ESCOLTES IL·LEGALS I CONDUCTES AFINS

Sentència

Magistrats

Concepció Baron Mora Anna Estragués Armengol Jacques Richiardi Martel

S E N T È N C I A

Magistrats Srs. Concepció Baron Mora

Anna Anna Estragués Armengol

Jacques Richiardi

Andorra la Vella, vint-i-nou de desembre de dos mil disset.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. 3400028/2010 seguida pels presumptes delictes majors d'intercepció de telecomunicacions per vulnerar la intimitat d'un altre sense el seu consentiment, creació sense autorització i en perjudici de tercers de fitxers clandestins de dades personals automatitzats electrònicament en infracció d'allò que es disposa en les normes legals de protecció de dades personals i de creació mediata de document inveraç, contra Pino, nascut el XXXX, Barcelona (Espanya), fill de Joaquin i Montserrat, de nacionalitat espanyola, casat, i defensat pel Lletrat Sr. Ropero, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Escolano i actuant de ponent i redactora de la sentència, la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER.- SÓN FETS PROVATS: vers les 16,30 hores del dia 6 d'octubre del 2005, el processat Pino, nascut el XXXX, de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals, denuncià prop de l'Agencia Andorrana de Protecció de Dades (APDA) la troballa a Internet d'un fitxer comprimit de dades d'usuaris i mots clau del domini andorra.ad, hostatjat i administrat pel ORG_11 (STA), actualment ORG_10, posant així en coneixement la possible vulneració i divulgació de dades de caràcter personal.

El processat Pino en la seva compareixença exposà que durant la matinada entre els dies 29 i 30 de setembre i el dia 3 d'octubre del 2005, en el seu domicili i amb el seu ordenador personal, mentre buscava un password d'un programa per baixar una pel·lícula d'Internet o un serial d'un programa anomenat Q. E. de disseny gràfic, utilitzant el programa servidor ORG_6, descarregà casualment des dels servidors S. B. 4 i D. S. 3, un fitxer informàtic comprimit en format .zip anomenat "XXXXXXXX" que, un cop descomprimit, contenia altres dos fitxers que s'obrien conjuntament : un fitxer tipus pdf anomenat "XXXXXXXX" amb data de de creació 2/01/2004, i un fitxer tipus .txt anomenat " XXXXXXXX " amb data de creació 30/09/2005, que contenia una capçalera amb 19 línies de dades introductòries en llengua alemanya amb el text 12.500 XXXXXXXX MARÇ 2004 que explicava que es tractava d'un arxiu spam, l'autor agraïa la visita a la seva web i enviava altres adreces on hi havia més dades spam (el fitxer estava verificat i actualitzat el mes de març de 2005), després d'aquest text introductori hi havia una llista de 15.980 adreces de correu electrònic corresponents al domini andorra.ad, identificables amb els noms i cognoms de persones físiques i jurídiques, seguides dels seus corresponents codis o contrasenyes d'accés en format llegible, mots claus verificats com a correctes i permetent accedir a informació confidencial del servei de correu andorra.ad, trobant-se entre els usuaris el propi denúnciant, organismes públics (Fiscalia, Govern, advocats...) i privats (empreses) diversos del Principat.

El mateix processat, en el moment de la denúncia a l'APDA aportà el seu ordenador portàtil marca ORG_9 referencia S2401-304 model PS2241E-6HWP1-SP serial núm. XXXXXXXX, amb el que havia fet la troballa. En aquell mateix acte V. M. L. R. copià en un CD els arxius descomprimits.

Uns dies mes tard, el 17 de novembre del 2005, el processat Pino es personà de nou en les oficines de l'Apda i aporta un disc CD-rom, creat per ell mateix com a complement de la seva denúncia primera efectuada en data 6 d'octubre, que contenia una captura de pantalla de l'existència d'un ordenador andorrà amb adreça IP XXXXXXXX( IP pública donada als usuaris del servei de connexió Internet ADSL de l'ORG_3 de forma dinàmica) que segons semblaria compartia el fitxer d'usuaris i mots claus la matinada del dia 29 de setembre i el dia 1 d'octubre de 2005, també trobat al servidor ORG_0 ORG_6, segons consta a l'acta aixecat per la Sra. C., inspectora de la mencionada agencia. Aquesta IP era utilitzada en aquell moment per l'ordenador del Sr. Catalá, empleat del ORG_3 que no era a la llista de persones autoritzades per raons professionals a tenir accés al fitxer de contrasenyes.

