CALÚMNIA - DIFAMACIÓ - INJÚRIA

Sentència

Magistrats

Concepció Baron Mora Anna Estragués Armengol Enric Anglada Fors

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Enric Anglada Fors

Concepció Baron Mora

Anna Estragués Armengol

Andorra la Vella, vint-i-sis de febrer del dos mil tretze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, el recurs d'apel·lació formulat contra la sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles, en la causa núm. DM-466-4/10 seguida per uns delictes menors de difamacions, calúmnies i injúries, sent part apel·lant el Sr. Tamarit, representat per la Lletrada Sra. Talavera i parts apel·lades la Sra. Sarabia, representada per la Lletrada Sra. Pera i el Ministeri Fiscal, representat per la Sra. ENTITY_9; actua de ponent la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora, havent designat el Tribunal ponent per a la redacció de la sentència, a la magistrada Sra. Anna Estragués Armengol.

RESULTANT:

que el Resultant de fets provats de la sentència recorreguda diu el següent:

"Que són fets provats i així es declara que l'any 2007, la parella formada per l'avui processada, Sarabia, i l'avui perjudicat, Tamarit, va trencar-se, iniciant-se llavors una batalla legal en la que ambdós han participat. Que, en l'àmbit civil, i en tenir la parella dos fills comuns i menors d'edat, finalment en data 9 de gener de l'any 2008, van aconseguir signar un conveni en el marc del procediment de divorci, on es fixava les mesures relatives als menors, però malgrat la signatura d'aquest conveni, les relacions d'ambdós han estat més que conflictives, sol·licitant nombroses intervencions de l'autoritat judicial, tant davant de la secció civil com de la penal de la Batllia d'Andorra, en presentar desavinences constants i denúncies mútues.

Que, en el marc d'aquesta situació conflictiva, el dia 20 de gener del 2011, la processada Sarabia s'hauria personat al despatx professional d'Yuste, la quina li hauria manifestat que el seu ex marit i avui querellant, Tamarit, "era un proxeneta i que ell l'ajudava a fer la mateixa feina, utilitzant-la amb ella com a prostituta, anant a proposar els serveis de prostitutes als hotels d'Andorra."

Que així mateix, en data 28 de març del 2011, Esteban hauria rebut una trucada telefònica de la processada, Sarabia, la quina li va dir que el querellant, Tamarit, "que el Sr. B. és un lladre, un assassí i un pedòfil."

Que tanmateix, Querol hauria manifestat que la processada Sarabia li hauria dit que el querellant, Tamarit, "era un lladre que li havia robat a casa", insultant així mateix al querellant sense precisar però la semàntica exacta de les presumptes vexacions proferides.

Que en data 18 de gener del 2011, la processada Sarabia hauria trucat a Esteban, amb un to clarament amenaçador, per recriminar-li el que aquest havia declarat davant de la Batllia en el marc de les diligències practicades dins la present causa, alhora que hauria continuat amb les trucades amb to amenaçador a altres persones properes a l'entorn del querellant, essent un d'ells el seu nebot, Amorós.

RESULTANT: que la part dispositiva de la resolució conté el següent pronunciament:

"DECIDIM:

Que hem d'absoldre i absolem lliurement, Sarabia del delicte menor de calúmnies, del delicte menor de difamacions i del delicte menor d'injúries que se li imputaven en els presents autes, declarant d'ofici les despeses processals causades."

RESULTANT: que en data 18 de maig del 2012, el lletrat Sr. Elías, actuant en nom i representació del Sr. Tamarit, interposa recurs d'apel·lació en temps i forma per quan considera que, contràriament al que afirma la sentència recorreguda, s'ha demostrat abastament i mitjançant nombrosos testimonis objectius i prou contundents - fins a 7 testimonis- les injúries, difamacions i calúmnies que la Sra. Sarabia ha proferit de manera continuada i reiterada contra el Sr. Tamarit, en el seu entorn més proper, no donant l'ànim iniuriandi lloc a dubte, doncs la Sra. Sarabia tenia un únic objectiu: malmetre la imatge del Sr. Tamarit, per tot el que demana la revocació de la sentència recorreguda i la condemna de la Sra. Sarabia, com autora d'un delicte menor de calúmnies, d'altre de difamacions i d'altre de injúries, tipificats als articles 172, 173 i 174 del Codi Penal, a una pena d'un any de presó dels quals sis mesos ferms i la resta condicional i en concepte de responsabilitat civil, demana se la condemni a abonar al Sr. Tamarit l'import de un milió de euros en concepte de danys morals per tal de restituir l'honor, la imatge i el seu prestigi, tenint en compte la seva categoria i el seu reconeixement públic; igualment, demana s'imposi a la Sra. Sarabia el pagament de les despeses processals causades.

