CONSUM DE DROGA TÒXICA EN LOCAL PÚBLIC (HEROïNA)

Sentència

Magistrats

Carolina Bailen Vila Josep Maria Pijuan Canadell Concepció Baron Mora

SENTÈNCIA

Magistrats Srs.

Josep Maria Pijuan Canadell

Concepció Baron Mora

Carolina Bailen Vila (Ponent)

Andorra la Vella, 21 de gener del 2021.

VIST en judici oral i públic pel Tribunal de Corts, la causa núm. 6000201/2018, seguida pels presumptes delictes menors de possessió de droga tòxica de tipus crack i consum en local públic de droga tòxica de tipus opiàcia, contra Querol, nascut el XXXX, fill de Mònica i Antonia, de nacionalitat andorrana, amb domicili al XXXX de la vila d'Andorra la Vella, amb antecedents penals i en situació de llibertat provisional, defensat pel lletrat Sr. Somoza.

És part acusadora el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Rius.

És ponent de la sentència la Magistrada Sra. Carolina Bailen Vila.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER.- Són fets provats i així es declara, que en data 26 de juliol del 2018, el processat Querol, nascut el XXXX, de nacionalitat andorrana i amb antecedents penals, vers les 07h20, fou trobat a la cel·la 204 del Centre Penitenciari que ocupava en qualitat d'intern, estirat al terra, en una situació de disminució de consciència, amb vòmits i convulsions, després d'haver consumit producte estupefaent heroïna, essent seguidament conduït a l'ORG_1 per ésser atès.

Practicades les corresponents proves mèdiques al processat Querol, l'analítica toxicològica donà un resultat positiu al consum d'opiacis, compatible amb el consum d'heroïna o morfina.

RESULTANT SEGON.- El Ministeri Fiscal, en el decurs de la vista oral, modifica la seva qualificació provisional en atenció al conjunt de la prova que ha estat practicada, retirant l'acusació pel que fa el delicte menor de possessió de droga tòxica tipus crack de l'article 284.1 del Codi Penal, mantenint únicament l'acusació pel delicte menor de consum en local públic de droga tòxica tipus heroïna tipificat i penat a l'article 284.2 del Codi Penal, apreciant així mateix la circumstància atenuant prevista a l'article 287.2 del Codi Penal, i reduint per aquest motiu la pena sol·licitada, demanant que s'imposin a Querol quatre mesos de presó condicional qualificada a seguir tractament mèdic a la UCA amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, 600 EUR de multa, i el pagament de les despeses processals causades. En relació al tipus previst a l'article 284.2 del Codi Penal, el Ministeri Fiscal entén que el consum de producte estupefaent heroïna per part de Querol dins del centre penitenciari ha de considerar-se com efectuat en local públic justament per aquestes limitacions imposades a la intimitat de les persones, no podent-se equiparar a un domicili, essent la presó un local públic i doncs un lloc amb concurrència de persones, ja que aquest tipus penal -per oposició al consum en lloc privat- tracta d'evitar que l'activitat il·lícita de consum de productes estupefaents pugui ésser compartida amb d'altres persones que no estiguin consumint.

Pel que fa la qüestió prèvia introduïda en la seva qualificació provisional pel lletrat Sr. Somoza però retirada a l'inici de la vista oral, el Ministeri Fiscal demana que aquest tribunal es vulgui pronunciar igualment al respecte, considerant en aquest sentit que la documental mèdica incorporada en autes sense el consentiment de Querol val com a prova de càrrec encara que no hi hagi hagut consentiment del processat quant a la seva incorporació en autes, explicant que la relació que existia en el moment dels fets entre el processat Querol i el centre penitenciari era, de conformitat amb l'exposició de motius de la Llei 4/2007, del 22 de març, Qualificada Penitenciària, una "relació d'especial subjecció dels interns envers l'Administració", tenint l'administració penitenciària el deure de garantir la vida dels interns (article 5.1), i tenint així mateix els interns dret a disposar d'intimitat, sense perjudici però de les limitacions establertes per raons de seguretat i d'ordre intern al centre penitenciari (article 7.4), establint-se així mateix en la precitada llei (article 21) una obligatorietat a càrrec del centre penitenciari de verificar, en el moment en què els interns ingressen -o hi retornen després d'una sortida-, que els mateixos no es troben sota els efectes de drogues tòxiques, o alcohol o substàncies anàlogues, en cas que presentin símptomes.

