LESIONS PER IMPRUDÈNCIA GREU (ACCIDENT DE CIRCULACIÓ)
- Resolució
- Sentència · 18/04/2018
- ROJ
- STCOR 19/2018
- ECLI
- ECLI:AD:TCORAD:2018:19
- Recurs
- 6000028/2017
- Ponent
- Anna Estragués Armengol
- Magistrats
- Anna Estragués Armengol, Concepció Baron Mora, Jacques Richiardi
- Descriptors
- DELICTE MENOR IMPRUDÈNCIA LESIONS PER IMPRUDÈNCIA DANYS PERJUDICAT DESPESES PROCESSALS
La sentència judicial dictamina que la conductora Varesc és responsable d'un delicte menor de lesions per imprudència greu, previst a l'article 117.1 del Codi Penal, després d'haver provocat un accident de trànsit que va deixar el motorista Quesada amb greus lesions, incloent la pèrdua de la melsa. La sentència estableix que la conductora va realitzar una maniobra de canvi de carril de manera brusca i sobtada, sense adoptar les mesures de precaució i seguretat adequades, i que aquesta acció va ser la causa única de l'accident i de les lesions sofertes pel motorista. La sentència condemna la conductora a tres mesos de presó condicional amb un termini de suspensió de la pena de dos anys i sis mesos de privació del permís de conduir. A més, la conductora i la seva companyia d'assegurances han de pagar una indemnització de 45.877,62 euros a la Caixa Andorrana de Seguretat Social i 27.812,92 euros al motorista Quesada. Finalment, la sentència estableix que la conductora ha de pagar les despeses processals causades, inclosos els honoraris de l'advocat i les taxes del perjudicat.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Anna Estragués Armengol Concepció Baron Mora Jacques Richiardi
S E N T È N C I A
Magistrats Srs. Concepció Baron Mora Jacques RICHIARDI
Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL
Andorra la Vella, 18 d’abril del 2018.
VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. 6000028/2017, seguida per un presumpte delicte menor de lesions per imprudència greu, contra Varesc, nascuda el XXXX, filla de XXXX i de XXXX, de nacionalitat espanyola, i solidàriament amb ella, contra la companyia ORG_0 .
La processada Varesc és defensada per la lletrada Sra. Sainz, que és ensems advocada de la companyia ORG_0.
El Ministeri Fiscal es troba representat pel Sr. Durán, havent-se constituït en acusació particular, el Sr. Quesada, els interessos del qual són defensats per la lletrada Sra. Castillo.
Actua de ponent i redactora de la sentència, la Magistrada Sra. Anna Estragués Armengol.
Antecedents de fet
RESULTANT PRIMER : Són fets provats i així es declara que en data 6 d’octubre de 2014, vers les 13h10, Varesc conduïa el seu vehicle marca Seat, model Arosa, matrícula XXXX, assegurat a la companyia ORG_0, per la carretera general 2 en sentit Escaldes- Engordany vers Andorra la Vella, pel carril esquerre dels dos existents en aquell indret, en el mateix sentit de circulació, en un tram de carretera completament recte, sense obstacles visuals i en un dia totalment assolellat.
En arribar a l’alçada del carrer d’entrada de l’Edifici El Forestal, al punt quilomètric 0,068 d’Escaldes-Engordany, la conductora del turisme efectuà una maniobra brusca de canvi de carril i, sense assegurar-se que amb la seva maniobra no tallaria el pas a altres vehicles, envaí sobtadament el carril de la dreta pel que circulava adequadament la motocicleta marca Gilera, model Nexus 500, matrícula XXXX, propietat i conduïda per Quesada, col·lidint la part davantera dreta del turisme contra la part central esquerra de la motocicleta.