RESULTANT SEGON.- El Ministeri Fiscal considera els fets constitutius dels delictes majors de interceptació de telecomunicacions per vulnerar la intimitat d'un altre sense el seu consentiment tipificat a l'article 183 del Codi Penal, del de creació sense autorització i en perjudici de tercers de fitxers clandestins de dades personals automatitzats electrònicament en infracció d'allò que es disposa en les normes legals de protecció de dades personals, tipificat a l'article 184.a) del Codi Penal i de creació mediata de document inveraç tipificat a l'article 438.1 del Codi Penal.

Considera l'acusat responsable en tant que autor i demana se li imposi la pena de quatre anys de presó, part condicional qualificada a l'abonament de la responsabilitat civil, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys així com al pagament de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil i de conformitat amb el que disposa l'article 18 del Codi de Procediment Penal, sol·licita que el processat Pino indemnitzi a Salcedo en la quantia de 15.000 euros pel perjudici moral, a SOM Andorra Telecom en la quantia de 50.000 euros en concepte de costos a nivell de recursos humans i 15.000 euros per raó de perjudici moral havent fet reserva d'accions Catalá.

A l'acte del judici oral ratifica i eleva a definitiva la seva qualificació provisional, reiterant els fets del seu escrit. Remarca les nombroses contradiccions en que ha incorregut l'acusat al llarg de la instrucció tal com la captura de pantalla presentada amb data molt posterior a la seva primera denúncia quan aquesta es va fer en data 27 d'octubre del 2005 segons constata el Servei especialitat de la policia. No obstant aquesta captura de pantalla si evidencia la intrusió en un ordenador aliè, la del Sr. Catalá. Considera que el dossier presentat a l'agencia de protecció de dades és una creació del mateix acusat per tal de perjudicar al ORG_3 per les seves mancances, denúncia que motivà que la pròpia parapública, per la transcendència i ressò en els mitjans de comunicació, suspengués i deixés sense ús el servei de correu electrònic de manera preventiva per iniciar l'endemà un procés de renovació per tal de minimitzar els perjudicis i restablir el servei amb garanties, encomanant tanmateix una auditoria externa a càrrec de l'empresa ORG_7 pertanyent al grup Deustch Telecom quines conclusions assumeix, i una altra d'interna a càrrec de ORG_3, causant així seriosos perjudicis al nom de l'ens, del seu director Sr. Salcedo, al Govern d'Andorra, al Sr Catalá i a la resta d'usuaris del servei, reclamant en el seu nom.

RESULTANT TERCER.- la defensa de l'acusat, el lletrat Sr. Ropero ratifica el seu escrit de qualificació provisional manifestant el seu desacord total amb el Ministeri Fiscal, reproduint tanmateix totes les qüestions que amb caràcter previ i com obstacles de procedibilitat va plantejar en el seu escrit de data 22 de maig del 2014.

Així considera que en la instrucció de la present causa s'han infringit els articles 14, 18, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 39, 40, 41, 42.c, 44, 45, 46, 47, 48, 51, 52, 55, 56, 57, 59, 76, 77, 78, 80, 81, 87.2 i 99 del Codi de Procediment Penal. Respecte a la infracció dels articles 39 i 18 on s'estableix que l'acció penal únicament es pot exercir mitjançant querella, sense que consti que el Sr. Salcedo, director de Som Telecom al moment del fets, ni el Govern d'Andorra ni el Sr. Catalá s'hagin constituït formalment en part actuant el Ministeri Fiscal en qualitat de mandatari dels seus interessos. Considera, que de conformitat amb els articles enunciats, ha de ser el Batlle Instructor l'impulsor del procediment i no el Ministeri Fiscal o el Govern. Afegeix també que en no haver estat precintat l'ordenador pel Batlle Instructor que és qui ha d'efectuar personalment les diligencies necessàries per la investigació i determinació dels fets delictius es va trencar la cadena de custòdia. Que el seu defensat va prestar declaració sense assistència lletrada ni tenint coneixement de l'informe tècnic efectuat per l'empresa ORG_7.

