així com que en cap cas o moment l'acusada volia matar a Andrade, doncs tenia dependència del mateix i acceptava qualsevol situació, inclús ser la seva amant si es casava amb una tercera persona; l'acusada Durán donà un resultat a la prova d'alcoholèmia de 1,54 g/l/a i Andrade negatiu, quan sabia perfectament que ella no podia beure i la va enviar a comprar l'alcohol, incitant-la a beure posteriorment; Andrade la manipulava, doncs ella es tallà en dues ocasions sense trucar a Urgències i mantenen relacions sexuals que hauran de ser examinades en el procediment desglossat pel Batlle instructor.

Manifesta igualment la representació lletrada de l'acusada Durán que, malgrat aquesta té un blanc que no li permet explicar perquè, s'havia quedat tancada al bany per por, sense llum, i malgrat havien ganivets agafa la gillette, i la tenia a la mà esquerra; si Andrade tenia tanta por, no s'hagués quedat amb ella, netejant-se amb paper de bany, canviant-se la samarreta i estant-se amb ella un quart d'hora sense que es sentissin crits d'ell sinó d'ella; l'acusada Durán tenia l'obsessió que es fes curar, i es trobava enfadada perquè considerava que Andrade mentia i ometia dir que l'havia violat.

Finalment, considerant que no es donen els elements de la traïdoria exigits per la Jurisprudència (Sentència de data 12/09/2018 causa 6000053/2018 confirmada per Sentència de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia de data 26/04/2019); i ratificant la seva qualificació jurídica de lesions doloses de l'article 115.2 del Codi penal, concorrent la circumstància excloent de l'article 27.4 del Codi penal, demana que no se la condemni en no tenir la seva capacitat volitiva conservada; subsidiàriament, si és considera que és una eximent incomplerta es demana una pena de presó no superior a vuit mesos; i, encara més subsidiàriament, una pena de dos anys de presó, part ferma la ja executada i la resta condicional qualificada a seguir un tractament en un centre adaptat fins que estigui estabilitzada i que la ORG_3 ja ha recercat; tot considerant que les mesures de seguretat són d'impossible compliment al Principat donades les estructures existents; i en relació a la responsabilitat civil reitera les seves pretensions, oposant-se nogensmenys a les despeses de psicòleg perquè Andrade ja feia abans dels fets examinats tractament amb el Dr. ESCOTER, i, la Dra. Ayuso no indica el mateix en el seu informe, no restant en cap cas acreditat.

CONSIDERANT PRIMER.- Els fets declarats provats són constitutius d'un delicte major d'homicidi en grau de temptativa, tipificat i penat a l'article 102 del Codi penal quan diu: "El qui mata una persona comet homicidi i ha de ser castigat amb pena de presó de deu a setze anys. La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.".

Es descarta així, tant d'una banda la qualificació més greu d'assassinat en grau de temptativa efectuada pel Ministeri Fiscal, en no apreciar-se la circumstància de traïdoria com s'exposarà més endavant; com l'efectuada per la defensa de l'acusada Durán que pretén la inexistència d'animus necandi, de fet nega qualsevol intenció per part de l'acusada Durán de fer mal a Andrade, i considera els fets com a constitutius del tipus agreujat de lesions doloses mitjançant l'ús en l'agressió d'armes, objectes o mitjans amb perill de causar la mort o lesions més greus a la víctima, tipificat a l'article 115.2 del Codi penal.

CONSIDERANT SEGON.- Dissenteixen així el Ministeri Fiscal i la representació lletrada encarregada de la defensa de l'acusada Durán en relació a la qualificació jurídica dels fets relatius a l'agressió produïda a Andrade, considerant el Ministeri Públic l'existència d'animus necandi, i per tant, temptativa d'assassinat/homicidi, i, d'animus laedendi la defensa de l'acusada Durán, i per tant, d'un delicte consumat de lesions amb arma.

És doctrina jurisprudencial assentada, entre d'altres, mitjançant la Sentència, al·legada per la defensa de l'acusada Durán, de data 12/09/2018 dictada en el marc de la causa 6000053/2018 i que fou confirmada en grau d'apel·lació per la Sentència de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia de data 26/04/2019, que la diferenciació entre les lesions consumades i el homicidi/assassinat en grau de temptativa rau en la intenció de l'agent, considerant que si aquest va actuar inspirat per un animus necandi o ànim de matar incorreria en una hipòtesis d'homicidi o d'assassinat en grau de temptativa (com en present cas on es reclama la circumstancia qualificadora de traïdoria), mentre que si el subjecte actiu va actuar guiat per una animus laedendi o simple animus vulnerandi es tractaria de lesions consumades, i, que excepte en casos molts excepcionals en que es reconegui lliurement per l'acusat, en la immensa majoria dels supòsits, s'ha de deduir pel conjunt de circumstàncies que han envoltat la producció dels fets.

