LESIONS DOLOSES QUE REQUEREIXEN TRACTAMENT MÈDIC POSTERIOR A LA PRIMERA ASSISTÈNCIA

Sentència

Magistrats

Carolina Bailen Vila Josep Maria Pijuan Canadell Anna Estragués Armengol

Tribunal de Corts

Delictes Majors 6000017/2021 ORÍGEN: 2000709/2019 - 00 NIG: 5300543220190002664

SENTÈNCIA

Magistrats Srs.

Josep Maria Pijuan Canadell

Anna Estragués Armengol

Carolina Bailen Vila (Ponent)

Andorra la Vella, 2 de febrer del 2022.

VIST en judici oral i públic pel Tribunal de Corts, la causa núm. 6000017/2021, seguida pel presumpte delicte major de lesions doloses, contra Gaya, nascuda el XXXX, filla de Luzia, de nacionalitat brasilera, amb domicili a Rieumes (França), amb antecedents penals no computables per raó de la present causa i en situació de llibertat provisional, defensada pel lletrat Sr. Elías, la qual ha comparegut degudament.

És part acusadora el Ministeri Fiscal representat pel Fiscal General Sr. Talavera.

És ponent de la sentència la Magistrada Sra. Carolina Bailen Vila.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER.- Són fets provats i així es declara, que en data 14 d'abril del 2019, vers les 05h30, la processada Gaya, nascuda el XXXX, de nacionalitat brasilera i amb antecedents penals no computables per raó de la present causa, es trobava parlant amb unes amigues davant del restaurant "C." radicat a proximitat de la plaça del poble de la vila d'Andorra la Vella, quan Expósito passà per allà caminant, començant la processada S. a increpar-lo dient-li: "es culpa tuya", continuant B. el seu camí sense fer-li cas, decidint aleshores la processada S. perseguir-lo, tot intentant agredir-lo propinant-li cops als braços fins mossegar-lo a la part baixa de l'abdomen.

A conseqüència de l'agressió i en particular de la mossegada rebuda per part de la processada S., Expósito patí una erosió ovalada de 5 cm de diàmetre amb hemartros central a la regió de la musculatura abdominal esquerra, que requerí cures tòpiques a diari al centre de salut durant 6 dies i antibioteràpia durant 7 dies, i per les quals ha renunciat a res reclamar.

RESULTANT SEGON.- El Ministeri Fiscal, en el decurs de la vista oral, modifica la seva qualificació provisional en el sentit de retirar la responsabilitat civil reclamada en benefici del perjudicat B. atesa la renuncia formulada per aquest en el decurs de la vista oral, i considera els fets com a constitutius d'un delicte major de lesions doloses que han requerit tractament mèdic posterior a la primera assistència mèdica necessària per a la seva curació tipificat i penat a l'article 113.2 del Codi Penal atès que la mossegada i la lesió es troben constatades, i que la presa d'antibiòtics ha de considerar-se tractament mèdic posterior, remetent-se a tal efecte a la jurisprudència d' aquest Tribunal de Corts en particular la sentència recaiguda en el marc de la causa 6000178/2016, considerant a l'ensems que la legítima defensa no ha restat acreditada, pel que sol·licita que s'imposi a la processada S. una pena de 15 mesos de presó condicional amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, així com que se la condemni al pagament de les despeses processals causades.

RESULTANT TERCER.- El lletrat de la processada, Sr. Elías, eleva a definitiva la seva qualificació provisional interessant principalment l'absolució de la seva defensada considerant que la conducta de S. no és constitutiva d'il·lícit penal sinó que fou ella la víctima, interessant subsidiàriament que, en cas de condemna, aquesta sigui per un delicte menor de lesions doloses de l'article 113.1 del Codi Penal i que s'apreciï la circumstància excloent de legitima defensa de l'article 27.1 del Codi Penal, o que, més subsidiàriament encara i de no apreciar-se l'excloent, que la pena que s'imposi a la seva defensada sigui d'un mes d'arrest nocturn condicional amb un termini de suspensió de la condemna de 2 anys i multa de 150 EUR.

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER.- Els fets declarats provats són constitutius del delicte major de lesions doloses que han requerit tractament mèdic posterior a la primera assistència necessària per a la seva curació tipificat i penat a l'article 113.2 del Codi Penal.

Efectivament, malgrat la processada SOARES hagi declarat que no recordava res dels fets ocorreguts, el perjudicat Expósito, el qual ha mantingut la seva versió dels fets al llarg de tot el procediment, explicà que la processada SOARES, després d'increpar-lo sense motiu aparent, comença a perseguir-lo fins que aconseguí clavar-li una mossegada a la zona esquerre del tòrax, donant-se'n compte B. una mica més tard, al domicili d'una amiga, on s'aixecà la jaqueta i el jersei i pogué veure la ferida. Igualment, també la declaració de la testimoni Somoza, amiga de la processada S., avala la declaració del perjudicat B. en el sentit que D.S., malgrat explicar per primera vegada en el decurs de la vista oral que B. s'havia interposat en una discussió mantinguda entre S. i una tercera persona tot increpant a S., declarà també que certament aquesta havia mossegat al primer, quedant per tant així plenament acreditada l'autoria de S. quant a la ferida per mossegada humana soferta per B..