Remarca els problemes patits pel seu representat per poder dur a terme una contra pericial tècnica, derivades d'una banda per dificultats econòmiques i en altres ocasions tècniques, finalment superats i efectuada pel Sr. Bueno el 8 de març del 2017.

Respecte al fons manifesta que l'acusació del Ministeri Fiscal no és més que un exercici literari de suposicions i probabilitats incertes. El seu defensat buscava un pasword d'un programa i per casualitat es topà amb els fitxers, va fer una foto de la carpeta incomming i després ho va denúnciar a l'APDA. També trobà una altre usuari amb matrícula andorrana, Catalá diu que descarrega música per ORG_6 però després se li cremà l'ordenador.

La recerca efectuada pels especialistes es fa molt temps després i es per tant normal que no trobessin res. L'arxiu a Internet fou posat per un empleat del mateix ORG_3, per negligència o desconeixement però l'acusat, el Sr. Pino tant sols feu una foto, no hi ha intrusió i per tant no hi delicte.

És/era un fenomen nou i no es tenien els estris forenses necessaris. Considera que no hi ha cap prova que incrimini al seu representat pel quin demana la lliure absolució de tots els il·lícits que se li imputen. En el delicte de l'article 183 no hi ha hagut intercepció de les comunicacions, pel delicte de l'article 184 no hi ha fitxers clandestins ni creats pels seu client i respecte l'article 438.1 és el mateix delicte.

Sense responsabilitat penal no pot haver responsabilitat civil. De manera subsidiària també s'oposa a la reclamació efectuada pel Ministeri Fiscal, doncs ni el Sr. Salcedo, ni el Sr. Catalá ni Andorra Telecom protegiren els usuaris.

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER.- En primer lloc procedeix analitzar les qüestions prèvies o infraccions de procediment plantejades per la defensa que han estat reiterades a l'inici de la vista oral tota vegada que ja ho havien estat per escrit presentat en data 22 de maig del 2014, qüestions que contestades pel Ministeri Fiscal i que foren resoltes parcialment per aute d'aquest Tribunal de data 28 de desembre del 2015.

Respecte a la legitimitat del Ministeri Fiscal per exercir l'acusació en la present causa hagut compte l'absència de querella (art. 39 CPrP) argüida per la defensa val a dir, tal i com ja es va fer esment en la predita resolució, que l'article 14 del Codi de Procediment Penal posat en relació amb l'article 5 del mateix text legal així com amb la Llei reguladora del Ministeri Fiscal estableix que l'acció penal és pública i el Ministeri Fiscal l'exerceix en tots els casos en els quals la Llei no requereixi la instància de la part perjudicada o ofesa, requisit de perseguibilitat que no contemplen els delictes tipificats als article 183,184 a) i 483 que s'imputen avui al processat.

Des del mateix dia de la denúncia es posà en marxa tot un seguit de procediments encaminats a obtenir les dades i circumstàncies de com havia pogut succeir.

En data 5 de setembre del 2006 la Fiscalia General d'Andorra remet a la Batllia el resultat de les Diligencies d'Investigació núm. 021/05 de la mateixa Fiscalia practicades en seguiment de la denúncia formulada en data 10 d'octubre del 2006 per la procuradora Sra. Canales en nom i representació del Govern d'Andorra juntament amb l'ordinador portàtil propietat de Pino marca Toshiba número de referència S2401-304, denúncia que formula en haver tingut coneixement a través del ORG_11 (STA), avui Andorra Telecom. No obstant això, el Director del Servei, Sr. Salcedo posà en coneixement de la Fiscalia que arran dels fets que relata l'Agencia de Protecció de Dades es va encomanar una auditoria interna. Tanmateix la pròpia Agencia incoà el procediment administratiu núm. 152/05, mantenint en custòdia tant els fitxers descomprimits facilitats pel denunciant, com captures de pantalla sobre la operació del fitxer des de l'ORG_6.

