FURT QUALIFICAT AMB ABÚS DE CONFIANÇA

Sentència

Magistrats

Anna Estragués Armengol Josep Maria Pijuan Canadell Concepció Baron Mora

Delictes Majors 6000118/2016

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Josep Maria Pijuan Canadell Concepció BARON MORA

Anna Estragués Armengol

Andorra la Vella, vint-i-u de setembre del dos mil disset.

VIST en judici oral i públic pel Tribunal de Corts, la Causa núm. 6000118-2016, seguida pel presumpte delicte major continuat de furt amb abús de confiança, contra Palau, nascut el XXXX, fill de XXXX i de XXXX, de nacionalitat espanyola; és defensat per la lletrada Sra. Morell .

Són part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Arnau i els Srs. Morales i Vélez, constituïts en acusació particular i els interessos dels quals són defensats per la lletrada, Sra. Pino.

És ponent i redactora de la sentència, la Magistrada Sra. Anna Estragués Armengol.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER. SÓN FETS PROVATS I AIXÍ ES DECLARA: El processat Palau treballà, a la F. D. L. P. del XXXX, propietat del Sr. Vélez i titularitat del Sr. Morales, des del mes de març del 1999 fins el mes de novembre del 2013, en qualitat d'encarregat.

Per raó de la seva funció, s'ocupava de la gestió diària de la farmàcia així com efectuava vendes als clients, als que podia aplicar o no descompte, tenint accés i total disposició de les caixes registradores, de les que efectuava i garantia, al final del dia, el recompte .

Aprofitant aquesta situació, entre els mesos de març del 2013 i agost del 2013, va sostreure diners de la caixa actuant de les següents maneres:

en efectuar una venda, passava el(s) producte(s) pel lector, apareixent a la pantalla, l'import a abonar; sense validar la venda, el(s) cobrava al client sigui en efectiu, sigui mitjançant tarja de crèdit, obrint seguidament el calaix amb la clau; posteriorment i quan ja havia marxat el client, aplicava el descompte, validava la venda, i agafava del calaix de la caixa registradora, l'import corresponent al descompte (entre un 10% i un 15%) que es quedava;

en efectuar una venda, passava el(s) producte(s) pel lector, apareixent a la pantalla, l'import a abonar; sense validar la venda, el(s) cobrava al client sigui en efectiu, sigui mitjançant tarja de crèdit, obrint seguidament el calaix amb la clau; posteriorment i quan ja havia marxat el client, simulava la devolució d'un o de tots els productes adquirits, quedant-se la diferència equivalent al preu del producte suposadament retornat o de la totalitat de l'import de la venda, cas de simular el retorn de tots els productes.

en efectuar una venda, no la registrava i es quedava directament l'import corresponent.

L'import del perjudici així causat ascendeix a un total de 975,45 euros que els perjudicats reclamen.

RESULTANT SEGON. El Ministeri Fiscal, en el seu escrit de qualificació provisional, qualifica els fets com a constitutius d'un delicte major continuat de furt amb abús de confiança, tipificat i penat a l'article 198 e) del Codi Penal, i essent-ne el processat Palau responsable en concepte d'autor, no concorrent circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, demana que se li imposi la pena de divuit mesos de presó condicional, amb un termini de suspensió de quatre anys, així com el pagament de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil, en haver interposat els perjudicats les accions penals i civils a llur abast, ho deixa a criteri del Tribunal.

En l'acte de la vista oral, eleva a definitiva la seva qualificació provisional.

RESULTANT TERCER. La representació lletrada de l'acusació particular es mostra d'acord amb l'exposició de fets, qualificació jurídica i petició de pena efectuada pel Ministeri Fiscal.

I en concepte de responsabilitat civil, demana que el processat sigui condemnat a abonar al seu representat, la quantitat de 975,45 EUR en concepte de diners apropiats, així com les despeses d'advocat i de perit de la part querellant, a determinar en període d'execució.

En l'acte del judici oral , eleva a definitiva la seva qualificació provisional.

RESULTANT QUART. La defensa de l'acusat, en el seu escrit de qualificació provisional, no es mostra d'acord ni amb l'exposició de fets, ni amb la qualificació jurídica ni petició de pena efectuada pel Ministeri Fiscal i l'acusació particular.

Posa de manifest que no hi ha elements suficients en la causa per concloure'n que l'autor del desajust comptable que ha comportat una pèrdua econòmica del negoci F. D. L. P. de 975,45 EUR, sigui el Sr. Palau. Al contrari, indica que resulta evident que se li pretén carregar l'autoria d'uns fets delictius, amb la única finalitat d'eludir una condemna per acomiadament improcedent i injustificat en el marc dels autes civils B-1868-4/13.

I per raó de l'exposat, demana la lliure absolució del seu defensat, no havent-hi lloc a cap pronunciament sobre la responsabilitat civil.

