VIOLACIÓ - EXHIBICIONISME

Sentència

Magistrats

Jacques Richiardi Martel Josep Maria Pijuan Canadell Anna Estragués Armengol

Delictes Majors 6000080/2015 ORÍGEN: 5000487/2015 - 00 NIG: 5300543220140000397

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Josep Maria Pijuan Canadell

Jacques Richiardi

Anna Estragués Armengol

Andorra la Vella, 21 de setembre del 2016 .

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. 6000080/2015 seguida pel presumpte delicte d'agressió sexual constitutiva de violació, en grau de temptativa, i exhibicionisme davant de menor d'edat, contra Castrillo, nascut el XXXX, fill de XXXX i de XXXX, de nacionalitat portuguesa, domiciliat a XXXX, i defensat pel Lletrat Sr. Plana, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Puga i actuant de ponent i redactor de la sentència, Jacques Richiardi.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER : Son fets provats que el dia 29 de setembre del 2014, vers les 18'45 hores, el processat Castrillo, nascut el XXXX, de nacionalitat portuguesa i sense antecedents penals, es trobava a l'interior dels serveis masculins del Centre Comercial ORG_0, radicat a l'avinguda Meritxell d'Andorra la Vella, quan entrà el menor Nuñez, nascut el XXXX, per tal d'orinar i situant-se dos urinaris al costat del processat.

Quan el menor va haver acabat d'orinar, el processat es va apropar d'ell, mostrant-li i tocant-se el seu penis erecte, indicant un dels lavabos individuals tancats i dient-li "vamos a dentro" i "vamos que yo también te la chupo", abans d'agafar el menor per la samarreta i per les espatlles, intentant fer-lo entrar per la força en el referit lavabo.

El menor va oposar forta resistència i va aconseguir deslliurar-se del processat, sortint fora dels serveis i demanant ajuda immediatament a la primera empleada del centre comercial que va trobar, Gálvez, a la quina va explicar, tot plorant, lo que havia passat, i va sol·licitar que es truqués al Servei de Policia.

Aquesta darrera va requerir Vall, vigilant de seguretat de l'establiment.

Després haver explicat de nou a aquest la situació viscuda, tot continuant a plorar, el menor va senyalar a l'empleada i al vigilant de seguretat el processat que es trobava amagant-se entre les prestatgeries de la secció.

Vall va anar cap a ell i li va demanar el que havia passat amb el menor a l'interior dels lavabos, contestant el processat que no havia passat res, tot mostrant-se nerviós, abans de marxar ràpidament dels llocs.

A l'arribada dels agents PO 326 i Miró del Servei de Policia, el menor va explicar-los de nou lo que havia passat a l'interior dels serveis de l'establiment, continuant a plorar.

El processat fou controlat finalment dies desprès per agents del Servei de Policia.

El perjudicat ha renunciat a res reclamar.

RESULTANT SEGON : Modificant el seu escrit de qualificació provisional pel que fa la responsabilitat civil, el Ministeri Fiscal qualifica els fets com a constitutius d'un delicte major d'agressió sexual constitutiva de violació en grau de temptativa i d'un delicte major d'exhibicionisme davant de menors d'edat tipificats als articles 145 i 156 del Codi Penal dels quals el processat és responsable penalment en concepte d'autor, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.

Demana que li sigui imposada :

pel delicte major d'agressió sexual constitutiva de violació en grau de temptativa, la pena de cinc anys de presó,

pel delicte major d'exhibicionisme davant de menors d'edat, la pena de dos anys de presó i una multa en la quantia de 3.000 EUR,

I les penes complementàries de prohibició d'entrar en contacte amb el menor durant un període de dotze anys i d'expulsió definitiva del Principat, així com el pagament de les despeses processals causades.

Precisa que no hi ha lloc a responsabilitat civil al haver renunciat el perjudicat a res reclamar.

RESULTANT TERCER : La defensa del processat Castrillo manifesta el seu desacord amb l'exposició dels fets i la qualificació jurídica del Ministeri Fiscal.

Negant els fets descrits pel Ministeri Fiscal, fa valdre que el seu defensat sempre ha manifestat que fou el menor qui es va dirigir a ell, fent-li primer un gest amb el dit d'anar al lavabo tancat i després el gest de portar-se la mà tancada a la boca, al que contestà "que te la chupe yo", moment en que el menor marxà corrent del lloc.

Afegeix que en el seu informe, el doctor CABEZA descarta trastorns de la personalitat i particularment aquells on predominen els trets de tipus esquizoide, paranoide i antisocial com tampoc evidencia un perfil que el predisposi a conductes i comportaments relacionats amb les parafilies.

Sol·licita en conseqüència l'absolució del seu defensat.

A l'acte del judici oral, ratifica les seves conclusions provisionals.

Subratllant que existeixen versions contradictòries entre la del menor i la del seu defensat que s'ha explicat clarament sobre tot, sense ambigüitat ni contradiccions, sosté que res permet de donar més credibilitat a la primera i que no hi ha doncs prova de càrrec suficient per trencar la presumpció d'innocència.

Subsidiàriament, expressa el seu acord amb la qualificació jurídica del Ministeri Fiscal però estima excessiva la petició de pena, considerant suficient, pel tipus de l'article 145 del Codi Penal, la pena de tres anys de presó dels quals dinou dies ferms i la resta condicional, i pel tipus de l'article 156, la pena de tres mesos de presó condicional i multa de 600 EUR, amb un termini de suspensió de dos anys, sense les penes complementàries sol·licitades i especialment d'expulsió degut a l'arrelament del seu defensat al Principat.