Val a dir també que tots aquests presumptes obstacles de procedibilitat, que no qüestions de previ pronunciament, foren al·legats fora de termini, hagut compte que ja havia estat presentat l'escrit de qualificació per l'aleshores defensa de l'acusat i sent precisament suspesa la celebració de la vista pel canvi d'advocat efectuat el mateix dia i ajornat sine die pels problemes mèdics i de salut del mateix acusat.

No obstant els greuges processals plantejats no són sinó interpretacions particulars de les normes procedimentals que no poden ser admeses. Així respecte a les presumptes infraccions dels article 40, 45, 46 i 47 cal palesar,- seguint al Ministeri Fiscal-, que hagut compte dels fets exposats per l'avui acusat, el Govern, en tenir coneixement dels fets, precisament per la notificació de l'APDA, va sol·licitar cautelarment una auditoria per a poder valorar i decidir sobre les accions legals a interposar, auditoria que fou incorporada en autes com a part de les investigacions ordenades pel propi Ministeri Fiscal en mèrits de la seva pròpia Llei reguladora. Informe que fou objecte de debat a l'acte de la vista oral.

Requerir a l'Agencia de protecció de dades que aporti a la causa la documentació que en disposava no precisa de cap resolució judicial motivada doncs no implica cap afectació de drets fonamentals.

Les suposades infraccions dels articles 14, 76, 80 i 81 que de manera reiterada s'exposen a diferents supòsits i actes instructoris : fou el mateix Sr. Pino que decidí aportar el seu ordenador a la Fiscalia per tal de poder practicar pericial (foli 126) per compareixença de data 2 de juny del 2006, ordenador que juntament amb l'enquesta preliminar efectuada fou tramesa al Batlle encarregat de la instrucció, qui en dita qualitat i per tal de realitzar la investigació pertinent decidí lliurar i nomenar com a perit al Servei de Policia, departament especialitzat. Com a tal informe no li són d'aplicació les disposicions de l'article 87.2.d) del C.Pr.P. Informe objecte de debat.

Tanmateix les primeres declaracions prestades pel Sr. Pino al Servei de Policia foren íntegrament confirmades per aquest davant del Batlle instructor assistit de lletrat (foli 807 i ss).

Igualment procedeix rebutjar la protesta respecte a la manca de certes testificals que avui (escrit del 2014) demanava tota vegada que no havien esta interessades en els tràmits processals dels articles 121 i 123 del Codi de Procediment Penal o bé havien estat rebutjades per innecessàries.

Procedeix afegir que l'absència d'indicis o elements respecte a la presumpta conducta criminal del Sr. Catalá portà al Batlle Instructor a desglossar les actuacions i decretar el sobreseïment provisional en aquest punt.

Novament reitera la defensa l'incompliment i infracció de procediment en relació a determinades actuacions. Així en l'apartat desè del seu escrit protesta pel fet que no s'atorgui un termini de 72 hores per formular al·legacions, segons diligència del foli 827 on es recollia una petició individual del Sr. Pino. No obstant consta que foren vint dies extres els que va tenir (del 26 d'octubre al 16 de novembre), no sent a més aquesta compareixença una declaració, no li es aplicable l'article 57 del C.Pr.P, ni vulnera les disposicions de l'article 59 ja que es tracta d'una aportació voluntària de diversa documentació.

Finalment reclama que el Batlle Instructor havia d'escoltar les seves al·legacions abans de procedir a dictar l'aute d'imputació formal per tal de respectar i garantir el principi de contradicció, situació aquesta que tant sols es dona en cas de que la persona sospitosa o sobre la que apareguin indicis suficients de criminalitat comparegui en qualitat de detingut (art.29) i per tal d'al·legar sobre mesures cautelars (presó) però no sobre el mateix processament o qualificació jurídica. Al respecte afegir que el Ministeri Fiscal està legitimat per demanar el processament d'una persona si ho considera, i el Batlle, naturalment podrà acceptar o denegar dita proposta.