RESULTANT TERCER.- El lletrat del processat, Sr. Somoza, modifica la seva qualificació provisional, retirant la qüestió prèvia formulada en el seu escrit de qualificació provisional i entenent que els fets que s'imputen al seu defensat, el qual els ha reconegut, són constitutius del delicte menor de consum de producte estupefaent heroïna tipificat i penat a l'article 284.1 del Codi Penal, considerant però que la cel·la del centre penitenciari no és un local públic malgrat ésser el centre penitenciari un edifici de titularitat pública, sol·licitant així mateix l'aplicació de les circumstàncies atenuants previstes als articles 29.3 i 287.2 del Codi Penal, i demanant en conseqüència que la pena que s'imposi al seu defensat sigui la de dos mesos de presó condicional simple amb un termini de suspensió de la pena de dos anys i 300 EUR de multa, així com el pagament de les depeses processals.

Pel que fa la qüestió prèvia formulada i posteriorment retirada a l'inici de la vista oral, entén que, contràriament al què sol·licita el Ministeri Fiscal, aquest tribunal no ha de pronunciar-se al respecte, considerant però, que si ho fa, procediria donar lloc a la mateixa en el sentit exposat en el seu escrit de qualificació provisional, considerant que la documental mèdica incorporada en autes sense el consentiment del seu defensat és vulneradora del seu dret fonamental a la intimitat, ja que malgrat la Llei 4/2007, del 22 de març, qualificada penitenciària, estableix limitacions al dret fonamental a la intimitat, la mateixa no permet que el centre penitenciari pugui difondre els informes mèdics dels interns a tercers, i doncs que la obligació de tutela que té el centre penitenciari sobre els seus interns no és il·limitada.

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER.- Pel que fa la qüestió prèvia inicialment formulada pel lletrat Sr. Somoza en el seu escrit de qualificació provisional i seguidament retirada a l'inici de la vista oral, aquest tribunal no estima procedent pronunciar-se al respecte en no ésser la mateixa objecte de debat.

CONSIDERANT SEGON.- Els fets declarats provats són constitutius del delicte menor de consum de droga tòxica heroïna en local públic tipificat i penat a l'article 284.2 del Codi Penal.

Efectivament, aquest tribunal entén plenament acreditat a través de la prova practicada consistent en el reconeixement dels fets per part del processat posat en relació amb la documental obrant en autes, que el processat Querol, en data 26 de juliol del 2018, vers les 07h20, fou trobat a la cel·la 204 del Centre Penitenciari que ocupava en qualitat d'intern, estirat al terra, en una situació de disminució de consciència, amb vòmits i convulsions, després d'haver consumit producte estupefaent heroïna tal i com ell mateix reconegué davant aquest tribunal, essent seguidament conduït a l'ORG_1 per ésser atès.

Així mateix, el reconeixement dels fets per part del processat Querol ve en aquest sentit avalat pel resultat de l'analítica aportada per la representació lletrada de Querol mitjançant escrit presentat a la Batllia en data 21 de setembre del 2018, del qual es deriva que en l'analítica toxicològica practicada a Querol en data 26 de juliol del 2018 -en ésser atès al Servei d'Urgències de l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell-, aquesta donà un resultat positiu al consum d'opiacis, compatible amb el consum d'heroïna o morfina.

En efecte, aquest tribunal entén que els fets declarats provats s'encabeixen perfectament dins del tipus penal de l'article 284.2 del Codi Penal i no del 284.1, tota vegada que, compartint el criteri esgrimit pel Ministeri Fiscal, es convé que una cel·la del centre penitenciari no pot ésser considerada com un lloc privat sinó que és un local públic.

En aquest sentit, no es pot donar a una cel·la de la presó la consideració ni l'equiparació a un domicili privat ja que, malgrat tenir un cert ús privatiu per part dels presos que l'ocupen, aquesta ocupació no es fa per lliure elecció del pres sinó que és fruït de la decisió de les autoritats de què depèn el centre penitenciari.

Igualment, aquest tribunal considera que una cel·la del centre penitenciari no reuneix els requisits mínims per a ésser assimilada a un domicili, compte tingut que ni té l'estructura pròpia d'un domicili -en el sentit d'ésser un lloc tancat o parcialment obert però en tot cas aïllat de l'ambient exterior de tal manera que permeti fer efectiva la voluntat dels seus ocupants de poder excloure a les persones no autoritzades a entrar-hi o a romandre-hi-, no essent tampoc un recinte amb caràcter privat -en el sentit que hauria de poder permetre als seus ocupants la realització d'una pluralitat d'accions privades incloent l'exercici de determinats drets fonamentals com el dret d'associació, reunió, culte ...-, interpretació que, a criteri d'aquest tribunal, ve avalada per la Llei 4/2007, del 22 de març, Qualificada Penitenciària, de la qual es desprèn, entre altres, que si bé els interns tenen dret a disposar d'intimitat, especialment en les comunicacions i les visites, això és sense perjudici de les limitacions establertes per raons de seguretat i d'ordre intern del Centre Penitenciari.

