MALTRACTAMENTS HABITUALS EN L'ÀMBIT DOMÈSTIC - LESIONS DOLOSES

Sentència

Magistrats

Enric Anglada Fors Anna Estragués Armengol Jacques Richiardi

Tribunal de Corts

Delicte Menor 6000069/2017

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Enric Anglada Fors

Anna Estragués Armengol

Jacques Richiardi

Andorra la Vella, 18 d’abril del 2017.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. 6000069/2017 seguida pels presumptes delicte menor de maltractaments en l'àmbit domèstic i contravenció penal de lesions doloses, contra Rius nascut el XXXX fill de XXXX i de XXXX, de nacionalitat portuguesa, domiciliat a l’XXXX, defensat, per la Lletrada Sra. Luís, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Codina i actuant de ponent i redactor de la sentència, el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER : Són fets provats i així es declara que en data 21 de juliol de 2016, vers les 21,30 hores, el processat Rius, nascut el XXXX, de nacionalitat portuguesa i sense antecedents penals, trobant-se al domicili que compartia amb la seva parella sentimental, Caro, radicat d’Escaldes-Engordany, s’inicià una discussió entre ambdós, en relació a la dificultat per mantenir a soles una conversa relativa al funcionament de la parella, donada la presència en el pis de la mare de l’acusat i del fill gran d’aquest, de 5 anys d’edat, fruit d’una anterior relació de parella. Rius no va voler que el menor i la mare marxessin i els deixessin a tots dos sols, moment en que Caro va agafar d’un calaix el conveni regulador que Rius tenia amb la seva primera parella, dient-li, que si no li feia cas, el trencaria. Això enfurismà a Rius, el qual va intentar prendre el document a Caro, envoltant-la amb els braços per darrera de la seva esquena a fi de recuperar la documentació que ella protegia amb el seu cos, sense que consti acreditat que la sacsegés, ni que li donés algun cop. Acte seguit, el processat Rius va marxar de casa, tornant al dia següent per endur-se tots els seus objectes personals, sense haver-hi hagut cap contacte amb Caro en els dies successius.

Tres dies després de l’esmentada discussió i forceig, el 24 de juliol del 2016, Caro es va personar al Servei d’Urgències de l’Hospital de Nostra Senyora de Meritxell, on se li va diagnosticar un hematoma en la cara ventral del canell esquerra i altra en la zona del tríceps del braç dret, així com esgarrapades en ambdós braços i una contusió en zona pretibial esquerra; sense que hagi quedat acreditat que les ferides que presentava Caro fossin com a conseqüència d’una agressió i causades el 21 de juliol del 2016, o algun altre dia, pel processat Rius.

Caro va formular denúncia pels fets succeïts el dia 21 de juliol del 2016, en data 7 d’agost del 2016, explicant també en la mateixa que Rius la va deixar sola al domicili familiar amb el fill que tenen en comú, sense mitjans econòmics. El dia 24 d’agost del 2016, Caro va retirar la denúncia cursada, adduint que Rius ja s’estava implicant més en la cura del fill que tenen en comú.

Caro mai ha formulat reclamació econòmica pels fets del 21 de juliol del 2016, renunciant des del primer moment a res reclamar. La Caixa Andorrana de Seguretat social reclama l’import de 61,47€.

Rius i Caro conviuen junts novament al Principat a partir del mes de juny del 2017, quan ella va tornar, del seu país d’origen -Xile-, a Andorra, amb aital finalitat. Des de la referida data fins al dia d’avui no consta que s’hagi produït cap tipus d’altercat entre la parella.

Caro no ha comparegut a testificar a l’acte del judici oral, tot i haver estat degudament citada.

RESULTANT SEGON : El Ministeri Fiscal en el seu escrit de qualificació provisional, considera els fets constitutius d’un delicte menor de maltractaments en l’àmbit domèstic i d’una contravenció penal de lesions doloses, tipificats respectivament als articles 114.1, 476.2 del Codi Penal, i essent-ne el processat responsable en concepte d’autor, no concorrent circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, demana que Rius sigui condemnat a la pena de sis mesos de presó condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de dos anys, pel delicte menor, i la pena de quinze dies d’arrest nocturn condicional, amb el mateix termini de suspensió de la condemna, per la contravenció penal.

