DISCRIMINACIÓ

Sentència

Magistrats

Enric Anglada Fors Josep Maria Pijuan Canadell Concepció Baron Mora

Tribunal de Corts

Delictes Majors 6000146/2021 ORÍGEN: 8000058/2018 - 00 NIG: 5300543220180000419

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Josep Maria Pijuan Canadell

Enric Anglada Fors (Ponent)

Concepció Baron Mora

Andorra la Vella, vint-i-tres de febrer del dos mil vint-i-tres.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. 6000146/2021 seguida per dos presumptes delictes majors de discriminació.

Acusada:

Zurita, nascuda el XXXX, filla de A. i G., de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals, amb domicili a XXXX, essent defensada per ella mateixa, donada la seva condició de lletrada en exercici al Principat.

Part acusadora:

El Ministeri Fiscal, representat per la Sra. Alfaro. Magistrat ponent: Sr. Enric Anglada Fors.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER. SÓN FETS PROVATS I AIXÍ ES DECLARA: Durant el mes d'octubre de 2016 es van produir diversos incidents entre l'acusada Zurita -nascuda el XXXX, de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals- i els seus veïns, recriminant-los la processada que l'estarien escoltant, espiant i controlant constantment, notant C. algunes nits la energia negativa d'aquells, a través de la paret de la seva habitació, començant a la matinada a donar cops forts a l'envà que separa ambdós pisos o bé a sortir al replà, tocant-los-hi el timbre de forma insistent. En data 1 de novembre de 2016, en un d'aquests incidents, la processada C. va increpar a Soriano, en relació a la seva parella, na Diez, atès al seu color de pell i la procedència d'aquesta última, dient-li concretament "no veus que estàs amb un mono". Amb posterioritat a les referides manifestacions es va portar a terme una entrevista entre l'encausada Zurita i la psicòloga del Departament de la Policia, en la qual C. va reconèixer haver dit a na Diez que "si no s'hi trobava bé al pis se n'anés a la jungla".

Que en data 24 de gener de 2018, a les 20:45 hores, Zurita, es trobava a l'última fila dels seients de l'autobús de línia regular que realitza el trajecte des de Barcelona fins Andorra, trobant-se asseguts prop seu dos passatgers més, essent en Salamanca, d'origen magrebí i una altra persona d'origen afroamericà. La processada C. va dirigir-se cap a les persones citades demanant que es canviessin de seient ja que oloraven malament, dirigint-se a Salamanca, amb expressions com "moro", "tú no sabes hablar", "vete a tu país".

Així mateix, quan l'autobús estava finalitzant el trajecte C. es dirigí a un altre passatger, essent en Rius, per retreure-li que portava tot el viatge mirant-la, mentre aquest li recriminava els comentaris que la processada C. havia fet anteriorment als altres dos passatgers, seient l'acusada Zurita al seu costat, després de tirar-li la jaqueta al terra, alhora que li manifestava "tu els has vist", "tu els has vist", obligant al passatger Rius a canviar-se de lloc per tal que el deixés d'importunar.

La processada Zurita presentava en l'època dels fets, una psicosis paranoide crònica amb un trastorn delirant auto-referencial, respecte del que és necessari seguir tractament en centre terapèutic.

Les persones afectades per l'actitud i comportament de Zurita han renunciat a res reclamar.

RESULTANT SEGON. El Ministeri Fiscal, en el seu escrit de qualificació provisional, qualifica els fets d'autes com a constitutius de dos delictes majors de discriminació, tipificats a l'article 338.1 b) del Codi Penal.

Dels referits il·lícits penals n'és responsable en concepte d'autora la processada Zurita, en la que concorre la circumstància modificativa de la responsabilitat penal, excloent d'haver comés la infracció no podent comprendre la il·licitud del fet, per raó d'alteració mental, prevista a l'article 27.4 del Codi penal.

Demana que li sigui imposada la mesura de seguretat de DOS ANYS DE SEGUIMENT DE TRACTAMENT AMBULATORI EN CENTRE TERAPÈUTIC I D'INHBABILITACIÓ PER A L'EXERCICI DE L'OFICI, fins a l'alta mèdica o durant 3 anys, així com el pagament de les despeses processals causades.

En l'acte de la vista i en el tràmit de conclusions, el Ministeri Públic modifica parcialment el seu escrit de qualificació, en base a les declaracions dels testimonis, incloent a la tipificació dels fets el delicte menor de coaccions de l'article 139.1 del Codi Penal, si bé com alternatiu als delictes de discriminació, i tenint en compte les pericials practicades, modifica la durada de la mesura de seguretat de TRACTAMENT AMBULATORI EN CENTRE TERAPÈUTIC, que demana que sigui per un període de TRES ANYS -i no de dos- o fins a l'alta mèdica.