L'ànim doncs és una qüestió de difícil objectivació en aquells casos en que el resultat produït pot indicar lesions o homicidi frustrat. Així la concurrència o no de la intenció de matar és l'element que ens permetrà distingir entre la forma imperfecta d'execució d'homicidi o d'assassinat en grau de temptativa que és la tesi de l'acusació pública i el delicte de lesions consumat que pretén la defensa de l'acusada Durán.

CONSIDERANT TERCER.- Així les coses, l'animus necandi, és a dir, la voluntat de matar, és una qüestió de difícil observança, en tant que fenomen intern de la pròpia consciència, i quan no es manifesta expressament per l'autor del fet, ha de revelar-se per actes externs que evidenciïn el propòsit, devent de prendre en compte, segons reiterada i assentada jurisprudència, la utilització d'armes o mitjans idonis, la direcció o nombre d'atacs, les condicions de lloc i temps, les relacions entre l'autor i la víctima o el mòbil, criteris que no són excloents sinó complementaris.

Certament, traslladant al cas concretament examinat les anteriors consideracions, malgrat l'acusada Durán expressa que no tenia cap intenció de matar, ni tan sols de fer mal, a Andrade, es considera pel Tribunal l'existència de prova de càrrec que porta a concloure la concurrència de l'element subjectiu d'ànim o voluntat de matar en la seva persona, almenys com a dol eventual.

CONSIDERANT QUART.- Efectivament, la fulla d'afaitar tipus perruquer amb mànec groc que l'acusada Durán utilitzava per perfilar-se les celles, i que resta dipositada a la bossa precintada PP099020, ha estat identificada, tant per la pròpia acusada Durán com per la víctima, Andrade, com l'estri tallant o arma utilitzada per l'acusada Durán per ocasionar les ferides que Andrade presentava al coll; i fou entregada per aquest darrer als funcionaris del Servei de Policia titulars dels carnets professionals números Sgt. PO267, PO427, PO454, i PO459 intervinents segons es deriva de l'informe de data 09/10/2024 (folis 9 i s) que fou ratificat a la data del judici oral, exposant aquests expressament que "ambdues parts han reconegut l'agressió i la fulla objecte amb la qual s'ha comés la mateixa".

CONSIDERANT CINQUÈ.- La referida fulla d'afaitar, segons es deriva de les pericials de les Dres. del Servei de Medicina Legal i Forense, Ayuso i Sainz, és un estri idoni, objectivament considerat, per ocasionar una ferida mortal; i, en el cas concret examinat, resulta compatible com instrument de producció de la ferida incisa lineal radicada a la regió supero-posterior de l'hemicoll dret, arribant a regió occipital dreta, per sobre, exteriorment, de l'artèria caròtida i la vena jugular, que va precisar per la seva curació d'anestèsia local, sutura amb 21 grapes metàl·liques, antibiòtic, i antiinflamatori; resultant amb una cicatriu hiperpigmentada de 10,5 cm x 0,4 cm visible en l'àrea supero-lateral del coll, en disposició obliqua i direcció descendent de posterior a anterior que presentava Andrade.

Així, malgrat manifestà la Dra. Ayuso a l'acte del judici que no havia retirat l'esparadrap en el marc del reconeixement mèdic de data 09/10/2024 per evitar entorpir o arriscar el procés de curació (folis 56 i s), i la Dra. Sainz que la seva exploració de data 28/01/2025 (folis 339 i s) ho fou una volta cicatritzada la ferida, mostrades que els hi foren les fotografies dels folis 69 i 70, exposaren al Tribunal que la localització anatòmica de la ferida, la seva profunditat i extensió lineal, així com la circumstància concurrent de que passava per sobre, en el sentit d'externa o sobreposada, a l'arteria caròtida i la vena jugular que es trobaven en un plànol més profund però pròxim a una distància de mil·límetres, en tractar-se d'una zona altament vascularitzada per la presència de venes i artèries la convertien en una zona objectivament perillosa per la vida, malgrat efectivament no va ser mortal, doncs sortosament no va seccionar els referits vasos que haguessin produït un sagnat a xorro per raó de la pulsió cardíaca.

CONSIDERANT SISÈ.- En aquest sentit, l'acusada Durán dirigí en l'agressió a Andrade la fulla vers el coll de la víctima, i no a qualsevol altre part del cos o de la seva anatomia, malgrat Andrade és de major alçada i requerí que en la seva acció, l'acusada Durán, hagués d'aixecar els braços, produint-li un tall lineal de 10,5 cm; que l'informe d'assistència al Servei d'Urgències de l'HNSM de data 08/10/2024 del Dr. Ariel Eduardo MIRANDA PERALTA (folis 60 i s) descriu en l'apartat d'exploració com "Cabeza y cuello: se observa importante herida lineal en región lateral derecha del cuello, sin compromiso musculo tendinoso y vascular", que requerí com a tractament, entre d'altres, sutura amb 21 grapes metàl·liques.