En l'acte de la vista oral, eleva a definitiva la seva qualificació provisional.

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER. Els fets declarats provats són constitutius d'un delicte major continuat de furt qualificat amb abús de confiança, tipificat a l'article 198.1 e) en relació amb l'article 197 del Codi penal, apreciant-se el tipus qualificat en atenció a que l'import total dels diners sostrets per l'acusat al llarg del període comprès entre els mesos de març del 2013 i agost del 2013 - que excedeix de 600 euros - ho fou aprofitant-se de la confiança que li havia estat dipositada per part de la propietat de l'establiment.

Efectivament, l'acusat Palau fou empleat de la F. D. L. P. des del mes de març del 1999 fins el mes de novembre del 2013. Més concretament, n'era l'encarregat i gaudia de la plena confiança del seu superior que, pel fet de trobar-se la farmàcia radicada al Pas de la Casa, s'hi desplaçava ensems amb molt poca freqüència. I aprofitant-se d'aquesta situació, el processat va sostreure entre els mesos de març del 2013 i agost del 2014, diners de la caixa per un total de 975,45 euros.

S'aprecia la continuïtat delictiva ja que concorre la plena identitat dels subjectes actiu i passiu, d'intenció criminal i de bé jurídic protegit, així com la connexitat temporal i aprofitament d'idèntica ocasió.

CONSIDERANT SEGON. L'acusat Palau és penalment responsable en el concepte d'autor del delicte major continuat de furt amb abús de confiança ja definit, per haver realitzat personalment els fets punibles, de conformitat amb allò que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal.

Efectivament, malgrat l'acusat nega els fets, de la prova practicada se' n desprèn que actuà com consta.

De la prova documental practicada (folis 33 a 327) n'apareixen dues dades objectives:

la discordança entre els rebuts TPV i els tiquets de compra corresponents a una mateixa operació .

tot i dites diferències, la caixa quadrava sempre en el full de tancament de caixa diari, no constant la referida diferència mai reflectida.

Altrament, obren en autes diverses filmacions de la farmàcia on es poden observar les pràctiques descrites.

A tall d'exemple, és de veure l'operació efectuada el 29/05/2013 en que s'observa (DVD i fotogrames folis 348 i 349) com el processat efectua la venda d'un producte per import de 123,22 EUR; el client paga amb tres bitllets de 50; el processat li torna el canvi : 27 EUR; el client marxa; el processat deixa el calaix de la caixa obert i agafa als pocs moments, unes monedes que es queda; en el foli 204 apareixen els comprovants corresponents dita venda amb un import cobrat segons còpia de TPV de 123,22 EUR i un import validat de 110,9 EUR segons tiquet de caixa, havent-se quedat el processat la diferència .

Com a exemple de devolució i/o venda fictícia d'algun producte, és de remarcar entre altres la venda efectuada en data 03/03/2013 pel processat. En la filmació corresponent (DVD i fotogrames folis 351 a 357) es pot observar com a les 10.39.25 hores del dia 03.03.2013, Palau passa pel lector quatre productes; a les 10.40.00 introdueix els 4 productes a l'interior de la bossa; tot seguit, cobra la venda amb tarja de crèdit; a les 10.40.49 el client marxa amb la bossa contenint els quatre productes; al TPV, la quantitat pagada pel client és de 59,65 EUR i a tiquet de caixa apareix una venda d'un total de 39,85 EUR (foli 109) sent la quantitat que correspon a només tres productes , havent-se quedat el processat la diferència.

Igualment en les filmacions corresponents als dies 02.06.2013, 04.06.2013 entres altres, s'observa com el processat no passa alguns els productes venuts pel lector, no enregistrant així la vena efectuada, guardant-se seguidament l'import corresponent.

L'auditoria aportada per la part querellant avala igualment l'anteriorment exposat (folis 396 i ss.).

I la versió del processat per a justificar les situacions descrites és totalment inversemblant.

Palau pretén en primer lloc que era habitual que els clients demanessin el descompte després d'haver validat la venda i que aleshores, la única manera que tenia de procedir, era aplicar l'import d'aquest descompte a altres vendes efectuades a posteriori, per compensar el retorn dels diners que havien hagut d'efectuar finalment al primer client, un cop ja validada la venda que constava registrada com a feta sense descompte.