Conseqüència de tot l'exposat és la desestimació de totes les qüestions plantejades d'ordre processal.

CONSIDERANT SEGON.- el Ministeri Fiscal formula acusació contra el processat Pino per dos delictes tipificats als articles 183 i 184 i compresos en el Capítol Primer "Descobriment i revelació de secrets" del Títol X que regula els "Delictes contra la intimitat i la inviolabilitat del domicili", i pel delicte de l'article 438.1 del Títol XXII," Delictes contra la seguretat en el tràfic jurídic" del Codi Penal.

El primer d'ells, delicte major intitulat "Escoltes telefòniques i conductes afins" castiga amb una pena de presó d'un a quatre anys "el qui per vulnerar la intimitat d'un altre sense el seu consentiment intercepta les seves comunicacions o utilitzi artificis tècnics d'escolta, consulta electrònica, transmissió, gravació o reproducció del so o de la imatge, o de qualsevol altre senyal de comunicació" posat en relació amb l'article següent 184, "Obtenció i ús il·lícit de dades personals automatitzades", apartat a) que castiga amb una pena de dos a cinc anys de presó al qui sense autorització i en perjudici de tercer creï o utilitzi fitxers clandestins de dades personals automatitzats electrònicament en infracció d'allò que es disposa en les normes legals de protecció de dades personals.

El delicte previst a l'article 438 dins del Capítol Segon "falsedat de documents, d'enregistraments tècnics i de dades informàtiques" en el seu apartat 1 penalitza amb una pena de presó de tres mesos a tres anys "el qui provoqui que un funcionari en exercici de les seves funcions consigni o enregistri en documents, fitxers, llibres o registres públics declaracions, actes o fets que no s'ha produït o que no s'han emès, o en forma diferent de la que ha estat consignada, i sobre les quals l'instrument públic en faci prova enfront de tercers".

Bàsicament la imputació es fonamenta, primer, en el fet que el fitxer que contenia dades personals, noms i cognoms d'usuaris i mots clau, codis i contrasenyes, del domini "andorra.ad" que l'acusat denuncià com una troballa casual a l'Agencia de protecció de Dades Andorrana (APDA) i que pertanyien a persones i empreses o institucions reals del Principat és un muntatge de dos fitxers, un d'origen alemany i creat per un hacker i un altre d'origen andorrà, quin origen més probable es una filtració interna malintencionada a la ORG_3. Si bé s'ignora la procedència de l'arxiu ni com ho va aconseguir l'acusat no consta que aquest, l'arxiu, hagi estat penjat en Internet tal i com aquest ho té declarat ni molt menys a un servidor ORG_0 (Emule) el què, segons el Ministeri fiscal, converteix la seva possessió en un origen adquisitiu il·lícit.

Considera aquest Tribunal que la prova practicada no ha permès acreditar aquesta conducta delictiva de la part del processat.

L'anàlisi dels suports informàtics i documentals adjuntats pel processat Pino en la seva denúncia efectuat per l'equip de l'empresa ORG_7, empresa encarregada pel Govern d'Andorra, de realitzar una auditoria externa atesa la gravetat dels fets denunciats, conclou que és un fitxer antic intern de consulta existent al ORG_3 i datat al mes de març del 2003 utilitzat pel centre com a suport per a comprovar dades i que, eventualment, fou copiat de forma malintencionada ja sigui per part d'empleats o ex-empleats o de personal subcontractat que treballava a les dependències i oficines del ORG_3. És a dir, que hi havia molta gent que tenia accés a dades confidencials sense que existís a l'època cap mena de control. Remarcant que amb anterioritat a que l'ORG_3 gestionés els servei de correu electrònic "andorra.ad", era el ORG_4 l'organisme encarregat, dissolt al 2001-, i que realitzava la prestació de serveis TIC al govern i en particular el servei de correu electrònic que va ser finalment transferit al ORG_3 l'any 2003, sent el DIG Departament d'Informàtica de Govern qui va hostatjar el servei de correu durant aquest temps de transició i sent moltes les persones, en principi un número limitat però amb un alt grau de rotació, que tenien accés als arxius o fitxers on figuraven les dades compromeses, sense que s'hagi pogut determinar hores d'ara si va ser una filtració interna o externa. Encara que les pericials practicades concloent en l'existència d'un alt de seguretat vers l'exterior.