Igualment, no comparteix el Tribunal la tesi de la defensa de l'acusada Durán que, si volia realment fer mal a Andrade, podria haver escollit un ganivet dels que feia servir ocasionalment per dinar, doncs, primerament, segons la seva pròpia declaració desconeix perquè i des de quan tenia a la mà esquerra la fulla d'afaitar; segonament, no els utilitzava mai per autolesionar-se, desconeixent així la seva eficàcia tallant real, i, finalment, com expressà la Dra. Ayuso a la data de la vista oral en resposta a preguntes de la defensa caldria en tot cas observar l'estat d'esmolament dels ganivets, ço que no s'ha produït en cap cas; nogensmenys, sí que es deriva de la pròpia declaració de l'acusada Durán, així com de les constatacions de la Dra. Ayuso en l'exploració de la mateixa a la data de la detenció (folis 88 i s) que la mateixa és dretana, que sempre s'automutila en el braç esquerre o la galta dreta amb la mà dreta com a dominant, i, malgrat això, l'agressió al coll de Andrade la portà a terme amb la fulla d'afaitar agafada amb la mà esquerra, permetent-li això la idoneïtat d'atacar directament el costat dret del coll de Andrade com a zona vital perillosa per trobar-se encarats; requerint la ferida que presentava Andrade d'una certa força o intensitat per a la seva producció si és posada en relació amb l'estri concret utilitzat, sense que es pugui determinar de forma concloent, mitjançant únicament l'examen de les fotografies dels folis 69 i 70 i no la pròpia ferida directament (en que es podria observar el que es coneix com la forma de cua de peix a un dels extrems), la direcció ascendent o descendent del tall produït, per ser ambdues compatibles i probables, el que desvirtua, a consideració del Tribunal, la possibilitat d'acreditar una etiologia de caràcter accidental o no voluntària sostinguda per la defensa de l'acusada Durán, d'un costat, i, l'acció enganyosa o subreptícia que impedís la defensa per part de la víctima i que permetria definir la concurrència de la circumstància de traïdoria com qualificadora de la conducta típica d'assassinat que pretén el Ministeri fiscal, d'altre costat.

CONSIDERANT SETÈ.- Efectivament, en el cas concret avaluat, l'examen de la direcció i forma d'atac produït permet considerar l'existència de circumstàncies que porten a concloure l'hipòtesi de la concurrència de l'animus necandi, però ensems i al mateix temps, d'excloure la concurrència de la circumstància de la traïdoria que configura la tipificació de l'assassinat.

Així, en aquest ordre d'idees, l'article 103.2 del Codi penal estableix que: "Comet assassinat el qui mata una persona quan concorre almenys una de les circumstàncies següents: (...) 2. Traïdoria, que consisteix a emprar mitjans tendents directament a assegurar l'acció o a evitar el risc que pugui procedir de la defensa per part de la víctima".

En aquest sentit, la Dra. Ayuso en el marc de la pericial practicada a la data del judici oral exposà, com ja s'ha referit, que no es podia concloure la direcció ascendent o descendent del tall produït a manca de més elements de valoració que les fotografies dels folis 69 i 70; així com que, si bé era veritat que podria ser compatible una forma de producció ascendent i des de darrera mitjançant una abraçada a mode de degollament essent la mà dominant de l'acusada FENANDEZ la dretana; també era factible, en el cas examinat, la possibilitat d'una agressió directa amb la mà esquerra sobre el costat dret del coll de la víctima si es trobaven encarats, donada l'estructura lineal de la ferida tallant resultant.

D'un altre costat, examinades les versions del subjecte passiu i actiu de la infracció sobre el moment concret i forma de producció de l'agressió, aquestes no són necessàriament contradictòries, doncs, d'una banda, Andrade manifesta creure que una volta oberta la porta del bany, l'acusada Durán l'anava a abraçar per acomiadar-se, sense que descrigui altra fórmula de producció de l'assegurament de l'agressió, és a dir, és una manifestació d'allò que ell percebé, pensà o cregué; i, d'altra banda, l'acusada Durán digué en diverses ocasions a la seva declaració prestada per davant el Batlle instructor que en veure que Andrade marxava, ella es desplaçà de la porta del bany a la de l'habitació, les quals, es trobaven immediatament adjacents, interposant-se, sense adonar-se que portava la gillette a la mà esquerra, alçant els braços i observant immediatament que Andrade sagnava molt.