A conseqüència del cop, Quesada sortí projectat, tot impactant contra el terra, patint lesions de consideració: traumatisme toracoabdominal; fractura-esclat esplènic, amb important hemoperitoneu i sagnat actiu, amb afectació cua de pàncrees, fractures costals esquerres múltiples amb emfisema subcutani adjacent, hemopneumotòrax esquerra i pneumotòrax dret, vessament pericardíac (ecocardiograma), contusió parenquimatosa pulmonar, SDRA (síndrome del distrés respiratòria agut), fractura escapular dreta a nivell de regió distal del cos, amb desplaçament cranial del fragment, calcificacions/miositis ossifiant (ossificació heterotròfica que es caracteritza per un creixement anormal de teixit ossi en el múscul), neuropatia posttraumàtica supra-escapular en l’escotadura escapular, edema ossi espatlla, edema contusional a nivell del cordó medul·lar cervical sense alteracions associades, miopatia i afectació distal peu dret, flebitis, hemorràgia conjuntival esquerra, TCE lleu amb mínima lesió axonal difusa, úlcera per pressió taló dret sobreinfectada, insuficiència respiratòria aguda i vessament pericardíac lleu- moderat que s’orienta com a pericarditis aguda.
Aquestes lesions requeriren de tractament per a la seva curació i en concret, la fractura-esclat esplènic requerí una esplenectomia total (extirpació de la melsa).
RESULTANT SEGON : En el seu escrit de qualificació provisional, el Ministeri Fiscal considera els fets constitutius d’un delicte menor de lesions per imprudència greu, tipificat i penat a l’article 117.2 del Codi Penal i essent-ne la processada responsable en concepte d’autora, no concorrent circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, demana que se li imposi la pena de tres mesos d’arrest nocturn condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de dos anys i deu mesos de privació del permís de conduir, així com el pagament de les despeses processals causades.
En concepte de responsabilitat civil, de conformitat amb el contingut de l’article 18 del Codi de procediment penal, demana que la processada Varesc, solidàriament amb la seva companyia d’assegurances, sigui condemnada a indemnitzar a la CASS en la suma reclamada de 45.877,62 €, majorada dels interessos legals que es produeixin fins a la data del seu pagament, no formulant reclamació pel perjudicat que es troba degudament representat i ha exercit les accions civils i penals al seu abast.
En l’acte de la vista oral, modifica la seva qualificació provisional per quant, tenint en compte que a conseqüència de l’accident es va haver d’extirpar la melsa al perjudicat, els fets serien constitutius d’un delicte menor previst i penat a l’article 117.1 del Codi Penal, modificant en conseqüència també la petició de pena efectuada, demanant que s’imposi al processat la pena de quatre mesos de presó condicional amb un termini de suspensió de la condemna de dos anys, i deu mesos de privació del permís de conduir. Pel que fa a la resta, eleva a definitiva la seva qualificació provisional .
RESULTANT TERCER : La lletrada del Sr. Quesada, constituït en acusació particular, en el seu escrit de qualificació provisional es mostra d’acord amb l’exposició de fets efectuada pel Ministeri Fiscal tot precisant però que tenint en compte que a conseqüència de l’accident, es va haver de procedir a l’extracció de la melsa del seu defensat, els fets serien constitutius d’un delicte menor tipificat a l’article 117.1 del Codi Penal, pel que demana que s’imposi a la processada una pena de quatre mesos de presó condicional amb un termini de suspensió de la pena de dos anys i una retirada del permís de conduir per un període de deu mesos.
En concepte de responsabilitat civil, demana que la processada solidàriament amb la seva companyia d’assegurances, indemnitzin al Sr. Quesada en l’import de 29.312,92 € segons el detall següent:
2.321,67 € en concepte de pèrdua de salaris;
245,57 € en concepte de pèrdua de punts de vellesa de la CASS;
6.500 € en concepte de IPP (5%);
2.500 € en concepte de perjudici estètic (2.500 €);
1.000 € en concepte de perjudici de lleure (0,5-1/7);
15.000 € en concepte de pretium doloris (5-5,5/7);
1.745,68 € en concepte de danys a la motocicleta.
Igualment, reclama la quantitat corresponent en concepte d’honoraris d’Advocat i taxes judicials, a acreditar en període d’execució de sentència.
En l’acte de la vista oral, eleva a definitiva la seva qualificació provisional .