RESULTANT TERCER. La processada Zurita, exercint la seva pròpia defensa, atesa la seva condició de lletrada del Principat d'Andorra, no comparteix l'exposició dels fets efectuada pel Ministeri Fiscal, doncs si bé reconeix haver tingut conflicte amb les persones referides per l'acusació, no recorda exactament les paraules exactes que els hi digué, existint força contradiccions entre elles, i menys que els comentaris per ella realitzats tinguessin alguna connotació o intenció de caire racista. El fet de dir a una persona que "s'anés a la jungla", no té res a veure amb la seva procedència o raça. A més no queda clar el context en que es van produir les expressions efectuades.

Per tant, tampoc pot compartir la qualificació jurídica del Ministeri Públic, ja que la seva conducta no pot ser subsumida en la descripció del tipus penal objectiu del delicte de discriminació contemplat a l'article 338.1.b) del Codi Penal. No tenia cap intenció d'ofendre o menysprear, no havent-hi, conseqüentment el mòbil discriminatori exigit pel tipus penal, màxim quan segons els informes mèdics-psiquiàtrics obrants a la causa ella patia d'un problema d'alteracions "sensoperceptives", especialment a les nits, el que evidència que actuava de manera paranoide. Endemés tampoc es compleix el requisit que les injúries hagin estat públiques.

Per últim, esmenta que únicament els comentaris denigrants de major transcendència i que comportin pitjor intenció mereixen ser penalment rellevants. La facultat de castigar no pot tenir caràcter il·limitat, havent-hi una sèrie de garanties fonamentals basades en els principis d'intervenció mínima, de legalitat i de culpabilitat.

Tampoc es pot obviar el principi de presumpció d'innocència del que gaudeix tota persona abans de ser jutjada. Aquest principi exigeix que els elements integrants del tipus penal es trobin acreditats més enllà de tot dubte raonable, el que significa que l'acusat ha d'aparèixer com a culpable amb un grau de probabilitat que cap persona raonable, considerant totes les proves practicades, pugui creure en la seva innocència.

Finalment refereix que darrerament l'està tractant el psiquiatra Dr. Barba, qui li va emetre un informe el mes de març de 2022, que acompanya amb el seu escrit de qualificació, per demostrar que ella no precisa ser inhabilitada professionalment.

En l'acte de la vista oral eleva a definitives les seves conclusions provisionals.

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER. Els fets declarats provats són legalment constitutius de dos delictes majors de discriminació, tipificats a l'article 338.1 b) del Codi Penal, que castiga amb pena de presó de tres mesos a tres anys qui injuriï públicament una persona per raó del seu origen.

Aquest delicte s'emmarca en el Títol XVIII del Codi Penal: Delictes contra la Constitució, la qual, en el seu article 6, estableix que totes les persones són iguals davant la llei i que ningú no pot ésser discriminat per raó de naixement, raça, sexe, origen, religió, opinió, o qualsevol altra condició personal o social.

El bé jurídic protegit és així el dret a la igualtat, el qual troba tanmateix el seu reconeixement en altres instruments internacionals com la Declaració Universal dels Drets de l'Home -integrada en l'ordre jurídic andorrà a través de l'article 5 de la Constitució- que anuncia que la discriminació en funció de la raça, el color o l'origen ètnic, és a més, una ofensa a la dignitat humana.

L'element objectiu del tipus és la injúria -entesa com a acció executada o expressió proferida amb menyspreu d'una persona- la qual ha d'estar a més, feta amb publicitat.

Pel que fa a l'element subjectiu del tipus, és la voluntat de distingir, de discriminar, de menysprear una persona per les raons que consten enumerades, en exigir-se un "mòbil discriminatori", que es troba definit a l'article 30.6 del Codi Penal com "la presa en consideració, respecte d'una persona física, del naixement, de l'origen o de la seva pertinença nacional o ètnica, del color, del sexe, de la religió, de l'opinió filosòfica, política o sindical o qualsevol altra condició personal o social, com la seva discapacitat física o mental, el seu mode de vida, els seus costums, la seva llengua, la seva edat, o la seva identitat o orientació sexual".