Finalment, ha restat plenament acreditat per les declaracions prestades al judici oral per Julián, que ocupava l'habitació numero 111 adjacent, i pel propi propietari gerent de l'ORG_0, Manzanares, que la porta del bany de l'habitació 110 ocupada per l'acusada Durán es quedava bloquejada i no funcionava el pany per obrir des del seu interior, ço que comporta que no es pugui pensar en una maniobra o ideació per part de l'acusada Durán a fi d'evitar la reacció defensiva de Andrade amb origen en la mateixa.

Així, conjuminada la referida pericial de la Dra. Ayuso, amb les diverses declaracions prestades per l'acusada Durán i Andrade, no considera el Tribunal, en el cas concret examinat, l'existència de prova suficient per enervar la presumpció d'innocència que empara a l'acusada Durán respecte a aital extrem concret de la concurrència de la traïdoria exigit pel paràgraf segon de l'article 103 del Codi penal per configurar la tipificació de l'assassinat, en seguiment a la doctrina jurisprudencial establerta per l'Aute del Tribunal Constitucional de data 12/07/2024, dictat en el marc de la causa 2024-41-RE; quan en el seu fonament jurídic 3.5, es manifesta en relació a "la qüestió de la presumpció d'innocència. Aquesta constitueix un dret fonamental -en els termes de l'article 10.2 de la Constitució. Aquest Tribunal Constitucional ja va tenir l'oportunitat de pronunciar-se sobre aquesta matèria, en una de les seves resolucions originàries -sentència del 5 de novembre de 1996 (causa 1996-5-RE) i, darrerament ho ha fet en la sentència del 17 d'abril del 2023 (causa 2022-69-RE) i en l'aute del 19 de desembre del 2023 (causa 2023-77-RE). La presumpció d'innocència és especialment rellevant abans d'una resolució judicial ferma en la via ordinària. I fins i tot pot ser tinguda en compte quan la resolució judicial no es fonamenta en una prova de càrrec que no necessàriament ha de produir una certesa absoluta, sinó la convicció de la veritat més enllà de qualsevol dubte raonable. La valoració de la prova de càrrec correspon al jutjador ordinari que en ella ha de fonamentar la seva decisió d'una manera que no sigui irraonable, arbitrària, absurda o manifestament injusta, però que evidentment no sempre ha de coincidir amb la pretensió feta valer en judici. Com s'ha dit en el fonament jurídic anterior, la Sala Penal ha considerat que la presumpció d'innocència, en aquest cas, quedava destruïda per una prova, o per un conjunt de proves, de càrrec de caràcter suficient.".

Certament, en el cas concretament examinat, no es considera pel Tribunal l'existència de prova de càrrec que porti a concloure, no ja amb una certesa absoluta, sinó amb una convicció de la veritat més enllà de qualsevol dubte raonable sobre la concurrència de l'element subjectiu de la traïdoria entesa com emprament de mitjans tendents directament a assegurar l'acció o a evitar el risc que pugui procedir de la defensa per part de la víctima en la persona de l'acusada Durán, ni tan sols com a dol eventual.

CONSIDERANT VUITÈ.- Tanmateix, per examinar adequadament les relacions existents entre l'acusada Durán i Andrade, es fa necessari observar, primerament, les seves particulars circumstàncies personals.

Així, l'acusada Durán presenta un grau de menyscabament qualificat del 52% per resolució de la Ministra d'Afers Socials i Funció Pública número 392102/2024 de data 11/03/204 en seguiment de la proposta de la CONAVA (foli 31); i mitjançant Sentència de data 17/07/2024 dictada en el marc del procediment de modificació de la capacitat número 4000001/2023 fou declarada afectada d'una discapacitat, presentant una necessitat de suport per mitjà de curatela, ostentant el càrrec de tutor la ORG_3; resolució que confirmava les mesures provisionals adoptades mitjançant l'Aute de data 31/01/2023 (folis 32 i s).

Igualment, a nivell psiquiàtric, l'acusada Durán presenta un quadre clínic complex amb diagnòstic de trastorn depressiu-ansiós (TDA); trastorn obsessiu compulsiu (TOC); trastorn límit de la personalitat (TLP), i, més recentment un possible diagnòstic de trastorn afectiu per bipolaritat (TAB), amb un historial de múltiples ingressos en la sala d'aguts entre els anys 2021 i 2024, especialment per intents d'autòlisis, segons es deriva de l'informe medico forense de la Ayuso de data 09/10/2024 (folis 22 i s); de la documental de l'informe al Servei d'Urgències de l'HNSM de data 09/10/2024 del Pla, i la psiquiatra Dra. Galván (folis 27 i s); i, de l'informe d'avaluació del Mena de data 22/11/2024 (folis 302 i s).

