MALTRACTAMENT

Sentència

Magistrats

Enric Anglada Fors Concepció Baron Mora Jacques Richiardi Martel

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Enric Anglada Fors

Concepció Baron Mora

Jacques Richiardi

Andorra la Vella, vint-i-vuit de gener del dos mil quinze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. 2400065/2013 seguida pel presumpte delicte major de lesions doloses que requereixen de tractament mèdic per a la seva curació, contra Esteban, nascuda el XXXX, filla de Macias i d'Machado, de nacionalitat andorrana, separada, de professió decoradora, i defensada per la Lletrada Sra. Vara, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Tur, actuant de ponent i redactor de la sentència, el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors.

RESULTANT:

són fets provats i així es declara que, el dia 6 de juny del 2011, vers les 19.30 hores, Salamanca es trobà al carrer de les Escoles de la vila de Sant Julià de Lòria, amb la processada Esteban, nascuda el XXXX, de nacionalitat andorrana i sense antecedents penals, exesposa del company sentimental de la primera.

Que en veure-la, la processada Esteban es dirigí a na Salamanca i li digué "porronchas, que asco, se tendrian que morir todas", així com altres improperis, als quals na Salamanca respongué, agafant-la aleshores la processada Esteban pels cabells, estirant-los-hi, torcent-li ensems el dit petit de la mà dreta i causant-li un esquinç metacarpofalàngic del 5è dit de la mà dreta, que va precisar el port d'una fèrula d'immobilització digitopalmar, tractament necessari per aconseguir la curació de la lesió, segons informe del Servei de Medecina Legal i Forense obrant en autes.

CONSIDERANT:

que els fets declarats provats no s'estimen que constitueixin ni tant sols la contravenció penal de maltractament corporal lleu de l'article 476.1 del Codi Penal, per la que al final i desprès de la prova practicada a l'acte del judici oral, ve acusada Esteban pel Ministeri Fiscal, única part acusadora.

CONSIDERANT: que, el principi de presumpció d'innocència garantit en la nostra Constitució, en el seu article 3.4, de conformitat amb les postulats de l'article 6.2 del Conveni Europeu per la protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, fet a Roma el 4 de novembre del 1.950 i de vigent aplicació al Principat suposa que tota persona acusada d'una infracció criminal es presumeix innocent mentre la seva culpabilitat no sigui declarada legalment i exigeix que tota declaració de culpabilitat estigui fonamentada en una activitat probatòria de càrrec, lícitament obtinguda i vàlidament practicada.

Una manifestació del principi de presumpció d'innocència és el principi "in dubio pro reo" segons el qual no poden perjudicar a l'acusat els fets objecte d'acusació que no han estat degudament provats, defecte de prova que sempre ha d'afavorir l'acusat, i més quan correspon a les acusacions la carrega de la prova.

CONSIDERANT: que arran de la prova practicada al plenari i ateses les versions totalment contradictòries entre l'encausada i la presumpta víctima, cap de les quals ha quedat avalada enterament per les testificals portades a terme també en dit acte, ans al contrari, ja que les mateixes també resulten contradictòries entre sí i no n'hi ha cap que es pugui considerar rotunda vers alguna de les tesis mantingudes, és per això que en base als principis abans esmentats, s'ha de concloure que no hi ha prova suficient d'una actuació culpable per part de Esteban, el que ha de comportar necessàriament la seva lliure absolució de la contravenció penal per la que venia acusada, amb tots els pronunciaments favorables, i també, consegüentment, de la responsabilitat civil derivada del mateix

-article 90 del Codi Penal "a contrario sensu"-.

CONSIDERANT: Que d'acord amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, és declaren d'ofici les despeses processals causades.

VIST

les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que hem d'absoldre i absolem Esteban de la contravenció penal de maltractament corporal lleu de la que venia acusada pel Ministeri Fiscal, declarant d'ofici les despeses processals causades.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació davant el Tribunal de Corts en el termini de quinze dies següents a la notificació.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.