RESULTANT QUART : La lletrada Sra. Sainz, Advocada de la processada Varesc i de la companyia ORG_0 no es mostra, en el seu escrit de qualificació provisional, d’acord amb l’exposició de fets efectuada pel Ministeri Fiscal i l’acusació particular.
Manifesta que abans d’incorporar-se al carril dret de circulació, la seva defensada va accionar l’intermitent i va mirar pel retrovisor central interior, sense veure que s’aproximés cap vehicle. Aleshores, va començar el seu gir a la dreta. Va ser justament en aquest moment i sense marge de possible reacció, quan va notar un lleu impacte amb la seva roda davantera dreta, veient immediatament com una motocicleta perdia el control.
Afegeix que consta acreditat en autes que el Sr. Quesada circulava a una velocitat superior a la permesa i molt pròxim a l’eix central de la carretera i si hagués circulat a la velocitat permesa i pel centre del seu carril, l’accident no s’hauria produït però això no implica en absolut responsabilitat del motorista en la producció de l’accident.
Per tant, diu que resulta evident que la conducta dels dos conductors implicats en l’accident va ser imprudent i que va afectar en igual mesura a la producció del sinistre, havent-se de declarar de manera necessària una concurrència de culpes a raó del 50% per cadascuna de les parts.
Qualifica els fets con essent constitutius d’un delicte menor de lesions per imprudència greu tipificat a l’article 117.2 del Codi Penal i accepta que la seva defensada n’és responsable en concepte d’autora i, atenent a l’escassa entitat del cop amb la motocicleta, a la conducta també negligent del motorista i a la manca d’antecedents penals de la processada, demana que la pena imposada sigui la de dos mesos de retirada del permís de conduir i quinze dies d’arrest nocturn condicional, amb un termini de suspensió de la pena de un any.
Pel que fa a la responsabilitat civil, i en mèrits de la concurrència de culpes ja esmentada, es mostra conforme en abonar el 50 % de les quantitats reclamades en concepte de:
danys materials de la motocicleta;
ITT;
pèrdua de punts de vellesa.
Pel que fa als altres conceptes : IPP, perjudici estètic i perjudici dolorós, mostra la seva conformitat en abonar el 50%, no de les quantitats reclamades que considera excessives, sinó el 50% de les quantitats següents:
5.000 € en concepte de IPP;
1.500 € en concepte de perjudici estètic lleu;
8.000 € en concepte de perjudici dolorós
S’oposa a l’abonament de cap import en concepte de perjudici de lleure per quan estima que no ha quedat acreditat.
En l’acte de la vista oral eleva a definitiva la seva qualificació provisional salvat pel que fa a la qualificació jurídica i pena sol·licitada.
Indica que tenint en compte les lesions sofertes pel perjudicat, al que es va haver d’extirpar la melsa, els fets serien efectivament constitutius d’un delicte menor previst a l’article 117 apartat 1 i no 2 del Codi Penal pel que demana que s’imposi a la seva defensada, que acabava de complir 21 anys a la data de producció dels fets, una pena de dos mesos de presó provisional i dos mesos de retirada del permís de conduir, elevant pel que fa a la resta, a definitiva la seva qualificació provisional .
Fonaments de dret
CONSIDERANT PRIMER : Per a trobar-se constituït el delicte menor de lesions per imprudència greu previst i penat a l’article 117.1 del Codi Penal, pel qual es formula acusació, es requereix la concurrència dels següents elements :
una acció o omissió comesa amb infracció greu del deure objectiu de cura;
el resultat de lesions de l’article 116 del Codi Penal com és la pèrdua o la inutilitat d’un òrgan, d’un membre o d’un sentit;
una relació de causalitat entre l’actuació imprudent de l’agent i el resultat típic.
CONSIDERANT SEGON: En el present cas, ha quedat provat que :
La processada efectuà una maniobra de canvi de carril, sense adoptar les mesures de precaució i seguretat adients : no va mirar pel retrovisor exterior dret i va efectuar la seva maniobra de manera brusca i sobtada, sense assegurar-se que no pertorbaria la normal circulació dels altres vehicles que ja circulaven prèviament i correctament en el carril al que ella es va incorporar .
