delicte menor de maltractament en l'àmbit domèstic

Sentència

Magistrats

Anna Estragués Armengol Josep Maria Pijuan Canadell Canòlic Mingorance Cairat

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Josep Maria Pijuan Canadell

Anna Estragués Armengol

Canòlic Mingorance Cairat

Andorra la Vella, onze de febrer del dos mil vint.

VIST : en judici oral i públic pel Tribunal de Corts, la causa núm. 6000216/2018 seguida per un presumpte delicte menor de maltractament en l'àmbit domèstic.

És acusat Salcedo, nascut el XXXX, fill de XXXX i de XXXX, de nacionalitat andorrana, amb passaport núm. XXX. El defensa la lletrada Sra. Machado.

És part acusadora el Ministeri Fiscal, representat per la Sra. Toll.

És ponent i redactora de la sentència, la magistrada Sra. Anna Estragués Armengol.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER : Són fets provats i així es declara, que en data 4 d'agost del 2018, vers les 08h40, el processat Salcedo, es trobava al domicili que compartia amb la seva companya sentimental Alcalá, radicat a la vila d'XXXX, quan s'inicià una discussió entre ambdós, a conseqüència de la qual S. agredí a M., donant-li cops de puny a l'esquena i al pit, així com una mossegada al costat esquerre del coll.

M. va agafar a na S. pels braços i la va portar al bany, posant-la sota la dutxa, per tal de calmar la situació.

No ha quedat provat que M. agredís a na S. agafant-la pel coll, prement-li fortament la tràquea, reduint-la al terra i propinant-li diverses bufetades al rostre.

Pels fets descrits, S. fou executòriament condemnada per Ordenança Penal de data 21 de març del 2018, com autora d'un delicte menor de maltractament en l'àmbit domèstic.

RESULTANT SEGON : El Ministeri Fiscal en el seu escrit de qualificació provisional, estima provat que M. va agafar a na S. fortament pel coll, prement-li fortament la tràquea, fins que aconseguí deslliurar-se, tornant aleshores el processat M. a agredir-la reduint-la al terra, posant-se al seu damunt i propinant-li diverses bufetades al rostre. Considera així els fets com essent constitutius d'un delicte menor de maltractaments en l'àmbit domèstic, tipificat i penat a l'article 114.1 del Codi penal i essent-ne el processat responsable en concepte d'autor, no concorrent circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, demana que se li imposi la pena de vuit mesos de presó condicional amb un termini de suspensió de la condemna de dos anys, així com el pagament de les despeses processals causades. En concepte de responsabilitat civil, demana que el processat indemnitzi a la perjudicada Alcalá en les quantitats que puguin restar acreditades el dia de la vista oral.

En l'acte de la vista oral, eleva a definitiva la seva qualificació provisional tot afegint que no hi ha lloc a exigir responsabilitat civil.

RESULTANT TERCER : La lletrada Sra. Machado, advocada del processat Salcedo, no es mostra, en el seu escrit de qualificació provisional, d'acord ni amb la relació de fets, ni amb la qualificació jurídica, ni amb la petició de pena efectuada pel Ministeri Fiscal. Explica que el seu defensat va ser agredit per la Sra. S. i per tal que aquella cessés l'agressió, la va agafar pels braços i la va portar fins a la dutxa. Diu que no la va agredir en cap moment i que no s'ha provat que li hagi causat cap tipus de lesió, per tot el què demana l'absolució del seu defensat.

En l'acte de la vista oral, eleva a definitiva la seva qualificació provisional reiterant que no hi ha cap prova contra el seu defensat que desvirtuï la presumpció d'innocència, pel que cal absoldre'l del delicte del que ve acusat. Subsidiàriament, afegeix que si se'l considerés responsable del delicte menor de maltractament en l'àmbit domèstic, caldria apreciar la circumstància excloent de legítima defensa i pronunciar igualment la seva absolució.

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER : Els fets declarats provats no són constitutius d'un delicte menor de maltractament en l'àmbit domèstic tipificat a l'article 114.1 del Codi penal, que sanciona aquells actes de violència física i psíquica produïts dins de l'àmbit domèstic, sobre aquelles persones que el mateix article indica, i a les quals s'atorga un especial protecció.