Que el document existia i era verídic és cert. Ara bé, com arriba a les mans de l'acusat aquest document en format fitxer és un dels molts interrogant oberts que no ha estat contestat. Ha resultant infructuosa la seva recerca malgrat utilitzar els mateixos criteris de busca que el denunciant. Es va fer, declaren els perits, una recerca intensiva i en múltiples servidors i xarxes ( ORG_8, ORG_12, ORG_13..) i en múltiples eines (Google, ORG_2, ORG_0...), malgrat que se'ns diu que apareixia en almenys tres ordinadors no surt. Els fitxer trobats i recercats amb el nom facilitat pel processat no contenen la informació susdita. La conclusió és que no s'ha propagat malgrat l'exposició teòrica en Internet.

La versió de l'acusat, la explicació del succeït si bé apareix com a poc probable, no apareix com a impossible. Si la trobada del mateix a través del programa ORG_6 és casual no explica la manca de traça del mateix en el sistema, mancança evidenciada per tots els especialistes que han efectuat, dins de la seva tasca pericial, la corresponent recerca i es contradiu amb les captures de pantalla on surt que si havien varis usuaris que en disposen.

És significatiu que un arxiu comprimit desapareix en ser descomprimit. El mateix dia de la denúncia a l'Agencia, una vegada copiat el fitxer, l'esborren. Descomprimit i esborrat, no es treballa sobre l'original. Tanmateix les copies de pantalla tenen molt poc poder probatori a no ser que s'hagin realitzat sota acta notarial donada la facilitat amb la que poden ser alterades ( foli 22 de l'informe T-S).

La pericial de T-S qüestiona que la troballa fos un fet casual tal i com al·ludeix el denunciant i per tant es posa igualment en qüestió la solidesa i veracitat de dita denúncia. El fitxer en poder de la APDA demostra que s'ha pogut accedir a la informació confidencial del servei de correu "andorra.ad" però conclou que aquesta informació no s'ha propagat per internet. Les pantalles lliurades no estableixen cap relació directa concloent entre un fitxer de Internet i un fitxer que conté 15980 adreces i passwords de correu electrònic, aquest fitxer lliurat pot haver sortit d'Internet o haver estat creat o modificat ad-hoc per algú sense que hi hagi manera de demostrar-ho. (foli 36 de l'informe). El mateix perit Sr. Ropero de T-S a preguntes de la mateixa defensa manifesta que si s'accedeix a un ordenador i es fa una foto ha fet intrusió.

La dita captura de pantalla, -que figura al foli 157 de les actuacions es declara obtinguda el mateix dia del descobriment del fitxer però la va aportar molt més tard. Precisament el Servei de Policia concreta que fou obtinguda el dia 27 d'octubre del 2005-, efectuada pel processat és una vulneració realitzada a un ordenador privat, màxim com en el present cas on apareixen fins i tot arxius que figuren amb el nom d'un familiar directe del Sr. Catalá, sent així el delicte tipificat a l'article 183 del Codi Penal degudament constituït.

CONSIDERANT TERCER.- el Ministeri Fiscal imputa igualment a l'acusat pels fets derivats de la denúncia complementaria efectuada pel processat en la mateixa Agencia el dia 17 de novembre del 2005 quan aportà un disc CD-ROM creat per ell mateix que contenia al seu criteri elements que avalaven la primera denúncia i que bàsicament eren la captura de pantalla l'existència d'un ordenador andorrà amb adreça IP XXXXXXXX que era en el moment de captura compartint el fitxer d'usuaris i mots clau la matinada del dia 29 de setembre de 2005 a l'1 d'octubre. IP que pertanyia a Catalá, efectivament empleat de ORG_3 però que no tenia accés a dit fitxer o dades segons declara, no obstant era al departament comercial CAT, que si en tenia o era relativament fàcil accedir a l'època dels fets. El seu ordenador però no fou examinat. Es decreta pel que a ell respecte el sobreseïment provisional de les actuacions.