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER : Els fets declarats provats son legalment constitutius d'un delicte major d'agressió sexual constitutiva de violació en grau de temptativa, tipificat a l'article 145 del Codi Penal, havent intentat el processat d'imposar, mitjançant violència, al menor Nuñez una relació sexual consistint en accés carnal per via oral ; en primer lloc, la naturalesa de la relació sexual desitjada pel processat resulta del seu comportament d'haver mostrat al menor el seu penis erecte i de les seves paraules "vamos que yo también te la chupo", comportament i paraules significant de manera explicita la seva voluntat de veure's practicar una fel·lació així com de practicar una fel·lació ; en segon lloc, la violència exercitada pel processat per aconseguir aquesta relació sexual ha consistit a agafar el menor per la samarreta i per les espatlles i a intentar fer-lo entrar per la força a l'interior d'un dels lavabos individuals dels serveis on es trobaven ; en darrer lloc, per aquests comportament, paraules i actuació, el processat ha iniciat directament l'execució de la infracció d'agressió sexual constitutiva de violació, infracció que no s'ha realitzat per una causa independent de la seva voluntat a saber la resistència i la fugida del menor.

Malgrat la negació del processat, la realitat dels fets és establerta sense cap dubte pel conjunts dels elements següents que formen finalment una prova indiscutible :

des de les seves primeres declaracions a Gálvez fins a la vista oral, Nuñez ha estat constant en la seva acusació contra el processat, desconegut d'ell abans el dia 29 de setembre del 2014,

la seva acusació sempre ha estat formulada de manera molt precisa i amb coherència,

Gálvez, empleada del centre comercial, Vall, vigilant de seguretat de l'establiment, i l'agent de policia Miró intervinents el dia dels fets, els quals han rebut immediatament les mateixes declaracions acusatòries del menor, han testimoniat l'estat emocional en el qual es trobava aquest darrer, estat eminentment compatible amb l'agressió denunciada,

el menor ha demanat immediatament a Gálvez de trucar al Servei de Policia,

a la vista oral, el Tribunal ha pogut apreciar la credibilitat total del menor i especialment la seva espontaneïtat i la seva sinceritat, manifestant en particular que la seva preocupació única és d'obtenir "justícia" i no de reclamar qualsevol indemnització,

en el seu informe pericial psicològic, confirmat a la vista oral, Coll ha posat en evidència no solament que no havia detectat signes de simulació de Nuñez en el seu relat, ni motivacions secundàries per informar en fals, apreciació conforme a la del Tribunal, sinó també que des del dia dels fets fins al moment de l'exploració, el menor havia presentat simptomatologia de tipus traumàtic, amb presència de símptomes intrusius, evitació d'estímuls relacionats amb el succés, distrès emocional i increment de l'estat d'alerta i reactivitat, és a dir un trastorn d'estrès agut derivant dels fets denunciats,

l'actitud del processat després dels fets que ha consistit d'una part a amagar-se segons les declaracions de Gálvez i Vall, i d'altra part a marxar ràpidament dels llocs després la intervenció del vigilant de seguretat, no és la d'un innocent,

- la versió dels fets donada pel processat, a saber que Nuñez, menor de quinze anys, hauria proposat per gest que aquest li practiqués una fel·lació, amb resposta seva "que te la chupe yo" o expressió similar, és absolutament inversemblant.

Per contra, el processat ha de ser absolt del delicte major d'exhibicionisme davant de menors d'edat imputat pel Ministeri Fiscal en la mesura que l'exhibició del seu penis erecte constitueix el primer acte de la seva actuació delictiva d'agressió sexual i no pot doncs ser deslligada d'aquesta.

CONSIDERANT SEGON : Per aplicació dels articles 20 i 21 del Codi Penal, el processat és responsable penalment del delicte major d'agressió sexual constitutiva de violació en grau de temptativa en concepte d'autor per haver realitzat personalment l'acte punible, culpabilitat demostrada per les declaracions de Nuñez, els testimoniatges de Gálvez, Vall i de l'agent de policia Miró, així com l'informe pericial psicològic de Coll.

CONSIDERANT TERCER : No existeixen en la causa circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.

Per l'apreciació de la pena a imposar, cal tenir compte de les disposicions de l'article 54.1 del Codi Penal, de la gravetat dels fets, de la manca d'antecedents penals del processat i de la necessitat d'assegurar la tranquil·litat de la víctima pel futur.

La pena de tres anys de presó condicional qualificada a la prohibició de contactar amb la víctima durant un període de quatre anys, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, constitueix una justa sanció.

En raó de l'arrelament al Principat del processat, resident Andorra des de fa 28 anys i que té germans i altres familiars que viuen també a Andorra, no apareix oportú al Tribunal de pronunciar la pena complementària d'expulsió sol·licitada pel Ministeri Fiscal.

CONSIDERANT QUART : No hi ha lloc a responsabilitat civil, havent renunciat el perjudicat a res reclamar.

CONSIDERANT CINQUE : De conformitat als articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, el processat ha de fer front al pagament de les despeses processals causades.

VIST

les disposicions legals aplicables en la causa, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

FALLEM :

Que hem d'absoldre i absolem Castrillo del delicte major d'exhibicionisme davant de menors d'edat imputat pel Ministeri Fiscal,

Hem de condemnar i condemnem Castrillo com a responsable penalment en concepte d'autor d'un delicte major d'agressió sexual constitutiva de violació en grau de temptativa, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de tres anys de presó condicional qualificada a la prohibició de contactar amb la víctima per un període de quatre anys, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, així com al pagament de les despeses processals causades.

Contra la present resolució es pot interposar recurs d'apel·lació, davant del Tribunal de Corts en el termini de quinze dies següents a la notificació, de conformitat amb el què disposen els articles 195 i següents del Codi de Procediment Penal.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.