Així mateix, la realitat i les característiques de la ferida han quedat degudament acreditades a través dels informes mèdics i fotografies obrant en autes, en particular als folis 7, 8, 13, 44, 45 i 46, així com de l'informe medico forense elaborat per la Dra. Moliner en data 12 d'agost del 2019.

En aquest sentit, la Dra. PRIO comparegué davant aquest tribunal, ratificant íntegrament el seu informe de 12 d'agost del 2019, confirmant que, pel fet de les bactèries que generalment es troben presents a la boca, en cas de mossegada humana es prescriu tractament antibiòtic profilàctic per assegurar que la ferida no s'infecti, explicant però que a nivell mèdic aquest tractament antibiòtic és merament pal·latiu i no curatiu ja que l'antibiòtic es dona més que res per prevenir.

No obstant, aquest tribunal entén que la prescripció d'aquest tractament antibiòtic no pot ser considerat únicament pal·liatiu ja que la seva administració, segons es desprèn de la pròpia pericial de la Dra. PRIO, es fa de forma generalitzada per garantir la correcta curació i evitar la infecció, de la ferida causada per una mossegada humana, definint-se la profilaxis antibiòtica com la utilització de fàrmacs per prevenir infeccions o controlar- les.

Per aquests motius aquest tribunal considera, tal i com ja ho ha fet per exemple en la sentència recaiguda en el marc de la causa 6000178/2016 de data 25 de juliol del 2018, que aquest tractament antibiòtic ha d'entendre's com essent curatiu als efectes penals ja que la seva pauta és destinada a assegurar la plena i correcta curació de la ferida causada per mossegada humana, la qual també necessità de cures tòpiques al Centre de Salut durant 6 dies, donant-se per tant tots els requisits dels tipus del delicte major de lesions doloses previst i penat a l'article 113.2 del Codi Penal, inclòs i en particular la necessitat, a efectes curatius, de tractament mèdic posterior entès com l'antibioticoteràpia durant 7 dies i les cures tòpiques durant 6 dies.

En efecte, en la referida sentència dictada per aquest tribunal en data 25 de juliol del 2018, si bé la condemna dictada per aquest tribunal ho fou pel delicte menor de lesions doloses de l'article 113.1 del Codi Penal en virtut del principi acusatori atès que l'acusació formulada pel Ministeri Fiscal ho era només per aquest delicte menor, el cert és que aquest tribunal ja exposà clarament en el primer considerant que: "En el mateix informe, consta, que li va ser prescrita antibioticoteràpia, i que aquest tractament fou necessari amb finalitat profilàctica doncs la Sra. D.C. va patir erosions de certa profunditat causades amb ungles, medi portador de microorganismes, i va dur collarí cervical tou, el que, de conformitat amb la jurisprudència d'aquest tribunal podria ser constitutiu del delicte major de l'article 113.2 del Codi Penal."

CONSIDERANT SEGON.- De l'esmentat delicte major n'és responsable en concepte d'autora, per haver realitzat personalment el fet punible en mèrits del què disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal, la processada Gaya, no concorrent circumstàncies modificatives de la seva responsabilitat penal. Altrament aquest tribunal entén que no concorre la circumstància excloent de legítima defensa per no haver restat acreditats cap dels requisits establerts a l'article 27.1 del Codi Penal, i en particular aquest tribunal considera que no ha restat acreditada cap agressió prèvia per part de B. a la processada S., i atès que de la testifical de la Sra. Somoza només es desprèn que B. hauria proferit unes paraules a S., dient-li suposadament que no cridés i que el que havia de fer era retornar al seu país, no es pot en conseqüència considerar que aquests fets puguin constituir una agressió prèvia il·legítima, no podent-se tampoc admetre que la mossegada propinada per la processada a B. en resposta, segons la testimoni, a aquestes paraules, sigui una reacció proporcionada a les mateixes.

CONSIDERANT TERCER.- Pel que fa la determinació de la pena, de conformitat amb les disposicions de l'article 56 del Codi Penal, el tribunal tindrà en compte la relativa gravetat dels fets així com la data de producció dels fets, per tot el què procedirà imposar a la processada Gaya la pena de NOU MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL amb un termini de suspensió de la condemna de TRES ANYS, no havent-hi lloc a responsabilitat civil en haver renunciat el perjudicat B. a res reclamar.

CONSIDERANT QUART.- Igualment, i de conformitat amb les disposicions dels articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, la processada SOARES ha de ser condemnada al pagament de les despeses processals causades.

VIST

ES les disposicions legals citades i altres de pertinent aplicació, en nom del poble andorrà, el Tribunal de Corts,

DECIDEIX

Condemnar Gaya com autora responsable d'un delicte major de lesions doloses que han necessitat tractament mèdic posterior a la primera assistència necessària per a la seva curació, tipificat i penat a l'article 113.2 del Codi Penal, no concorrent circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de NOU MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL amb un termini de suspensió de la condemna de TRES ANYS, i se la condemna també al pagament de les despeses processals, no havent-hi lloc a responsabilitat civil.

Contra la present sentència pot interposar recurs d'apel·lació en el termini de 15 dies a comptar de la seva notificació, d'acord amb el previst als articles 195 i següents del Codi de Procediment Penal.

Així per aquesta nostra sentència, ho manem i signem.