En els supòsits que aquí ens ocupa, la processada Zurita va dir al senyor Soriano, en relació a la seva parella, la senyora Diez, d'origen dominicà i de pell bruna, "no veus que estàs amb un mono" i a ella mateixa, que "si no s'hi trobava bé al pis, se n'anés a la jungla" -aquesta última expressió que la pròpia acusada ha reconegut haver-la proferit, encara que ella considera que es pot dir a qualsevol persona, sense que tingui per se un mòbil discriminatori-. El cert és que, malgrat el referit per la processada, en el present supòsit, les susdites locucions tenen una patent connotació discriminatòria per raó de l'origen i raça de la persona a qui anaven dirigides, havent-se proferit públicament en el replà o escales de l'immoble on vivien tant el subjecte actiu com el passiu del referit il·lícit penal de discriminació, coincidint també en alguna ocasió amb altres veïns o inclús amb el propietari de l'edifici. Aquest última fet assertiu fou explicat per la mateixa processada a la psicòloga del Departament de la Policia, tot i que al va voler minimitzar, a l'afegir que no va dir-ho amb intenció xenòfoba.

També ha quedat plenament acreditat que en el trajecte de l'autobús de Barcelona a Andorra, en la data indicada en el relat fàctic, l'acusada Zurita, digué a un passatger d'origen magrebí "moro" i "vete a tu país", alhora que, com que també hi havia prop d'ell un altre passatger d'origen afroamericà, els hi indicà que es canviessin de seient ja que oloraven malament, cosa que van fer a fi d'evitar problemes. En aquest punt, el Tribunal vol deixar palès que respecte del tema concret de l'olor, C. en el plenari va donar una sèrie d'explicacions força curioses, doncs després de manifestar que "és una persona molt sensible, que li han dit els doctors", afegí que "no tinc olfacte, no em molesten els olors, no oloro, tinc molt poca olor, aquell dia feia una olor terrible, pràcticament no oloro la meva colònia, en una ocasió el defensat vomità al seu costat i olorà molt".

Arribats a aquest extrem, s'ha de concloure que ambdós supòsits relatats es troben degudament constituïts tots els elements configuradors del tipus penal de discriminació. Efectivament, les paraules proferides atempten no sols contra l'honor i dignitat de les concretes persones a les que anaven dirigides, sinó que, a més, revelen l'existència en la processada d'un mòbil perceptiblement discriminatori, en exterioritzar amb les mateixes, d'una manera clara, precisa i totalment intencional, un menyspreu a la Sra. Diez i al Sr. Salamanca basat únicament en la seva raça i el seu respectiu origen, envers els que l'acusada Zurita expressa un rebuig i intolerància, atacant així els principis d'igualtat i dignitat de les persones, constitucionalment protegits.

En definitiva, havent quedat constituïts els dos delictes de discriminació, el cas enjudiciat no es pot incardinar dins del delicte menor de coaccions de l'article 139.1 del Codi Penal, atès que el Ministeri Fiscal l'ha inclòs només de forma alternativa als anteriors, i, per tant, ni tant sols escau entrar a l'anàlisi del mateix.

CONSIDERANT SEGON. La processada Zurita és autora dels dos delictes majors esmentats, per haver realitzat personalment els fets que els integren, de conformitat amb allò que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal, participació que resulta de forma rotunda del conjunt de la prova practicada, havent coincidit tots els testimonis que han deposat a l'acte de la vista oral tant respecte del comportament i actitud totalment desproporcionada per part de C. amb els veïns de l'immoble on ella habita i amb els passatgers de l'autobús provinent de Barcelona, com també en les expressions proferides en cada una de les referides situacions.

CONSIDERANT TERCER. Concorre en la processada la circumstància excloent de la responsabilitat penal prevista a l'article 27.4 del Codi Penal, tota vegada que dels informes emesos pels psiquiatres Dr. Expósito i Dra. Expósito, que han estat ratificats en la seva integritat al judici oral, resulta acreditat que l'acusada pateix una psicosis paranoide crònica amb un trastorn delirant auto-referencial. Altres metges, com la Dra. Durán i el psiquiatra Dr. Espada, que havien visitat a la processada Zurita amb anterioritat coincideixen plenament amb l'anterior diagnòstic. D'altra banda, el psiquiatra Dr. Barba, tot i manifestar en el plenari -on creia que havia estat convocat per haver realitzat feina mesos un informe mèdic de C., als efectes de determinar si aquesta es trobava capacitada per exercir la professió d'advocada-, que discrepa una mica del diagnòstic dels dos referits perits psiquiatres, al considerar que la patologia que pateix no és de tipus crònic, considerant que C. és una persona hipersensible, que, no obstant, amb una situació d'estrès una mica important pot passar perfectament a la paranoia i al deliri.