No obstant, aquesta manera de fer és com s'ha dit, totalment inversemblant, per quant no només els altres empleats de la farmàcia (Criado, Pino....) han declarat que l'habitual era que s'apliqués el descompte al moment d'efectuar la venda i no després - constant en la màquina registradora una tecla a tal efecte - sinó que també han declarat - a l'igual que el Sr. Vélez propietari de la farmàcia i la seva filla A. - que cas de donar-se la situació descrita pel processat, el que s'havia de fer era passar el producte en negatiu, com si se'n fes la devolució i després, tornar a fer la venda de la manera correcta, aplicant el descompte. Altrament, tot i admetent que el processat - que diu no té masses coneixements en informàtica - no utilitzés aquest mètode, hagués estat molt més fàcil anotar en un paper, el retorn de l'import que escaigués, amb la menció descompte, i grapar-lo al darrera del tiquet corresponent, a fi de quadrar la caixa en el seu tancament diari i no anar recuperant com diu, el descompte efectuat en una venda, en les altres vendes fetes posteriorment, quan aquesta situació no corresponia en absolut amb la realitat.

Pel que fa a les gravacions en que s'observa al processat retirar diners en efectiu de la caixa registradora, Palau ha manifestat que podia obeir a compres de material per la botiga, però no s'ha retrobat cap tiquet corresponent a dites compres quan ell mateix té declarat que quan es produïa aquesta circumstància, es guardava el tiquet corresponent al material adquirit, a la caixa.

Una altra de les explicacions aportades pel processat és que treia diners de la caixa per raons de seguretat a fi de no deixar massa efectiu a la caixa, anant a guardar seguidament els diners en un sobre situat al darrera de la botiga, al qual no tenia accés el públic.

No obstant en algunes de les filmacions efectuades se'l veu treure a vegades un sol bitllet que separa dels altres i es guarda a la mà o es posa a la butxaca (enregistraments del dia 02.06.2013, 11.06.2013, 09.07.2013 entre altres), no passar com s'ha indicat, els productes pel lector, guardant seguidament els diners corresponents sense ingressar-los a la caixa (02.06.2013, 04.06.2013 entre altres) , el que tampoc correspon a la possibilitat d'agafar un bitllet per anar a buscar canvi com ha igualment al·legat.

Altrament, val a dir que en les filmacions obrant en autes, s'observa com gairebé mai el processat fa remesa del tiquet de caixa al client i gairebé sempre obre el calaix de la caixa amb clau i el manipula després de realitzada la venda, el que li permet efectuar les sostraccions descrites.

No desvirtua l'anteriorment exposat el fet que no s'hagués detectat la situació descrita en realitzar l'inventari de la farmàcia per quant la Sra. Esparza ha manifestat que l'inventari es realitza a final d'any i si bé havien observat algun problema en els estocs, pensaven que era degut a un mal comptatge, havent afegit el Sr. Morales que s'hi podia afegir algun furt de clients , havent-se de tenir en compte que el període de comissió dels fets objecte de la present causa és relativament breu i la quantitat no especialment rellevant en una farmàcia amb una activitat important, especialment a l'hivern.

CONSIDERANT TERCER. Com sigui que no concorren en l'acusat Palau circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal i que, a efectes de fixació de la pena, de conformitat amb el disposat de l'article 56 del Codi Penal, s'ha de tenir en compte la gravetat dels fets però també la manca d'antecedents del processat, procedeix imposar-li una pena de un any de presó condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de tres anys.

CONSIDERANT QUART. De conformitat amb allò que disposen els articles 90 i següents del Codi Penal, tot responsable criminalment ho és també civilment per tot el què l'acusat Palau haurà d'indemnitzar al Sr. Vélez en la quantitat de 975,45 euros reclamada (819,52 EUR corresponent a operacions efectuades amb tarja de crèdit i 155,93 EUR corresponent a operacions en efectiu) , amb els interessos legals fins al seu total pagament. Dita quantitat resulta de l'informe del Servei de Policia i documents compresos en els diferents annexes, on consten els llistats de les operacions fraudulentes realitzades pels mètodes esmentats durant el període indicat així com de l'informe efectuat pels auditors O, A, I C, S.L. obrant en autes (folis 396 i ss.) i ratificat el dia de la vista oral .

CONSIDERANT CINQUÈ. D'acord amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, cal imposar a l'acusat el pagament de les despeses processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i perit de l'acusació particular, a acreditar en execució de sentència.

Decisio

V I S T : les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M :

Que hem de condemnar i condemnem l'acusat Palau com a responsable penalment en el concepte d'autor d'un delicte major continuat de furt qualificat amb abús de confiança, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de UN (1) ANY DE PRESÓ CONDICIONAL, AMB UN TERMINI DE SUSPENSIÓ DE LA CONDEMNA DE TRES (3) ANYS.

Igualment, condemnem l'acusat al pagament de les despeses processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i perit de l'acusació particular, a acreditar en execució de sentència.

I en concepte de responsabilitat civil, Palau indemnitzarà als Srs. Morales i Vélez en la quantitat de 975,45 euros, amb els interessos legals fins al seu total pagament

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal de Corts, en el termini de quinze dies següents a la seva notificació.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.