Lliure absolució de la contravenció penal de maltractament corporal lleu

Sentència

Magistrats

CAROLINA BAILEN VILA

Tribunal de Corts

Contravencions Penals (Major d'edat) 6000146/2025

ORÍGEN: 5000012/2023 - 0

NIG: 5300543220220003863

S E N T È N C I A

Magistrada Sra.

Carolina BAILEN VILA

Andorra la Vella, 27 de març del 2026.

VISTA en judici oral i públic, la causa núm. 6000146/2025, seguida per una presumpta contravenció penal de maltractament corporal lleu.

És acusat Alexandre, nascut el NUM000 del 1999 a Escaldes-Engordany, fill de Joelle i Raimon, de nacionalitat andorrana, amb passaport núm. XXXX, sense anotacions desfavorables, el qual ha comparegut degudament, essent assistit pel lletrat Sr. Nuno.

És part acusadora el Ministeri Fiscal, representat per la Sra. Lesley.

És ponent la Magistrada Sra. Carolina BAILEN VILA.

RESULTANT PRIMER.- Són fets provats i així es declara, que en data 2 d'octubre del 2022, vers les 10h30, l'encausat Alexandre, nascut el NUM000 de 1999, de nacionalitat andorrana i sense anotacions desfavorables, trobant-se a la placeta de l'Obac de la vila d'Escaldes-Engordany, coincidí amb un dels seus veïns, Udo, residint ambdós al ADR000 de la referida vila, i amb el qual havia mantingut una petita discussió el dia anterior, recriminant-se mútuament aquest fet, apropant-se Udo a Alexandre mentre discutien, moment en què Alexandre, i a fi d'evitar que Udo continués atansant-se a ell, estengué el seu braç interposant la seva mà a fi d'evitar que Udo no el toqués donat que aquest se li apropava, caient aleshores Udo al terra degut a la seva pròpia inèrcia, patint aquest com a conseqüència de la caiguda una contusió a l'esquena que no requerí cap assistència mèdica necessària per a seva curació, i per la qual reclama, així com la CASS.

RESULTANT SEGON.- El Ministeri Fiscal qualifica els fets com essent constitutius d'una contravenció penal de maltractament corporal lleu, tipificada i penada a l' article 476.1 del Codi Penal , de la qual en considera autor responsable Alexandre, entenent que aquest ha reconegut els fets en les declaracions prestades en autes on ha explicat que havia fet aquesta empenta, i atès que no concorren circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, interessa que se li imposi una pena de dos mesos d'arrest domiciliari condicional amb un termini de suspensió de la condemna de dos mesos, reclamant en concepte de responsabilitat civil les sumes de 33,75 € per la CASS, i per Udo els imports de 11,25 € en concepte de prestacions mèdiques no abonades per la CASS i 750 € en concepte de pretium doloris, considerant el Ministeri Fiscal que Udo no ha acreditat tots els perjudicis que invoca.

RESULTANT TERCER.- El lletrat de la defensa Sr. Nuno només es mostra d'acord amb els fets narrats pel Ministeri Fiscal però entén que els fets provats no són constitutius d'infracció penal; que no ha quedat acreditat que Alexandre agredís a Udo, que aquest no actua normal, que el testimoni no ha vist res, els agents de policia tampoc, que la declaració de Alexandre és compatible amb lo que ha dit avui, que "un guantazo" tal i com s'escolta al vídeo no té res a veure amb una empenta; que es desprèn de l'informe del servei de policia que cap dels 2 va voler denunciar, que considera que Udo va agafar una obsessió amb Alexandre i a més a més no ha comparegut, sol·licitant la lliure absolució del seu defensat.

CONSIDERANT PRIMER.- Els fets declarats provats no són constitutius de la contravenció penal de maltractament corporal lleu de l'

article 476.1 del Codi penal

.

En efecte, en el decurs del judici oral, essent aquest el moment en què es procedeix a practicar les proves amb respecte dels principis d'oralitat, immediació i contradicció que regeixen el procés penal i que confereixen plena validesa a les proves en garantir l'efectiva protecció dels drets fonamentals interpel·lats, no s'ha practicat prova de càrrec suficient i vàlidament constituïda per desvirtuar la presumpció d'innocència de l'acusat.

D'una banda, de la declaració prestada per l'encausat Alexandre al judici oral es desprèn que aquest nega haver empentat a Udo, afirmant que es va limitar a interposar el seu braç perquè aquest se li estava apropant i per evitar que el toqués. A més a més, aquesta declaració no difereix en gaire de la que va prestar en seu d'instrucció en data 3 de novembre del 2023 on va explicar que va empunyar a Udo per apartar-lo de ell quan l'estava escridassant i en defensa en ser Udo molt gran i no sabent si l'anava a agredir, ni de la declaració que va prestar en data 8 d'agost del 2025 on nega haver-lo agredit i nega haver-lo empentat, exposant que únicament va estirar el braç endavant perquè Udo guardés les distàncies i que no es pogués apropar a ell ja que anava vers ell amb intenció d'agredir-lo.

En tot cas, en seu de judici oral, on declarà amb plena validesa probatòria, l'encausat negà haver empentat a Udo, sense que aquest hagi comparegut al judici oral per donar la seva versió del fets, no essent suficients les declaracions prestades en autes pel denunciant ja que, en no haver estat contradites durant la vista oral, no gaudeixen de la necessària validesa a efectes de prova, no havent-se tampoc practicat cap altra prova directa i suficientment vàlida per desvirtuar la declaració de l'encausat Alexandre.