El processat Pino accedí a l'adreça IP XXXXXXXX, - rang 194 que pertany a Andorra és un algoritme dinàmic que serveix per identificar un usuari en un moment determinat- que es trobava connectada a la xarxa Internet mitjançant el programa ORG_5, programa que serveix per identificar ports d'entrada i amb altres eines es pot utilitzar com a hacking. El processat Pino que té coneixements d'informàtica a nivell d'usuari avançat reconeix haver accedit a dit ordenador personal però nega haver-se introduït. No obstant, el perit Sr. Ropero de T-S a preguntes de la mateixa defensa manifesta que si s'accedeix a un ordenador i es fa una foto ha fet intrusió.

La dita captura de pantalla, -que figura al foli 157 de les actuacions es declara obtinguda el mateix dia del descobriment del fitxer però la va aportar molt més tard. Precisament el Servei de Policia concreta que fou obtinguda el dia 27 d'octubre del 2005-, efectuada pel processat és una vulneració realitzada a un ordenador privat, màxim com en el present cas on apareixen fins i tot arxius que figuren amb el nom d'un familiar directe del Sr. Catalá, sent així el delicte tipificat a l'article 183 del Codi Penal degudament constituït.

CONSIDERANT QUART.- d'aquest il·lícit n'és penalment responsable l'acusat en concepte d'autor, per haver realitzat personalment el fet punible tal i com disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal, participació que resulta de la prova practicada tal i com s'ha fet esment al considerant anterior.

CONSIDERANT CINQUÈ.- no concorren circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal si bé el Tribunal a l'hora de determinar la pena a imposar valorarà, de conformitat amb els paràmetres de l'article 56 del Codi Penal, les concretes circumstàncies personals de l'acusat, tant familiars com laborals i de salut, així com també la data de producció dels fets d'autes, pel que sent la pena mínima a imposar per imperatiu legal d'un any de presó aquesta serà en la seva totalitat amb caràcter condicional, fixant el termini de suspensió de la condemna en dos anys.

CONSIDERANT SISÈ.- tot responsable penalment d'un delicte o falta ho és també civilment si del fet delictiu es deriven perjudicis susceptibles de ser indemnitzats segons disposen els articles 90 i següents del Codi Penal, no obstant no procedeix en el present cas efectuar cap pronunciament en la matèria hagut compte d'un costat la reserva d'accions de l'únic perjudicat pel delicte declarat provat i d'altre l'absolució per la resta.

CONSIDERANT SETÈ.- d'acord amb el que disposen els articles 100.2 del Codi penal i 174 ,175 i 181.3 del Codi de procediment Penal cal imposar a l'acusat el pagament de les despeses processals causades pel delicte de condemna, declarant d'ofici la resta.

VIST les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

DECIDIM

ABSOLDRE Pino del delicte major de creació sense autorització i en perjudici de tercers de fitxers clandestins de dades personals automatitzats electrònicament en infracció d'allò que es disposa en les normes legals de protecció de dades personals tipificat a l'article 184.a) i del delicte major de creació mediata de document inveraç de l'article 438.1 del Codi penal dels que venia acusat, declarant d'ofici les despeses processals causades.

CONDEMNAR Pino, com responsable penal en concepte d'autor, del delicte major de intercepció de telecomunicacions per vulnerar la intimitat d'un altre sense el seu consentiment tipificat a l'article 183 del Codi penal, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal a la pena d'UN ANY DE PRESÓ CONDICIONAL fixant el termini de suspensió de la condemna en dos anys i al pagament de les despeses processals causades.

No procedeix efectuar cap pronunciament en matèria de responsabilitat civil.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'Apel·lació per davant d'aquest Tribunal en el termini de 15 dies hàbils següents a la notificació.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.