LESIONS DOLOSES

Sentència

Magistrats

Josep Maria Pijuan Canadell

S E N T È N C I A

Magistrat Sr. Josep Maria Pijuan Canadell

Andorra la Vella, 9 d'abril del 2021.

VIST en judici oral i públic la Causa núm. 6000036/2020 seguida per una presumpta contravenció penal de lesions doloses.

Denunciat: Quesada, nascut el XXXX, fill de XXXX i de XXXX, de nacionalitat andorrana, defensat pel Lletrat Sr. Pombo.

Part acusadora: el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Alcalá.

Magistrat ponent Sr. Josep Maria Pijuan Canadell.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER. SÓN FETS PROVATS I AIXÍ ES DECLARA: en data 3 de desembre del 2018 Espada formulà denúncia contra Quesada per una presumpta agressió de que hauria estat víctima vers les 07:30 hores del mateix dia 3 de desembre, sense que els fets denunciats hagin quedat degudament acreditats.

RESULTANT SEGON. El Ministeri Fiscal, en l'acte del judici oral, va qualificar els fets com a constitutius d'una contravenció penal de lesions doloses, prevista a l'article 476.2 del Codi Penal, de la qual estima responsable penalment en concepte d'autor al denunciat Quesada, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, sol·licitant que li fos imposada la pena d'un mes d'arrest nocturn condicional, amb el mateix termini de suspensió de la condemna i, en concepte de responsabilitat civil, la condemna a indemnitzar a Espada en la suma de cinc-cents euros en concepte de pretium doloris i a la CAIXA ANDORRA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) en la suma de 101,25 euros en concepte de despeses mèdiques, més els interessos fins el total pagament.

RESULTANT TERCER. La representació lletrada del denunciat s'oposà a la qualificació del Ministeri Fiscal, al·legant que el seu defensat no havia comès cap delicte, essent les versions contradictòries, per la qual cosa sol·licità la seva absolució per manca de prova de càrrec que desvirtués el principi de la presumpció d'innocència.

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER. L'article 6. 2 del Conveni Europeu per la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, fet a Roma el 4 de novembre de 1.950, diu que tota persona acusada d'una infracció es presumeix innocent mentre que la seva culpabilitat no sigui declarada legalment. I la Constitució en el seu article 10.2 garanteix a tothom el dret a la presumpció d'innocència, disposant a l'article 3.4 que els tractats i acords internacionals s'integren en l'ordenament jurídic a partir de la seva publicació en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra, i a l'article 5 proclama la vigència a Andorra de la Declaració Universal dels Drets Humans.

La presumpció d'innocència, en ser proclamat per la Constitució com un dret fonamental de la persona, vincula a tots els poders públics i és d'aplicació immediata pels Tribunals de Justícia, i té l'efecte d'exigir que tota declaració de culpabilitat estigui fonamentada en una activitat probatòria de càrrec, practicada amb totes les garanties que exigeix el dret de defensa, i de la que en resulti la realitat dels fets imputats a l'acusat i la participació d'aquest en els fets, avaluada d'acord amb el que disposa l'article 160 del Codi de Procediment Penal.

Com té declarat el Tribunal Constitucional, el seu significat és que ningú pot ser condemnat sense prova de càrrec suficient, valorada de manera raonable i practicada amb totes les garanties processals (sentències TC de 7 de setembre del 2010, causa 2010-6-RE, 15 de març del 2013, causa 2012-22- RE, 13 de març del 2014, causa 2013-45-RE).

Si bé la Jurisprudència té abastament declarat que la sola manifestació de la víctima val com a prova de càrrec per desvirtuar el dret fonamental a la presumpció d'innocència, això és així sempre i quan no hi hagi raons objectives que li restin credibilitat, que s'hagi sotmès a contradicció de les parts, que sigui ponderada pel Tribunal tenint en compte l'absència en la víctima de qualsevol mòbil de ressentiment o enemistat vers el denunciat que pugui comprometre la seva credibilitat, que vingui avalat per dades objectives perifèriques que el reforcin i que sigui persistent i reiterat en el temps, sense ambigüitats ni contradiccions. Tot això haurà de tenir en compte el Tribunal d'instància per valorar, gràcies a la immediació que permet el judici oral, de manera més acurada el grau de credibilitat de la víctima segons la fermesa mostrada en l'acte del judici.

En el present cas, consta que hi havia mala relació entre denunciant i denunciat, prèvia als fets objecte de enjudiciament, i les declaracions d'un i altre són clarament contradictòries, doncs Quesada sempre ha negat haver empentat a Espada, mentre que aquest afirma que el denunciat el va empènyer contra la paret.

Cert que la versió del denunciant Espada compte amb un aval, la documental mèdica amb el diagnòstic d'una contusió a la paret toràcica, però les manifestacions dels dos testimonis que han comparegut al judici oral aporten un dubte raonable sobre la veracitat de l'agressió doncs, d'una banda, Villegas, que estava al mateix búnquer on es trobaven denunciant i denunciat, té manifestat que no va veure cap altercat. Cert que dit testimoni es trobava d'esquenes a ells, assegut front les càmeres de seguretat, però també té declarat que els va sentir discutir però que no va sentir cap cop ni soroll, crit o queixa de Marco, referint-se al denunciant, i que no va veure que aquest adoptés actitud de dolor, que es toques el cos, i que tampoc li va dir res de que Cèsar l'hagués empentat, que mai li va fer cap comentari. D'altra, el testimoni Cano, que era el responsable i cap directe de denunciant i denunciat, al judici oral declarà que va fer un cafè amb Marco i li va explicar la discussió amb Cèsar, que no li va dir que hagués patit cap agressió. Cal tenir en compte que aquest cafè el varen fer tot seguit a ocórrer els fets, doncs Espada acabava el seu torn a les 08:00 hores, i resulta molt estrany que, essent Cano el cap directe d'ambdós, el denunciant no li digués res d'haver estat agredit pel seu company de feina Cèsar.

Per tot l'exposat, davant les versions contradictòries de denunciant i denunciat i a manca de suficients corroboracions que dotin de major credibilitat a la versió del denunciant, s'escau dictar sentència absolent al denunciat Quesada de la contravenció penal de lesions doloses que se li imputa.

CONSIDERANT SEGON. Atesa l'absolució del denunciat, s'escau declarar d'ofici les despeses processals causades.

Decisio

V I S T les disposicions legals aplicables al present cas, en nom del poble andorrà

D E C I D E I X O :

Absoldre al denunciat Quesada de la contravenció penal de lesions doloses, declarant d'ofici les despeses processals causades.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal de Corts, en el termini de quinze dies següents a la seva notificació.

Així per aquesta meva sentencia, ho mano i signo.