D'un altre costat, Andrade resta diagnosticat d'esclerosi lateral amiotròfica (ELA), psicosi sense especificar, i de trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH), presentant des de fa anys clínica al·lucinatòria auditiva ("veus de diverses persones") sense repercussió afectiva o conductual, segons es deriva de l'informe medico forense de la Ayuso de data 09/10/2024 (folis 56 i s); de la documental de l'informe al Servei d'Urgències de l'HNSM de data 09/10/2024 del Dr. Escoter, i la psiquiatra Dra. Galván (folis 66 i s).

Tanmateix, segons es deriva de les pròpies declaracions de l'acusada Durán i Andrade, i és confirmat per les declaracions prestades en seu de judici oral per Corbacho, Oller i Amorós, de la ORG_3, ambdós es conegueren durant el mes de maig de 2024 com usuaris de l'ORG_1, iniciant una relació sentimental que es convertí ràpidament en tòxica, per tortuosa i disfuncional, presentant l'acusada Durán una dependència emocional de NOR, que segons Corbacho podria ser també mútua i recíproca, essent qualificades les seves personalitats com de manipuladores pels professionals intervinents.

Igualment, de l'històric d'intervencions del Servei de Policia (folis 92 i s); de l'Aute de processament de Andrade dictat en el marc de la causa número 2000645/2024, que fou incorporat a les presents actuacions a l'inici del judici oral mitjançant corda fluixa; i de les declaracions prestades en seu de judici oral per Corbacho, Oller i Amorós, de la ORG_3; i pels agents del Servei de Policia intervinents a la data de producció dels fets objecte d'autes, es desprèn una deriva de la relació interpersonal entre ambdós fortament conflictiva, no volent assumir l'acusada Durán una ruptura de la mateixa, i mantenint-se Andrade en una situació manipuladora i ambigua o oscil·lant respecte de la mateixa segons la seva conveniència momentània.

CONSIDERANT NOVÈ.- Finalment, en relació al mòbil de l'agressió, cal remarcar que en data 08/10/2024, Andrade considerà que s'havia d'acabar la relació, i l'acusada Durán no volgué assumir-ho, doncs estava inclús disposada a mantenir-se com la seva amant si es casava amb una tercera persona i així li havia fet saber a Andrade; nogensmenys, en seguiment de la seva personalitat obsessiva compulsiva, li tirà les cartes del tarot, que li confirmaren, des de la seva perspectiva, que la relació havia d'acabar-se, observant-se pel Tribunal que amb posterioritat a l'agressió, i una volta tornà a l'habitació, llençà per terra les referides cartes, essent l'únic element que modificà del lloc dels fets.

De fet, que varen quedar en data 08/10/2024 un últim cop abans d'acabar la relació com manifesta Andrade i nega l'acusada Durán, es desprèn també de la informació documental incorporada pel Mena al seu informe d'avaluació de data 22/11/2024, quan al foli 304, recollint el que en data 09/10/2024 l'acusada Durán va referir a la psiquiatra Caro, la qual era la seva metge tractant, "Interrogo pel que va passar ahir, recorda parcialment, admet que va quedar amb en Nor, per despedir-se. Van anar a l'habitació d'ella. Va beure 6 gots petits de whisky, no va barrejar amb medicació (no es va prendre la de la nit). Es van discutir amb el Nor, diu que "ell li va demanar que li fes una fel·lació però ella es va enfadar, es va posar a cridar, ell la tanca al lavabo i es vesteix per marxar-ne. Ella surt del lavabo amb una cutxilla i agredeix al Nor al coll, diu que la seva intenció no era matar-lo i que es va espantar en veure tanta sang".

Així les coses, cal concloure que, ja sigui perquè l'acusada Durán, amb una baixa tolerància a la frustració, percebé que, finalment i de manera definitiva, s'acabava la relació amb Andrade; ja sigui per quan considerà que Andrade l'havia agredit sexualment; ja sigui per quan pensà que Andrade l'havia tancat a les fosques al lavabo (segons ella mateixa refereix a les seves declaracions); quan aquest obrí la porta i veié que estava vestit per marxar de l'habitació, enfadada, i moguda per un impuls d'ira, l'agredí al coll amb força mitjançant la fulla d'afaitar, acceptant, almenys, la possibilitat d'ocasionar-li la mort.

CONSIDERANT DESÈ.- De l'esmentat delicte major d'homicidi, en grau de temptativa de conformitat amb el que disposa l'article 17.1 del Codi penal, en no haver-se assolit el resultat objectiu de mort, n'és responsable en concepte d'autora, per haver realitzat personalment els fets punibles, en mèrits del què disposen els articles 20 i 21 del Codi penal, l'acusada Durán, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.