CONSIDERANT TERCER.- De l'esmentat delicte menor n'és responsable en concepte d'autor, per haver realitzat personalment el fet punible en mèrits del què disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal, el processat Querol, concorrent les circumstàncies atenuants de la seva responsabilitat penal d'obrar a causa d'una addicció a drogues tòxiques, de l'article 29.3 del Codi Penal, i de submissió voluntària a un tractament de desintoxicació havent-se rehabilitat o havent dedicat el seu esforç a aconseguir-ho, de l'article 287.2 del Codi Penal.

En efecte, aquest tribunal entén que ambdues circumstàncies atenuants queden acreditades en particular a través de l'informe de data 17 de desembre del 2020 elaborat pel psicòleg de la UCA Sra. Barba i per la Cap de la UCA Sra. Cañellas, posat en relació amb les manifestacions del processat a la vista oral, del qual es desprèn que Querol -diagnosticat de trastorn per consum de cocaïna d'intensitat greu en remissió sostinguda i trastorn de la personalitat esquizoide- va personar-se a la ORG_0 (UCA) en primera visita al juny del 2018 i mostra en l'actualitat una bona evolució, acudint de manera regular a les visites programades així com a la realització programada de controls d'orina i a la recollida del tractament farmacològic, mostrant-se estable a nivell psicològic, familiar i laboral, i motivat a mantenir el canvi en l'estil de vida saludable, concloent que la seva evolució està sent molt favorable, no havent presentat cap recaiguda i mantenint-se vinculat a la UCA.

No obstant l'anterior, aquest tribunal no conferirà cap significació especial a la circumstància atenuant prevista a l'article 287.2 del Codi Penal, tota vegada que, si bé és cert que Querol està efectuant un correcte seguiment del tractament prop de la UCA, també és cert que el mateix li fou imposat per sentència dictada per aquest tribunal en el marc de la causa 6000227/2017, ni que sigui a partir del 4 de desembre del 2018, data en què recaigué l'esmentada resolució, íntegrament confirmada en apel·lació per sentència de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia de data 18 de març del 2019.

CONSIDERANT QUART.- Pel que fa la determinació de la pena, de conformitat amb les disposicions de l'article 56 del Codi Penal, el tribunal tindrà en compte la relativa gravetat dels fets així com la data de producció dels mateixos, i les circumstàncies personals del processat, per tot el què procedirà imposar al processat Querol la pena de QUATRE MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL QUALIFICADA a seguir l'escaient tractament prop de la ORG_0 (UCA) durant un període de dos anys o fins l'alta mèdica, amb un termini de suspensió de la condemna de DOS ANYS, així com una multa de CINC-CENTS EUROS, no havent-hi lloc a declarar responsabilitat civil.

CONSIDERANT CINQUÈ.- Igualment, i de conformitat amb les disposicions dels articles 174, 175.2 I 181.1 c) del Codi de Procediment Penal, el processat ha de ser condemnat al pagament de les despeses processals causades.

VIST

ES les disposicions legals citades i altres de pertinent aplicació, en nom del poble andorrà, el Tribunal de Corts,

DECIDEIX

Condemnar Querol com autor responsable del delicte menor de consum de droga tòxica heroïna en local públic, amb la concurrència de les circumstàncies atenuants de la seva responsabilitat penal d'obrar a causa d'una addicció a drogues tòxiques i de submissió voluntària a un tractament de desintoxicació havent-se rehabilitat o havent dedicat el seu esforç a aconseguir-ho, a la pena de QUATRE MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL QUALIFICADA al seguiment del tractament escaient prop de la ORG_0 (UCA) durant un període de dos anys o fins l'alta mèdica, amb un termini de suspensió de la condemna de DOS ANYS, així com una multa de CINC-CENTS EUROS, i se'l condemna també al pagament de les despeses processals, no havent-hi lloc a exigir responsabilitat civil.

Contra la present sentència es pot interposar recurs d'apel·lació en el termini de 15 dies a comptar de la seva notificació, d'acord amb el previst als articles 195 i següents del Codi de Procediment Penal.

Així per aquesta nostra sentència, ho manem i signem.