La processada en la declaració efectuada davant del Servei de Policia, reconeix (foli 26) haver efectuat un canvi de carril, havent mirat prèviament pel retrovisor central del vehicle però en cap moment pel retrovisor exterior dret, no observant així la presència de motorista. A la Batllia declarà (foli 47 i ss.) que mirà pel retrovisor interior central, no recordant si havia mirat o no pel retrovisor exterior dret. El dia de la vista oral, assegurà que havia mirat per ambdós retrovisors. Aquest canvi constant de versió denota una adaptació de la declaració de la processada amb una finalitat clarament exculpatòria, pel que el tribunal estima que no va mirar pel retrovisor exterior dret o en tot cas, que si ho va fer, va ser en un moment inidoni o no prestant la deguda atenció, ja que en cas contrari – tal i com consta en les imatges de la reconstrucció efectuada pel Servei de Policia captura de pantalla 4 foli 19 - hagués observat la presència de la motocicleta i pogut desistir de la seva maniobra, i no ho va fer.
El testimoni Sr. Marti declarà igualment davant del Servei de Policia (foli 30) que el xoc entre el vehicle i el motorista es produït quan el primer efectuà un canvi de carril d’esquerra a dreta, col·lidint amb la part davantera del turisme contra la part posterior de la motocicleta.
El motorista Sr. Quesada té manifestat així mateix que sobtadament va aparèixer pel seu costat esquerre, el vehicle conduït per la processada que va impactar amb la seva part davantera lateral dreta contra la motocicleta, fent-lo caure al terra, sense que ell tingués temps de fer res per evitar-ho.
Les constatacions efectuades pel Servei de Policia, recollides en el seu atestat, acrediten que la col·lisió es produït en el carril de circulació de la motocicleta : les rascades a l’asfalt indiquen que el primer arrossegament de la motocicleta va ser perpendicular a la seva posició inicial, dins del carril dret dels dos existents en el mateix sentit (foli 9) i que el vehicle va envestir obliquament a la motocicleta : les marques a la roda davantera dreta (llanta i pneumàtic) i la rascada a la part dreta i vèrtex del paracops davanter (foli 5) així també ho indiquen, en haver-se produït amb el contacte amb el lateral esquerre de la motocicleta, en la seva part central i posterior; la marca trobada al paracops del turisme coincideix plenament amb una marca trobada al pneumàtic posterior de la motocicleta (foli 12) , l’igual que la marca en el pneumàtic posterior de la motocicleta, que resulta del fregament del turisme i aquesta roda (foli 11)
Altrament, les imatges de l’accident obtingudes de l’enregistrament de la càmera de mobilitat, situen el punt de contacte o de conflicte entre els dos vehicles al carril dret dels dos que hi ha en el mateix sentit descendent vers el centre d’Andorra la Vella, carril de circulació per on circulava la motocicleta, concretament, al marge esquerre del mateix i a poca distància de la línia discontínua divisòria dels dos carrils.
A més, dit enregistrament acredita que la processada va efectuar aquest canvi de carril de manera brusca i sobtada com ho il·lustra també la manca d’empremtes de pneumàtic constatades pel Servei de Policia, el que revela que tots dos conductors van reaccionar posteriorment a produir-se el contacte entre ambdós vehicles .
I tal i com recull també el Servei de Policia i ha pogut observar el tribunal amb el visionat de la gravació de l’accident, “s’aprecia clarament com el turisme canvia de cop i sobtadament de carril de circulació, de l’esquerre al dret, en procés d’acceleració i tot just després d’haver reduït sensiblement la marxa per retenció o circulació densa davant seu. Ho va fer just quan la motocicleta està quasi a la seva alçada, pel carril dret . El conductor de la motocicleta es veu sorprès de tal manera que només pot fer un lleuger canvi de trajectòria vers la dreta, inclinant lleument la motocicleta, just abans de produir-se l’impacte entre tots dos vehicles. Materialment, no té temps de cap altra reacció per evitar ser envestit. La motocicleta, en rebre un cop en forma d’envestida obliqua central degut a les trajectòries, pesos i energies respectives de tots dos vehicles, surt projectada obliquament vers la dreta juntament amb el conductor, fins que tots dos cauen i s’arrosseguen per terra. El cos del conductor xoca violentament contra la base de ferro de subjecció d’un senyal de trànsit situat al marge de la voravia dreta, amb les conseqüències descrites i la motocicleta xoca contra la mateixa voravia i queda aturada més avall, en mig del carril dret” (foli 16)
Per tot el què la imprudència de la processada ha de qualificada de greu, concorrent doncs bé el primer element constitutiu del tipus.
