AMENACES NO CONDICIONALS

Sentència

Magistrats

Jacques Richiardi Martel Josep Maria Pijuan Canadell Concepció Baron Mora

Tribunal de Corts

Apel·lació contra Sentència 0000089/2015

ORÍGEN: 1830277/2013 - 00

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Josep Maria Pijuan Canadell Concepció BARON MORA Jacques RICHIARDI

Andorra la Vella, dos de desembre del dos mil quinze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, el recurs d'apel·lació formulat contra la sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles, en la causa núm. 1830277/2013 seguida pel presumpte delicte menor d'amenaces no condicionals, sent part apel·lant Amorós, representat pel lletrat Sr. Machado, i sent parts apel·lades Tur, representada per la lletrada Sra. Pulido, i el Ministeri Fiscal, representat per la Sra. Conde i actuant de ponent el Magistrat Sr. Jacques Richiardi, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER: la part dispositiva de la sentència apel·lada estableix:

"DECIDIM: que hem d'absoldre i absolem Tur del delicte menor d'amenaces no condicionals del que venia acusada, declarant d'ofici les despeses processals causades."

RESULTANT SEGON: aquest pronunciament es basa en el següent relat fàctic:

"que són fets provats i així es declara que en data 22 d'octubre del 2012 vers les 17:30 hores, Tur, es trobà amb la seva exparella sentimental Amorós a l'alçada de l'edifici Xalet del Pi de l'XXXX, mantenint ambdós una discussió en relació a llur separació, i en el decurs de la qual s'escridassaren mútuament.

Que no ha quedat provat que Tur digues a Amorós "mi familia de Barcelona te pegará una paliza, ya verás lo que te va a pasar, tengo amigos muy importantes y no sabes lo que te va caer encima"."

RESULTANT TERCER: la representació lletrada de la part querellant, Sr. Amorós, ha formulat recurs d'apel·lació contra la dita sentència en base a una incorrecta valoració de la prova.

Entén el recorrent, contràriament a l'argumentació de la sentència apel·lada, que no es tracta de versions contradictòries doncs existeix un testimoni presencial dels fets, la Sra. Talavera, que ha declarat haver sentit a la Sra. Tur amenaçar al Sr. Amorós, corroborant així la versió d'aquest . Afegeix que l'altre testimoni el Sr. Pera.per contra no va presenciar tots els fets, considerant així que existeix prova de càrrec suficient per emetre una sentència condemnatòria de conformitat amb el sol·licitat en primera instància, demanant la revocació de la sentència apel·lada i la condemna de la Sra. Tur pel delicte d'amenaces no condicionals, tipificat a l'article 143 del Codi Penal, imposant-li una pena de sis mesos de presó ferma i sis mesos condicionals, el pagament de les despeses ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat d'aquesta part i la indemnització en concepte de responsabilitat civil de 5.000 EUR.

A l'acte de la vista oral celebrada la part ha ratificat el seu escrit de recurs.

RESULTANT QUART: el Ministeri Fiscal no s'oposa al recurs formulat a l'entendre que la prova practicada durant el judici oral fou suficient per acreditar els fets objecte d'acusació, havent confirmat el querellant Sr. Amorós que la acusada Sra. Tur li havia dit que tenia família a Barcelona i que li pegarien una pallissa, aconseguint atemorir-lo, havent corroborat aquesta versió la Sra. Talavera, la quina a l'acte del judici oral va manifestar que ja no eren parella. Demana així l'estimació del recurs formulat pel lletrat Sr. Machado, en nom del querellant, i la condemna de la Sra. Tur, de conformitat amb les conclusions evacuades en primera instància.

RESULTANT CINQUÈ: la defensa de la part apel·lada, Sra. Tur, contesta el recurs presentat, demanant la seva desestimació i conseqüentment la confirmació de la sentència absolutòria, exposant que el testimoni de la Sra. Talavera no és fidedigne, tota vegada que a l'acte del judici oral declarà ser dins del portal d'un edifici amb la porta tancada, sent poc creïble que pogués escoltar les paraules proferides per la seva representada a metres de distància i en un carrer sorollós.

A l'acte del Judici oral confirma el seu escrit d'oposició, reclamant els honoraris d'advocat d'aquesta segona instància.

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER: com ja ha estat dit en repetides ocasions, si bé en matèria de recurs a l'àmbit penal el Tribunal d'apel·lació pot revisar la prova presentada i la valoració conjunta que d'ella fa el Tribunal Jutjador, en atenció als principis rectors del judici oral com son el d'immediació, publicitat i contradicció, la facultat de l'òrgan "ad quem" ha d'exercir-se sempre amb mesura i tant sols en aquells supòsits en què l'error en l'apreciació de la prova resulta del tot evident, ço que es podrà produir en aquells casos en què es tracta de proves documentals o pericials però no ho serà en aquells supòsits en què la prova practicada es limita a la declaració dels implicats i testimonis, supòsit en què per la seva valoració el principi d'immediació pren especial rellevància.

CONSIDERANT SEGON: es discuteix doncs en el present recurs la valoració que fa el Tribunal d'instància de la prova practicada consistint aquesta únicament en la declaració del querellant i querellada i dos testimonis, un d'ells vinculat directament amb la part querellant.

Si bé és obvi i normal que les declaracions de les dues parts enfrontades, querellant i querellada, siguin oposades i més, com en el present cas, en haver estat parella sentimental i en procés de separació difícil, el cert és que tant la declaració del Sr. Pera.com la de la Sra. Talavera no aporten elements claus amb entitat suficient per a desvirtuar la presumpció d'innocència que empara tot acusat. Així front la declaració del Sr. Pera., que manifestà haver vist al carrer una parella discutint i gesticulant i que la dona plorava, apareix la declaració de la Sra. Talavera, ex-parella sentimental del querellant Sr. Amorós, que si bé corrobora la declaració d'aquest, la seva presència al lloc dels fets és posada en dubte o sí mes no discutida, doncs no hi era al costat del querellant i semblaria que si era en un lloc proper però tancat.

Així les coses és just i encertat que l'òrgan d'instància faci prevaldre el principi "in dubio pro reo", i decidís d'emetre una sentència absolutòria que aquest òrgan d'apel·lació no pot sinó confirmar en ser ajustada a dret.

CONSIDERANT: no procedeix efectuar cap pronunciament en matèria de despeses processals, devent de suportar cada part les pròpies.

VIST

les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que DESESTIMEM el recurs d'apel·lació formulat per la representació lletrada de Amorós i CONFIRMEM la sentència apel·lada, dictada en data 30 de març del 2015, en tots els seus extrems, sense fer especials condemna en costes.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.