TRÀFIC I DIPÒSIT D'ARMES DE FOC REGLAMENTADES

Sentència

Magistrats

Enric Anglada Fors Jean-Marie Ferrandez Concepció Baron Mora

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Bermudez Enric ANGLADA FORS

Concepció Baron Mora

Andorra la Vella, vint-i-sis de febrer del dos mil catorze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la Causa núm. TC-057-2/12 seguida pel presumpte delicte major de comercialització i dipòsit sense autorització d'armes de foc reglamentades, contra Recio, nascut el XXXX, fill de XXXX i de XXXX, de nacionalitat espanyola, casat, de professió comerciant, i defensat pel Lletrat Sr. Puig, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Ayuso, i actuant de ponent el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora.

RESULTANT:

són fets provats que, en data 27 d'abril del 2012 el Servei de Policia constatà que a l'aparador de la botiga dita "El Col·leccionista", radicada a l'XXXX, que regenta el processat Recio, nascut el XXXX, de nacionalitat espanyola i amb antecedents penals no computables, eren exposades per la seva venda 2 armes de foc.

Efectuada una perquisició, els agents incautaren un total de 3 armes tipus revòlver SMITH&WESSON del calibre 38 i un altre revòlver del sistema LEFAUCHEUX, que segons el Decret d'Armes serien considerades de primera categoria i per quina comercialització es necessita una autorització de la que l'acusat no gaudia.

Tanmateix a la botiga d'antiguitats "L'Antiquari", radicada al XXXX, que igualment regenta l'acusat, els agents incautaren altra arma tipus pistola, sistema LEFAUCHEUX de l'any 1870 en bon estat d'ús, tot i tractar-se d'un sistema obsolet.

Aquestes armes l'acusat les havia adquirit, bé en subhasta, bé a particulars (en concret a la Sra. Pombo que les havia heretat del seu pare), amb la creença que eren històriques i/o de col·lecció i, per tant, en tant que antiquari, autoritzat a vendre-les, malgrat no reunir les característiques i condicions d'inutilització que requereix el Decret d'Armes, segons refereix l'informe pericial efectuat pel Servei de Policia.

Malgrat tot, dues d'elles, sí que apareixien inutilitzades, en concret els dos revòlvers exposats a la vitrina i origen del control posterior, tenint les altres el canó foradat, ço que impedia la seva utilització pel perill que suposava pel propi usuari (podien explotar) i per les quines era certament dificultós trobar munició.

Fonaments de dret

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal qualifica els fets com a constitutius d'un delicte major de comercialització i dipòsit sense autorització d'armes de foc reglamentades, tipificat a l'article 264, apartats 1 i 2 del Codi Penal, del qual l'acusat seria responsable en concepte d'autor, demanant se li imposi una pena de dos anys de presó condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, i el pagament de les despeses processals causades.

A l'acte de la vista, modifica parcialment la seva qualificació, en el sentit d'apreciar la circumstància prevista a l'article 15, segon paràgraf, del Codi Penal, error de prohibició vencible, per quant del resultat de la prova practicada apareix que l'acusat adquirí les armes pensant que havien estat inutilitzades.

En aplicació de les disposicions de l'esmentat article 15 in fine, sol·licita la pena d'un any de presó condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de dos anys, sense que hi hagi lloc a exigir la responsabilitat civil.

RESULTANT: que la defensa de l'acusat manifesta el seu acord parcial amb la qualificació jurídica del Ministeri Fiscal, considerant que els fets serien únicament constitutius del delicte tipificat a l'apartat 1 de l'article 264 del Codi Penal i, atenent a les disposicions de l'apartat 4 del mateix article, tants sols podia ser qualificat com a tinença il·legal, sol·licitant, de conformitat amb l'article 53 del Codi Penal, una pena no superior a tres mesos de presó condicional, remarcant que les armes no eren realment perilloses.

CONSIDERANT: que l'article 264 del nostre Codi Penal penalitza la fabricació, comercialització, cessió o dipòsit d'armes de foc reglamentades o prohibides sense autorització.

El mateix article en el seu paràgraf 2 disposa que la comercialització comprèn tant l'adquisició com la venda,la importació i l'exportació, entenent el dipòsit com la reunió de cinc o mes d'aquestes armes.

No obstant el referenciat article 264, paràgraf 4 estableix que : " Malgrat el que disposen els apartats anteriors, quant tenint en compte la classe, la quantitat, l'estat, el valor històric o de col·lecció de les armes i la finalitat de la seva conservació se'n dedueixi escassa perillositat, el tribunal pot considerar els fets com a merament constitutius de tinença il·legal i, endemés, aplicar la reducció de pena de l'article 53"

El delicte de tinença il·legal d'armes apareix regulat a l'article 263 del mateix text legal, que disposa "El qui il·legítimament posseeixi o porti una o més armes ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any".

La pericial practicada constatà que part d'aquestes armes no havia esta degudament inutilitzada, (segons el criteri del Decret d'Armes) si bé es requeria d'uns certs coneixements pel seu us i per obtenir la munició adequada. Fins i tot, es relleva, que tenint algunes d'aquestes armes el canó foradat, el seu us seria potencialment perillós pel propi usuari.

Així es fa precís constatar, que l'acusat adquirí, -almenys una d'aquestes armes-, a la Sra. Pombo, la quina havia obtingut el vist i plau directe del Servei de Policia, poden guardar l'arma sense impediment.

Els articles de referència estableixen una vinculació de la norma penal amb el Decret d'Armes quan les classifica com armes reglamentades o prohibides. El Conveni de Schengen, igualment efectua, -pel que fa a la tinença i comerç d'armes de foc-, una classificació en armes prohibides, armes subjectes a autorització i armes subjectes a declaració, excloent de manera expressa aquelles fabricades abans de 1.870 i llur reproduccions.

El delicte de tinença d'armes apareix doncs com una infracció de mera activitat i de risc abstracte (merament formal), podent així considerar existents els elements objectius del delicte.

No obstant, no es considera degudament acreditat els elements subjectius del injust, -aquella voluntat d'infringir la norma-, tota vegada que la prova practicada a l'acte del judici oral ha permès apreciar a aquest Tribunal, pel principi d'immediació, l'absència de dol de la part de l'acusat, quan, d'una banda, considerava les armes com d'històriques (per l'any de fabricació) i d'altra, els hi havia estat facilitades de manera mediata per la pròpia policia.

CONSIDERANT: que en absència de dol, no sent així degudament constituït el delicte que es reprotxa a l'acusat, procedeix declarar la seva absolució.

CONSIDERANT: que de conformitat amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, han de declarar-se d'ofici les despeses processals causades

CONSIDERANT: que procedeix ordenar el retorn de les armes incautades una vegada hagin estat degudament inutilitzades.

VIST

les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que, hem d'absoldre i absolem Recio del delicte que se li imputava per manca de dol, declarant-se d'ofici les despeses processals causades.

Decretem el retorn de les armes intervingudes, una vegada inutilitzades.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal en el termini de 15 dies naturals següents a la notificació.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.