El Sr. Quesada va patir, segons informe del Servei de Medicina Legal i Forense obrant en autes (folis 164 a 170) diverses lesions : traumatisme toracoabdominal; fractura-esclat esplènic, amb important hemoperitoneu i sagnat actiu, amb afectació cua de pàncrees, fractures costals esquerres múltiples amb emfisema subcutani adjacent, hemopneumotòrax esquerra i pneumotòrax dret, vessament pericardíac (ecocardiograma), contusió parenquimatosa pulmonar, SDRA (síndrome del distrés respiratòria agut), fractura escapular dreta a nivell de regió distal del cos, amb desplaçament cranial del fragment, calcificacions/miositis ossifiant (ossificació heterotròfica que es caracteritza per un creixement anormal de teixit ossi en el múscul), neuropatia posttraumàtica supra- escapular en l’escotadura escapular, edema ossi espatlla, edema contusional a nivell del cordó medul·lar cervical sense alteracions associades, miopatia i afectació distal peu dret, flebitis, hemorràgia conjuntival esquerra, TCE lleu amb mínima lesió axonal difusa, úlcera per pressió taló dret sobreinfectada, insuficiència respiratòria aguda i vessament pericardíac lleu- moderat que s’orienta com a pericarditis aguda.
Aquestes lesions requeriren de tractament per a la seva curació i en concret, la fractura-esclat esplènic requerí una esplenectomia total (extirpació de la melsa), essent així les lesions sofertes de les definides a l’article 116 del Codi Penal en tractar-se de la pèrdua d’un òrgan, concorrent per tant també el segon element constitutiu del tipus.
Existeix relació de causalitat indiscutible entre l’actuació imprudent de la processada i el resultat típic, doncs és a causa de la caiguda de la motocicleta després de ser col·lidida pel vehicle, que el Sr. Quesada va patir les lesions descrites, essent la conducta imprudent de la processada, la causa única de l’accident i de les lesions sofertes pel Sr. Quesada.
Efectivament, l’excés de velocitat del motorista al·legat per la defensa de la processada com a causa concurrent de l’accident, no ha quedat plenament provat. La reconstrucció de l’accident efectuada pel Servei de Policia (foli 14 i ss.) indica que la velocitat mitja estimada de la motocicleta és de 58,55 km/h quan al lloc la velocitat està limitada a 50 km./h el que no permet concloure indubtablement, en tractar-se d’una velocitat mitja, que el vehicle anés en el lloc contret de l’accident, a més de 50 km/h atès el molt lleuger possible excés de velocitat detectat (menys de 10 km/h).
Ensems, aquest possible excés de velocitat, no es podria considerar, encara que s’estimés plenament provat, com a causa eficient de l’accident d’autes, degut a la seva escassa importància i a l’invasió clara del carril del motorista pel turisme.
Altrament, el fet de que el motorista circulés aproximat a la línia divisòria del carril, al·legat també per la defensa de la processada, no pot ser considerat com a causa concurrent de l’accident, essent la maniobra brusca efectuada per la conductora del turisme i invasió del carril del motorista, la causa única de l’accident d’autes.
En l’anàlisi d’evitabilitat efectuat pel Servei de Policia i al·legat per la defensa de la processada, és cert que es fa constar que situant el motorista només una mica més a la dreta del seu carril respecte d’on circulava o a menys velocitat, l’accident no s’hagués produït però això no implica en absolut responsabilitat del motorista en la producció de l’accident.
