AMENACES - LESIONS DOLOSES - VIOLACIÓ DE DOMICILI - COACCIONS - DANYS - ÚS FRAUDULENT DE TARGETA DE CRÈDIT - (VIOLÈNCIA DE GÈNERE)

Sentència

Magistrats

Enric Anglada Fors Jean-Marie Ferrandez Concepció Baron Mora

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Talavera

Enric Anglada Fors

Concepció Baron Mora

Andorra la Vella, vuit de març del dos mil onze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. TC-022-3/09, seguida pels presumptes delicte major d'amenaces condicionals, delicte major de lesions doloses havent causat un perjudici per a la salut psíquica de la víctima que ha requerit tractament mèdic posterior a la primera assistència, delictes menors de maltractaments greus a la parella i coaccions i contravencions penals de danys dolosos i ús fraudulent de targeta de crèdit, contra Marcos, nascut el XXXX, de nacionalitat andorrana, fill de XXXX i de XXXX, solter, de professió agent comercial, i defensat pel lletrat Sr. Alvarado, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Manzanares, i constituïda en actora civil la lletrada Sra. Vall, en representació de les perjudicades Sres. Recio i Estany ; actuant de ponent i de redactor de la Sentència el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors.

RESULTANT:

que són fets provats i així es declara, que en data 23 de febrer del 2009, pel matí, el processat Marcos, nascut el XXXX, de nacionalitat andorrana, i amb antecedent penals no computables per raó de la present causa, es discutí amb la que era la seva companya sentimental des de feia quatre anys Recio, de 17 anys d'edat, trobant-se al domicili d'aquesta propinant-li diversos cops de puny als braços i cops de peu a les cames, causant-li equimosis, erosions i hematomes diversos als braços, avant-braços, colze i espatlla dreta que no han requerit assistència mèdica i propinant el processat O. reiterats cops a l'estructura del llit, fent-la malbé, havent d'adquirir un nou llit, quin valor ascendeix a 395 euros.

En data 26 de febrer del 2009,v ers les 16.00 hores, el processat O. es desplaça al domicili de J. B. M., amiga de Recio, - on es trobaven aquestes dues acompanyades de Durán F., picant el processat O. a la porta, obrint-li G., penetrant el processat O. a l'interior de l'apartament i dirigint-se vers Recio tot dient-li que només volia parlar amb ella i afegint : "et dono tres minuts perquè vinguis amb mi", i malgrat la negativa de S., el processat O. l'agafà fortament pel braç, a l'alçada del canell, per endur-se-la fora del pis fins l'exterior de l'edifici, baixant finalment S. pressionada degut a la insistència del processat.

Altrament, durant els quatre anys de relació amb Recio, el processat O. l'ha atemorida i insultada en nombroses ocasions amb expressions tals com "si no estàs amb mi o estaràs amb ningú", "puta, hija de puta, guarra", havent-la tanmateix agredit en un multitud d'ocasions propinant-li cops al cap, braços, tòrax i cps de peu, patint Recio a conseqüència d'aquests fets un trastorn adaptatiu amb ànim depressiu-ansiós que ha requerit el seguiment de tractament mèdic posterior.

Durant els dies 16, 21 i 23 del mes de gener del 2009, el processat O. utilitzà la targeta de crèdit titularitat de la perjudicada Recio per satisfer diversos peatges de túnel d'Envalira, gaudint en aquestes ocasions d'autorització de S. per utilitzar-la.

La CASS reclama l'import de 177,78 EUR en concepte de prestacions mèdiques abonades a la perjudicada.

CONSIDERANT:

que els fets declarats provats no són constitutius de la contravenció penal d'ús fraudulent de targeta de crèdit, tipificada a l'article 488 del Codi Penal, tota vegada que no ha quedat degudament provat que el referit encausat utilitzés la targeta de crèdit titularitat de la perjudicada i de la seva mare per abonar el peatge del túnel d'Envalira sense l'autorització de Recio -ni la resta que es reclama i que fa referència a despeses de pàrquing-, qui a l'acte del judici oral ha manifestat de forma clara i meridiana que ella havia acompanyat en unes tres ocasions al processat al Pas de la Casa, passant pel túnel d'Envalira, i li havia deixat voluntàriament la targeta per abonar l'import de l'esmentat peatge.

Dit això, s'ha de concloure amb l'absolució del processat pel que fa a dita contravenció penal de la que venia acusat pel Ministeri Fiscal.

CONSIDERANT: que els restants fets declarats provats són legalment constitutius:

d'un delicte major d'amenaces condicionals, previst i penat a l'article 140.1 del Codi Penal,

d'un delicte major de lesions doloses havent causat un perjudici per a la salut psíquica de la víctima que ha requerit tractament mèdic posterior a la primera assistència, previst i penat a l'article 113.3 del Codi Penal,

del delicte menor de maltractaments greus a la parella previst i penat a l'article 113.2 en relació al 1 del Codi Penal,

del delicte menor de coaccions, previst i penat a l'article 139.1 del Codi Penal, i de la contravenció penals de danys dolosos, tipificada a l'article 484.1 del Codi Penal.