Tots tres professionals coincideixen que en supòsits determinats, com els que han estat objecte de la present causa, les seves paranoies -amb independència de la intensitat de les mateixes (patologia crònica o aguda)- comportaren que Zurita, en el moment dels fets, no tenia consciència de la realitat i de la transcendència dels seus actes, com tampoc tenia capacitat per entendre la licitud o il·licitud dels mateixos i per actuar de conformitat amb aquesta comprensió, la qual cosa implica que les capacitats volitives, cognoscitives i intel·lectives estesin totalment afectades i, per tant, que sigui d'aplicació l'excloent completa de la responsabilitat penal prevista a l'article 27.4, paràgraf primer, del Codi Penal.

Atesa la concurrència de dita circumstància d'exclusió de la responsabilitat criminal, s'escau absoldre a la processada Zurita, a l'haver comès les referides infraccions sense poder comprendre la il·licitud del fets realitzats.

CONSIDERANT QUART. De conformitat amb allò que disposen els articles 72 i 73.2 a) del Codi Penal, i donat que la processada ha comès els il·lícits penals esmentats i pateix una patologia que deixa preveure la possibilitat de reiteració delictiva, ateses les paranoies i deliris que sofreix, pel que tenint en compte les conclusions dels diferents dictàmens mèdics obrants en les actuacions, així com la necessitat explicitada pels Drs. Expósito, Expósito i Barba en el judici oral, de regularitzar un seguiment psiquiàtric per l'acusada Zurita amb visites freqüents, el Tribunal estima adient imposar a la susdita processada la mesura de seguretat sol·licitada pel Ministeri Fiscal de seguir un tractament mèdic ambulatori en centre terapèutic, durant el període temporal de TRES ANYS, o fins a l'alta mèdica si sobrevingués amb anterioritat.

Dit termini no es considera desproporcionat, si tenim en compte la naturalesa dels delictes majors comesos i la durada màxima legal de la mesura de seguretat prevista en l'article 76 del Codi Penal.

Per contra, el Tribunal no estima de pertinent aplicació al cas, la petició de la mesura també interessada pel Ministeri Públic, d'inhabilitació per a l'exercici de l'ofici, prevista a l'article 73.2,k) del Codi Penal, doncs els fets aquí enjudiciats no es van cometre dins de l'àmbit de la seva professió com advocada, pel que s'escau desestimar dita pretensió de l'acusació.

CONSIDERANT CINQUÈ. Pel que fa a la responsabilitat civil, l'article 95 del Codi Penal estableix que: "Els supòsits d'exempció de la responsabilitat penal dels punts 3, 4, 5, 6, 7, i 8 de l'article 27, no comprenen l'exempció de la responsabilitat civil, que es determina com segueix:

... 2. Els supòsits dels punts 4 ... no exoneren de responsabilitat civil a la persona a qui s'ha apreciat l'eximent.

No obstant la previsió legal, en el supòsit d'autes, no hi ha lloc a responsabilitat civil, compte tingut que les persones perjudicades pels il·lícits penals comesos per la processada Zurita han renunciat a res reclamar.

CONSIDERANT SISÈ. Atesa l'absolució de la processada i d'acord amb el que disposa l'article 175 in fine del Codi de Procediment Penal, cal declarar d'ofici les despeses processals causades.

V I S T les disposicions legals aplicables al present cas, el Tribunal de Corts, en nom del poble andorrà,

Decisio

D E C I D E I X :

ABSOLDRE a Zurita dels dos delictes majors de discriminació, dels que venia acusada pel Ministeri Fiscal, en base a la circumstància excloent de la responsabilitat penal prevista a l'article 27.4 del Codi Penal, a l'haver comés la infracció no podent comprendre la il·licitud dels fets, per raó de l'alteració mental que pateix.

IMPOSAR a Zurita, durant un termini de TRES ANYS o fins a l'alta mèdica, la mesura de seguretat de SEGUIR UN TRACTAMENT MÈDIC EN CENTRE TERAPÈUTIC.

DENEGAR la petició d'imposar-li la inhabilitació per a l'exercici de la professió, durant un termini de tres anys o fins a l'alta mèdica.

DECLARAR d'ofici les despeses processals causades, sense que hi hagi lloc a exigir responsabilitat civil.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació davant d'aquest Tribunal, en un termini de quinze dies següents a la notificació, de conformitat amb el què disposen els articles 195, 199 i concordants del Codi de Procediment Penal.

Així per aquesta nostra sentència, ho manem i signem.

NOTIFICACIÓ.

Acte seguit i mitjançant diligència de compareixença, es notifica la precedent sentència al Ministeri Fiscal i a les demés parts intervinents.