En concepte de responsabilitat civil, demana que de conformitat amb el contingut de l’article 18 del Codi de procediment penal, el processat Rius sigui condemnat a satisfer a la CASS en la suma reclamada de 61,47 €, majorada amb els interessos legals fins a la data del seu pagament.

En l’acte de la vista oral, eleva a definitiva la seva qualificació provisional.

RESULTANT TERCER : La lletrada Sra. Luís, advocada defensora del processat Rius es mostra en total desacord amb els fets al·legats pel Ministeri Fiscal, així com amb la qualificació jurídica i la petició de pena sol·licitada.

Considera que si bé es cert que el seu representat i la seva parella na Caro es van discutir davant del menor i que hi va haver un forceig puix que aquesta darrera volia trencar el conveni regulador que Rius tenia amb la seva ex parella, en cap moment la va agredir, posant de relleu que en l’actualitat continuen sent parella i viuen junts, per la qual cosa i donat el dubte raonable que existeix en relació als fets punibles, demana la lliure absolució del processat.

En l’acte de la vista oral, eleva a definitiva la seva qualificació provisional.

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER : El principi de presumpció d’innocència garantit en la nostra Constitució, en el seu article 3.4, de conformitat amb els postulats de l’article 6.2 del Conveni europeu per la protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, fet a Roma el 4 de novembre de 1950 i de vigent aplicació al Principat, suposa que tota persona acusada d’una infracció criminal es presumeix innocent, mentre la seva culpabilitat no sigui declarada legalment, i exigeix que tota declaració de culpabilitat estigui fonamentada en una activitat probatòria de càrrec, lícitament obtinguda i vàlidament practicada.

CONSIDERANT SEGON : En el present cas, el processat Rius si bé ha reconegut haver discutit amb la seva parella el dia 21 de juliol del 2016 i inclús haver mantingut un forceig amb ella a fi de recuperar els papers que ella li volia trencar, ha negat, en tot moment, haver-la sacsejat, ni causat cap tipus de lesió. En el present supòsit la paraula forceig utilitzada pel propi processat, atès el principi d’immediació, no la pot entendre el Tribunal com a batalla, brega o topada dirigida contra la persona que tenia al davant, sinó com un “tira i arronsa”, com una acció dirigida a evitar que Caro esparraqués la documentació que havia agafat i que protegia amb el seu cos, és a dir, un procedir amb finalitat exclusivament recuperatòria i no lesiva.

Caro no ha comparegut al plenari a mantenir la versió donada a la seva denúncia policial, efectuada el dia 7 d’agost del 2016, més de quinze dies més tard no sols dels fets d’autes, sinó també de que hagués marxat el processat del domicili familiar. Caro no ha vingut a testificar al judici oral, tot i estar degudament citada, tenint la possibilitat de fer-ho, ja que es troba vivint i treballant al Principat. Per aquest motiu, es proposà pel Tribunal de suspendre el judici i continuar-lo el mateix dia, un parell d’hores més tard, quan Caro, el migdia, acabés el seu horari laboral, a lo que va mostrar conformitat tant l’acusat, com la seva defensa. No obstant això, el Ministeri Fiscal, tot i tractant-se d’una prova de càrrec al seu dia interessada, demanà la continuació del judici, adduint que considerava suficient per mantenir l’acusació “la lectura de la declaració de la perjudicada (foli 4 darrer paràgraf i foli 23), cosa que es realitzà.

En el tràmit d’informe, el Ministeri Públic, va afirmar que en autes hi havia prova objectiva per considerar constituïts els il·lícits penals pels que acusa a Rius. Va manifestar que la denúncia es fa el dia 24 de juliol del 2016, perquè es va produir una altra discussió i va voler acabar amb la situació.