A més, en el mateix estudi d’evitabilitat el Servei de Policia conclou (foli 17) que la conductora del turisme hagués evitat l’accident amb un altre comportament al volant. Es precisa que la seva maniobra de canvi de carril pot ser considerada de perillosa o imprudent donada la brusquedat i precipitació, tant en la maniobra com segurament en la comprovació prèvia. S’afegeix d’altra banda, que l’accident també era fàcilment evitable emprant el retrovisor exterior dret al canviar de carril o si hagués mirat pel retrovisor interior, cosa que la processada diu que va fer però en tot cas no ho feu en el moment idoni ni amb l’antelació suficient, ja que en cas contrari hagués vist el motorista i evitat l’accident. Es precisa que el retrovisor exterior no el va utilitzar i l’interior, si ho va fer, va ser de manera pràcticament simultània a efectuar la maniobra i de forma precipitada, probablement quan la motocicleta ja no estava en el seu camp de visió.
En el mateix informe del Servei de Policia (foli 21 dos darrers paràgrafs i foli 22) en conclou que la causa directa de l’accident és l’actitud de la conductora del vehicle que efectua un canvi de carril sense prendre les mesures necessàries per evitar una col·lisió i obligar als demés usuaris a executar maniobres sobtades; fer-ho de forma manifestament sobtada i precipitada, sense comprovació i antelació suficients i sense causa justificada ja que podia obrar altrament.
Pel que fa al conductor de la motocicleta no se li atribueix cap actuació amb causa directa amb la producció de l’accident d’autes ja que s’indica que ni la separació insuficient de la motocicleta amb el turisme o el presumpte excés de velocitat (en tot cas mínim respecte al límit) no són causes directes o eficients de l’accident sinó indirectes, sent la causa de l’accident el canvi de carril efectuat de la forma descrita per la conductora del turisme, concorrent per tant també el tercer element constitutiu del tipus.
CONSIDERANT TERCER Els fets són així constitutius d’un delicte menor de lesions per imprudència greu tipificat a l’article 117.1 del Codi Penal .
CONSIDERANT QUART : De l’esmentat delicte menor n’és responsable, en concepte d’autora, la processada Varesc, per la seva participació personal i directa en els fets, de conformitat amb el què disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal i, no concorrent circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, procedeix imposar-li, tenint en compte la pena assenyalada a l’article 117.1 del Codi Penal, l’entitat de la imprudència comesa però també les circumstàncies personals de la processada, de poc més de 21 anys al moment dels fets, sense antecedents penals ni cap informació negativa a l’arxiu central de circulació del Servei de Policia, una pena de tres mesos de presó condicional amb un termini de suspensió de la pena de dos anys i sis mesos de privació del permís de conduir.
CONSIDERANT CINQUÈ : El responsable penalment ho és també civilment per tot el què, de conformitat amb el què disposen els articles 90 i següents del Codi Penal, Varesc i solidàriament amb ella, la companyia UNIO I ALIANÇA DE PREVISIÓ S.A. indemnitzaran a :
la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL en l’import reclamat de 45.877,62 € en concepte de prestacions abonades a Quesada segons justificants obrant en autes (folis 54 i ss. i 130 i ss.), quantitat d’altra part no discutida per la defensa de la processada i la seva companyia d’assegurances.
