RESISTÈNCIA A L'AUTORITAT

Sentència

Magistrats

Enric Anglada Fors Concepció Baron Mora Jacques Richiardi Martel

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Enric Anglada Fors

Concepció Baron Mora

Jacques Richiardi

Andorra la Vella, vint-i-nou de gener del dos mil catorze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, el recurs d'apel·lació formulat contra la sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en la causa núm. DM-206-2/12 seguida pel delicte menor de desobediència greu a l'autoritat, sent part apel·lant el Ministeri Fiscal, representat per la Sra. Quesada, i sent part apel·lada Jover, representat per la lletrada Sra. ENTITY_5; actuant de ponent la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors.

RESULTANT:

que el Resultant de fets provats de la sentència recorreguda diu el següent :

"que són fets provats i així es declara que en data 19 de juny del 2012 vers les 09:00 hores, Jover es personà a la recepció del Servei de Policia per parlar amb el Cap de Recursos Humans, per informar-lo del resultat del judici que l'afectava i demanar el què havia de fer per tal de reincorporar- se a la seva feina, que l'oficial B. li manifestà que consultaria la seva situació amb la Direcció i, li donà el seu número de telèfon ja que P. no disposava de telèfon, que l'endemà 20 de juny a la mateixa hora, Jover es personà novament al Servei de Policia, moment en el què l'oficial B. li manifestà que havia parlat amb el Director, que tenia pendent una causa i fins la seva resolució no podien informar-lo de res, que qualsevol demanda d'informació l'havia de tramitar a través de la seva advocada, convidant-lo a marxar i recordant-li que li era totalment prohibit l'accés a les dependències policials sense autorització, en base a l'expedient disciplinari que tenia obert."

RESULTANT: que la part dispositiva conté següent pronunciament:

"que hem d'absoldre i absolem Jover del delicte menor de desobediència greu a l'autoritat del que venia acusat, declarant d'ofici les despeses processals causades."

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal, part apel·lant, interposa recurs d'apel·lació en temps i forma legals.

RESULTANT: que la defensa de Jover, part apel·lada, s'oposa al recurs formulat per considerar la sentència recorreguda en tots els seus extrems ajustada a Dret i per tant sol·licita la confirmació d'aquesta.

Fonaments de dret

S'ACCEPTEN ELS FETS PROVATS I ELS FONAMENTS DE DRET DE LA RESOLUCIÓ APEL·LADA.

CONSIDERANT: que la sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles absolt al processat del delicte menor de desobediència greu a l'autoritat tipificat a l'article 397 del Codi Penal, per no haver quedat constituïts els elements integrants del dit tipus penal.

CONSIDERANT: que el Ministeri Fiscal impugna la referida sentència interessant la condemna de Jover com autor d'un delicte menor de desobediència greu a l'autorità tipificat a l'article 397 del Codi Penal per entendre que el processat va incomplir deliberadament la prohibició, que se li havia imposat com a mesura disciplinària, d'entrar a les dependencies del Servei de Policia.

CONSIDERANT: que si bé el Tribunal "ad quem" pot, en qualsevol recurs d'apel·lació, revisar la prova de càrrec i la valoració conjunta de tot el material probatori feta pel Jutjador "a quo", no és menys cert que, atesos els principis d'immediació, publicitat i contradicció, rectors del judici oral, aquesta facultat de l'òrgan d'apel·lació haurà d'exercir-se sempre amb mesura i tant sols en aquells supòsits en que l'error en l'apreciació de la prova resulta de tot evident, situació que és perfectament valorable pel Tribunal quan es tracta de proves documentals o pericials, degut a que pot apreciar-les per si mateix, però en canvi no ho és tant en aquells altres supòsits en que la prova practicada es limita a les declaracions dels implicats i dels testimonis, en el seu cas, en què per la seva valoració té una absoluta i decisiva importància el principi d'immediació.

Doncs bé i d'acord amb aquest principi - article 158 del Codi de Procediment Penal-, aquest Tribunal, avaluant amb consciència les proves practicades, les raons exposades per l'acusació i la defensa, les manifestacions de l'encausat - article 160 del Codi de Procediment Penal - arriba a la conclusió que, en el present cas i tenint en compte les circumstàncies particulars de la situació, l'Hble. Tribunal de Batlles en la seva sentència recorreguda ha tingut en compte tots els elements fàctics de la causa i ha valorat totes les proves per a determinar que no s'han acreditat els requisits exigits per l'il·lícit de l'article 397 del Codi Penal.

A diferència de l'invocat pel Ministeri Públic, no ha quedat en absolut provat l'existència de dol en l'actuar de l'inculpat, ni tant sols amb caràcter eventual, tota vegada que, si bé és cert que P. es va personar a la recepció del Servei de Policia amb la finalitat de poder parlar amb el Cap de recursos humans per informar-se sobre la seva situació professional, desprès d'haver estat absolt en la causa penal que se seguia contra ell, i per poder reincorporar-se al seu lloc de treball com a Agent de Policia, i que l'oficial que l'atengué li digué que consultaria tal sol·licitud amb el Director, no és menys cert que aquest marxà seguidament del lloc sense plantejar cap problema, i si bé també s'ajusta a la realitat que el dit encausat tornà l'endemà per saber el resultat de la seva petició, no és pot obviar, ni desconèixer, que el mateix oficial, seguint instruccions del Director, li digué que degut a què tenia obert un expedient disciplinari, arran de la causa penal que es seguia contra ell, no podia donar-li cap tipus d'informació, convidant-lo a marxar i recordant-li que li estava prohibida l'entrada a les dependències policials sense autorització, complint perfectament les indicacions i marxant immediatament, sense que consti qualsevol tipus d'oposició per la seva part.

El que s'acaba d'esmentar evidencia la manca de l'element subjectiu del tipus penal de desobediència greu pel que el Ministeri Fiscal demana la seva condemna. Però és que, a més, no ha quedat tampoc demostrat que incomplís la mesura cautelar al seu dia imposada de "prohibició d'entrar a les dependències de la Policia sense autorització" (foli 5), puix que en cap moment, en els dos dies referits, accedí a les dependències privades de l'edifici policial, és a dir, més enllà de la recepció, destinada a l'atenció al públic en general, on tot ciutadà -sigui o no del cos- té dret a entrar, per poder realitzar qualsevol tipus de gestió o consulta relacionada amb el Servei de Policia.

CONSIDERANT: que en absència dels elements constitutius del tipus penal de constant al·lusió, i per tot el que s'ha dit, sense que s'estimi necessari efectuar qualsevol altra consideració, conseqüència de la claredat de la qüestió analitzada, procedeix la plena i total confirmació de la resolució impugnada, i la desestimació del recurs d'apel·lació formulat contra la mateixa.

CONSIDERANT: que es declaren d'ofici les costes processals causades en aquesta instància, a l'empara del disposat en els articles 174, 175.1 i 181.3 del Codi de Procediment Penal.

VIST

les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que desestimant el recurs d'apel·lació interposat pel MINISTERI FISCAL, contra la sentència de data 10 de juliol del 2013, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en la causa DM-206-2/12, CONFIRMEM ÍNTEGRAMENT dita sentència, i declarem d'ofici les despeses processals causades en aquesta instància.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.