Efectivament, la representació lletrada de l'acusada Durán considera la concurrència de la circumstància excloent complerta, o, subsidiàriament, incomplerta, de la responsabilitat criminal de l'article 27.4 del Codi penal, en no tenir en el moment dels fets la seva capacitat volitiva i cognitiva preservada donades les valoracions de la pericial del Mena al seu informe d'avaluació de data 22/11/2024, així com les circumstàncies ocorregudes amb Andrade, les dues ocasions que s'automutilà amb la gillette, la taxa d'alcoholèmia d'1,54 g/a/l que presentava al moment de la detenció i les patologies de base psiquiàtriques que pateix, posades en relació amb la seva desvinculació del tractament i la seva descompensació.

Nogensmenys, no comparteix el Tribunal que es donessin en la persona de l'acusada Durán aquells element conformadors de la circumstància excloent pretesa per la defensa, ni tan sols de forma incomplerta, malgrat seran tingudes en compte als efectes de l'article 56 del Codi penal com a circumstàncies personals afectant a l'acusada Durán.

En aquest sentit, l'article 28 del Codi penal preveu, per referència a l'article 27 que el precedeix, el catàleg de circumstàncies excloents incompletes quan no hi concorrin tots els requisits necessaris per eximir de responsabilitat, així, en el cas que ens ocupa, l'article 27 estatueix que:

"Són circumstàncies que exclouen la responsabilitat criminal: (...)

4. Cometre la infracció penal no podent comprendre la il·licitud del fet, o actuar d'acord amb aquesta comprensió, per raó de qualsevol anomalia o alteració mental.

Si es tracta d'un trastorn mental transitori, aquest trastorn no exclou la responsabilitat quan hagi estat provocat pel subjecte amb la intenció de cometre la infracció penal o n'hagi previst o hagut de preveure la comissió.".

En aquest sentit, obren en autes l'informe medico forense de la Ayuso de data 09/10/2024 (folis 22 i s); la documental de l'informe al Servei d'Urgències de l'HNSM de data 09/10/2024 del Pla, i la psiquiatra Dra. Galván (folis 27 i s); i, l'informe d'avaluació del Mena de data 22/11/2024 (folis 302 i s) que incorpora l'històric de la visita de data 09/10/2024 de la psiquiatra Caro, la qual era la metge tractant de l'acusada Durán al foli 304.

Així, les divergències entre els facultatius responen a nivell de la preservació de les capacitats volitives, doncs el propi Dr. Mena en el seu informe conclou que "Al moment dels fets ... la seva capacitat cognoscitiva (per entendre la il·licitud dels fets ocorreguts i la seva transcendència) estava probablement preservada, no així la seva capacitat volitiva, influïda pel consum d'alcohol i els alts nivells d'ansietat que patia tenint en compte la situació viscuda"; continuant afirmant que la seva situació psicològica i psiquiàtrica és la pròpia d'una persona que pateix un trastorn de personalitat límit de base, amb trastorn obsessiu-compulsiu i probable trastorn afectiu bipolar. Pateix daltabaixos emocionals i pobre control dels seus impulsos".

Tanmateix, l'avaluació del Dr. Mena és portada a terme mitjançant informe de data 22/11/2024, es a dir, amb una distància temporal respecte dels fets de més d'un mes, quan l'informe medico forense de la Ayuso és d'escassament vuit hores després dels fets en data 09/10/2024 (folis 22 i s); igual que la documental de l'informe al Servei d'Urgències de l'HNSM les psiquiatres Dra. Galván (folis 27 i s) i Caro, la qual era la seva metge tractant (foli 304).

Així, la Dra. Ayuso, malgrat no tenir accés a la història clínica de l'acusada Durán, coneixia per valoracions anteriors en el marc dels internaments involuntaris i els processos de modificació de la capacitat, la problemàtica psiquiàtrica que l'afectava, i per aquesta raó, malgrat referí en l'informe d'avaluació del reconeixement mèdic efectuat en data 09/10/2024, a les 8:50 hores, expressament en l'apartat "Exploració psicopatològica: Conscient i orientada en temps, espai i en relació a la seva persona. Es mostra col·laboradora i correcta. ... No presenta alteracions del curs, la producció, ni del contingut del pensament a l'exploració actual. No s'objectiven alteracions de la sensopercepció en forma d'al·lucinacions, a l'actualitat. La comprensió és correcta, mantenint la seves capacitats volitives i de judici conservades en l'exploració efectuada.", i a les consideracions medicoforenses establí com a punt 7, "Impressiona trobar-se en condicions mentals de poder prestar declaració, tant davant del Servei de Policia com de l'Autoritat Judicial. Així mateix, la pacient impressiona presentar les seves capacitats cognitives conservades i, per tant, la capacitat per comprendre un procés judicial en cas que se li expliqués."; traslladà o derivà a l'acusada Durán a ORG_4 per valoració psiquiàtrica per presentar inestabilitat emocional.

