XEC SENSE PROVISIÓ

Sentència

Magistrats

Enric Anglada Fors Jean-Marie Ferrandez Jacques Richiardi Martel

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Palomo Enric ANGLADA FORS

Jacques Richiardi

A la Vila d'Andorra la Vella, vint-i-sis de febrer del dos mil deu.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, el recurs d'apel·lació formulat contra la sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en la causa núm. DM-289-3/08 seguida pel delicte menor d'emissió de xec sense provisió de fons, sent part apel·lant Escudero, representat pel Lletrat Sr. Villalba i sent parts apel·lades Montenegro, representat pel Lletrat Sr. Recio, i el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Morales i actuant de ponent el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, el Magistrat Sr. Palomo.

RESULTANT:

que el resultant de fets provats de la sentència recorreguda diu el següent :

"que són fets provats i així és declara que Escudero és llogater de l'hotel Almeria, i a fi d'efectuar el pagament de la renda al propietari, Montenegro, emeté dos xecs de l'entitat bancària ORG_0, amb numero , de data 31 de juliol del 2007, i amb numero , i data 31 d'agost del mateix any, i d'un import de 29.000 EUR i 19.000 EUR, respectivament. Presentats els xecs al cobrament, no pogueren ser pagats per manca de provisió suficient."

RESULTANT: que la part dispositiva de la sentència apel·lada conté el següent pronunciament:

"DECIDIM :

Primer - que hem de condemnar i condemnem a Escudero com autor d'un delicte menor d'emissió de xec sense provisió de fons, tipificat i penat a l'article 242 del Codi Penal, a la pena de TRES MESOS D'ARREST NOCTURN CONDICIONAL i DOS ANYS DE PROHIBICIÓ D'EMETRE XECS.

Segon - que hem de condemnar i condemnem a Escudero a indemnitzar, en concepte de responsabilitat civil, a Montenegro, en l'import de QUARANTA-VUIT MIL EUROS (48.000 EUR), quantitat incrementada amb el interès legal des de la data d'emissió de cadascun dels xecs.

Tercer - que hem de condemnar i condemnem a Escudero al pagament de les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat de l'advera."

RESULTANT: que la defensa de Escudero ha formulat recurs contra l'esmentada sentència, posant de relleu d'una part que si bé és cert que els talons per imports de 29.000

EUR i 19.000 EUR no tenien provisió suficient per paga-rlos en el moment de la presentació, també és cert que Escudero havia arribat a un acord amb el seu banc per pagar dits xecs, que posteriorment el banc, unilateralment, es va desdir i va denegar el seu pagament. D'altra part, sosté que Escudero va fer a favor de Montenegro dos pagaments d'un import total de 21.319 EUR i, posteriorment, en data 19 d'octubre de 2007, va fer una consignació judicial d'un import de 29.925,38 euros que, per les raons que Montenegro va considerar, no va acceptar. Sosté també que aquests diners han servit per pagar lloguers endarrerits i per compensar la manca de pagament dels talons.

Estima aquesta defensa, d'una banda que no es compleix uns dels elements del tipus de l'art.242.1.a) del Codi Penal ja que Escudero creia, en el moment que va emetre els xecs d'autes, que el banc li oferiria disponibilitat de girar en descobert. I d'altra banda, ha quedat acreditat, que amb anterioritat a la presentació de la querella, Escudero havia pagat la totalitat del deute relatiu als xecs, i per tant d'acord amb el que estableix l'article 242.2 del Codi Penal, el processat haurà de quedar exempt de pena.

Conseqüentment, sol·licita la revocació de la sentència de data 10 de juliol de 2009 i l'absolució del seu defensat. Subsidiàriament, demana que es condemni a Escudero a la pena màxima d'un mes d'arrest condicional i un any de prohibició d"emetre xecs, sense condemna de pagament de la responsabilitat civil.

En lacte del judici oral, ratifica i eleva a definitives les seves conclusions.

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs d'apel·lació formulat, sostenint que al moment de lliurar els dos xecs , Escudero era conscient de que no disposava de fons suficients al seu compte bancari ja que, tal com ha reconegut Escudero a la data del judici, el banc no l'havia autoritzat a fer xecs en descobert sense presentació d'una garantia bancària personal, derivant-se de les actuacions que Escudero no ha aportat dita garantia sol·licitada.

D'altra banda, estima d'una part que no s'ha d'apreciar l'excusa absolutòria de l'article 242 del Codi Penal doncs no s'ha abonat al perjudicat Montenegro la quantia objecte dels xecs lliurats, i d'altra part, que la pena imposada pel Tribunal és idònia i adequada als fets.

En quant a la responsabilitat civil, el Ministeri Fiscal deixa a criteri del Tribunal les seves apreciació i quantificació, havent exercit el perjudicat les accions civils i penals al seu abast.

Per tant, demana la confirmació de la sentència recorreguda per considerar-la plenament ajustada a Dret.

En l'acte del judici oral ratifica i eleva a definitives les seves conclusions.