En l'acte de la vista oral, la lletrada Sra. Talavera, del mateix despatx professional que el lletrat Sr. Elías, ratifica l'escrit de recurs interposat en el seu dia.

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs interposat; indica que en el seu dia ja no va formular acusació contra Sarabia en considerar que de les diligències practicades en el decurs de la instrucció de la causa, no n'apareixia prova de càrrec suficient per imputar a Sarabia els delictes dels quals l'acusa el querellant; afegeix que la valoració de la prova practicada en el decurs de la vista oral pel Tribunal d'instància, especialment les declaracions del querellant i dels testimonis per ell aportats en virtut del principi d'immediació que li és propi, analitzant les circumstàncies familiars específiques que envolten al querellant i a la querellada, així com als diferents testimonis aportats, no va permetre desvirtuar la presumpció d'innocència de la processada i conseqüència de l'anterior, interessa que no es doni lloc al recurs interposat i es confirmi íntegrament la sentència recorreguda.

A l'acte de la vista oral ratifica i eleva a definitives les seves conclusions i la seva oposició al recurs.

RESULTANT: que la lletrada Sra. Pera, advocada de la Sra. Sarabia, s'oposa igualment al recurs interposat posant de relleu especialment el "Considerant I" de la sentència apel·lada segons el qual "els fets declarats provats no són constitutius ni d'un delicte menor de calúmnies previst i penat a l'article 172 del Codi Penal, ni d'un delicte menor de difamacions previst i penat a l'article 173 del Codi Penal, ni d'un delicte menor d'injúries previst a l'article 174 del Codi penal i això per quan, de la prova practicada el dia de la vista oral, no apareixen elements de càrrega suficients per imputar a la processada, Sarabia, la comissió d'aquests il·lícits que l'acusació particular li imputa."; que com assenyala la sentència, la seva defensada sempre ha negat els fets i els testimonis, com encertadament ha indicat la sentència, "són persones que es mouen en l'entorn del perjudicat": el Sr. P. és soci del querellant i li porta la comptabilitat, la Sra. B. és la dona del Sr. P. i també treballava pel Sr. B., el Sr. A. és taxista i treballa pel Sr. B. que és un bon client i el Sr. B. és el nebot del Sr. B. i ni tant sols va comparèixer el dia de la vista oral motiu pel qual la seva declaració no pot ser tinguda en compte; pel que fa a les Sres. P. i F. no van declarar en relació als fets concrets descrits en l'aute de processament : els ocorreguts en data 20 de gener del 2011 al despatx del Sr. P., una trucada del 28 de març del 2011 entre la Sra. S. i el Sr. A. així com els fets que haurien ocorregut amb la Sra. B.; pel que fa als fets ocorreguts a "La Jijonenca" no han fet l'objecte de l'aute de processament i per tant en cap cas podran ser tinguts en compte per tot el què, no havent-hi elements suficients per a concloure que en la conducta de la seva defensada es donen els requisits exigits als delictes menors dels articles 172, 173 i 174 del Codi Penal, procedirà desestimar el recurs interposat en tots els seus termes i confirmar la sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 26 de març del 2012, imposant a la part apel·lant la totalitat de les costes judicials causades, inclosos honoraris d'Advocat;

A l'acte de la vista oral ratifica la seva oposició al recurs formulat.

CONSIDERANT:

que en primer lloc, convé remarcar que l'objecte de la present causa s'ha de circumscriure als fets esmentats en l'Aute de processament per quan és a partir de dita resolució que el processat té cabdal coneixement dels fets que se li imputen i pot articular la prova de descàrrec que li convingui; que és per tant en l'aute de processament on abastament s'han d'expressar els fets pels quals es dicta i el judici oral pot versar només sobre aquests fets.