al Sr. Quesada en les quantitats següents:
*2.321,67 € en concepte de pèrdua de salaris, quantitat reclamada i acceptada per la defensa de la processada i de la seva companyia d’assegurances;
*245,57€ en concepte de pèrdua de punts de vellesa de la CASS, quantitat reclamada i acceptada per la defensa de la processada i de la seva companyia d’assegurances;
*6.500 € en concepte de IPP (5%) a raó de 1.300 € el punt, tenint en compte la incapacitat funcional lleu a nivell de la funció respiratòria derivada del traumatisme toràcic, contemplada en l’informe del Servei de Medicina Legal i Forense (foli 169) obrant en autes, l’edat del Sr. Quesada (30 anys) i els criteris jurisprudencials dels nostres tribunals;
*2.000 € en concepte de perjudici estètic (1,5-2/7) tenint en compte les diverses cicatrius conseqüència de l’accident i de les lesions sofertes - entre les quals una de 14 cm. de longitud vertical a l’abdomen i una zona de alopècia occipital alta (folis 166 i 167) - l’edat del perjudicat i els criteris jurisprudencials dels nostres tribunals (causes 6000017/2016; 5400010/2014; TC-060-4/12entre d’altres );
*15.000 € en concepte de pretium doloris (5-5,5/7) tenint en compte que degut a la gravetat de les lesions, el perjudicat va precisar d’ingrés a la UCI de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell on va romandre 31 dies; posteriorment, va ser traslladat a planta i va estar ingressat 8 dies més; va precisar de tractament quirúrgic (esplenectomia); que l’evolució de les lesions va ser tòrpida, presentant complicacions a nivell d’espatlla dreta (miositis ossificant), pericarditis aguda (que va requerir nou ingrés a UCI al gener/15) i dificultat respiratòria; va seguir tractament rehabilitador i tractament amb infiltracions a nivell d’espatlla dreta; va haver de seguir controls amb el cardiòleg (fins gener 2016) , pneumòleg i traumatòleg (fins octubre 2015) ; té encara dolor a l’espatlla dreta, costal esquerre i taló dret, i dificultat respiratòria lleu quan fa esforços (folis 169 i 170) . El mode de càlcul d’aquest perjudici invocat per la defensa és erroni doncs no es fa en base a un valor del punt que es va sumant sinó que aquest perjudici es valora en graus i cada grau de l’escala equival en principi al doble del grau anterior, adaptant-se la quantitat a les especificitats de cada víctima com en el present cas, la multiplicitat i gravetat de les lesions, intervencions quirúrgiques, complicacions ... i edat del perjudicat, en aquest cas un home jove de 30 anys.
*1.745,68 € en concepte de danys a la motocicleta, quantitat acceptada per la defensa de la processada i de la seva companyia d’assegurances .
No s’atorga cap quantitat en concepte de perjudici de lleure en no haver estat l’existència de dit perjudici degudament provada. Efectivament, malgrat consti que el Sr. Quesada presenta una dificultat respiratòria lleu als esforços, la mateixa ha estat tinguda en compte a l’hora de valorar la IPP i no justifica la impossibilitat de practicar regularment una activitat de lleure, esportiva o altra, que podria aleshores ser indemnitzada per aquest concepte .
CONSIDERANT SISÈ : De conformitat amb les disposicions dels articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, procedeix igualment imposar a la processada el pagament de les despeses processals causades, inclosos honoraris d’Advocat i taxes del perjudicat, constituït en acusació particular, a acreditar en període d’execució.
VIST
les disposicions legals citades i altres de pertinent aplicació, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,
F A L L E M : que hem de condemnar i condemnem Varesc, com autora d’un delicte menor de lesions per imprudència greu, no concorrent circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de TRES MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL amb un termini de suspensió de la pena de dos anys i SIS (6) MESOS DE PRIVACIÓ DEL PERMÍS DE CONDUIR, així com al pagament de les despeses processals causades, inclosos honoraris d’Advocat i taxes de l’acusació particular, a acreditar en període d’execució de sentència.
I en concepte de responsabilitat civil, Varesc solidàriament amb la companyia UNIO I ALIANÇA DE PREVISIÓ S.A. indemnitzaran a :
la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL en l’import de QUARANTA-CINC MIL VUIT-CENTS SETANTA- SET EUROS AMB SEIXANTA-DOS CÈNTIMS (45.877,62 €).
al Sr. Quesada en la quantitat de VINT-I-SET MIL VUIT- CENTS DOTZE EUROS AMB NORANTA-DOS CÈNTIMS (27.812,92 €).
Contra aquesta sentència es pot interposar recurs d’apel·lació davant d’aquest Tribunal en el termini de quinze dies següents a la notificació de conformitat amb el què disposen els articles 195, 199 i concordants del Codi de Procediment Penal.
Així per aquesta nostra sentència jutjant, ho pronunciem, manem i signem.