RESULTANT: que la defensa del Sr. Montenegro s'oposa al recurs d'apel·lació interposat per la defensa del condemnat Sr. Escudero, posant de relleu que la defensa d'aquest darrer no ha aportat cap fet, argument, raonament o consideració nova, sinó que es limita a reproduir les mateixes afirmacions- incertes- que va efectuar per davant del Tribunal "a quo", i que ja han estat adequadament i amb encert resoltes en la sentència apel·lada.

Manifesta també que no és cert que Escudero hagi pagat al Sr. Montenegro ni la totalitat ni part dels imports dels talons de compte corrent bancari impagats.

Estima que en el present cas es compleixen tots els elements del tipus del delicte de l'article 242 del Codi Penal i sol·licita la desestimació del recurs i la confirmació integra de la resolució apel·lada, amb imposició al Sr. Escudero del pagament de la totalitat de les costes de la segona instància incloent expressament dins d'ells els honoraris d'advocat d'aquesta part.

En l'acte del judici oral, ratifica i eleva a definitives les seves conclusions.

Fonaments de dret

S'ACCEPTEN ELS FETS PROVATS I ELS FONAMENTS DE DRET DE LA RESOLUCIO APEL·LADA.

CONSIDERANT: que la part apel·lant impugna la sentència dictada pel Hble. Tribunal de Batlles, per entendre que hi ha lloc a absoldre a Escudero doncs no es compleix un dels elements del tipus de l'article 242 ja que aquest darrer creia que el banc li oferiria disponibilitat de girar en descobert, i endemés, que Escudero havia pagat la totalitat del deute relatiu als xecs.

CONSIDERANT: però, que la defensa de la part apel·lant no ha aportat cap element o argument nou de fet o de dret per a sostenir el seu recurs, limitant-se a reproduir les mateixes afirmacions efectuades davant del Hble. Tribunal de Batlles. Per tant i d'acord amb el principi d'immediació de l'article 158 del Codi de Procediment Penal, aquest Tribunal, avaluant amb consciència les proves practicades, les raons exposades per l'acusació i la defensa i les manifestacions del condemnat i del perjudicat, arriba a la mateixa conclusió que la de l 'Hble. Tribunal de Batlles, és a dir que, en el present cas, que es compleixen tots els elements conformadors del tipus del delicte menor d'emissió de xecs sense provisió de fons de l'article 242 del Codi Penal, del qual n'és responsable en concepte d'autor Escudero, doncs :

Escudero ha reconegut tant davant de l'Hble Batlle instructor com a la vista oral, haver lliurat els dos títols valors per un import global de 48.000 EUR amb plena consciència de que no disposava de fons suficients al seu compte bancari;

ell mateix ha reiterat a la vista oral les seves manifestacions anteriors segons les quals sabia al moment de lliurar els xecs, que el banc no l'havia autoritzat a fer xecs en descobert sense garantia bancària personal, i res en les actuacions permet acreditar que s'ha aportat dita garantia bancària personal. Cal afegir endemés que aquest tipus de promesa de l'entitat bancària feta amb condició que no s'ha respectat, no té cap incidència sobre la intenció d'emetre xecs sense provisió suficient per part de l'autor.

no es pot apreciar en el present cas l'excusa absolutòria prevista a l'art.242.2 del Codi Penal, doncs no queda acreditat que s'ha abonat la quantia que és l'objecte nominal dels xecs lliurats al perjudicat Montenegro, quina declaració és clara i contundent a més de reiterada, sense cap mena de dubte a l'acte del judici oral, i sense que cap prova contraria i objectiva pugui contradir-les.

CONSIDERANT: que la pena pronunciada en la sentència de data 10 de juliol de 2009 contra Escudero, s'inscriu dins del límit previst per la Llei, i es considera adaptada a la gravetat dels fets compte tingut de les circumstàncies de la seva comissió així com de les circumstàncies personals de Escudero, el qual encara avui no ha pagat ni en totalitat ni en part la quantia global dels xecs, justificant així mateix les disposicions civils de la sentència recorreguda ja que les quantitats pagades no tenen res a veure i són independents de la quantia global dels xecs.

CONSIDERANT: que per tot el que s'ha dit i sense necessitat de més consideracions, degut a la claredat de la qüestió analitzada, procedeix la plena i total confirmació de la resolució impugnada, i la desestimació, per tant, del recurs d'apel·lació formulat contra la mateixa.

CONSIDERANT: que d'acord amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, cal imposar a Escudero, part apel·lant, el pagament de les despeses processals causades en la present instància així com els honoraris d'advocat suportats per la part apel·lada que seran determinats en període d'execució de la sentencia.

Decisio

V I S T : les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que desestimant el recurs d'apel·lació interposat per la representació Lletrada del Sr. Escudero contra la sentència de data 10 de juliol del 2009, dictada pel Tribunal de Batlles en la causa núm. DM-289-3/08, CONFIRMEM INTEGRAMENT DITA SENTENCIA condemnant Escudero al pagament de les despeses processals causades en aquesta instància i dels honoraris d'advocat suportats per la part apel·lada i fixats en període d'execució de sentencia.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.