Que així, de la lectura de l'aute de processament obrant en autes (folis 119 i 120) dictat en el marc de la present causa se'n desprèn que els fets objecte d'enjudiciament són els següents:

els ocorreguts en data 20 de gener del 2010 quan, Nadedja S. s'hauria personat al despatx del Sr. Yuste dient-li que en Tamarit era un proxeneta i que ell - el Sr. P. - l'ajudava a fer la mateixa feina, utilitzant a na S. com a prostituta, anant a proposar els serveis de prostitutes als hotels d'Andorra;

els ocorreguts en data 28 de març del 2010 quan na Sarabia hauria telefonat a Esteban dient-li si sabia que el Sr. B. és un lladre, un assassí i un pedòfil;

- els ocorreguts en diversos ocasions - la data de les quals no s'indica - quan Sarabia s'hauria trobat amb la Sra. Querol a la qual hauria dit que el Sr. B. era un lladre, que li havia robat a casa, proferint ensems insults contra aquell.

CONSIDERANT: que tots aquests fets , que són els únics que pot examinar el Tribunal en mèrits de l'ans exposat, han estat negats per la processada.

Que com a prova de càrrec, l'acusació particular ha proposat la testifical dels Srs. Yuste, Esteban, Querol, Amorós, Toll, Andrade i Somoza.

Pel que fa a la Sra. T., va declarar davant del tribunal el dia de la vista oral, que no havia sentit mai a na S. dir res sobre en B.; les Sres. P. i R. si bé van prestar declaració, no ho van fer en relació amb els fets objecte de l'aute de processament ans descrits (incidents del 20.01.2010; del 28.03.2010 i altres amb la Sra. B.) i Amorós no va comparèixer el dia de la vista oral, no podent per tant la seva declaració ser presa en compte com a prova testifical atès que no ha estat sotmesa a contradicció.

Que queden per tant únicament les testificals de Esteban, Yuste i Querol que el tribunal d'instància no ha considerat prova de càrrec suficient per a desvirturar la presumpció d'innocència que empara a la processada.

Que si bé el Tribunal "ad quem" pot, en qualsevol recurs d'apel·lació, revisar la prova de càrrec i la valoració conjunta de tot el material probatori feta pel Tribunal "a quo", no és menys cert que, atesos els principis d'immediació, publicitat i contradicció, rectors del judici oral, aquesta facultat de l'òrgan d'apel·lació haurà d'exercir-se sempre amb mesura i tant sols en aquells supòsits en que l'error en l'apreciació de la prova resulta del tot evident, situació que és perfectament valorable pel Tribunal quan es tracta de proves documentals o pericials, degut a que pot apreciar-les per si mateix, però en canvi no ho és tant en aquells altres supòsits en que la prova practicada es limita a les declaracions dels implicats i dels testimonis, en el seu cas, en que per la seva valoració té una absoluta i decisiva importància el principi d'immediació.

Que d'acord amb aquest principi - article 158 del Codi de Procediment Penal - aquest Tribunal, avaluant amb consciència les proves testificals ans indicades, arriba a idèntica conclusió que l'Hble. Tribunal de Batlles, és a dir, estima que no hi ha prova de càrrec suficient per desvirturar el principi de presumpció d'innocència que empara a Sarabia tenint en compte que si bé els ans citats Srs. P., D.A. i B. van comparèixer el dia de la vista oral i van declarar davant del tribunal, confirmant la versió del querellant, s'observa que na B. ho feu amb matisos ja que va acabar dient que na S. no li havia dit que en B. era un pedòfil sinó únicament que parlava amb un nen a l'escola, no podent tampoc precisar cap injúria de les que la processada hauria proferit contra en B. i pel que fa en D.A., va reconèixer que tot i ser autònom, treballava molt sovint per compte del querellant - el qual en un dels seus escrits s'hi refereix com el seu "xofer personal" - amb el que manté molt bona relació i pel que fa a en P. va manifestar-ne ésser-ne soci.

CONSIDERANT: que per raó de tot l'exposat, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació formulat per la direcció lletrada de Tamarit i la plena confirmació de la resolució impugnada, sense fer especial condemna en costes tenint en compte els especials circumstàncies del cas que s'emmarca en una separació especialment conflictiva .

VIST

les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que desestimant el recurs d'apel·lació interposat per la lletrada Sra. Talavera, Advocada del querellant Sr. Tamarit, contra la sentència de data 26 de març del 2012 dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles, en la causa DM-466-4/10, CONFIRMEM ÍNTEGRAMENT dita sentència, sense fer especial condemna en costes.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.