Efectivament, en el present cas, no ha quedat acreditat que Salcedo hagi agredit, de qualsevol manera, a la seva companya sentimental, Alcalá, ni que li hagi causat cap tipus de lesió.

Efectivament, Salcedo ha negat sempre haver agafat a na S. pel coll, haver-li premut fortament la tràquea i haver-li donat diverses bufetades. El què ha manifestat de forma reiterada i constant, és que el matí d'autes, na S. es va posar gelosa i molt nerviosa, en veure que ell contestava missatges d'altres noies a través de Facebook, començant aleshores a escridassar-lo i a donar-li cops de puny i de peu per tot el cos, estirant-li els cabells i mossegant-li el costat esquerre del coll. Davant d'aquesta situació, diu que el què va fer, va ser només intentar defensar- se de l'agressió, agafant a na S. fortament pels braços o "per on podia", per dur-la finalment a la dutxa i ruixar-la d'aigua freda, per intentar calmar- la. Va afegir que desconeixia si amb la seva actuació, havia pogut causar algun tipus de lesió a la S., però que en qualsevol cas, només va voler defensar-se de l'agressió rebuda i no fer-li cap mal.

I la versió del processat coincideix essencialment amb la que va oferir na S. davant del Servei de Policia on declarà (foli 13) haver agredit a en M. de la forma per aquell descrita, afegint que M. també la va agredir a ella - sense aportar cap altra precisió - però fent constar que ho va fer "amb la intenció que reaccionés davant l'estat de nervis que estava patint" afegint que aquell "únicament volia que es calmés i que el deixés d'agredir." En la declaració prestada a la Batllia (folis 26 a 28), na S. va ratificar la seva anterior declaració, precisant que en resposta a la seva agressió, M. la va agafar fortament pel coll, prement-li la tràquea, i li donà unes bufetades "per intentar calmar-la, fet que a ella encara l'enervava més". La mateixa versió la va mantenir davant del Tribunal, el dia de la vista oral.

Així, en cap moment es desprèn un "animus laedendi" o intenció de lesionar en l'actuació del processat, havent-se de fer constar, que na S. no es feu visitar per cap metge, no quedant per tant acreditada cap lesió o ni tant sols cap marca, a resultes de la forta opressió al coll o bufetades que diu haver patit. A més, és de notar que na S. ni tant sols va voler formular denúncia davant del Servei de Policia, contràriament a en M. que es personà al despatx central només dues hores després dels fets, interposant denúncia contra na S. i acreditant les lesions per ell sofertes (una lesió per mossegada en regió del trapezi esquerra, sense ferida, un hematoma en regió esternocleidomastoideo dret i una erosió lineal paravertebral dorsal dreta) perfectament compatibles amb la forma d'agressió per ell descrita, agressió d'altra part, prèvia i il·legítima, que hauria justificat tanmateix, una resposta agressiva proporcionada, com ho hauria estat la del processat, que no va causar cap lesió a la Sra. S., i no va actuar en cap moment amb ànim de lesionar-la, sinó únicament amb ànim de defensar-se, no podent-se concloure en aquest cas, a l'existència d'una baralla mútuament consentida com pretén el Ministeri Fiscal.

CONSIDERANT SEGON : En aquestes circumstàncies, no s'ha pogut establir davant d'aquest Tribunal, prova de culpabilitat contra el processat Salcedo i essent bàsica l'aplicació de la presumpció d'innocència, com a principi cardinal en el procediment penal de qualsevol Estat de Dret, procedeix l'absolució de Salcedo del delicte menor de maltractament en l'àmbit domèstic del que venia acusat .

CONSIDERANT TERCER : Tenint en compte les circumstàncies esmentades, disposicions legals citades i altres aplicables al present cas, el Tribunal de Corts, en nom del poble andorrà;

Decisio

D E C I D E I X :

Absoldre Salcedo del delicte menor de maltractament en l'àmbit domèstic del que venia acusat, declarant d'ofici les despeses processals causades.

Contra aquesta sentència les parts poden interposar recurs d'apel·lació en un termini de quinze dies següents a la notificació, de conformitat amb el què disposen els articles 195, 199 i concordants del Codi de procediment penal.

Així per aquesta sentència jutjant, ho manem i signem.