Que en seguiment de la referida derivació de la metge forense, la psiquiatra Dra. Galván en data 09/10/2024, vers les 14:07 hores (folis 28 i 29) ingressà a l'acusada Durán a la sala d'aguts per a contenció del risc autolitic, ingrés que l'acusada Durán acceptà, es a dir, consentí en plena capacitat de facultats, constatant-se igualment en l'apartat "Exploració: Conscient i orientada globalment. Col·laboradora. Discurs fluid i coherent, to de veu baix. ... Ansietat psíquica. Refereix desig de mort i desig autolesiu que no acaba d'estructurar ... No presenta clínica de l'esfera psicòtica"; i, la psiquiatra Caro, la qual era la metge tractant de l'acusada Durán, l'explorà l'endemà abans de ser traslladada al ORG_2 coincidint amb les observacions de les doctores Ayuso i Galván (foli 304).

Conseqüència de les anteriors valoracions facultatives, el Tribunal arriba a la plena convicció que l'acusada Durán es trobava al moment dels fets que se l'imputen en plenitud de capacitats cognoscitives i volitives. Abunda documentalment en les anteriors conclusions la visualització dels enregistraments del telèfon mòbil del testimoni Talavera (Bossa precintada PP092372) i de les càmeres de seguretat de l'ORG_0 (Bossa precintada PP092373), en les que es constata la coherència en l'actuació i discurs de l'acusada Durán, que fan incompatible la concurrència de l'eximent pretesa, ja sigui de forma complerta o incomplerta.

D'un altre costat, coincideixen tots els facultatius conforme l'acusada Durán té un pobre control dels impulsos, i una baixa tolerància a la frustració, el que comporta que la mateixa s'alteri, enervi o enfadi per causes exògenes o que ella pugui interpretar com a injustes, amb elevats punts d'ansietat que atenua mitjançant l'autolesió.

Així, la conducta imputada a l'acusada Durán respon objectivament més a una conducta irascible que a la prevista al paràgraf 4 de l'article 27 del Codi penal, i així es deriva de la seva pròpia declaració conforme estava enfadada amb Andrade, de les anotacions de la Dra. Caro, de les testificals prestades per Talavera, Pérez, Julián i els funcionaris del Servei de Policia titulars dels carnets professionals números Sgt. PO267, PO427, PO454, i PO459 intervinents a la data del judici oral; així com les prestades per Briones i Giner en fase d'instrucció i que foren objecte de lectura en el plenari.

Igualment, resta provat que mantenia una dèbil vinculació amb el tractament pautat, que portava a terme de forma irregular, especialment per les nits, però que tal i com es desprèn de la documental ans referida i del seu historial clínic reportat no era d'ençà l'inici de la relació amb Andrade el maig de 2024, sinó que sempre ha estat igual de feble i ha comportat els ingressos en la sala d'aguts en diverses ocasions ja en el transcurs dels anys 2021, 2022 i 2023. Això no obstant, es desprèn del mail de data 09/10/2024 (foli 378) enviat des del CAP d'Encamp a la ORG_3 la inconstància en el seguiment entre el mes d'agost i la data de producció dels fets, el dia 08/10/2024.

En aquest ordre de coses, cal assenyalar que l'acusada Durán coneixia prèviament les conseqüències de no prendre la medicació, així com dels efectes que li produïa la ingesta d'alcohol, circumstàncies que també coneixia el perjudicat Andrade, i malgrat això, es vinculà de forma relativa al tractament i anà a comprar begudes alcohòliques que ingerí voluntàriament, amb la precisió que li digué en data 09/10/2024 a la psiquiatra Caro que havia begut whisky però no pres la medicació a la nit, "Va beure 6 gots petits de whisky, no va barrejar amb medicació (no es va prendre la de la nit)" (foli 304).

CONSIDERANT ONZÈ.- Pel que fa la determinació de la pena, de conformitat amb les disposicions de l'article 56 del Codi Penal, el Tribunal tindrà en compte, d'un costat, les previsions de punibilitat de l'article 102 del Codi penal que estatueix una pena de presó de deu a setze anys per a la infracció consumada, i la determinació de la pena imposable als autors de temptativa de delicte per la reducció a la meitat dels límits mínim i màxim previstos a la llei, de conformitat amb les disposicions de l'article 54.1 de Codi penal, és a dir, en el cas concret examinat de l'acusada Durán es tracta d'un ventall d'entre cinc i vuit anys de presó; d'una altra banda, la gravetat dels fets executats; encara d'un altre costat i molt especialment, la personalitat i les circumstàncies concretes de l'acusada Durán que han estat exposades a llarg de la resolució; i la finalitat ressocialitzadora de la pena a imposar, ficada en relació amb els principis de prevenció especial i general les penes, i, ponderats igualment els Dret a la llibertat i la seguretat constitucionalment reconeguts.

