LESIONS DOLOSES
- Resolució
- Sentència · 10/09/2019
- Sentit
- absol (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- STCOR 140/2019
- ECLI
- ECLI:AD:TCORAD:2019:140
- Recurs
- 6000099/2018
- Ponent
- Canòlic Mingorance Cairat
- Magistrats
- Canòlic Mingorance Cairat, Josep Maria Pijuan Canadell, Concepció Baron Mora
- Àrea
- Penal
- Descriptors
- DELICTE MENOR LEGÍTIMA DEFENSA ROBATORI JUDICI ORAL PROCEDIMENT PENAL VISTA
El Tribunal de Corts d'Andorra va absoldre Porras, acusat de delicte menor de lesions doloses contra Gaya, després d'un incident ocorregut el 16 de juliol del 2017 a la pizzeria de Porras. Les proves presentades no van permetre determinar amb certesa el mecanisme de producció de les lesions, ja que les declaracions dels testimonis presencials i dels agents de policia van ser contradictòries. El tribunal va aplicar el principi "in dubio pro reo" (en cas de dubte, a favor de l'acusat) i va decidir absoldre Porras sense cap altre pronunciament.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Canòlic Mingorance Cairat Josep Maria Pijuan Canadell Concepció Baron Mora
SENTÈNCIA
Magistrats Srs.
Josep Maria Pijuan Canadell
Concepció Baron Mora
Canòlic Mingorance Cairat
Andorra la Vella, 10 de setembre del 2019.
VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. 6000099/2018, seguida pel presumpte delicte menor de lesions doloses, contra Porras, nascut el XXXX, fill de Josepe i Lucia, de nacionalitat italiana, defensat per la lletrada Sra. ENTITY_4; és part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. ENTITY_5; és ponent i redactora de la sentència la Magistrada Sra. Canòlic Mingorance Cairat.
Antecedents de fet
RESULTANT PRIMER.- Són fets provats i així es declara, que el 16 de juliol del 2017, Porras es trobava a la caixa de la seva pizzeria, quan un client, Gaya, que havia estat consumint begudes alcohòliques, anà cap a la porta, produint-se un malentès entre ambdós, doncs N. volia pagar només la seva consumició, i P. entengué que volia marxar sense pagar. Sense cap discussió prèvia, però, P. demanà a N. d'esperar i N. s'apropà molt a P., cara amb cara. En aquest moment, N. es dona un cop al nas, que li causa una tumefacció dolorosa, o bé perquè P. dóna un cop de cap a N., o bé perquè N., atès l'estat d'embriaguesa, baixa el cap i topa accidentalment amb el front de P..
RESULTANT SEGON.- El Ministeri Fiscal, considera que hi hagué un incident entre ambdós, i que P. dóna un cop de cap a N. que requereix d'assistència, i que aquest fet queda acreditat per les manifestacions espontànies als agents. Per tant, sol·licita que P. sigui condemnat com autor d'un delicte menor de lesions doloses, tipificat i penat a l'article 113 del Codi penal, i que se li imposi una pena de 2 mesos d'arrest nocturn condicional, amb un termini de suspensió de la pena de 2 anys, i multa en l'import de 1.500 EUR. En concepte de responsabilitat civil, sol·licita que indemnitzi a la CASS en l'import de 33'76 EUR.
RESULTANT TERCER.- La lletrada Sra. Romeu es mostra totalment en desacord amb el relat de fets recollit pel Ministeri Fiscal, en considerar que no ha quedat provat que el seu defensat donés cap cop, pel que demana la seva absolució.
Fonaments de dret
CONSIDERANT PRIMER.- Si bé és cert que el servei d'urgències de l'Hospital objectiva les lesions al nas patides per Gaya, i que aquestes són compatibles amb un cop de cap, el propi perjudicat dona una versió poc creïble dels fets, doncs manifesta que anà a pagar el seu sopar, i quan li digué a P. que pagarien cadascú la seva consumició i no tota la taula junta, P. li donà un cop de cap sense cap paraula prèvia.
Cal tenir en compte a efectes probatoris la declaració dels dos testimonis, que es trobaven sobre els llocs i a molt poca distància, especialment de Julián, que ja no treballa al restaurant ni manté cap relació amb P., coincidint ambdós testimonis presencials en el fet que N. s'apropà molt a P. i llavors li donà un cop, però que atesa la diferència d'alçada i l'estat d'embriaguesa en que es trobava N., topà amb el nas a la front de P., fent-se més mal el propi N., que era qui havia iniciat l'acció. En aquest sentit, ambdós foren testimonis presencials dels fets, trobant-se a escassos metres de l'acció, i la seva versió és totalment coincident, havent declarat en el decurs de la vista oral amb totes les garanties, malgrat és contradiu amb allò declarat pels agents de policia.
Tampoc la declaració dels agents de policia fou concloent, doncs observaren que N. estava en estat d'embriaguesa, no parlaren amb cap dels testimonis i manifesten que P. els digué que havia donat un cop a N. perquè aquest se li havia acostat massa, però que havia estat en legitima defensa, i que ell no havia causat cap altercat atès no volia tenir problemes al seu local, pel que les declaracions espontànies sobre els llocs, si bé semblen inculpar a P., tampoc tenen la contundència necessària per a descartar totalment la versió mantinguda pel processat i els únics testimonis presencials que prestaren declaració.
En el mateix sentit, la metge forense manifestà que ambdós mecanismes de producció de les lesions eren compatibles amb l'observat, pel que cal concloure que ens trobem davant versions contradictòries, que no han permès determinar la culpabilitat en la producció de les lesions.
CONSIDERANT SEGON.- Atès que la prova practicada no permet determinar el mecanisme de producció de les lesions, i en virtut del principi in dubio pro reo, s'escau declarar l'absolució del processat, sense cap altre pronunciament.
VIST
ES les disposicions legals citades i altres de pertinent aplicació, en nom del poble andorrà, el M.l. Tribunal de Corts,
DECIDIM
Absoldre Porras, com a autor penalment responsable del delicte menor de lesions doloses del que venia acusat.
Contra la present sentència pot interposar recurs d'apel·lació en el termini de 15 dies a comptar de la notificació de la present, d'acord amb el previst als articles 195 i següents del Codi de Procediment Penal.
Així per aquesta nostra sentència, ho manem i signem.