És ben sabut que en els il·lícits penals que son executats amb ànim d'ocultació o en un àmbit de intimitat, el més habitual es disposar com a única prova directa la declaració de la víctima, i al testimoni d'aquesta la jurisprudència li atorga eficàcia probatòria suficient per desvirturar el principi de presumpció d'innocència sempre i quan no hi hagi raons objectives que li restin credibilitat. La vigència en el procediment penal andorrà del principi de lliure valoració de la prova, segons el que disposa l'article 160 del Codi de Procediment Penal, exclou l'apotegma testis unus, testis nullus, apotegma que no té cap eficàcia en el procediment penal i, molt menys, quan es tracta de jutjar delictes en què la prova de càrrec directa s'integra pel sol testimoni de la víctima. Aquest testimoni, però haurà de sotmetre's a contradicció de les parts i haurà de ser ponderat pel Tribunal tenint en compte l'absència en la víctima de qualsevol mòbil de ressentiment o enemistat vers l'acusat que pugui comprometre la seva credibilitat, l'existència de dades objectives perifèriques que el reforcin i la persistència i fermesa de la víctima en la seva declaració incriminatòria, reiterada en el temps i sense ambigüitats ni contradiccions.

CONSIDERANT: que del relat fàctic realitzat resulta amb força d'evidència la concurrència de tots els elements constitutius dels tipus penals abans esmentats, puix que els fets que han donat lloc als referits il·lícits penals han quedat sobradament acreditats en el curs de la present causa, i no sols per les declaracions unívoques de la víctima, ex-companya sentimental del processat, que sempre ha mantingut la mateixa versió -constants discussions per gelosia que comportaren insults, empentes i cops per part del processat- i quin testimoni la jurisprudència li atorga eficàcia probatòria suficient per desvirturar el principi de presumpció d'innocència, sempre i quan no hi hagi raons objectives que li restin credibilitat, com és el cas -la pròpia víctima en tot moment ha intentat justificar la seva actitud, fins al punt d'ocultar durant temps davant de tercers els deplorables fets patits, sinó també pel resultat de l'informe mèdic de la Dra. Amorós, practicat en dependències judicials (folis 10 al 12), en quin informe consten clarament detallades les lesions que sofrí la víctima el dia 23 de febrer del 2009 i que resulten compatibles amb les manifestacions donades per aquesta, i la testifical practicada a l'acte del judici oral, i singularment de la contundent declaració de l'amiga de la perjudicada, Recio, la qual ha explicitat amb tota mena de detalls la tortuosa relació mantinguda per la T. i el J., dient de forma textual que "...tenien una relació de tot menys tranquil·la, és a dir, a mesura que agafaven confiança s'insultaven amb agressions. Els insults eren de tots dos però l'agressió era d'ell envers ella. Va veure un dia, quan van anar a La Seu a sopar i van veure cerveses, ella havia tingut un avortament i ell li va dir que tenia un alien a la panxa, ella es va alterar i van tornar a Andorra, fins al restaurant Racó del Josep, ell es va posar violent i els van fer fora. Ell la va empunyar, donant-se un cop de cap a la paret i mentre els intentaven separar, ell deia que ja estava tot passat i l'abraçava, i aleshores la mossegà fort a la cara. Alguna vegada havia vist que ella tenia alguns morats al braços i que segons li explicà la T. era ell qui li produïa. Va veure varies agressions del J. a la T., però aquesta va ser la mes greu".

Tanmateix, la pericial psiquiàtrica realitzada pel Dr. Tejada realitzada el dia 2 d'abril del 2009 conclou que la Recio presenta, des del punt de vista psiquiàtric, un trastorn adaptatiu amb ànim depressiu-ansiós. Que l'origen de la patologia es pot atribuir al conjunt d'experiències emocionals negatives patides durant la convivència amb la seva parella. Les causes no es limiten, doncs, als fets esdevinguts els 23 i 26 de febrer del 2009 sinó a totes les experiències prèvies de dificultats i maltractaments de les quals l'explorada ha esta víctima al llarg de la relació de parella. La personalitat de la menor presenta un tret important de dependència. El perjudici sofert és important relativament en quant obliga a la menor a continuar, possiblement durant un període mínim d'un any, el tractament psiquiàtric que va iniciar fa uns mesos. Es pot quantificar en tres en una escala de set el perjudici sofert. Per tant el Tribunal entén que existeix una evident relació causa-efecte entre el trastorn que pateix S., i les agressions, amenaces i coaccions portades a terme durant la major part de la seva relació sentimental per O. a la seva ex-parella, com ho demostra també que en l'actualitat encara hagi de seguir tractament amb el psiquiatra Dr. Roda.