Així, considera el Tribunal, en atenció a les circumstàncies concurrents, tant de producció dels fets com les personals de l'acusada Durán, que resulta adequada, proporcional i ajustada a Dret, la pena de CINC (5) ANYS DE PRESÓ, QUATRE (4) FERMS i UN (1) CONDICIONAL QUALIFICAT AL SEGUIMENT DE TRACTAMENT MÈDIC ADEQUAT A LES SEVES PATOLOGIES, JA SIGUI EN RÈGIM AMBULATORI O D'INTERNAMENT, DURANT UN TERMINI DE QUATRE (4) ANYS, AMB UN TERMINI DE SUSPENSIÓ DE LA PENA DE QUATRE (4) ANYS per raó del delicte major d'homicidi, en grau de temptativa, de conformitat amb el que disposen els articles 102 i 17.1 del Codi penal, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal.

En concepte de responsabilitat civil, l'acusada Durán indemnitzarà, a Andrade, donada la seva edat i circumstàncies personals, així com la visibilitat i exposició de la cicatriu hiperpigmentada de 10,5 cm x 0,4 cm que li resta en l'àrea supero-lateral del coll, en disposició obliqua i direcció descendent de posterior a anterior; que ha estat valorada en la pericial de la Sainz del Servei de Medicina Legal i Forense, de data 28/01/2025 (folis 339 i s) amb un perjudici estètic equivalent a 2,5-3/7 en la quantia de TRES MIL EUROS (3.000 EUR) en concepte de perjudici estètic; així com en la suma de QUATRE MIL CINC CENTS EUROS (4.500 EUR) en concepte de perjudici dolorós en haver-se establert per la mateixa pericial un perjudici dolorós equivalent a un 2,5-3/7; nogensmenys, de conformitat amb l'exposat der la representació lletrada de l'acusada Durán, no resta acreditada, ni documentalment, ni en la mateixa pericial forense, el seguiment de tractament psicològic per part de Andrade com a conseqüència de l'agressió soferta.

Finalment, l'acusada Durán indemnitzarà a la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) en la quantia de TRES CENTS SEIXANTA VUIT EUROS AMB SETANTA DOS CENTIMS (368,72 EUR), més els interessos legals corresponents fins el seu efectiu pagament, per raó de les prestacions mèdiques abonades a Andrade per la parapública, restant documentalment acreditat als folis 351 i s, i havent estat expressament acceptat per la representació lletrada de l'acusada Durán.

CONSIDERANT DOTZÈ.- Igualment, i de conformitat amb les disposicions dels articles 174, 175.2 i 181.1 c) del Codi de Procediment Penal, l'acusada Durán ha de ser condemnada al pagament de les despeses processals causades.

VISTES les disposicions legals citades i altres de pertinent aplicació, en nom del poble andorrà, el Tribunal de Corts,

Decisio

DECIDEIX

Primer.- Absoldre Durán del delicte major d'assassinat en grau de temptativa, concorrent la circumstància de traïdoria, pel quin venia acusada pel Ministeri Fiscal.

Segon.- Condemnar Durán com autora responsable d'un delicte major d'homicidi en grau de temptativa sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal a la pena de CINC (5) ANYS DE PRESÓ, QUATRE (4) FERMS i UN (1) CONDICIONAL QUALIFICAT AL SEGUIMENT DE TRACTAMENT MÈDIC ADEQUAT A LES SEVES PATOLOGIES, JA SIGUI EN RÈGIM AMBULATORI O D'INTERNAMENT, DURANT UN TERMINI DE QUATRE (4) ANYS, AMB UN TERMINI DE SUSPENSIÓ DE LA PENA DE QUATRE (4) ANYS; així com al pagament de les despeses processals causades.

Tercer.- Condemnar Durán en concepte de responsabilitat civil, a indemnitzar a Andrade en la quantia de TRES MIL EUROS (3.000 EUR) en concepte de perjudici estètic, de QUATRE MIL CINC CENTS EUROS (4.500 EUR) en concepte de perjudici dolorós; així com a la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) en la quantia de TRES CENTS SEIXANTA VUIT EUROS AMB SETANTA DOS CENTIMS (368,72 EUR), més els interessos legals corresponents fins el seu efectiu pagament, per raó de les prestacions mèdiques abonades a Andrade.

Contra la present sentència es pot interposar per les parts recurs d'apel·lació en el termini de 15 dies a comptar de la seva notificació, d'acord amb el previst als articles 195 i següents del Codi de procediment penal.

Així per aquesta nostra sentència, ho manem i signem.