Principalment i com ja s'ha exposat, perquè el denunciant i perjudicat Udo no ha comparegut davant aquest Tribunal per confirmar la seva versió dels fets, i malgrat la denúncia i declaracions obrant en autes, les mateixes només tenen valor de prova documental i no poden gaudir de valor probatori més enllà d'aquest atès que no han estat practicades amb la contradicció necessària que li conferiria valor de prova testifical plena garantint el respecte del principi d'igualtat d'armes i del dret fonamental a la defensa, i suficient per contrarestar la declaració de l'encausat, que sí que comparegué per declarar davant d'aquest Tribunal al judici oral.

Pel que fa la testifical d' Rachid, durant la seva compareixença al judici oral aquest va confirmar la seva anterior declaració de data 10 de febrer del 2025, explicant que no va presenciar els fets, que sap lo que li va dir l' Udo; que aquest li va dir que havia tingut un problema, però que Udo no li va dir que l'haguessin empentat, posant aquesta testifical en dubte la versió dels fets del propi perjudicat, malgrat ésser el Sr. Rachid un testimoni aportat per Udo (veure foli 31, a la seva declaració de data 19 de juny del 2023, Udo, quan se li demana si hi havia testimonis, contesta "també hi havia un lampista jubilat que conec del barri de tota la vida (...)").

En el mateix sentit que l'anterior, si bé la seva declaració ha de ser valorada amb més prudència per ésser la parella de l'encausat, la testimoni Àngels avalava la versió dels fets de l'encausat, dient que fou Udo qui els increpava, insultava i gravava; i que el dia dels fets ella només va veure que es cridaven.

D'altra banda, pel que fa la testifical dels agents del servei de policia titulars dels carnets professionals núm. NUM002 i NUM003, aquesta prova tampoc corrobora els fets denunciats per Udo, havent declarat el funcionari núm. NUM002 que no hi havia violència i que "no es van tustar" i que de les versions dels dos en aquell moment no es desprenia cap agressió sinó només una esbroncada, explicant al seu torn el funcionari núm. NUM003 que Alexandre estava molt correcte i educat i Udo més irritable, exposant que és possible que es produís una empenta ja que " Udo es queixava de moltes coses" tot i que no ho va poder confirmar en no recordar-ho. La testifical d'aquests agents avalava el què ja van consignar en la seva intervenció de data 2 d'octubre del 2022 i que consta recollida als folis 16 i 168 de les actuacions.

Altrament, i malgrat l'informe medicoforense elaborat en data 8 de maig del 2024 per la Dra. Liana, o encara l'informe d'atenció a urgències de data 2 d'octubre del 2022, demostren la realitat de les ferides consistents en una contusió a l'esquena i a la fossa lumbar esquerra -segons l'informe d'urgències- i dolor a regió paravertebral esquerra a nivell interescapular i a fossa lumbar ipsilateral -segons l'informe medicoforense- patides per Udo, no obstant això i com ja s'ha exposat, no ha quedat provat que aquestes ferides fossin causades de forma voluntària per part de Alexandre en no haver-se demostrat que aquest li propinés cap empenta.

Finalment, i pel que fa la prova consistent en la visualització dels vídeos que es van reproduir a la vista oral i que consten en els suports digitals continguts a la bossa de precinte NUM004, enregistrats per Udo, en cap moment en cap dels 3 vídeos es veu que Alexandre empenti o agredeixi a Udo, sinó que es veu i s'escolta com s'increpen l'un a l'altre quan Udo comença a enregistrar a Alexandre mentre aquest es troba al carrer amb el seu gos, que al principi va deslligat i sense morrió, sense però que aquests fets es trobin tipificats en el Codi penal i sense que tinguin res a veure amb els fets ocorreguts en data 2 d'octubre del 2022, essent aquests fets (ocorreguts el 2 d'octubre del 2022) els que constitueixen l'abast de l'acusació i delimiten l'objecte del judici celebrat en data 12 de març del 2026. En aquest sentit, sí que s'escolta a un dels vídeos com l'encausat parla de "guantazo", considerant però aquest Tribunal que això difereix radicalment de l'empenta que Udo denuncia haver rebut per part de Alexandre, apreciant-se una contradicció en relació a aquest extrem, que no pot més que afavorir el dubte en favor de l'acusat.

Per tant i per tot l'anterior, aquest Tribunal considera que no s'ha practicat prova de càrrec suficient i vàlidament constituïda per demostrar els fets objecte d'acusació.

CONSIDERANT SEGON.- Escau, en conseqüència, dictar la lliure absolució de l'encausat Alexandre.

CONSIDERANT TERCER.- No havent-hi responsabilitat penal, no hi ha lloc a responsabilitat civil.

CONSIDERANT QUART.- D'acord amb el que disposen els articles 174 , 175.1 i 181.1 c) del Codi de procediment penal , escau declarar d'ofici les despeses processals.

VISTES les disposicions legals aplicables al present cas, en nom del poble andorrà,

DECIDEIXO:

Absoldre Alexandre de la contravenció penal de maltractament corporal lleu de què venia acusat.

En no haver-se apreciat responsabilitat penal, no s'escau declarar la responsabilitat civil derivada dels fets d'autes.

Es declaren d'ofici les despeses processals.

Contra aquesta resolució les parts poden interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal de Corts, en el termini de quinze dies següents a la notificació, de conformitat amb el què disposen els articles 195 , 199 i concordants del Codi de Procediment Penal .

Així per aquesta sentencia, definitivament jutjant, ho mano i signo.