Resulta jurídicament irrellevant als efectes de la constitució dels referits il·lícits penals que s'imputen a O. en el present sumari,

que la víctima fos molt gelosa respecte de l'encausat -al igual que aquest, com ell mateix ha manifestat a l'acte de la vista- i que volgués controlar molt els seus moviments, segons han deposat els pares del processat a l'acte del judici oral, doncs això no treu ni desmereix la realitat del comportament agressiu d'O. vers S., el qual, tot i haver estat negat en dit acte pels seus dits progenitors, el cert és que en dates 2 de juny del 2006 i 26 d'octubre del 2006 aquests van comparèixer al servei de policia per deixar constància de la problemàtica familiar que teníen amb el seu fill, afirmant "que en J. sempre ha tingut un comportament difícil en l'entorn familiar i des de fa algun temps una actitud verbal agressiva" (vide. foli 26), la qual, a més, ha estat posada de relleu a l'acte de la vista, no sols per la pròpia perjudicada, sinó també per la testimoni Recio i pel testimoni presencial dels fets ocorreguts el dia 26 de febrer de 2009, Durán, el qual ha ressaltat que en aquella data el processat estava molt esverat, cridaner i molt insistent per parlar amb la T. cosa que no volia ella, fins que pressionada per la situació fou agafada aquesta pel braç, a l'alçada del canell, per O., qui aconseguir endur-se-la del pis fins l'exterior de l'edifici .

CONSIDERANT: que dels abans esmentats il·lícits penals n'és responsable en concepte d'autor, l'encausat Marcos, per haver realitzat personalment els fets que els integren, de conformitat amb allò que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal, com resulta del conjunt de la prova practicada a l'acte del judici oral, i de la que ja s'ha fet l'anàlisi corresponent en el Considerant precedent.

CONSIDERANT: que no concorren en el processat circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, si bé a efectes de determinació de la pena, el Tribunal tindrà en compte, a l'empara de l'establert a l'article 56 del Codi Penal, la seva concreta situació personal i la manca d'antecedents penals.

Tanmateix, a efectes de penalitat, i de conformitat amb el que disposa l'article 58.3 del Codi Penal, el Tribunal estima adient imposar a l'encausat una pena única, compte tingut, d'una part, de la natura dels il·lícits comesos, i d'altra, de la finalitat de sancionar integrament el comportament antijurídic del mateix.

CONSIDERANT: que tot responsable criminalment d'un il·lícit penal ho és també civilment, d'acord amb el que disposa l'article 90 del Codi Penal, havent per tant d'indemnitzar el processat a les perjudicades, seguint els criteris establerts per aquest Tribunal i en base als documents i informes obrants en les actuacions (folis 65, 88 a 92, 129 i 130), en les següents quantitats:

A la CASS : 177,78 EUR, més els interessos legals corresponents.

A la Sra. ENTITY_10: 2.500 EUR, en concepte de perjudici moral psicològic sofert.

I a la Sra. Estany en la quantia de 395 EUR, per la reposició del llit fet malbé.

CONSIDERANT: que d'acord amb el que disposen els articles 100.2 del Codi Penal, i 174, 175 i 181.3 del Codi de Procediment Penal, cal imposar a l'acusat, el pagament de les despeses processals causades, inclosos honoraris d'advocat de l'actor civil, quina quantitat es determinarà en període d'execució de sentència.

VIST

les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

FALLEM : que hem d'absoldre i absolem Marcos, de la contravenció penal d'us fraudulent de targeta de crèdit pel qual venia acusat pel Ministeri Fiscal.

Que hem de condemnar i condemnem Marcos, com a responsable penalment en concepte d'autor, d'un delicte major d'amenaces condicionals, d'un delicte major de lesions doloses havent causat un perjudici per a la salut psíquica de la víctima que ha requerit tractament mèdic posterior a la primera assistència, d'un delicte menor de maltractaments greus a la parella, d'un delicte menor de coaccions i d'una contravenció penal de danys dolosos, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de DIVUIT MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL QUALIFICADA A L'ABSTENCIÓ D'ENTRAR EN CONTACTE AMB LA VÍCTIMA amb un termini de suspensió de DOS ANYS.

En concepte de responsabilitat civil, el processat Marcos haurà d'indemnitzar:

a la CASS, en la quantitat de 177,78 EUR, més els interessos legals corresponents,

a la Sra. Recio en la suma de 2.500 EUR,

i a la Sra. Estany, en la quantia de 395 EUR.

Així mateix se'l condemna al pagament de les despeses processals causades i als honoraris d'advocat de l'actor civil, quina quantitat es determinarà en període d'execució de sentència.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal en el termini de quinze dies naturals següents a la notificació.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.