Aquesta asseveració no es correspon exactament amb la realitat, doncs, apart que ha quedat suficientment demostrat que la denúncia es va portar a terme el dia 7 d’agost del 2016 i la retirada de la mateixa el dia 24 d’agost del 2016, no ha quedat acreditat que es produís altre contacte amb posterioritat al dia 22 de juliol del 2016, compte tingut d’algunes contradiccions existents en les declaracions de la mateixa Caro, ja que si acudim al llistat d’intervencions al servei de policia, a les que també ha fet menció el Ministeri Fiscal, ens trobem que a la del dia 21 de juliol del 2016, a les 21:51 hores, poc desprès dels fets que s’imputen a Rius, consta que “Caro, els hi manifesta que ha tingut una discussió amb la seva parella. Que aquest ahir li hauria donat un cop de peu davant del seu fill i que avui han tornat a discutir i l’ha tornat a agredir, esgarrapant-la. Ens diu que la seva parella ja no es troba al pis,...”. “Vers les 22:15 hores ha trucat la requeridora per informar-nos de que tot estava correcte i en calma, que el seu marit no ha tornat al domicili. Igualment ens diu que no vol que vagi cap patrulla i tranquil·lament ens manifesta que si torna a tenir problemes ens requerirà i que valorarà la possibilitat de denunciar demà al matí al seu marit”. I el dia 24 de juliol del 2016, hi ha una intervenció telefònica policial a les 10:40 hores, en la que es deixa constància de que “eren parella sentimental amb Rius, amb el qual han tingut una criatura que tot just fa un any. Que tot i que la relació fa dies que no funcionava, vivien junts a la vila d’Escaldes- Engordany. Que des d’aquest divendres passat (22 de juliol del 2016) ha marxat de casa, enduent-se tots els seus objectes personals, deixant-la sola en el dit domicili”, la qual cosa corrobora el mateix dia, a les 15:35 hores -deixant a la interessada i al fill que tenen en comú sense mitjans econòmics-, després d’haver acudit a visitar-se al servei d’urgències de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell.

Doncs bé, si tenim en compte tot el que s’ha esmentat, és a dir, la incompareixença de Caro al judici oral, podent perfectament acudir-hi, la versió de l’encausat, mantinguda de forma constant, el que accepta la discussió familiar i el forceig, però no la voluntat de causar a la seva parella cap tipus de lesió, sinó la de recuperar exclusivament la documentació que Carla volia trencar, i que les ferides que presentava Caro no foren constatades fins tres dies més tard, ja que aquesta no va acudir de forma immediata a l’hospital, sense que, endemés, a l’informe d’urgències es digui la forma de producció i l’estat de les contusions i hematomes, les quals certament poden ser ocasionades de vàries maneres, no es pot concloure que els il·lícits penals pels que ve acusat Rius es trobin degudament constituïts.

CONSIDERANT TERCER : Així les coses, no s’ha pogut establir davant d’aquest Tribunal, prova de culpabilitat contra Rius, essent bàsica l’aplicació de la presumpció d’innocència, com a principi cardinal en el procediment penal de qualsevol Estat de Dret, principi del qual el principi “in dubio pro reo” és una expressió particular, i per tant, existint dubtes raonables de la comissió dels fets denunciats, procedeix l’absolució de Rius del delicte menor de maltractaments en l’àmbit domèstic i de la contravenció penal de lesions doloses dels que venia essent acusat pel Ministeri Fiscal, declarant d’ofici les despeses processals causades, de conformitat amb allò que disposen els articles 174 i 175.1 del Codi de Procediment Penal.

Decisio

V I S T les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts;

D E C I D I M

Absoldre Rius del delicte menor de maltractaments en l’àmbit domèstic i de la contravenció penal de lesions doloses dels que venia acusat, declarant d’ofici les despeses processals causades.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs d’apel·lació davant d’aquest Tribunal, en un termini de quinze dies següents a la notificació, de conformitat amb el què disposa l’article 195, 199 i concordants del Codi de Procediment Penal.

Així per aquesta nostra sentència jutjant, ho manem i signem.